miniatura|697x697px| Rellotge d'aigua de tambor, finals XVIII segle XVIII segle, SAS Museums of Sens, model d'estudi. Un rellotge d'aigua de tambor és un rellotge d'aigua antic d'un tipus concret. A França als segles XVII i XVIII se'l coneixia amb la designació de " Clepsydra " que és un nom erroni, però coincidia amb el vocabulari que s'utilitzava en aquells moments.
Descripció i anàlisi Al XVIII segle, la ciutat de Sens, al departament del Yonne, va ser un centre de producció d'aquests rellotges. El 2015, es conserven almenys cinc exemplars d'aquestes màquines de la ciutat de Sens. L'estudi es basa en un model existent, il·lustrat a la introducció i guardat a la Societat Arqueològica de Sens a les reserves dels Museus de la ciutat.
Tambor hidràulic El tambor és el cilindre motor de la màquina, assegura, pel seu disseny, la regularitat del moviment.
Construcció Una font de Sens, Maucler, ens explica, el 1828:
La curiosa inclinació de les mampares permet la descàrrega ràpida d'aigua als compartiments inferiors durant la pujada manual del cilindre, deixant-lo sempre aproximadament en la mateixa posició de flux.
Material El cos es recomana en estany pur (Sn, Stannum) amb de vegades una aportació d'aloi (Cu de coure : 1,5 a 2,5 %), que millora la seva duresa. Aquest aliatge comú té la particularitat de no oxidar-se a temperatures d'ús. Aquest material no comença a degradar-se greument fins a sota dels 13 º C. Aquesta va ser la primera qualitat dels tambors de la ciutat de Sens subratllada per Tarbé, una altra font local. :
Aquesta elecció és essencial per no obstruir els forats de pas de les mampares i evitar corrompre l'aigua atrapada.Aquest material que funciona fàcilment (punt de fusió : 232 ° C) es va transformar, a partir de lingots, ja sigui en làmines laminades per a construccions soldades, o bé, es va modelar directament per obtenir peces amb formes complicades. Els tambors dels rellotges d'aigua de Sens han conegut aquests dos processos de producció.
Fabricació Construcció soldada esquerra|miniatura|Secció d'un tambor fet amb elements soldats. En 15, forat passant. miniatura|Un tambor soldat identificable per les seves tres protuberàncies. Les làmines es dibuixen, es tallen, es perforen i es munten mitjançant soldadura. Aquest llarg i delicat procés es reserva per a prototips i treballs d'unitats, però no hi ha dubte que els primers tambors es van produir principalment per aquest procés.
Jacques Ozanam tradueix el procés utilitzat cap al 1669 a Itàlia ; Nicolas Bion descriu, en principi, per a tambors de plata ; Dom Jacques Alexandre ho detalla en sis pàgines en la seva obra escrita cap al 1705. Resumim tots els textos : El tambor està format per dues plaques, o laterals, amb un forat quadrat al centre per col·locar una canonada quadrada que rep l'eix. En una d'aquestes plaques, dos forats : un per omplir l'aigua, l'altre per tenir una entrada d'aire durant un possible buidatge. Les mampares es tallen en un escut per formar un embut i portar l'aigua al petit forat central perforat amb una “agulla de seda”. A continuació, es solden les 7 particions en una de les dues plaques, així com el tub quadrat, i després es solda la segona placa en el subconjunt anterior. Després de l'equilibri, queda envoltar la totalitat d'una cinta que es soldarà, girant, a cada envà i lateralment a les dues plaques, per després acabar sobre ella mateixa. El tambor està acabat. És molt característic amb un petit protuberància central que correspon a l'embut i un petit cordó a cada costat de la superfície lateral, on es va realitzar la soldadura. Queda posar només l'aigua destil·lada necessària, aproximadament una cinquena part del volum, de vegades amb " aiguardent clar »Com anticongelant ; tots dos forats es taparan amb cera o es soldaran amb habilitat per acabar. Per a la seva identificació, per tant, la caixa soldada es caracteritzarà pels seus tres protuberàncies a la superfície lateral i per dos possibles forats a un costat.
Construcció de fosa center|miniatura|448x448px| Pl. XXVI : Taller de muntatge amb peces modelades del tambor i detalls constructius de diferents models. Els llauners d'estany eren excel·lents en la fosa de qualsevol tros d'estany ; per a la fabricació, primer van pensar " musclo ". És molt probable que aquest tipus de construcció comencés cap a la dècada de 1700. Bion descriu una mica el procés al seu llibre de 1709, reprès el 1716. Però el gran especialista va ser, sens dubte, Salmon, que va desenvolupar el tema en més de set pàgines de text ajustat, amb un gran tauler d'il·lustració, tot en foli. Descriu detalladament la fabricació modelada que arriba, sense cap pregunta dels fabricants de Sens, tal com ens ho explica repetidament:Aleshores, els motlles eren de " coure ”, Més precisament de llautó, un material fàcil de treballar. Un motlle està format per diverses parts, com podem veure en un full de l'Enciclopèdia. En principi, aquest tipus d'emmotllament no ha canviat avui. Aquest és el repartiment que diu " petxina ". Seguim el detall del procés al tauler il·lustrat ; totes les parts estan foses !
en 2. : una base escariada - per rebre la bobina 8. - i la coberta de banda formen la primera part. Inclou testimonis per localitzar les particions perforades (detall a) de 7. Tot està pre-posicionat pels indicadors i un tub accessori, i després soldat ; a 3. : el segon fons modelat amb les osques 6. s'introdueix a les mampares, soldat per fora a aquest darrer i a la banda a la seva circumferència. Finalment s'anivella ; a 4. : En girar, el conjunt s'erigeix completament, la carcassa del carret es perfora bé a l'eix de la part inferior 6. A continuació, el conjunt pot rebre la bobina central 8. que serà soldada.
Acabat, el tambor pot rebre una quantitat d'aigua, sempre constant, que s'introduirà mitjançant una petita obertura realitzada a la perifèria amb una planxa petita. Aquesta obertura es tancarà permanentment amb estany (per una punta de terrissaire ben cuidada, però coneguda avui en dia) i es retrà mitjançant el polit. L'eix 9 també està sobremotllat, detall b ; hi ha diferents diàmetres disponibles per ajustar el descens del cilindre a escala horària. La vignette accompagnant la planche illustre différentes phases du processus d'assemblage.
Per a la identificació, igual que per al procés de muntatge, la caixa modelada es caracteritzarà essencialment per una envoltura de banda ben cilíndrica, amb els solcs que deixi l'eina de gir a totes les seves superfícies i altres traces hipotètiques, a la perifèria, amb un sol forat d'ompliment. .
Per obtenir informació, una sèrie de radiografies industrials mostra la distribució de les set mampares, les soldadures i els petits forats de pas de les mampares (ressaltades a la figura). Aquests forats tenen un diàmetre de 0,8.Encara avui, curiosament, no hi ha cap còpia d'una Rellotge d'aigua signada Salmó.
El marcatge de les hores miniatura|370x370px| Rellotge d'aigua del Museu d'Arts i Oficis. L'eix, com una agulla, marca les hores durant el seu recorregut en una escala de temps que pot ser de diferents tipus :
forma vertical situada en un dels muntants del marc (o en tots dos). És el tipus més clàssic. Quatre rellotges d'aigua de Senese adopten aquesta solució ; forma de rellotge amb una mà, com l'exemple del Musée des Arts et Métiers de París ; de forma mixta, il·lustrat a la placa XXVI de L'art del terrisser d'estany de salmó (vegeu més amunt). Això últim és prou explícit per prescindir de comentaris. Aquestes dues darreres formes de marcatge no semblen haver tingut una difusió significativa, per exemple, no trobem cap rastre de la forma mixta. ; Citem, per acabar i per a l'anècdota, el desplaçament sobre pla inclinat (fig. 16 de la placa XXVI), que s'inspira en certs rellotges mecànics originals.
Escala vertical Les hores (vegeu la figura introductòria) es troben aquí a l'esquerra en posició vertical, però podrien estar, de la mateixa manera, a la dreta, fixant detalls que ho confirmen. Les hores, en conjunt, s'imprimeixen en vinyetes de paper-cartró independents. Aquestes etiquetes formen una cinta. Estan connectats entre ells per dos cables sobre els quals poden lliscar amb un conjunt d'aproximadament un adhesiu i mig en total. Aquest joc ha de permetre ajustar el temps a la baixada real del tambor.
De dalt a baix trobem a les miniatures el nom del fabricant " HUNOT », Seguit de les hores [9 ... 12 ... 6 ... 12 ... 6 ... 9] o de 25 hores en total, que deixa un interval d'una hora per donar voltes al rellotge diàriament. L'última etiqueta indica l'origen del fabricant " SENTIR ".
Funcionament miniatura|Un tambor amb gravat al lateral el lloc de pas de LA Corde i la plaça de formació bisellada.
Preset L'eix que serveix d'agulla o índex travessa el tambor (vegeu la figura). Es troba a la part central de secció quadrada i inclinat per a un ajust lleugerament ajustat a la seva carcassa. Esmaltat en una de les seves vores, deixa passar i falca el cordó unit a dos ulls a la part superior del marc.
Tot el tambor, eix, cordó, ajustat horitzontalment, es fa enrotllar el cordó al voltant de l'eix segons " tirar una cigarreta ". L'operació ràpida (a uns 30 segons de la posició cap avall) posarà el tambor a la posició cap amunt. Després d'uns instants de recerca del seu nou equilibri, el tambor baixarà amb un moviment que se suposa que és uniforme davant de l'escala horària.
Moviment motor Vegem, de forma simplificada, com s'estableix el moviment. El tambor està aïllat mecànicament, suspès per la corda enrotllada al voltant del seu eix ; una porció de " Camembert Se suposa que representa el volum d'aigua contingut entre les parets sense forat de desguàs.
El sistema aïllat està sotmès a l'acció de dues forces externes : F p el resultat del pes del tambor i del volum d'aigua, aplicat al centre de gravetat del sistema per una banda, i a F t l'acció de tensió de la corda al cilindre per l'altra. El sistema trobarà llavors una posició d'equilibri on les dues forces seran iguals, oposades i en la mateixa línia d'acció amb una resultant de moments zero. Ara suposem un petit forat de drenatge a la part inferior de la partició inferior. L'aigua fluirà lentament per aquest orifici provocant un petit desplaçament instantani del centre de gravetat cap a l'esquerra i cap avall, per tant un desequilibri del sistema que tendirà a recuperar la seva posició d'equilibri ; doncs, donarà la volta al centre de rotació instantani CIR en sentit antihorari, i això, contínuament, sempre que la corda no estigui completament desenrotllada.Voir par curiosité une démonstration sur le site Goutte que goutte (le fonctionnement d'une clepsydre à tambour) . Al cilindre real, el flux d'aigua, al passar pels petits forats, no és regular. En general, depèn en part de l'alçada del fluid que hi ha a sobre. Però la llei dels fluxos es complica pel pas simultani a través de diversos forats i perquè també es pot produir un flux en un compartiment ja ple fins al forat de pas. Com a resultat, el moviment del cilindre no és un moviment circular uniforme. Però la multiplicació de compartiments tendeix a compensar les variacions del flux i, per tant, les variacions de la velocitat angular i, per tant, fa que el moviment sigui aproximadament regular, de mitjana.
Exactitud Els autors de l'època van destacar que aquesta màquina era " molt exacta "Però també que ho era" propens a anar una mica més ràpid a l'estiu que a l'hivern. ". Davant la impossibilitat, avui, de tenir una còpia idèntica d'aquests tambors, vegem el que ens diuen dos fabricants actuals.
JM. Ansel, dissenyadora de rellotges de sol monumentals, va produir un rellotge d'aigua educativa de plexiglàs per a l'observatori-planetari Ludiver de Beaumont-Hague (50). Escriu en un article “ La baixada de 90 cm triga 2 h 40 min ... L'instrument és sorprenentment precís ... ";Voir l'article et la clepsydre pédagogique de J-M. Ansel : accés en ligne.