LOperació Cobra va ser el nom en clau d'una ofensiva llançada pel Primer Exèrcit dels Estats Units sota el comandament del tinent general Omar Bradley set setmanes després dels aterratges del dia D, durant la campanya de Normandia de la Segona Guerra Mundial. La intenció era aprofitar la distracció dels alemanys pels atacs britànics i canadencs al voltant de Caen a l'Operació Goodwood,Trew, p. 64 i, per tant, obrir les defenses alemanyes que penjaven de les seves forces mentre els alemanys estaven desequilibrats. Un cop creat un passadís, el primer exèrcit podria avançar cap a Bretanya, enrotllant els flancs alemanys una vegada lliure de les limitacions del país del bocage. Després d'un començament lent, l'ofensiva va agafar impuls i la resistència alemanya es va esfondrar mentre restes disperses d'unitats trencades van lluitar per escapar al Sena. Mancats els recursos per fer front a la situació, la resposta alemanya va ser ineficaç i tot el front de Normandia es va esfondrar aviat. L'Operació Cobra, juntament amb les ofensives concurrents del Segon Exèrcit britànic i del Primer Exèrcit canadenc, va ser decisiva per aconseguir una victòria aliada a la campanya de Normandia.
Després d'haver estat retardada diverses vegades pel mal temps, l'Operació Cobra va començar el 25 de juliol de 1944, amb un bombardeig aeri concentrat de milers d'avions aliats. Les ofensives de suport havien atret la major part de les reserves blindades alemanyes cap al sector britànic i canadenc i, juntament amb la manca general d'homes i material a disposició dels alemanys, els era impossible formar successives línies de defensa. Unitats del VII Cos estatunidenc van liderar l'assalt inicial de dues divisions, mentre que altres primers cossos del primer exèrcit nord-americà van llançar atacs de suport dissenyats per fixar unitats alemanyes al seu lloc. El progrés va ser lent el primer dia, però l'oposició va començar a esmicolar-se un cop es va trencar l'escorça defensiva. El 27 de juliol, la resistència més organitzada havia estat superada i el VII i el VIII Cos avançà ràpidament, aïllant la península de Cotentin.
El 31 de juliol, el XIX Cos havia destruït les darreres forces que s'oposaven al Primer Exèrcit, que va sortir del bocage. Els reforços van ser traslladats a l'oest pel mariscal de camp Günther von Kluge i emprats en diversos contraatacs, el més gran dels quals, l'Unternehmen Lüttich (Operació Lieja), va ser llançat el 7 d'agost entre Mortain i Avranches. Tot i que això va conduir a la fase més cruenta de la batalla, va ser muntada per unitats ja esgotades i de poca força i va suposar un costós fracàs. El 8 d' agost, les tropes del recentment activat Tercer Exèrcit dels Estats Units van capturar la ciutat de Le Mans, anteriorment la seu del quarter general del 7. Armee alemanys. L'Operació Cobra va transformar el combat d'infanteria d'alta intensitat de Normandia en una ràpida guerra de maniobres i va provocar la creació de la bossa de Falaise i la pèrdua de la posició estratègica alemanya al nord-oest de França.
Rerefons
Després de la reeixida invasió aliada de Normandia el 6 de juny de 1944, els progressos cap a l'interior van ser lents. Per facilitar l'acumulació dels aliats a França i aconseguir espai per a una nova expansió, el port d'aigües profundes de Cherbourg, al flanc occidental del sector nord-americà, i la històrica ciutat de Caen, al sector britànic i canadenc, a l'est, van ser els primers objectius.Van der Vat, p. 110 El pla original per a la campanya de Normandia preveia forts esforços ofensius en ambdós sectors, en què el Segon Exèrcit (tinent general Sir Miles Dempsey) asseguraria Caen i la zona al sud d'aquest i el Primer Exèrcit dels Estats Units (tinent general Omar Bradley) giraria cap a la vall del Loira.Bradley, p. 261Williams, p. 24
El general Sir Bernard Montgomery —comandant de totes les forces terrestres aliades de Normandia— pretenia prendre Caen el dia D, mentre que s'esperava que Cherbourg caigués 15 dies després.Williams, p. 38 El Segon Exèrcit havia d'apoderar-se de Caen i després formar un front al sud-est, que s'estenia fins a Caumont-l'Éventé, per adquirir camps d'aviació i protegir el flanc esquerre del Primer Exèrcit dels Estats Units quan es movia cap a Cherbourg.Ellis, p. 78 La possessió de Caen i els seus voltants (desitjable per a terrenys oberts que permetessin la guerra de maniobres) també donaria al Segon Exèrcit una zona de posada en escena adequada per empènyer cap al sud per capturar Falaise, que es podria utilitzar com a pivot per a un gir a l'est cap a avançar per Argentan i després el riu Touques.Greiss, p. 308Ellis, p. 81 La captura de Caen ha estat descrita per l'historiador oficial britànic Lionel Ellis com l'objectiu més important del dia D assignat al I Cos britànic (tinent general John Crocker). Ellis i Chester Wilmot van qualificar el pla aliat de "ambiciós" ja que el sector de Caen contenia les defenses més fortes de Normandia. 300px|miniatura|Ofensives anglo-canadenques a la zona de Caen després del dia D. L'intent inicial del I Cos d'arribar a la ciutat el dia D va ser bloquejat per elements de la 21a Divisió Panzer i els alemanys van comprometre la majoria dels reforços enviats per fer front a la invasió a la defensa de Caen, el front anglo-canadenc es va congelar ràpidament menys dels objectius del Segon Exèrcit.Bercuson, p. 215 L'operació Perch la setmana següent al dia D i l'operació Epsom (26-30 de juny) va aportar alguns guanys territorials i va esgotar els seus defensors, però Caen va romandre en mans alemanyes fins a l'operació Charnwood (7-9 de juliol), quan el Segon Exèrcit va aconseguir conquerir la part nord de la ciutat fins al riu Orne en un assalt frontal.Keegan, p. 135Williams, p. 131 miniatura|esquerra|upright=1.5| Visió general de les ubicacions relatives de les properes operacions anglo-canadenques Goodwood i Atlantic a Caen, dibuixant tropes alemanyes i artilleria, i l'àrea de la propera operació Cobra a St-Lo
Les successives ofensives anglo-canadenques al voltant de Caen van mantenir el millor de les forces alemanyes a Normandia, inclosa la major part de les cuirassades, fins a l'extrem oriental de l'allotjament aliat, però tot i així el Primer Exèrcit dels Estats Units va fer progressos lents contra la resistent resistència alemanya. En part, les operacions van ser lentes a causa de les limitacions del paisatge de bocage de bardisses densament poblades, carrils enfonsats i boscos petits, per als quals les unitats nord-americanes no s'havien entrenat.Greiss, p. 317 Sense ports en mans dels aliats, tot el reforç i el subministrament havien de tenir lloc sobre les platges a través dels dos ports Mulberry i estaven a mercè del clima.Greiss, p. 308–310 El 19 de juny, una forta tempesta va descendir al canal de la Mànega, amb una durada de tres dies i provocant importants retards en l'acumulació dels aliats i la cancel·lació d'algunes operacions.Williams, p. 114 El primer avanç de l'exèrcit nord-americà al sector occidental va ser finalment detingut per Bradley abans de la ciutat de Saint-Lô, per concentrar-se en la presa de Cherbourg.Williams, p. 163Greiss, p. 312 La defensa de Cherbourg consistia en gran part en quatre grups de batalla alemanys formats a partir de restes d'unitats que havien retirat la península de Cotentin, però les defenses portuàries havien estat dissenyades principalment per fer front a un atac des del mar.Hastings, p. 163 La resistència organitzada alemanya va acabar finalment el 27 de juny, quan la 9a divisió d'infanteria dels Estats Units va aconseguir reduir les defenses de Cap de la Hague, al nord-oest del port.Hastings, p. 165 Al cap de quatre dies, el VII Cos (major general J. Lawton Collins) va reprendre l'ofensiva cap a Saint-Lô, al costat del XIX Cos i el VIII Cos, fent que els alemanys traslladessin més blindats al sector nord-americà.Greiss, p. 316
Planificació Es discuteix el creador de la idea de l'Operació Cobra. Segons el biògraf oficial de Montgomery, el 13 de juny es van establir les bases de l'Operació Cobra.Williams, p. 126 La planificació va ser immensament ajudada per la intel·ligència Ultra detallada que proporcionava descodificacions actualitzades de comunicacions entre l'Oberkommando der Wehrmacht (OKW, alt comandament de les forces armades alemanyes) i els generals de Hitler.Lewin, p. 336 El pla de Montgomery en aquell moment demanava que el Primer exèrcit dels EUA prengués Saint-Lô i Coutances i fes dos empentes cap al sud; un des de Caumont cap a Vire i Mortain i l'altre des de Saint-Lô cap a Villedieu i Avranches. Tot i que calia mantenir la pressió al llarg de la península de Cotentin cap a La Haye-du-Puits i Valognes, la presa de Cherbourg no era la prioritat. Amb la captura de Cherbourg pel VII Cos el 27 de juny, el calendari inicial de Montgomery va ser superat pels esdeveniments i l'empenta de Caumont mai va ser adoptada.Esposito, p. 78–80.
Després de la conclusió de l'operació Charnwood i la cancel·lació de l'ofensiva del primer exèrcit cap a Saint-Lô, Montgomery es va reunir amb Bradley i Dempsey el 10 de juliol per discutir els plans del 21è Grup d'Exèrcits.Wilmot, p. 351Greiss, p. 311Trew, p. 49 Bradley va dir que el progrés al flanc occidental era molt lent, però que s'havien establert els plans per a un altre intent de trencament, amb el nom en clau Operació Cobra, que el Primer Exèrcit llançaria el 18 de juliol.Blumenson, p. 187Zaloga, p. 32D'Este, p. 338Weigley, p. 136Pogue, p. 197Williams, p. 175 Montgomery va aprovar el pla i que l'estratègia seguiria sent la desviació de l'atenció alemanya del primer exèrcit al sector britànic i canadenc.Bradley, p. 272 A Dempsey se li va ordenar que "continués colpejant, dibuixant sobre si mateix la força alemanya, especialment l'armadura, per facilitar el camí a Brad" Per aconseguir-ho, es va planejar l'Operació Goodwood i Eisenhower es va assegurar que ambdues operacions comptaran amb el suport dels bombarders estratègics aliats.
miniatura|Disposicions alemanyes, nit del 24 al 25 de juliol de 1944 El 12 de juliol Bradley va informar als seus comandants sobre el pla Cobra, que constava de tres fases. L'esforç principal estaria sota el control del VII Cos. A la primera fase, l'atac avançador seria realitzat per la 9a Divisió d'Infanteria (Major General Manton S. Eddy) i la 30a Divisió d'Infanteria (major general Leland Hobbs), que irromprien a la zona defensiva alemanya i després mantindrien els flancs de la penetració mentre la 1a Divisió d'Infanteria (major general Clarence Huebner) i la 2a Divisió Blindada (Major General Edward H. Brooks) empenyessin a la profunditat de la posició fins que la resistència s'esfondres. La 1a divisió d'infanteria "havia de prendre Marigny, amb aquest objectiu explotat per un corrent cuirassat de la 3a Divisió Blindada del general Watson que es desplaçaria cap al sud cap a Coutances ". La 2a Divisió Blindada: part de la "força d'explotació de Collins" de la 2a Divisió Blindada a l'est del sector del VII Cos i la "1a Divisió d'Infanteria reforçada pel Comandament de Combat B (CCB) de la 3a divisió Blindada a l'oest"—passaria pel sector de la 30a Divisió d'Infanteria ... i vetllaria pel flanc esquerre americà general." Si el VII Cos triomfés, la posició alemanya occidental esdevindria insostenible a la península de Bretanya.Hastings, p. 250Esposito, p. 76–77 La intel·ligència del primer exèrcit va estimar que no es produiria cap contraatac alemany els primers dies després del llançament de Cobra i que, si ho feien més tard, no serien més que operacions de mida de batalló.