miniatura|Galileu davant la Inquisició, quadre del per Joseph-Nicolas Robert-Fleury El procés de Galileo Galilei fou una sèrie d'esdeveniments al voltant del 1610, que culminà amb el judici i condemna de Galileo Galilei per la Inquisició Catòlica Romana el 1633 per la seua defensa de l'heliocentrisme.Blackwell-1991, p.2. Blackwell, Blackwell-1991, p.50 dates the start of the Galileo affair to 1610. Finocchiaro (1989, p. 1) puts it a few years later, in 1613.Finocchiaro (1989, p. 1): "By the 'Galileo affair' is meant the sequence of developments which began in 1613 and culminated with the trial and condemnation of Galileo Galilei by the Roman Catholic Inquisition in 1633."
El 1610 Galileu publica Sidereus Nuncius (Missatger sideral), en què descriu les seues observacions sorprenents fetes amb el nou telescopi de les fases de Venus i de les llunes de Júpiter. Amb aquestes observacions divulga la teoria de l'heliocentrisme de Nicolau Copèrnic (publicada en De revolutionibus orbium coelestium el 1543). Els descobriments inicials de Galileu foren rebatuts per l'Església catòlica, i el 1616 la Inquisició va declarar l'heliocentrisme formalment herètic. Els llibres heliocèntrics foren prohibits i Galileu va rebre ordres d'abstenir-se de mantenir, ensenyar o defensar idees heliocèntriques.Heilbron (2010), p. 218
Galileu va proposar una teoria de les marees el 1616 i dels cometes el 1619: argumentava que les marees eren evidències del moviment de la Terra. El 1632 Galileu, ja en edat avançada, publica el Diàleg sobre els dos principals sistemes del món, que implícitament defensava l'heliocentrisme, i es feu molt popular. Responent a una controvèrsia creixent sobre teologia, astronomia i filosofia, la Inquisició Romana va jutjar Galileu el 1633 i el va acusar de "sospitós d'heretgia", i el condemnà a presó indefinida. Galileu estigué en presó domiciliària fins a la seua mort, el 1642.
Controvèrsies inicials miniatura|250x250px|Les llunes de Júpiter, denominades de Galileu. Galileu veié aquestes llunes com un petit sistema copernicà dins el sistema solar i les emprà per a defensar l'heliocentrisme Galileu comença les observacions telescòpiques a finals del 1609, i el març de 1610 va escriure un petit llibre, Missatger sideral (Sidereus Nuncius), en què descriu alguns dels seus descobriments: muntanyes a la Lluna, algunes llunes en l'òrbita de Júpiter, i la resolució del que es pensava que eren masses amb molts núvols al cel (nebuloses) en conjunts d'estreles també difuses que es podien veure individualment sense telescopi. Altres observacions incloïen les fases de Venus i l'existència de taques solars.
Les contribucions de Galileu crearen dificultats a teòlegs i filòsofs naturals de l'època, perquè contradeien idees científiques i filosòfiques basades en Aristòtil i Ptolemeu i molt associades a l'Església catòlica. En concret, les observacions de Galileu de les fases de Venus, que la mostraven circumdant el Sol, i l'observació de les llunes en l'òrbita de Júpiter, contradeien el model geocèntric de Ptolemeu, recolzat per l'Església catòlica romana. Extract of page 1 Extract of page 4
Alguns astrònoms jesuïtes, especialistes en ensenyament eclesiàstic, ciència i filosofia natural, foren primerament escèptics i hostils a les noves idees; després d'un any o dos, però, la disponibilitat de bons telescopis els permeté repetir les observacions. El 1611 Galileu visità el Collegium Romanum de Roma, on els astrònoms jesuïtes havien repetit les seues observacions. Christoph Grienberger, un estudiós jesuïta, simpatitzà amb les teories de Galileu, però fou obligat a defensar el punt de vista aristotèlic per Claudio Acquaviva, el pare general dels jesuïtes. No totes les al·legacions de Galileu foren totalment acceptades: Christopher Clavius, l'astrònom més distingit de l'època, no acceptà fins poc abans de morir la idea de les muntanyes de la Lluna, i fora del col·legi molts encara disputaven la realitat de les observacions. En una carta a Johannes Kepler d'agost de 1610, Galileu es plany que alguns dels filòsofs que s'oposaven als seus descobriments van rebutjar fins mirar per un telescopi:Galileo did not name the philosophers concerned, but Galileo scholars have identified two of them as Cesare Cremonini and Giulio Libri (Drake, 1978, p. 162, 165; Sharratt, 1994, p. 87). Claims of similar refusals by bishops and cardinals have sometimes been made, but there appears to be no evidence to support them. "Benvolgut Kepler, desitge que puguem riure de l'estupidesa notable del ramat comú. ¿Què penseu dels principals filòsofs d'aquesta acadèmia, plens de la tossuderia d'un escurçó, que no volen veure els planetes, la lluna o el telescopi, malgrat haver-los-en oferit lliurement i deliberada l'oportunitat mil voltes? Vertaderament, així com l'escurçó tanca les oïdes, aquells filòsofs tanquen els ulls a la llum de la veritat.Favaro, (1900, 10:423) . Segue o original em latim: "Volo, mi Keplere, ut rideamus insignem vulgi stultitiam. Quid dices de primariis huius Gimnasii philosophis, qui, aspidis pertinacia repleti, nunquam, licet me ultro dedita opera millies offerente, nec Planetas, nec 10px, nec perspicillum, videre voluerunt? Verum ut ille aures, sic isti oculos, contra veritatis lucem obturarunt." Uma variedade de traduções de qualidade variável foram impressas—Bethune (1830, p. 29), Fahie (2005, p. 102), Lodge (2003, p. 106) e de Santillana (1976, p. 9), por exemplo. esquerra|miniatura|Ptolemeu (90–168 ae): el seu sistema geocèntric fou adoptat per l'Església catòlica, i suplantat pel treball de Nicolau Copèrnic i Galileu als segles XVI i XVII Els geocentristes que acceptaren els descobriments de Galileu tenien una alternativa al model de Ptolemeu en un model geocèntric (o "geoheliocèntric") alternatiu proposat algunes dècades abans per Tycho Brahe -un model en el qual, per exemple, Venus circumda el sol. Brahe argumentava que la distància per a les estreles en el sistema copernicà hauria de ser 700 vegades major que la distància del Sol a Saturn. A més a més, l'única manera que les estreles siguen tan distants i apareguen amb les grandàries que tenen al cel seria si les estreles comunes fossen gegants, almenys tan grans pel que fa a l'òrbita de la Terra i, òbviament, molt majors que el Sol.
Galileu entrà en una disputa sobre la prioritat en el descobriment de taques solars amb Christoph Scheiner, un jesuïta. Això esdevingué una amarga disputa al llarg de la seua vida. Cap d'ells, però, no fou el primer a reconéixer taques solars: els xinesos hi estaven familiaritzats de feia segles.Sharratt (1994, p. 98).
En aquesta època Galileu també debaté sobre els motius pels quals els objectes suren o s'enfonsen a l'aigua, acompanyant Arquimedes contra Aristòtil. Durant aquesta controvèrsia un dels amics de Galileu, el pintor Cigoli, l'informà que un grup d'opositors maliciosos, que Cigoli després anomenaria "la Lliga dels Coloms", estava planejant causar-li problemes sobre el moviment de la Terra, o qualsevol altra cosa que els servís. Segons Cigoli, un dels conspiradors va demanar a un sacerdot que denunciàs els punts de vista de Galileu al púlpit, però aquest ho va rebutjar. Tres anys després, un altre sacerdot, Tommaso Caccini, va fer precisament això.
Argument de la Bíblia Al món catòlic abans del conflicte de Galileu amb l'Església, la majoria de les persones cultes admetia la visió geocèntrica aristotèlica que la Terra era el centre de l'univers i que tots els cossos celestes giraven entorn de la Terra, tot i que les teories de Copèrnic s'empraren per a reformar el calendari el 1582."The Gregorian calendar, first adopted in 1582, was in fact based on computations that made use of Copernicus' work." miniatura|Pintura cristiana de Déu creant el cosmos (Bíblia Moralisee, francés, s. XIII) El geoestatisme concordava amb una interpretació literal de les Escriptures, com ara: 1Chronicles 16:30, Psalm 93:1, Psalm 96:10, Psalm 104:5, Ecclesiastes 1:5, etc.
Un dels primers suggeriments d'heretgia amb què Galileu s'enfrontà fou el 1613 pel professor de filosofia, poeta i especialista en literatura grega, Cosimo Boscaglia.Four Treatises for the Reconsideration of the History of Science, Fabio J. a. Farina.Heilbron (2010), p. 369. Conversant amb el patró de Galileu, Cosme II de Mèdici i sa mare Cristina de Lorena, Boscaglia digué que els descobriments telescòpics eren vàlids, però que el moviment de la Terra era òbviament contrari a les Escriptures. -Letter from Benedetto Castelli to Galileo, 1613–14
Galileu va ser defensat pel seu antic alumne Benedetto Castelli, llavors professor de matemàtica i abat benedictí. La conversa fou relatada a Galileu per Castelli, i Galileu va decidir escriure una carta a Castelli, exposant-hi les seues opinions sobre el que considerava la manera més adequada de tractar passatges bíblics que feien afirmacions sobre fenòmens naturals.Letter to Benedetto Castelli.Sharratt 1994, p.109. El 1615, l'eixamplà en la seua Carta a la Gran Duquessa Cristina.Sharratt 1994, pp.112–26. Tommaso Caccini, un frare dominic, sembla haver fet el primer atac perillós contra Galileu. Predicant un sermó a Florència a la fi del 1614, denuncià a Galileu, als seus ajudants i matemàtics en general (una categoria que incloïa astrònoms). El text bíblic per al sermó d'aquell dia va ser Josué 10, en què Josué fa que el Sol es deture.
Primeres reunions amb autoritats teològiques A la fi del 1614 o primeria del 1615, un dels companys dominics de Caccini, Niccolò Lorini, adquirí una còpia de la carta de Galileu a Castelli. Lorini i altres dominics del Convent de San Marco van considerar la carta d'ortodòxia dubtosa, en part perquè podia violar els decrets del Concili de Trento. esquerra|miniatura|El Concili de Trento (1545–63) assegut a la Basílica de Santa Maria Major. La Inquisició Romana sospitava que Galileu violava els decrets del concili. Museu Diocesà Tridentí, Trento Lorini i els seus companys dugueren la carta de Galileu a l'atenció de la Inquisició. El 16 de febrer del 1615 Lorini n'envia còpia al secretari de la Inquisició, el cardenal Paolo Emilio Sfondrati, amb una carta de presentació crítica dels seguidors de Galileu.
El 19 de març Caccini arriba a les oficines de la Inquisició a Roma per denunciar Galileu pel seu copernicanisme i diverses altres heretgies suposadament difoses pels seus pupils.
Galileu va sentir comentaris que Lorini havia obtingut una còpia de la seua carta a Castelli, i que deia que en contenia moltes heretgies; també va sentir que Caccini havia anat a Roma segurament per provocar problemes amb la còpia de la carta. Galileu decidí anar Roma així que la salut li ho permetés, i hi anà a finals l'any.
En anar a Roma Galileu actuava contra el consell d'amics i aliats, i de l'ambaixador de la Toscana a Roma, Piero Guicciardini.Langford, 1992, p. 79
Visió de Belarmino miniatura|El cardenal Roberto Belarmino (1542–1621), que deliberà sobre els escrits de Galileu al 1615-1616, i li ordenà que s'abstingués de realitzar el copernicanisme El cardenal Roberto Belarmino, un dels més respectats teòlegs catòlics de l'època, fou convocat per jutjar la disputa entre Galileu i els seus opositors. La qüestió de l'heliocentrisme l'havia plantejada el cardenal Belarmino, en el cas de Paolo Antonio Foscarini, un pare carmelita; Foscarini publicà un llibre, Lettera ... sopra l'opinione ... de Copernico, que intentava conciliar Copèrnic amb els passatges bíblics en contradicció. Belarmino expressà en un principi l'opinió de no prohibir el llibre de Copèrnic, però, exigint una edició que presentàs la teoria només com un dispositiu de càlcul per "salvar les aparences" (és a dir, preservar l'evidència observable).Blackwell (1991, p. 74), Sharratt (1994, p. 112) "Saving the appearances" meant that the theory could enable astronomers to accurately predict and explain all the empirically observed apparent motions of the Sun, Moon, stars and planets.