La Patagonia rebelde és una pel·lícula argentina dramàtica-històrica de acció de 1974 dirigida per Héctor Olivera. Protagonitzada per Héctor Alterio, Federico Luppi, Pepe Soriano i Luis Brandoni. Coprotagonitzada per Pedro Aleandro, José María Gutiérrez, Alfredo Iglesias, Carlos Muñoz, Eduardo Muñoz, Héctor Pellegrini, Jorge Rivera López i Jorge Villalba. També, va comptar amb l'actuació especial de Osvaldo Terranova. Va ser escrita per Olivera, Fernando Ayala i Osvaldo Bayer, basada en el llibre de Bayer Los vengadores de la Patagonia trágica, que relata els fets de la denominada Patagònia rebel de 1921.
El procés d'aprovació de la pel·lícula es va demorar alguns mesos, i la qualificació sobre l'edat mínima per a veure-la -requisit necessari per la seva exhibició- va ser signada pel president Juan Domingo Perón el 13 de juny de 1974.«El boom del cine argentino», artículo en el sitio web Mágicas Ruinas. Després de la mort del president va ser prohibida el 12 d'octubre pel govern de Isabel Perón. Poc després i a causa de la situació política del país la majoria de l'elenc i realitzadors degueren marxar a l'exili.Efemérides - 13 de junio de 1974: estrenan "La Patagonia rebelde" y se censurada poco después Eldiariodelfindelmundo.com Després del Cop d'estat en 1976, el governador peronista de Santa Cruz, Jorge Cepernic, va ser empresonat sis anys per la última dictadura cívico-militar de l'Argentina (1976-1983), com un càstig imposat del règim cap a Cepernic per haver permès la filmació de la pel·lícula en aquesta província.
A Argentina La Patagonia rebelde va poder tornar a ser exhibida a partir de 1984, un any després de la recuperació de la democràcia.José Pablo Feinmann: Peronismo, filosofía política de una obstinación argentina - Capítulo IV: Camporismo y cine Página/12 (Format PDF) La pel·lícula va guanyar el Ós de Plata al Festival Internacional de Cinema de Berlín de 1974.Berlinale 1974: Ganadores de Premios Sitio Oficial del Festival de Berlín
Context històric La pel·lícula recrea l'afusellament dels obrers del camp patagó en 1921-22 a mans de l'Exèrcit Argentí enviat pel llavors president constitucional Hipólito Yrigoyen.
Sinopsi La història s'obre a Buenos Aires, al gener de 1923 i durant la presidència de Marcelo T. de Alvear, amb l'assassinat del Comandant Zavala a les mans de un home de nom desconegut. A partir de llavors es produeix un racconto de l'esdevingut abans del succés, mitjançant el qual es desenvolupa la història, compresa en un període estimat entre 1920 i 1923.
Davant la injusta situació econòmica regnant, les societats obreres de Puerto Santa Cruz i Río Gallegos, afiliades a l'anomenada FORA comunista, la qual és dominada pels anarcosindicalistes (per a distingir-la de la "FORA del 9è Congrés") i els sindicalistes revolucionaris, decideixen impulsar una campanya de sindicalització de peons de la Patagònia argentina, esquiladors i altres assalariats. La resposta dels estanciers i terratinents és extremadament dura, amb acomiadaments, violència i amenaces. La simple elaboració de peticions per part dels peons dona lloc a represàlies. El succeït condueix a la intensificació del conflicte, la qual cosa al seu torn desemboca en la rebel·lió dels treballadors cap als patrons rurals i les institucions.
El govern d'Hipólito Yrigoyen d'antuvi intenta negociar, enviant amb aquesta finalitat al tinent coronel Zavala, qui busca la concòrdia entre les parts. Aquesta és aconseguida per un breu temps, gràcies a la creació d'un nou Estatut del Peó Rural. Però quan el conflicte empitjora després d'una conspiració duta a terme pel govern provincial i l'elit estanciera, el govern nacional és instigat a enviar per segona vegada a Zavala, qui torna a la Patagònia amb una major dotació de militars i un objectiu diferent: aniquilar a sang i foc a la rebel·lió.
Repartiment Actor Paper Basat enHéctor Alterio (1929-) Tinent Coronel Zavala Tte. Cnel. Héctor Benigno VarelaLuis Brandoni (1940-) Antonio Soto Antonio SotoFederico Luppi (1936-2017) José Font, Facón Grande José FontPepe Soriano (1929-) Schultz, el Alemán Pablo Schulz i Franz LorenzPedro Aleandro (1910-1985) Félix NovasOsvaldo Terranova (1924-1984) OuterelloFranklin Caicedo (1928-2013) Farina, el ChilenoFernando Iglesias “Tacholas” (1909-1991) Graña, el EspañolJorge Villalba (1927-2001) Florentino Cuello, el GauchoJosé María Gutiérrez (1921-2003) Governador Méndez Garzón Edelmiro Correa FalcónAlfredo Iglesias (1927-2001) Ministre Gómez Maurice Jouvet (1923-1999) Don Federico Claudio Lucero Comissari Micheri Carlos Muñoz (1924-1992) Don Bernardo Eduardo Muñoz Carballeira, amo de l'hotel Héctor Pellegrini (1931-1999) Capità Arzeno Jorge Rivera López (1934-) Edward Mathews Walter Santa Ana (1932-2012) Amo de l'hotel Emilio Vidal (1918-1994) Cuiner estirat Max Berliner (1919-2019) Danielewski Horacio Dener (1938-2011) Obrer Coco Fossati Carlos Lasarte (1947-) Mario Luciani (1939-1987) Walter Soubrié (1925-2002) Ernesto Nogués Hernan Shocron Extra Alfredo Suárez Néstor Kirchner (1950-2010) ExtraHéctor Olivera ha afirmat en reiterades oportunitats que Néstor Kirchner va actuar com a extra en la seva pel·lícula La Patagonia rebelde (1974), filmada el 1973, sense precisar el paper que va encarnar. ; ; . Kirchner per la seva part mai va fer cap esment públic sobre aquesta participació, com tampoc ho va fer Osvaldo Bayer, guionista del film, quan es va referir a la relació de la família Kirchner amb les vagues patagones.
Producció Héctor Olivera afirma que va tenir la idea de fer una pel·lícula sobre el tema en 1959, en llegir un llibre de David Viñas anomenat Los dueños de la tierra. Es va filmar durant el breu període de la Primavera Camporista en 1973, a un cost de 300 milions de pesos vells. És la sisena pel·lícula en la filmografia de Olivera, i una de les quals formen part del boom cinematogràfic argentí de la dècada del '70.
La pel·lícula és un registre històric en si mateix, atès que va ser rodat tan sols 4 anys abans de la clausura del Ferrocarril Patagó. En moltes de les seves escenes, malgrat ser una recreació dels anys 20, apareix gran part de la infraestructura amb la qual comptava l'esmentada línia fèrria (que mai va rebre grans inversions). Així apareixen les estacions de Deseado, Jaramillo i Tehuelches,que queden filmades per a la posteritat; especialment la estació Tehuelches, que avui es troba destruïda.
Actuació de Néstor Kirchner En 2003 va aparèixer la versió que Néstor Kirchner havia actuat com a extra en la pel·lícula. La majoria dels seus biògrafs i Cristina Fernández de Kirchner no han esmentat el fet; ni es van incloure imatges de Kirchner actuant en la pel·lícula en el documental pòstum Néstor Kirchner, la película (tampoc es va fer això a la sala dedicada a l'expresident al Centre Cultural Néstor Kirchner).
Quan s'estava realitzant la campanya en vista de les eleccions presidencials de 2003, va començar a circular la informació que Néstor Kirchner havia treballat d'extra a La Patagonia rebelde. Una de les primeres mencions d'aquesta informació la va realitzar Osvaldo Bayer, guionista de la pel·lícula, el 27 de febrer de 2003, al programa de ràdio "Los secretos de la vida", conduït per Teté Coustarot a Radio del Plata:
Bayer va precisar en aquesta declaració que Kirchner havia treballat com a extra, interpretant a un obrer vaguista, i que el seu contacte amb la pel·lícula va ser conseqüència de la seva militància en la Joventut Peronista, convocada pel governador de Santa Cruz Jorge Cepernic, a comanda de Bayer, per a aportar joves que s'exercissin com a extres en les diferents escenes filmades en aquesta província, on es van filmar els exteriors en 1973. Bayer no va tornar a realitzar cap comentari sobre la participació de Néstor Kirchner en la pel·lícula.
L'11 de juny de 2004, en ocasió de la projecció de La Patagonia rebelde a la Casa Rosada eva fer un breu acudit en anunciar-la, suggerint que ell hi havia treballat com a extra, però no li havien pagat:
En morir Néstor Kirchner el 27 d'octubre de 2010, Héctor Olivera es trobava en Espanya, presentant la seva pel·lícula El mural a la Setmana Internacional de Cinema de Valladolid (Seminci). Durant la conferència de premsa realitzada després de l'exhibició del film, Olivera va expressar el seu pesar davant la mort de l'expresident, dient: "va ser el meu millor extra".; ; En difondre la mateixa notícia, el lloc web del canal de notícies TN, del grup Clarín, va encapçalar la nota amb una fotografia d'una escena de la pel·lícula, en la qual apareix un primer pla de Luis Brandoni i un obrer vaguista de gorra grisa, cantant l'himne anarquista, donant a entendre que era Néstor Kirchner. La foto difosa per TN, correspon a una escena d'interiors, filmada en 1974 a Buenos Aires, amb extres professionals sense la participació de la Joventut Peronista, circumstància que difereix de la informació aportada per Bayer, que va afirmar que Kirchner havia actuat en Santa Cruz, on es van realitzar els exteriors en 1973 i els extres van ser aportats per la Joventut Peronista. En 1973 Néstor Kirchner estava radicat en La Plata, on es trobava realitzant els seus estudis universitaris.
En 2011 Héctor Olivera va tornar a referir-se al fet, explicant que no recordava que Kirchner hagués treballat en la pel·lícula, però va aclarir que l'últim figura acreditat en els arxius d'Aries Cinematográfica Argentina:
L'escriptor i filòsof José Pablo Feinmann, en un especial per a Página/12 del 2009, analitza la pel·lícula i transcriu un mail de Olivera amb detalls sobre la filmació, on el missatge que Olivera escriu a Feinmann torna a confirmar que Kirchner va ser un extra. Una de les anècdotes sobre la filmació desenvolupa sobre aquest tema el següent:
En 2021 Olivera va afirmar –contradient les seves anteriors declaracions– que Kirchner no va treballar en el film i que l'escena amb el títol de “Néstor Kichner en La patagonia rebelde” (que es troba en un lloc web suposadament kirchnerista i mostra una reunió dels personatges sindicalistes) es va realitzar en un decorat construït en els estudis Baires i no en Santa Cruz com se suposava; reiterant que en la pel·lícula "mai va estar Kirchner".
Final planejat L'historiador, periodista i escriptor Osvaldo Bayer, autor del llibre en el qual es basa la pel·lícula, Los vengadores de la Patagonia trágica, va comptar en 2011 que el final original del guió de La Patagonia rebelde ―en el qual va col·laborar al costat d'Ayala i Olivera― era diferent al que es va realitzar per a l'estrena del film, el qual, per pressions de l'Exèrcit Argentí, va haver de ser descartat i canviat per la famosa escena de la festa d'agraïment al tinent general Zavala:
Estrena La pel·lícula va tenir diverses vicissituds, i va portar persecució i exili per al seu director (Héctor Olivera) i per al seu guionista Osvaldo Bayer. La pel·lícula va poder donar-se per permís de Perón el 14 de juny de 1974. Després de la mort de Perón, va ser censurada pel Govern de Isabel Perón. Es va mantenir censurada durant la dictadura de Videla, i va poder ser exhibida recentment amb la recuperació de la democràcia, en 1983."A treinta años de aquellas humillaciones", per Osvaldo Bayer, article del 13 de març de 2004 al diari Página/12 (Buenos Aires).
Referències
Enllaços externs La Patagonia rebelde a Ágora TV La Patagonia rebelde a Rebeldemule http://www.pagina12.com.ar/diario/contratapa/13-32583-2004-03-13.html Génesis, desaparición y regreso de una película per Osvaldo Bayer Don Jorge per Osvaldo Bayer
Categoria:Pel·lícules de l'Argentina del 1974 Categoria:Pel·lícules basades en fets reals Categoria:Pel·lícules basades en llibres Categoria:Patagònia argentina