El Benidorm Fest és un festival de la cançó organitzat a Espanya per l'empresa pública de comunicació Radiotelevisió Espanyola (RTVE) en col·laboració amb la Generalitat Valenciana. Aquest concurs, que serveix per a promocionar la música espanyola i la indústria musical nacional, va ser creat originalment per a determinar la cançó representant d'Espanya al Festival de la Cançó d'Eurovisió. Se celebra des de l'any 2022 a Benidorm. El certamen consta de dues semifinals i una final, de la qual surt un guanyador triat pel públic i per equips de jutges, ambdues parts amb la mateixa influència en el resultat final.
L'origen del programa està en el Festival Internacional de la Cançó de Benidorm. Per ell han passat artistes com el Dúo Dinámico, Raphael, Julio Iglesias, Tino Casal, Víctor Manuel, Karina, Betty Missiego, Dyango, José Vélez o Barei.
Història Antecedents
El 1958, a Espanya va sorgir la idea de celebrar un festival de la cançó estiuenc a l'estil del que es feia al Festival de la cançó de Sanremo a Itàlia, des de 1951. Aquest fet es va produir al quiosc El Tío Quico, on es trobaven l'alcalde de la ciutat, Pedro Zaragoza Orts; l'escriptor i periodista Carlos Villacorta, director del gabinet de premsa de la Secretaria General del Moviment, i el periodista Teodoro Delgado Pomata. El juliol de 1959 es va organitzar la primera edició del Festival Espanyol de la Cançó de Benidorm, organitzat per la Xarxa d'Emissores del Moviment des del Manila Park de la ciutat.
La mecànica del festival durant les primeres edicions (de 1959 a 1971) va consistir a presentar els temes en doble versió, com era habitual als festivals de la cançó del moment. El triomf de la cançó «Un telegrama» i el seu apoteòsic èxit a l'Espanya de l'època va garantir la continuïtat del festival a Benidorm, malgrat el fet que algunes ciutats del sud d'Espanya van intentar fer-se amb l'organització del festival. Durant aquesta etapa es van succeir els principals èxits de la història del festival, com «Comunicando», «Quisiera ser», «Tu loca juventud», «La vida sigue igual» i «Amor amargo». A més, va comptar amb la participació d'emergents figures de la cançó lleugera espanyola, com ara el Dúo Dinámico, Raphael, Bruno Lomas, Joe y Luis, Michel, Los Gritos i Julio Iglesias. Igualment, encara que no va ser una catapulta cap a l'èxit, durant aquests anys es van presentar artistes com Karina, Víctor Manuel, Lolita Garrido i Manolo Otero. Hi va participar Rosa Morena, que ja gaudia d'èxit a l'estranger abans de la seva consagració a Espanya.
D'altra banda, l'etapa que es va desenvolupar entre 1972 i 1985 va marcar un cert declivi del festival. La premsa repetia any rere any que la qualitat de les cançons anava en descens i de fet, durant aquests anys, el festival només va llançar l'èxit «Soledad», d'Emilio José, i va premiar a solistes com Eduardo Rodrigo, Mochi, Juan Camacho o Dyango i a compositors com Juan Pardo, Dúo Dinámico o El Lute. Altres contendents van ser Betty Missiego, Braulio, Tito Mora, José Vélez, l'actriu Beatriz Carvajal, Nydia Caro, Andrés Caparrós, Bacchelli o Tino Casal. Els canvis en els panorames musical i audiovisual que va portar la transició política van comportar un creixent desinterès cap al festival. La no celebració de les edicions de 1979 i 1984 i les edicions experimentals en 1983 (no competitiva) i en 1985 (que va buscar un públic més jove amb la invitació per participar en grups pop-rock com Alphaville, Seguridad Social o Aerolíneas Federales) no van aconseguir aixecar l'interès en el públic, la qual cosa va portar a la cancel·lació del festival de 1986 a 1992.
Més tard, després d'una pausa de set anys, el 1993 es va tornar a organitzar, el que va ser el començament de la tercera etapa del concurs. En aquest primer any es van diferenciar dues categories, la final de pop-rock i la de cançó lleugera, però a partir de 1994 es va tornar a l'antiga fórmula de premiar una sola cançó. L'esdeveniment va esdevenir internacional a partir de 2004, quan va adoptar la denominació de Festival Internacional de la Cançó de Benidorm, i va deixar de celebrar-se després de la 39a edició per l'escàs interès del públic i dels mitjans de comunicació. Durant aquestes catorze edicions, la repercussió mediàtica del festival va ser nul·la, malgrat premiar amb la Sireneta d'Or Alazán, Coral Segovia i La Década Prodigiosa i els autors Pablo Motos i Rosana Arbelo. Altres artistes rellevants del panorama musical espanyol que s'hi van presentar en aquesta etapa van ser Esmeralda Grao, Paco Arrojo, Pasión Vega, Luis Livingstone, Mikel Herzog, A las 10 a casa, Barei (com a part del duo Dos Puntos), Jesús Cisneros i Inma Serrano.
Cal destacar que el festival es retransmetia per TVE, encara que durant els anys 1960 i 1970 no es va emetre íntegre perquè era un espectacle més pensat per al públic congregat a Benidorm que com a programa de televisió. Les edicions de 1993 a 1996 van ser retransmeses per Telecinco i a partir de 1997, TVE va tornar a transmetre'l i pel canal autonòmic Canal 9. L'edició de 2006 no va tenir cobertura televisiva nacional, ja que TVE es va desvincular del projecte i només va ser emesa per Canal 9.
Retorn d'un festival a Benidorm Després de quinze anys del final del Festival de Benidorm, el 22 de juliol de 2021, RTVE va retransmetre una conferència des de la ciutat de la Marina Baixa on el president de la Generalitat Valenciana, Ximo Puig, l'alcalde de Benidorm, Antonio Pérez, i el president de la radiodifusora, José Manuel Pérez Tornero, van comunicar el retorn d'un festival amb el propòsit de convertir-lo en la nova preselecció d'Espanya al Festival de la Cançó d'Eurovisió a llarg termini. En aquesta retransmissió, la televisió pública va assegurar canvis i mecàniques renovades, així com un “doble concurs” en què es compaginarien tant cantants professionals com cantants amateurs, el premi dels quals seria la possibilitat de representar Espanya a Eurovisió des de l'edició de 2022. Després, el 29 de setembre del mateix any, van ser publicades les bases i la mecànica, i es va anunciar que el certamen es denominaria Benidorm Fest.
El 2022, l'esdeveniment va rebre diversos premis, entre ells el Premis Iris de la Crítica 2022, atorgat per l'Acadèmia de Televisió i el premi del Festival de Televisió de Vitòria, FesTVal, per "unir a les diferents generacions entorn de la música" i "traspassar la pantalla generant una gran interactivitat entre el públic".
Al maig de 2023, la directora de Comunicació de la Corporació RTVE, María Eizaguirre, que va formar part del grup impulsor inicial en la nova etapa del festival, va presentar el projecte al Parlament Europeu com a referència d'iniciatives de participació ciutadana juntament amb "La gran consulta", dutes a terme per la Corporació amb els objectius d'"acostar a l'audiència, crear un vincle amb la població més jove i difondre valors de diversitat social i cultural".
El 2026, després de la retirada de Radiotelevisió Espanyola del Festival de la Cançó d'Eurovisió, el Benidorm Fest va continuar celebrant-se com un certamen independent del concurs europeu. Així, tant si el país participava a Eurovisió com si no en edicions posteriors, el concurs benidormí es desenvoluparia principalment com una plataforma de promoció de la música espanyola i de la indústria musical nacional. Així, entre les novetats introduïdes aquest any, es van incloure un premi econòmic destinat als intèrprets i compositors de la cançó guanyadora, així com altres reconeixements addicionals oberts al conjunt dels participants. Entre ells figuraven un premi patrocinat per Spotify, que permetia a un dels artistes finalistes gravar un Spotify Single a Estocolm, i una iniciativa de promoció internacional que oferia a un altre participant finalista la possibilitat de viatjar als Estats Units per a donar a conèixer el seu projecte musical i gravar un senzill amb un reconegut productor en el marc d'un acord amb TelevisaUnivision. Aquests últims premis no estaven necessàriament vinculats al guanyador del certamen.
Format A mitjan del mes de febrer, mitjançant dos semifinals i una final, divuit candidats —ja siguin solistes, duos, trios o grups— interpreten les seves cançons en directe. Després, el públic (compost pel televot i un panell demoscòpic de jutges, aquest últim format per una mostra de la població espanyola seleccionada mitjançant regles estadístiques i demoscòpiques, el qual està compost per 350 persones de diferents edats, sexes i classes socials, entre altres aspectes) i un jurat professional procedeixen a votar al 50% per les cançons que al seu judici són les millors. Al final del programa, la cançó amb més punts es declara vencedora i esdevé la representant d'Espanya al Festival de la Cançó d'Eurovisió (si Espanya participa al certamen europeu), a més d'atorgar al seu torn, des de 2026, un premi de 100 000€ per a l'artista o grup guanyador i un altre de 50 000€ per als autors de la cançó.
D'altra banda, des de 2026, RTVE també va iniciar una col·laboració amb Spotify Espanya en el marc del certamen amb la creació d'un reconeixement addicional destinat a un dels participants finalistes. Aquest premi, independent del resultat final del concurs, seria atorgat per un panell de professionals de Spotify, que seleccionaria la proposta conforme a criteris editorials i a dades de la plataforma. D'aquesta manera, l'artista triat tindria l'oportunitat de gravar un Spotify Single exclusiu en l'estudi principal de l'empresa, situat a Estocolm. Igualment, TelevisaUnivision donaria suport a un dels artistes finalistes mitjançant una estada als Estats Units en la qual promocionaria la seva trajectòria i el seu projecte musical en diferents espais del grup audiovisual, així com gravar un senzill en col·laboració amb un reconegut productor de la indústria musical llatina.
Rondes televisades i votacions Semifinals Les semifinals se celebren en dues nits de la mateixa setmana (dimarts i dijous). En cadascuna hi competeixen nou cançons seguint un ordre d'actuació determinat per RTVE d'acord amb criteris operatius i televisius. Un cop han actuat tots els participants, s’obre el període de votació del públic, així com les votacions del jurat demoscòpic i del jurat professional, durant el temps establert per l'organització. De les nou candidatures, sis passen a la fase final.
El públic i el jurat són els encarregats d'escollir els finalistes, cada bloc amb un pes del 50 % en la decisió final. Més concretament, cada membre del jurat reparteix individualment 12, 10, 8, 7, 6, 5, 4, 3 i 2 punts, mentre que el públic distribueix 96, 80, 64, 56, 48, 40, 32, 24 i 16 punts, dels quals una meitat (48, 40, 32, 28, 24, 20, 16, 12 i 8 punts) correspon al televot a través de trucades telefòniques, missatges SMS i el vot únic gratuït de l'aplicació RTVE Play (en aquest últim consten de manera anònima la data de naixement, el sexe, el país i el codi postal de cada votant, i aquest vot té exactament el mateix valor que un vot de pagament a través d'una trucada telefònica o d'un missatge SMS), i l'altra meitat, al vot demoscòpic. En total, es reparteixen 912 punts en cada gala (456 per part del jurat —57 per membre— i 456 del públic —228 del televot i 228 del vot demoscòpic—).
En cada semifinal, únicament es resolen els empats que afectin el sisè lloc, ja que és l'últim que dona accés a la final. Si, després de la suma dels vots del jurat professional i del públic, dues o més candidatures empaten en aquesta posició, es classifica la que hagi obtingut una puntuació més alta del jurat professional.
Si l'empat persisteix, es té en compte el nombre de puntuacions màximes (12 punts) rebudes del jurat professional. Si la igualtat continua, es compara el nombre de segones i terceres puntuacions més altes atorgades pel jurat (10 punts, i així successivament) fins a desfer l'empat.