El colima és una llengua indígena extinta parlada fins al en la riba dreta del riu Magdalena i sobre els rius Negro i Pacho, en el departament colombià de Cundinamarca.
Classificació La llengua es coneix per almenys dues llistes de vocabulari que contenen menys d'una cinquantena de paraules en total. Si bé aquestes dades no permeten classificar la llengua amb seguretat, uns quants dels termes evidencien parentiu amb les llengües carib i similituds amb el muzo, una altra llengua de difícil classificació de la mateixa regió. No obstant això, alguns experts consideren que no hi ha dades suficients per a classificar aquestes llengües.Durbin, Marshall & Haydée Seijas (1973): "A Note on Panche, Pijao, Pantagora (Palenque), Colima and Muzo", International Journal of American Linguistics, Vol. 39, No. 1 (Jan., 1973), p. 47-51.
Vocabulari En els vocabularis recollits per Juan Suárez de Cepeda podem trobar, entre altres les següents paraules:Suárez de Cepeda, Juan (1581) "Relación hecha a su Majestad..." (sobre la Villa de La Palma); Germán Latorre, Relaciones geográficas de Indias, Sevilla, 1919, p.p. 103-130.Suárez de Cepeda, Juan (1582) "Relación de los indios Colimas de la Nueva Granada"; Anales del Museo Nacional de Arqueología, Historia y Etnografía, México, 1913, p.p. 505-529. Anuario de Estudios Americanos, Sevilla, t. XV, 1958, p.p. 583-616.Simón, Fray Pedro (1892). Noticias historiales de las conquistas de Tierra firme en las Indias occidentales. Bogotá: Casa Editorial de Medardo Rivas, tomo 3, p.p. 209-229.
Amtor: armadillo. Amonca: pantà Apavi: casa gran. Api: àvia Are: Déu, primer home creador. Aro: iuca. Arpa: ametlla. Ático: palla. Az: ardente Aza: riu Magdalena. Buco: blanc. Cachipay: chontaduro (Bactris gasipaes). Capacapí: jagua (Genipa sp''.). Caparra: lodozo Caqui: gran Carma: guagua, guartinaja Cora: mohán. Corque: sarna. Cuacua: comején. Cuco: mico. Chicuacha: cargols petits. Chin: boira. Maquipa: dimoni. Marie: formiga Miz: batata. Muzocay: guatlla. Nama: guaiaba. Namayanzo: felí negre que caça gallines. Namaychicho: puma. Namaypera: felí inofensiu. Namaytaza: jaguar. Nauras: indis yariguí. Neme: betum. Nicua: sal. Ñipas: mercaders txibtxa. Nunca: fique, pita. Pam: danta Papa: pare Pata: alvocat Pauna: cargol. Paayme: alt. Pin: salt d'aigua. Sabo: paujil (ocell) Sara: metge Sarbi: falguera Satim: ocell Saure: espina de peix Sapapi: Opòssum de Virgínia Seip: cérvol vermell petit. Suri: guamo. Tateoca: arbre de trementina. Tapa: pedra. Toma: saíno. Toro: rodó Tucurvi: perdiu. Tutum: esquirol. Utut: ós Vica: dona Yaco: candela. Ybacapi: folla vermella comestible. Yuca: ós formiguer. Yvi: varó Yacota: jobo (fruita). Yoma: papa.
Referències
Categoria:Llengües carib Categoria:Llengües de Colòmbia