Un sistema alimentari sostenible és aquell capaç de generar i distribuir aliments i nutrients d'una manera sostenible econòmicament, socialment i ecològicament, de forma que la producció i benefici de les generacions futures no queda compromesa.
Un sistema alimentari està format per una xarxa d'elements interconnectats que va des de les indústries productores com l'agricultura, la ramaderia i la pesca, tot passant pels medis de processament i distribució dels aliments fins a arribar al seu consumidor directe. En un sistema alimentari sostenible l'objectiu és estructurar tot els elements d'aquesta xarxa perquè sigui capaç de produir i fer arribar aliments a la totalitat de la població alhora que el procés provoqui un creixement de l'economia i tingui un impacte positiu o neutral amb el medi ambient. El canvi cap a una producció d'aliment sostenible podria ajudar a pal·liar parcialment efectes del canvi climàtic i assegurar la producció contra les seves conseqüències.
Descripció miniatura|480x480px|Esquema dels tres pilars d'un sistema alimentari i els beneficis teòrics resultat de la combinació dels diferentes conceptes. Un sistema alimentari simplement engloba una cadena d'activitats que va des de la producció d'aliment fins al tractament dels residus generats per la seva consumició, passant per tot el procés d'embalatge, processament industrial, distribució i més. Un sistema alimentari sostenible és quelcom més complex que comporta certs matisos en com aquests processos es gestionen i organitzen per tal d'assolir certs criteris de sostenibilitat. En general hi ha consens en aquests criteris; basant-se en la descripció donada per l'Organització de les Nacions Unides (ONU), s'entén com a sistema alimentari sostenible aquell capaç d'entregar menjar segur i nutritiu a la població, tot sent respectuós amb els principis socials, econòmics i ecològics de les futures generacions per tal que puguin seguir generant aliments segurs i nutritius per a la seva població.
Sostenibilitat econòmica La sostenibilitat econòmica en sistema alimentari sostenible radica en la capacitat de treure benefici econòmic per part d'aquells productors, distribuïdors i altres treballadors que formen part de la xarxa del sistema alimentari. També inclou que aquest benefici sigui repartir de forma justa entre els participants i que l'estructura que forma tot el sistema alimentari sigui capaç de produir més diners i béns dels que necessita.
Sostenibilitat social La sostenibilitat social fa referència al fet que el funcionament del sistema alimentari proporciona béns per a tots els individus de la societat sense malmetre la igualtat social dins i entre poblacions, ara i en un futur. Un sistema alimentari sostenible socialment lluita per la distribució igualitària dels aliments entre totes les diferents persones de manera que cobreixi les necessitats bàsiques de totes les poblacions sense malmetre-les. També garanteix que la producció alimentaria no comporti esclavitud ni opressió cap a cap població o grup de persones, més aviat tot el contrari, ha de contribuir a construir una societat més justa i en la qual els beneficis obtinguts de la producció d'aliments siguin distribuïts equitativament entre tots els membres de les diferents poblacions humanes.
Sostenibilitat ecològica La producció d'aliments consumeix recursos de l'ecosistema que la sosté. L'aire, l'aigua, el sòl i les espècies que viuen en els diversos ecosistemes es veuen afectades, en major o menor mesura segons l'escala i mitjans de producció, pel sistema alimentari, alhora que sostenen el mateix sistema i permeten la subsistència de la població. Un desgast continu comporta arribar a un punt de pocs recursos disponibles on és impossible mantenir els nivells de producció i és més complicat aconseguir aliments. La sostenibilitat ecològica cerca establir un sistema de producció respectuós amb el medi i capaç de no superar-ne la capacitat de recuperació. També es té com a objectiu l'evolució del sistema alimentari cap a un sistema més resilient, capaç d'assegurar certs nivells de producció en moments de sequera i condicions ambientals adverses. Amb el canvi climàtic, la sostenibilitat ecològica és el principal objectiu a assolir.center|miniatura|660x660px|Dibuix esquemàtic dels beneficis generats per un sistema alimentari sostenible i com es reparteixen pels diferents sectors de la societat. Recursos en la producció alimentària A partir del la producció i accessibilitat als aliments per part de la població han patit una revolució a escala global, influenciada per la industrialització dels processos i l'aplicació de noves tecnologies i tècniques. Això ha permès arribar a uns nivells de producció capaços de generar quantitats d'aliments elevades a un preu baix, aconseguint-se així que gran part de la població arribés a nivells de nutrició saludables i, fins i tot, en les zones més riques del planeta, escollir dins d'una oferta molt ample. La producció alimentaria, però, necessita de certs recursos finits però renovables. A causa de les tècniques utilitzades, els aliments produïts i com es produeixen, a més de causes externes al mateix sistema alimentari, la disponibilitat d'aquests recursos es troba amenaçada.
Sòl La superfície terrestre de la Terra engloba 14 mil milions hectàrees de les quals només 3 mil milions són terra cultivable. Aquesta àrea, a més, es troba en decreixement a causa dels canvis en el clima que erosionen el sòl. Més en concret, i que es calcula que es reduirà a la meitat per 2050. Un altre problema que afronta el sòl disponible per llaurar és la producció de fusta i biocombustibles, demanda que ha estat pujant en els últims anys i que ja entra en competència amb l'agricultura destinada a l'alimentació.
L'obtenció de més superfície per conrear significa envair i desplaçar ecosistemes naturals, la qual cosa afecta negativament la biodiversitat i l'equilibri ecològic. S'ha demostrat, entre d'altres, que la destrucció de la biodiversitat i la invasió d'àrees anteriorment naturals per part de l'agricultura augmenta la probabilitat d'aparició de brots de malalties per zoonosi.
La gestió del sòl és complexa i comporta considerar diversos àmbits no només l'alimentació. Per reduir la pressió i la necessitat de terra cultivable hi ha diverses tècniques estudiades que mostren resultats molt interessants a petita escala.
Agroforesteria miniatura|350x350px|Cultiu hidropònic de morera al Japó. L'agroforesteria és un mètode de cultiu amb diferents vessants que principalment consisteixen a combinar arbres, arbustos i diferent flora amb el cultiu que interessa D'aquesta manera es redueix l'impacte ecològic de l'agricultura, el terra es manté ric en nutrients i s'aprofiten les diferents relacions entre plantes per aconseguir una major producció.
Hidrocultiu L'hidrocultiu o hidroponia és una tècnica de cultiu que no utilitza sòl, basada en la utilització de solucions aquoses enriquides amb els nutrients minerals necessaris per al creixement del cultiu. Presenta certs avantatges com l'estalvi de sòl, un major control dels nutrients usats i l'absència de plagues. Per una altra banda, té un consum d'aigua més elevat i el medi aquós afavoreix l'aparició de certs microorganismes.
esquerra|miniatura|250x250px|Jardí aeropònic a la terminal 3 de l'aeroport internacional O'Hare de Chicago.
Aeroponia L'aeroponia és una tècnica que consisteix en el cultiu de vegetals sense l'ús de terra, on les arrels de la planta es troben dins d'un conducte buit i separades de la part superior del vegetal mitjançant una estructura que les manté estables. El transport de nutrients es fa a través de l'aire emprant microgotes d'aigua com a mitjà de transport permetent-ne el creixement. És una eina que va guanyant interès enfocat a les grans metròpolis, on la població segueix augmentant l'espai és reduït i les construccions són molt més verticals. Permetria obtenir abundants fonts d'aliment fent servir edificis d'elevada altura i amb produccions automatitzades.
Recursos hídrics L'aigua, tot i que es troba al voltant del 70 per cent de la superfície de la Terra, és un recurs molt limitat, ja que la utilitzada per al consum humà, per als cultius i per a quasi tota la indústria és només la potable, una ínfima part del volum total d'aigua del planeta. El total d'aigua potable es troba format per rius, aqüífers i glaceres. És un volum d'aigua que no augmenta i es va regenerant constantment a través del cicle de l'aigua, la qual cosa significa que un augment en el seu consum repercuteix en l'aigua disponible per a tota la població.
Un elevat nombre de persones no poden accedir als recursos d'aigua necessaris i es preveu que aquest grup vagi en augment, mentre que el consum d'aigua per part de la indústria i l'agricultura augmenti encara més, exacerbant l'actual conflicte social, polític i ètic.
Afeccions en la disponibilitat dels recursos En l'actualitat s'estan patint diversos canvis socials, noves polítiques i canvis climatològics que afecten l'oferta i la demanda de recursos primaris com el sòl i l'aigua.
Canvi climàtic Com que l'augment en la concentració de gasos d'efecte hivernacle a l'atmosfera segueix creixent a un ritme molt alt comparat al de fa unes dècades, s'han realitzat diversos estudis, previsions i models de com l'augment de temperatures, els esdeveniments climatològics extrems més freqüents i la falta de precipitacions en certs indrets afectaran la producció dels cultius. Segons les prediccions fetes, els cultius més afectats seran aquells situats en climes actualment tropicals que ja es troben prop de la temperatura màxima per la producció de cereals com l'arròs i blat de moro, aliments clau en la indústria agrícola de qualsevol país. A causa de la falta de pluja prevista en aquestes regions i l'augment de temperatura, es preveu una desertificació que afectaria greument aquests cultius, en ser de regadiu. En latituds més allunyades de l'equador sí que es pot esperar un augment de les precipitacions i un possible augment de les temperatures que faria el clima, en general, menys hostil; permetent uns millors cultius. No obstant això, si aquest canvi en el clima ve de la mà d'un augment de la freqüència d'esdeveniments climàtics extrems com gelades o pluges torrencials, com ja s'està veient, l'efecte pot ser contrari a l'esmentat.
Un dels altres efectes esperats del canvi climàtic que afectaria la producció alimentaria és l'augment de patògens dels cultius, que actualment ja provoquen unes pèrdues globals del 16 per cent. El canvi climàtic genera canvis als patògens de manera directa i indirecta, mitjançant canvis en l'hoste; a més, diferents temperatures i precipitacions condicionarien el cultiu i la seva microbiota, fent-lo probablement més susceptible a ser infectat i amb plagues molt més perjudicials.
Creixement demogràfic miniatura|450x450px|Gràfica del creixement de la població mundial i la velocitat de creixement anual en percentatge des del 1700 a l'actualitat. A més, es fa una estimació de com creixerà fins al 2100. Actualment la població mundial consta d'aproximadament 7.800 milions de persones i s'estima que la població global el 2050 estigui al voltant dels 9.100 milions. El creixement no és homogeni i s'està produint principalment en països en vies de desenvolupament, sobretot al continent Africà seguit del l'Asiàtic, on la disponibilitat d'aliments i recursos és, generalment, més baixa per a la població.
L'augment de població exigeix un augment de la producció d'aliments per a alimentar-les, això fa pensar en un possible límit demogràfic, un nombre de població a partir de la qual ja no sigui possible produir aliments sense comprometre l'equilibri ecològic. Addicionalment, un augment en la població necessita destinar més sòl i aigua per als nous habitants; desplaçant els recursos disponibles per al sistema alimentari.
Canvis en la demanda