miniatura|Ou de Drosophila melanogaster
L'Ou d'insecte, és l'estadi de vida de l'insecte que comença dins de l'aparell reproductor de la mare, quan l'oòcit s'envolta d'una capa de cèl·lules provinents de la mare que formaran la seva closca ("cèl·lules fol·liculars"), i finalitza quan, després de la fecundació i el posterior desenvolupament embrionari, el primer estadi juvenil trenca la closca. L'ou de l'insecte té sovint motius molt delicats, de colors diverses.
Còrion o cori El cori es un embolcall al voltant dels ous de certs insectes. Una etapa de descorionització és necessària en els ous de mosquits per a poder-hi efectuar experiments de manipulació genètica.
Micròpil Es tracta d'una obertura, en general apical, de l'ou de l'insecte. És el punt d'entrada del semen
Durada de la incubació En la major part des les espècies que deixen el desenvolupament de llurs ous dependre de condicions exteriors (insectes, peixos, amfibis, rèptils...), la durada d'aquest desenvolupament no és fixa com en les espècies homeotermes que incuben llurs ous (ocells, mamífers prototeris). Per a desenvolupar-se els ous dels primers han tingut menester d'una certa «quantitat» de calor. Una valor pot ser calculada de manera a modelitzar aquesta necessitat, aquesta xifra en unitat graus/dies presumeix a un nombre de dies i temperatures a les quals s'ha ha tingut lloc el desenvolupament. Com més les temperatures són baixes, més gran serà la durada entre la posta i la desclosa.
Ooteca Membrana-clofolla que protegeix la posta (ous) de certs insectes, sobretot els escarabats de cuina i els pregadeus, i en certs mol·luscs. La paraula és una combinació de dues paraules gregues: oion, que significa 'ou', i theke, que vol dir 'coberta' o 'contenidor'. Una ooteca conté normalment molts ous, envoltats d'una escuma de proteïnes que pot llavors endurir per a formar una closca sòlida que assegura una protecció.
La posta surant de certes espècies de mosquits es diu naveta.
Ovípar L'adjectiu ovípar, és la qualitat d'aquells animals que es reprodueixen mitjançant la posta d'ous. El nom corresponent a aquest adjectiu és oviparitat. La major part dels insectes són ovípars, però alguns són , és a dir que els ous desclouen a l'interior del cos de la femella, i són joves actius que neixen (com en el cas dels pugons).
Oviposició Acte per a una femella de pondre i de posar els seus ous a un lloc particular.
Els ous són dipositats en un tot compacte que evoca, per la seva forma, un abdomen de femella plena. Aquesta «posta» de pregadeu és dipositada en llocs rígids i estables, allà on no el pot abastar qualsevol cosa vinguda del cel: pluja, gebre, calamarsa; fins i tot el sol directe sembla evitat. Aquesta «posta» és doncs dipositada a sota de tot el que es pot trobar a la natura. L'hortolà o jardiner serà doncs bé avisat de protegir aquesta «posta» de pregadeu (insecticida natural útil al jardí) que pot haver estat dipositat al cobert, sobre una eina o sota una simple post en l'hort o jardí.
Ovipositor Lovipositor o oviscapte, és un òrgan típic de les femelles d'alguns grups d'insectes, es tracta d'un òrgan generalment llarg i afilat, amb l'ajuda del qual molts insectes dipositen els seus ous als llocs més favorables a llur incubació. Hi ha diversos tipus d'ovipositors o «oviscaptes»: generalment, aquest òrgan de posta és en forma de sabre com en els ensífers (ensis = 'espasa'), insectes de l'ordre dels ortòpters. Altres insectes com els rafidiòpters (superordre dels neuròpters) presenten igualment aquest tipus d'òrgan, en les femelles.
L'ovipositor pot ser una llarga barrina com al cas de cert efectiu de gasterúptids o d'icneumònids.
Al contrari, espècies com la libèl·lula Somatochlora, que ponen en vol damunt de l'aigua, no tenen gairebé ovipositor. Les que ponen superficialment en un sòl bla tenen un ovipositor molt curt, com la Somatochlora metallica.
Notes
Referències
Categoria:Anatomia dels artròpodes Categoria:Insectes