Joan Lluís Vives i March (València, 6 de març de 1492 – Bruges, 6 de maig de 1540), també conegut com a Lluís Vives o bé Ioannes Lodovicus Vives (en llatí), fou un dels màxims representants de l'humanisme europeu,«Erasmo, Moro y Vives son los mejores representantes del humanismo cristiano» (Erasme, More i Vives són els millors representants de l'humanisme cristià) (Pérez 2008: p. 151) // «Durant tout le XVe siècle, après Érasme, qui demeure le maître et le chef de file incontesté, Vives figure parmi les auteurs les plus lus» (Al llarg del , després d'Erasme, que segueix sent el mestre i líder indiscutible, Vives és un dels autors més llegits) (Marín Ibáñez 1994: p. 11). destacant en diversos àmbits del pensament i de la cultura.
Vives es formà en l'humanisme hispà, que amb profundes arrels a l'edat mitjana, mantenia l'escolasticisme mentre rebia el Renaixement. Aquesta combinació era necessàriament eclèctica, perquè pretenia harmonitzar elements aparentment contradictoris i, al mateix temps, tenia un caràcter pràctic perquè les noves idees anaven més enllà d'una expressió teòrica i possibilitaven la transformació personal. També rebé influències de l'humanisme nord-europeu, que promovia amb major vehemència la reforma de la vida social i cultural. Amb aquest bagatge, Vives desenvolupa una activitat intel·lectual en nombrosos camps com la literatura, l'antropologia, la filosofia, la pedagogia, la teologia, el dret, les qüestions socials i la psicologia. I per a dur a terme aquesta tasca, en la qual prevalen els seus principis morals i espirituals, utilitza els autors grecollatins, aprofitant els seus valors humanístics però rebutjant el seu paganisme.Cura 2011: p. 17-18.
Teòric de l'educació, es va oposar a l'escolàstica i fou un dels defensors més influents de l'aprenentatge humanístic al .Casini 2012. Vives ha estat qualificat de pedagog d'Europa, una expressió que reflecteix no només el marc geogràfic en què es va desenvolupar, sinó també el seu intent apassionat per dibuixar una nova Europa. La seva obra avui en dia encara reflecteix uns valors que són plenament vàlids.Marín Ibáñez 1994: p. (11). També ha estat descrit com el «pare» de la psicologia moderna.Watson 1915.
Fill de conversos perseguits per la Inquisició, la seva obra i la correspondència conservada mai indiquen explícitament aquesta condició social. De fet, sols a mitjan , els estudiosos assenyalen la seva condició de convers. Implícitament, una vegada coneguda la seva ascendència jueva i el calvari que patiren els seus familiars més propers, algunes actituds de Vives —la negativa a tornar a Espanya— i alguns comentaris epistolars —la preocupació per la seva família i el desànim d'algunes ocasions—, es poden entendre amb més claredat.García Pérez 1987.
Biografia Família, joventut i estudis Joan Lluís Vives neix a València al si d'una família de jueus conversos, tant en la seva branca paterna com materna, dedicats a empreses mercantils des d'abans de la conversió forçosa en els anys posteriors a 1391, quan es produïren atacs generalitzats a les jueries peninsulars, i on els Abenfaçam es convertiren en Vives i els Xaprud en March. Fill major de Lluís Vives Valleriola i Blanca March i Maçana, tingué quatre germans: Jaume, Beatriu, Leonor i Isabel Anna.García Pérez 1987: p. 122-133, 175.
La seva infantesa estigué marcada per la ferma persecució de la Inquisició de molts membres de la seva família, que aconseguirà arruïnar-la materialment —amb remissions de gràcia o remissions de penes—García Pérez 1987: p. 169. o l'atacarà físicament amb turments i fins i tot la mort d'alguns dels seus parents.
Vives, després d'iniciar-se en la lectura i l'escriptura al seu domicili, bé amb l'ajut dels seus progenitors, bé mitjançant un preceptor, obté la seva formació bàsica a l'Estudi General de València, on estudia humanitats —primer gramàtica i després Arts—, entre altres professors, amb Daniel Sisó, Juan Partenio TovarPascual Barea, Joaquín. «Neo-Latin Drama in Spain, Portugal and Latin-America », en Neo-Latin Drama and Theatre in Early Modern Europe. Leiden/Boston: Brill, 2013, 545-631 (p. 565-567). i Jeroni Amiguet; d'on surt, per a traslladar-se a París, amb una formació netament escolàstica.Pérez García 2008: p. 45-49.
La sortida de Vives de València poc després de morir sa mare es fa necessària com a mesura profilàctica: per a allunyar-se de la samarreta infamant, signe de ser net o fill d'heretge, i de la foguera; i per la impossibilitat de continuar el negoci familiar ni aconseguir qualsevol ofici públic, el primer per l'abús de la Inquisició que els afona econòmicament, i el segon per la pragmàtica de 1501.García Pérez 1987: p. 171-172.
Vives es mou l'any 1509 cap a París, amb setze anys, per a continuar els seus estudis. En arribar es matricula com a estudiant de primer any a la facultat d'Arts. Inicialment, freqüenta el col·legi de Lisieux per a assistir a les classes de Juan Dolz, però ben aviat es trasllada al col·legi de Beauvais per a escoltar les lliçons de Jan Dullaert i més tard, al col·legi de Montaigu, on comença a assistir al curs de l'aragonès Gaspar Lax. En 1512 visita Bruges. A través de Nicolas Bérault, professor en diversos col·legis de París i col·laborador en algunes obres de Guillaume Budé, Vives entra en contacte amb el cercle humanista parisenc.Casini 2012: cap. 1. En el darrer any a París, 1514, Vives fa classes a la universitat i publica els seus primers treballs: un perfil bibliogràfic de Dullaert, professor seu, tres opuscles religiosos, cinc pròlegs o comentaris introductoris a obres clàssiques o seves, un diàleg sobre l'educació i l'edició crítica del Poeticon astronomicon, atribuït a Gai Juli Higí.Moreno Gallego s/d: Vida.
Ensenyant a Lovaina (1515–1523) A les darreries de 1515 Vives es trasllada a Bruges, on viu dos anys, i entra en contacte amb la comunitat hispana, on coneix el mercader valencià Bernat Valldaura, parent seu,Naméche 1841: p. 31.Marín Ibáñez 1994: p. (2). per a qui treballa de preceptor dels seus fills i amb qui emparenta anys més tard, en 1524, quan es casa amb la seva filla, Margarita Valldaura.Escudero López 2008: p. 114. Des d'un principi, aquest brillant preceptor s'integra en l'exclusiu cercle humanista format per Marcus Laurijn, Johan de Fevyn i Frans van Craneveldt.Noreña 1970: p. 52. En 1520 coneix Juan de Vergara, amb qui mantindrà una continuada correspondència.Moreno Gallego 2006: p. 139.
En 1517 es trasllada a Lovaina en ser nomenat preceptor del cardenal Guillaume de Croÿ, càrrec que manté fins a la prematura mort del seu pupil en 1521. En aquest període coneix Erasme de Rotterdam, amb qui mantindrà contacte epistolar i de qui es considerarà deixeble i amic i, al voltant de 1519, viatja a París acompanyat del jove cardenal De Croÿ i coneix Guillaume Budé.Naméche 1841: p. 19. A l'estiu de 1520, Erasme i Tomàs More es troben a Bruges i allà coincideixen amb altres humanistes com Rudolf Goclenius, Craneveldt i Vives.Noreña 1970: p. 79.
Des de 1521, desocupat del preceptorat amb Croÿ, comença a fer classes a la Universitat de Lovaina com a professor invitat, comentant al matí la Història Natural de Plini, i a la tarda, les Geòrgiques de Virgili. Hi assisteixen, entre d'altres, Jérôme Ruffault i Antoine de Berges i, al mateix temps, fa classes privades a alumnes que posteriorment tindran una important projecció pública, com ara Honorat Joan, que serà mestre de Felip II i del seu fill, l'infant Carles; Pedro Maluenda, futur teòleg tridentí; i Diego Gracián de Alderete, traductor anys més tard d'obres gregues al castellà.Naméche 1841: p. 18-19. A la universitat estableix relacions amb personalitats que li permeten obtenir una certa estabilitat professional, com Marteen van Dorp i Jean Briard. En els dos anys que passa a Lovaina escriu i publica gran quantitat d'obres, tant obres pròpies com edicions d'altres autors. Escriu una sèrie d'opuscles, alguns de temàtica religiosa, altres són comentaris introductoris a obres clàssiques i altres tracten temes diversos, com ara De initiis, sectis et laudibus philosophiae —una petita història crítica de la filosofia— i Adversus pseudodialecticos —una crítica a l'educació a la universitat de París. També escriu una carta política a Adrià VI, De Europeae statu ac tumultibus, on s'evidencia la preocupació per la situació de les nacions cristianes. Per altra banda, demanat per Erasme, comenta el De civitate Dei de Sant Agustí.
Cansat de la vida acadèmica de Lovaina, 1523 és l'any en què ha d'elegir entre dos camins: anar a Alcalà d'Henares quan li ofereixen, gràcies als oficis del seu amic Juan de Vergara, la càtedra ocupada anteriorment per Antonio de Nebrija a la universitat; o moure's cap a Anglaterra, amb el suport dels reis i de Tomàs More, per a fer classes a la Universitat d'Oxford. El viatge a Espanya, tot i la petició d'ajuda de la família, se li presenta problemàtic, amb un ambient cada vegada més negatiu per als erasmistes i una situació personal de temor pels atacs i patiments en què viu la seva família. A principis de 1523 abandona Lovaina i es trasllada a Bruges, tot valorant les diferents opcions que se li presenten i patint per les notícies que li arriben de la seva família des de València: el seu germà Jaume ha mort i el seu pare malalt i empresonat.Bartolomé Martínez 1992: p. 119-120.
El període anglès (1523–1528) El maig de 1523 es trasllada a Anglaterra, i al cap de poc temps és nomenat lector del Col·legi Corpus Christi de la Universitat d'Oxford. Fa classes des de l'agost fins a l'abril de 1524. Entre els seus estudiants, es troben Nicholas Udall, Reginald Pole, Edward Wotton o John Heliar, els quals posteriorment destacaran en les seves activitats.Noreña 1970: p. 76 i 85. Coneguda i admirada la seva capacitat intel·lectual i la seva experiència com a preceptor (a banda de la seva activitat com a professor particular a Lovaina, abans havia estat preceptor dels fills de Bernat Valldaura i del cardenal Guillaime de Croÿ), la reina d'Anglaterra, Caterina d'Aragó, el nomena preceptor de la seva filla, la princesa Maria.Fernández Suárez 1993: p. 142. En aquest període la seva producció intel·lectual està centrada en la seva relació amb els reis, com a conseller i preceptor, no en les lliçons que imparteix a la universitat, amb uns continguts pràctics educatius i morals. Comença aquesta producció, encara vivint a Bruges però preparant el seu viatge a Anglaterra, amb De Institutione Feminae Christianae, destinada a la reina per a l'educació de la princesa Maria. Ja en Anglaterra, tant la reina com William Blount, quart baró de Mountjoy, li demanen la redacció d'uns plans d'estudis per a l'ensenyament del llatí destinats als seus fills, la princesa Maria i Charles Blount, que es publiquen el 1523 com les dues epístoles de la seva obra De ratione estudii puerilis; també escriu De Consultatione, a petició de l'ambaixador de Carles V; i la traducció del grec de dues oracions d'Isòcrates, Nicocles i Aeropagitica, que tracten del govern. miniatura|Entrada del Col·legi Corpus Christi de la Universitat d'Oxford
A finals d'abril de 1524 viatja a Bruges, acompanyat de dos dels seus alumnes, Richard Pate i Antony Barker.Noreña 1970: p. 85. Allà, el 26 de maig, contrau matrimoni amb Margarida Valldaura, filla d'una família de conversos com Vives,Soria 1992: p. 171. típic comportament endogàmic d'una comunitat menyspreada i perseguida. De Bruges estant escriu altres dues obres educatives i morals també dedicades a la princesa Maria: Satellitium animi, sive symbola —conjunt de màximes per a ésser utilitzades com a guia de comportament— i Introductio ad Sapientam —destinada a l'educació dels adolescents.Fernández Suárez 1993: p. 144 i 146.