La ciutat de Buzău (antigament escrit Buzeu o Buzĕu; pronunciació en romanès: [buˈzəw]) és la seu del comtat del comtat de Buzău, a la regió històrica de Muntènia, a Romania.
Es troba a la vora de la riba dreta del riu Buzău, i deixa al sud-est les muntanyes dels Carpats i les terres baixes de la plana de Bărăgan.
Buzău és un encreuament ferroviari al sud-est de Romania, on es troben els ferrocarrils que uneixen Bucarest amb Moldàvia i Transsilvània amb la costa del Mar Negre. La carretera DN2 és un segment de la ruta europea E85 que creua la ciutat. La proximitat de Buzău amb les rutes comercials va contribuir a desenvolupar el seu paper com a centre comercial en temps antics i com a centre industrial durant el .
Durant l'edat mitjana, Buzău va ser una ciutat mercantil i la seu episcopal ortodoxa oriental a Valàquia. Es va enfrontar a un període de destruccions repetides durant els segles XVII i XVIII, avui simbolitzat al segell de la ciutat per l'ocell Fènix. Al , després del final d'aquella època, la ciutat va començar a recuperar-se. L'economia es va industrialitzar, Buzău es va convertir en un punt central ferroviari i va arribar l'educació pública. En aquest moment, es van construir el palau comunal, edifici emblemàtic de la ciutat, i el parc Crâng, la principal zona recreativa. El règim comunista després de la Segona Guerra Mundial va portar una industrialització forçada i això va portar a un creixement de fins a triplicar la població del moment. Algunes de les fàbriques obertes aleshores encara funcionen en el marc de l'economia de mercat.
No hi ha cap universitat ubicada a Buzău, i només algunes universitats d'altres ciutats hi tenen instal·lacions d'aprenentatge remot. Les principals institucions educatives són l'institut BP Hasdeu (on va estudiar el premi Nobel George Emil Palade) i l'institut Mihai Eminescu. La ciutat té una sèrie d'altres escoles secundàries, a més d'escoles de primària.
La Biblioteca del Comtat de Vasile Voiculescu i el Museu del Comtat de Buzău tenen seu a la ciutat. Aquest últim també gestiona una exposició d'etnografia a la ciutat, així com la casa memorial Vasile Voiculescu a Pârscov i l'exposició d'ambre a Colți.
Etimologia La ciutat rep el nom del riu Buzău, que li cau a prop. El riu s'esmenta per primer cop amb el nom de (Mouseos) en un document escrit en grec i datat el 376 dC, que relatava el martiri de Sabbas el Gòtic. L'historiador Vasile Pârvan va pensar que aquest nom era una falta d'ortografia grega de la paraula tràcia Bouzeos (en perdre un π del grup Μπ, que es pronuncia com una llatina B). Va creure que el nom provenia de l'arrel tràcia Buzes, amb l'afegitó del sufix -eu, una forma del sufix grec-llatí -aios.Petcu, p. 19
Història esquerra|miniatura|Buzău a principis del segle XX esquerra|miniatura|Tropes d'ocupació alemanyes al 1916 La història escrita de la ciutat comença amb la de Valàquia. Va ser certificat com a ciutat mercant i punt duaner durant el regnat de Dan II.Petcu, p. 20 Els jaciments arqueològics de les cultures Gumelnița i Monteoru demostren la presència d'habitants abans de l'era cristiana.Buzău, mică enciclopedie istorică, p. 23–24 Durant l'edat mitjana, també hi havia una fortalesa a Buzău, però només se'n conserven algunes mencions passades en documents estrangers. El mercat ja floria el 1431. També s'havia convertit en una seu episcopal ortodoxa a inicis del .Petcu, p. 23
Al segle XVII va iniciar-se una època de guerres i invasions estrangeres que va afectar la ciutat i els seus voltants. Van començar amb la participació de Miquel el Valent a la Llarga Guerra Turca i van acabar amb la insurrecció valaca del 1821. Els desastres naturals (epidèmies i terratrèmols) també van passar factura a la ciutat, provocant la destrucció i el despoblament de Buzău. No obstant això, els habitants sempre van tornar i van reconstruir la ciutat, cosa que va portar a les autoritats locals de principis del a utilitzar com a símbol l'ocell Fènix al segell de la ciutat, senyalitzant el renaixement constant.Petcu, p. 30–34
El va suposar un moment de desenvolupament cultural i econòmic.Petcu, p. 123–124 El Palau Comunal, principal punt de referència de la ciutat, es va construir en aquell moment, després que la ciutat desenvolupés la seva indústria i es convertís en un centre ferroviari a la dècada de 1870. Les escoles estaven obertes, com ara el seminari teològic el 1836 i l'institut BP Hasdeu el 1867. Es van iniciar obres de teatre (a partir del 1852): la casa de teatre "Moldàvia" es va construir el 1898 i es va utilitzar la primera meitat del segle XX com a sala principal de concerts i teatre, on hi van actuar artistes com George Enescu, CI Nottara i Nicolae Leonard. Durant breus períodes, Ion Luca Caragiale i Constantin Brâncuși han viscut i treballat a Buzău.
Durant la Primera Guerra Mundial, Buzău va passar a formar part de l'ocupació alemanya després de mitjans de desembre de 1916,, The Great War by Indy Neidell. i molts habitants es van refugiar als pobles propers o a l'oest de Moldàvia. La ciutat va reprendre el seu desenvolupament després de la guerra. L'interbellum va provocar els primers partits esportius (futbol associatiu i boxa) i la fàbrica "Metal·lúrgica",Buzău. un negoci privat que els comunistes havien de confiscar posteriorment i que continua fins avui.
Després de la Segona Guerra Mundial, la industrialització de Buzău va accelerar amb força i la seva població va triplicar-se en menys de 50 anys; es van portar nous habitants a treballar a fàbriques de nova construcció, principalment al sud de la ciutat. Buzău va canviar profundament en aparença, ja que es van construir barris de la classe obrera en lloc dels antics carrers comercials i alguns edificis històrics com el Teatre Moldàvia van ser enderrocats. El seu paper cultural va ser assumit només pel Centre Cultural dels Sindicats Laborals i després pel Cinema "Dàcia".
Edificis històrics esquerra|miniatura|La casa Vergu-Mănăilă és l'edifici habitable més antic de Buzău, que data de l'any 1780. A excepció d'algunes esglésies, és l'únic edifici de l'època de les successives destruccions de Buzău (segles XVII i XVIII). Acull l'exposició d'etnografia del Museu del Comtat. A Buzău s'hi troben vuit monuments històrics classificats com d'importància nacional: l'església del Naixement de Crist (1649, també coneguda col·loquialment com a “església dels grecs” o “església dels comerciants”) juntament amb el seu campanar d'espadanya; el jutjat (segle XX); l'església de l'Anunciació de l'antic monestir de Banu (); l'església de la Dormició al districte de Broșteni, (1709, juntament amb el campanar d'espadanya erigit el 1914); la seu del bisbat ortodox amb l'església de la Dormició (1649), la capella (1841), el palau episcopal (segle XVII), l'antic seminari (1838), la cancelleria (segle XIX), campanar d'espadanya i el mur compost (Segle XVIII); la mansió Vergu-Mănăilă (, que actualment acull l'exposició d'etnografia del Museu del Comtat); Biblioteca del comtat de Vasile Voiculescu (1914); i el palau comunal (ajuntament, 1899–1903).
Un monument al fòrum públic i dotze monuments commemoratius s'inclouen a la llista de monuments històrics del comtat. S'hi inclouen l'àrea urbana del carrer Cuza Vodă (segle XIX) al nucli antic, el parc Crâng, la Vila Albatros (propietat d'Alexandru Marghiloman) i el parc, el temple jueu, els edificis de les escoles secundàries BP Hasdeu i Mihai Eminescu, una casa on hi va viure Hortensia Papadat-Bengescu durant uns anys, i algunes de les tombes del cementiri de Dumbrava, com una que originalment estava decorada amb l'estàtua "Oració" de Constantin Brâncuși (actualment substituïda per una rèplica).
Geografia La ciutat es troba al bell mig del comtat, a 100 km al nord-est de Bucarest, al sud-est de Romania, i disposa d'una superfície total de 81,3 km², a la curvatura més externa dels contraforts subcarpàtics, a la cruïlla entre les tres principals províncies històriques romaneses: Valàquia, Transsilvània i Moldàvia. Està situat a la riba dreta del riu Buzău, que fa el seu límit nord. La forma de la ciutat és oblonga. Assoleix altituds de 101 metres al nord-oest, a prop dels contraforts, baixant fins als 88 metres a la vora del riu, mentre que l'altitud mitjana és de 95 metres, la mateixa que l'altitud de la plaça Dacia, al centre de la ciutat.Petcu, p. 102–103 Així, Buzău se situa en una zona plana, amb un desnivell de 10 metres al llarg d'una línia de 4 quilòmetres.
Vies d'aigua El riu Buzău és el límit nord de la ciutat. Aquest riu ha creat una conca subterrània que alimenta permanentment amb aigua.Strategia Buzău 2014–2020, p. 15 Aquestes aigües subterrànies són una font principal d'aigua potable i el seu excés desborda cap a un aiguamoll pantanós al sud de la ciutat, a les comunes veïnes Costești, Stâlpu i Țintești, amb fonts petites però constants, que formen finalment el riu Călmățui.Planul Urbanistic General, pagina 6
Clima Les precipitacions anuals són aproximadament de 500 mm.Petcu, pp.104–105 A l'hivern la neu pot arribar a formar una capa de 30 cm. El riu Buzău té un cabal fluctuant. A la primavera, quan recull neu fosa de la zona de muntanya, el seu nivell augmenta notablement. La ciutat, però, es va construir lluny de la seva vall profunda i àmplia, de manera que el riu no inunda mai la ciutat. Fins i tot durant les grans inundacions del 2005, les aigües no van causar cap problema a la ciutat, però van malmetre greument els dos ponts que la travessaven, situats a la ciutat que també està protegida per dics, i per la petita presa de Cândești.Planul Urbanistic General, Raportul de Mediu, partea I, p. 24–25
Les autoritats locals consideren, però, que la seva estratègia de defensa contra les inundacions no cobreix adequadament el cinturó de la ciutat, que forma part del DN2, que segueix el riu durant un tram breu.Strategia Buzau 2014–2020, pp 25–26, 31
El clima és humit continental, amb una mitjana de 92 dies de gelada a l'any (16 amb temperatures inferiors a -10° C), però també amb 92 dies d'estiu.Petcu, pp.104–105 Els vents locals inclouen el Crivăț, un vent fred del nord-est i, de vegades, a l'est a l'hivern, i l'Austru, un vent del sud-oest que porta aire sec a l'estiu i condueix a dies més càlids a l'hivern.Județele României Socialiste, p. 161
Flora i fauna miniatura|Parc Crâng, la principal zona verda La flora de Buzău és diversa al bosc occidental de Crâng, 189 hectàrees de bosc d'alzines, una resta de l'antic Codrii Vlăsiei. El parc Crâng ocupa 10 hectàrees d'aquest bosc i representa la principal zona verda de Buzău. No es designa com a zona protegida en si mateixa, però conté algunes espècies de plantes protegides, com la fritillaria meleagris i l'iris brandzae. A les comunes veïnes de Țintești i Costești hi ha altres restes de Frasinu i Spătaru, respectivament. Al pati de l'edifici, a la intersecció dels carrers Crizantemelor i Tudor Vladimirescu, a l'altra banda del parc del davant de l'institut BP Hasdeu i l'església de Banu, hi ha un roure centenari, protegit com a monument de la natura.Strategia Buzău 2014–2020, p. 45 El 6% de l'àrea protegida Lunca Buzăului, un lloc Natura 2000 gestionat per la Universitat Ecològica de Bucarest, es troba als límits de la ciutat, al nord i a l'est.
La majoria dels carrers de Buzău tenen arbres plantats; castanyers al bulevard Nicolae Bălcescu i til·lers al bulevard Unirii. Als jardins, els habitants de la zona conreen roses, jacints, tulipes, peonies locals i petúnies, a més de vinyes i enredadores per a fer-hi ombra. La fauna salvatge de Buzău està formada per espècies que viuen principalment a la ciutat. El pardal de casa i el colom de coll són omnipresents, i els petits mamífers més comuns són la picota salvatge i la rata marró. Els llacs estan poblats de peixos, com ara els amargs i les anguiles, a més de cargols i llangardaixos verds.