AUKUS o Aukus (acrònim format amb AU+UK+US) és el nom d'una aliança militar a tres bandes, acordada entre Austràlia, el Regne Unit i els Estats Units. Aquesta aliança fou anunciada el 15 de setembre del 2021 en una videoconferència amb la participació simultània dels presidents dels tres països, Scott Morrison, Boris Johnson i Joe Biden. L'acord establert entre els tres països és àmpliament percebut com un intent per desenvolupar una estratègia comuna en matèria de seguretat per fer front al domini de la República Popular de la Xina (RPX) a la regió Indo-Pacífica, encara que el gegant asiàtic no sigui esmentat en l'acord. El govern xinès va dir, quan es va anunciar l'associació, que corria el risc de "danyar greument la pau regional" i que tenia una "mentalitat de guerra freda".
Pilars de l'acord La col·laboració implica dues línies d'esforç anomenades pilars. El Pilar 1 se centra en l'adquisició de submarins d'atac de propulsió nuclear per part d'Austràlia i l'establiment d'una base rotativa de submarins d'atac de propulsió nuclear dels EUA i el Regne Unit a Austràlia. Aquest pilar permet a l'AUKUS patrullar zones en disputa que Pequín mira de consolidar sota la seva sobirania. La RPX va reaccionar immediatament amenaçant Austràlia per haver-se situat directament com a adversària de la RPX i, en conseqüència, les seves tropes com a eventual objectiu al mar del sud xinès.
El Pilar 2 implica el desenvolupament col·laboratiu de capacitats avançades en sis àrees tecnològiques: capacitats submarines, tecnologies quàntiques, intel·ligència artificial i autonomia, capacitats cibernètiques, hipersòniques i antihipersòniques avançades, i guerra electrònica; i en dues àrees funcionals més àmplies: innovació i intercanvi d'informació.50x50px Aquest article conté cites d'aquesta font, que està disponible sota un Creative Commons Attribution 4.0 International Licence.
L'AUKUS és un instrument més de les potències occidentals per a intentar contenir l'expansionisme xinès a la zona del Pacífic. La República Popular de la Xina va denunciar també, en el seu moment, el fòrum Quad creat el 2007 per Austràlia, Estats Units, Índia i Japó, al qual va qualificar de «OTAN asiàtica». Els països de la zona es mostren cada cop més preocupats per l'intervencionisme creixent de la Xina, que va obrint nous contenciosos fronterers siguin terrestres (per exemple amb l’Índia) o marítims (reivindicant nous illots o zones marítimes d'influència). Per la seva banda, els Estats Units han mantingut fins ara l'estratègia de contenir l'expansió xinesa tot reforçant les aliances amb els altres països del Pacífic.
La creació de l'AUKUS, d'altra banda, ha despertat certs recels també en alguns països occidentals tradicionalment aliats dels Estats Units. Uns recels no pas pels objectius i la línia estratègica de l'aliança, sinó perquè veuen perillar algun dels seus interessos particulars com la transferència de tecnologia a un tercer país (Austràlia) o perquè l'adquisició de submarins nuclears per part del govern australià ha significat, per exemple, la controvertida cancel·lació de contractes de venda de submarins convencionals que França tenia emparaulada oer un valor de 56 bilions d'Euros. El govern australià només va avisar el govern francès amb unes hores d'antelació abans de l'anunci públic de l'AUKUS. El govern australià va arribar a un acord de compensació de 555 milions d'euros amb el contractista de defensa francès Naval Group.
Dubtes sobre l'eficàcia de la inversió Amb tot, els desenvolupaments tecnològics accelerats de la segona dècada del han obert dubtes sobre la relació cost-eficàcia de l'acord, sobretot perquè la vulnerabilitat deos submarins, per molt sofisticats que siguin, augmenta. Gran part de l'avanç tecnològic és impulsat per la Xina. S'hi inverteixen molts recursos en la millora de les tecnologies de detecció i en el desenvolupament de noves: drons, sonoboies, satèl·lits, magnetòmetres, sensors quàntics. Totes busquen reduir els espais on els submarins es poden amagar.
Un grup d'investigadors de l'Australian National University van publicar el 2020 l'informe “Transparent Oceans? The Coming SSBN Counter-Detection Task May Be Insuperable”, en el que es conclou que, tenint en compte l'horitzó del 2050:Els nostres resultats van extreure dues importants implicacions. La primera és que les geografies favorables que Occident va aprofitar a l'Atlàntic durant la Guerra Freda i, més recentment, al Pacífic en la seva rivalitat estratègica amb la Xina no tindran la mateixa rellevància a la dècada del 2050 que durant la Guerra Freda. És probable que l'evolució de la ciència i la tecnologia faci que els oceans siguin àmpliament transparents, de manera que és probable que la importància estratègica dels punts d'estrangulament geogràfics a l'oceà disminueixi. La segona és que l'evolució de les tecnologies de contradetecció no tindrà la mateixa rellevància a la dècada del 2050 que en èpoques anteriors. Durant la Guerra Freda, els submarins occidentals van poder reduir la seva detectabilitat, almenys acústicament, en alguns ordres de magnitud. A la dècada del 2050, segons mostren les nostres avaluacions, el progrés en la contradetecció només reduirà la probabilitat de detecció de molt probable a probable. Això no s'assembla en res a les reduccions aconseguides en èpoques anteriors i és insuficient per evitar que els oceans es tornin àmpliament transparents.
Amb posterioritat, els mateixos autors han insistit en aquesta qüestió, confirmant les seves previsions de tres anys abans. Com escriu Ben Doherty a The Guardian:Els submarins, fets de metall, causen petites distorsions en el camp magnètic terrestre a mesura que es mouen per l'aigua, canvis cada cop més detectables per a magnetòmetres sofisticats. Tot es monitoritza: la més petita pertorbació de les ones a través de vastes extensions d'oceà, temperatures del mar lleugerament alterades, febles pertorbacions magnètiques, rastres bioluminescents: cadascuna podria donar una petita pista de la trajectòria d'un submarí. Combinades, podrien revelar amb precisió on es troba. Aliades a l'extraordinari poder de processament de dades de la intel·ligència artificial, aquestes representen una amenaça formidable per a la invisibilitat dels submarins. Els programes d'IA són capaços de tallar el "soroll" de masses d'informació, detectant patrons invisibles o trobant connexions entre dades dispars, imperceptibles per a un analista humà.
Referències
Vegeu també ASEAN
Categoria:Relacions internacionals dels Estats Units Categoria:Relacions internacionals del Regne Unit Categoria:Relacions internacionals d'Austràlia Categoria:Relacions internacionals de França Categoria:Estratègia militar Categoria:2021 Categoria:Seguretat i defensa