Fabio Alain Quartararo, conegut com a , és un pilot de motociclisme francès d'origen italià. El 24 d'octubre de es va proclamar campió del món de MotoGP, essent el primer francès a aconseguir-ho. Abans de competir al mundial de motociclisme va guanyar sis campionats d'Espanya i dos campionats del món Júnior (CEV) consecutius (2013-2014). Actualment, competeix amb l'equip Monster Energy al mundial de MotoGP.
Carrera esportiva Primers anys D'ascendència siciliana, Quartararo va començar la seva carrera esportiva a l'edat de 4 anys. Més endavant es va traslladar a l'Estat espanyol per a competir en la Copa Promovelocitat, un campionat per a joves pilots organitzat pel Real Automòbil Club de Catalunya (RACC). Va guanyar aquest campionat en la categoria de 50 cc el 2008, en 70 cc el 2009 i en 80 cc el 2011. Abans de la seva arribada a la categoria de Moto3, Quartararo va guanyar en 2012 el Campionat Mediterrani de Velocitat en categoria pre-Moto3.
CEV Repsol (2013-2014) miniatura|esquerra|A l'Algarve durant el CEV del 2014
Quartararo va debutar en la categoria Moto3 del campionat del món Júnior FIM CEV (conegut com a CEV Repsol) el 2013 amb l'equip Wild Wolf Racing sobre una Honda. En la seva primera carrera en aquesta categoria, celebrada al Circuit de Catalunya amb la pista mullada, va acabar en segon lloc darrere de Wayne Ryan. En les quatre següents carreres, Quartararo va aconseguir acabar entre els deu primers en una sola ocasió, sortint des de la pole position a Navarra, i va baixar fins al vuitè lloc de la classificació provisional del campionat, 37 punts darrere de Marcos Ramírez. Quartararo va acabar la temporada amb força, guanyant cadascuna de les tres carreres finals sortint des de la pole position i derrotant a Ramírez per gairebé deu segons en la carrera final, celebrada al Circuit de Jerez. Per tot això, Quartararo va aconseguir ser el segon pilot no espanyol (després de Stefan Bradl el 2007) a guanyar el títol. A més, amb una edat de 14 anys i 218 dies, es va convertir en el campió més jove d'aquest campionat, superant el rècord anterior d'Aleix Espargaró.
Quartararo va continuar competint al CEV Repsol la temporada de 2014, ja que no tenia l'edat mínima per a poder participar al Campionat del Món (la reglamentació, anunciada el 2008 i introduïda el 2010, establia que un pilot havia de tenir 16 anys d'edat per a competir en un Gran Premi). Va continuar conduint una Honda, aquesta vegada a l'equip Estrella Galícia 0,0 Júnior Team dirigit per Emili Alzamora (campió del món de 125cc el ). El francès va acabar la temporada com a clar campió, guanyant nou de les onze curses del campionat i acabant segon en les altres dues. Va guanyar el campionat amb una diferència de 127 punts sobre el segon classificat, Jorge Navarro. En la ronda final, Quartararo també va derrotar els pilots del Campionat del Món Alexis Masbou i John McPhee, de l'equip SaxoPrint-RTG, que van participar només en aquella cursa.
Moto3 (2015-2016) El 26 de març de , a gairebé 16 anys, va debutar al campionat del món de Moto3 amb una Honda NSF250R de l'equip Estrella Galicia 0.0 participant al , on va acabar en setena posició. Al va aconseguir el seu primer podi en quedar segon, el mateix resultat que obtingué al . Aquella temporada es va fracturar el turmell dret als entrenaments del i es va haver de perdre dues curses. Va tancar la seva primera temporada al mundial en la desena posició final. El va passar a l'equip Leopard Racing, que li va confiar una KTM RC 250 GP, on tingué de companys Joan Mir i Andrea Locatelli. Va acabar la temporada en el tretzè lloc final.
Moto2 (2017-2018) El va passar a Moto2 pilotant la Kalex de l'equip Pons HP 40, amb Edgar Pons de company. Va acabar la temporada en tretzè lloc. El va canviar a l'equip Speed Up, amb Danny Kent de company. Al va obtenir la seva primera victòria al mundial després de sortir des de la pole position. A Assen fou segon i al va guanyar, però va ser desqualificat per la pressió incorrecta dels pneumàtics. Va acabar la temporada al desè lloc final.
MotoGP (2019-actualitat) Els anys a Petronas Yamaha (2019-2020) miniatura|A Misano amb la Yamaha el 2019 El va passar a MotoGP amb l'equip Petronas Yamaha SRT com a company de Franco Morbidelli. En la seva primera cursa, a Qatar, es va classificar cinquè als entrenaments, però la seva Yamaha YZR-M1 es va aturar a l'inici de la volta d'escalfament i es va veure obligat a sortir des de la pit lane; tanmateix, aconseguí obtenir la volta ràpida. Al va aconseguir els seus primers punts al campionat del món de MotoGP en quedar-hi vuitè. A Jerez va obtenir la seva primera pole position a MotoGP, fet que el convertí, a 20 anys i 14 dies, en el pilot més jove de la història a aconseguir-ho.
El 15 de juny va aconseguir la seva segona pole, per davant de Marc Márquez i Maverick Viñales, a Montmeló i a la cursa va aconseguir el seu primer podi a la categoria reina. El 29 de juny va obtenir la seva segona pole consecutiva i la tercera de l'any a Assen, per davant de Viñales; acabà la cursa en tercera posició. Fou també tercer a Spielberg i va acabar segon al Gran Premi de San Marino.
El 5 d'octubre va aconseguir la seva quarta pole al , de nou per davant de Viñales; a la cursa va aconseguir el seu cinquè podi de la temporada en quedar segon darrere de Marc Márquez. Al Japó va aconseguir el seu sisè podi de la temporada, un segon lloc, i va guanyar així el títol de Rookie of the Year. Al va aconseguir la seva cinquena pole position de la temporada i al va aconseguir la sisena i hi va acabar segon. Va tancar la seva primera temporada a MotoGP en la cinquena posició final.
Continuant amb el mateix equip el , Quartararo va començar la temporada al tot aconseguint la pole position i la seva primera victòria a la categoria de MotoGP; ho va repetir set dies després, de nou al circuit de Jerez de la Frontera, aquesta vegada amb el nom de Gran Premi d'Andalusia. A mesura que avançava la temporada, va aconseguir quatre pole positions i va guanyar una altra cursa a Catalunya, mentre que a la resta quasi sempre es va situar entre els deu primers, abans de patir un descens a la part final de la temporada. Va acabar el campionat en vuitè lloc.
La transició a l'equip de fàbrica (2021-2022) El 2021 va passar a l'equip oficial Monster Energy Yamaha, amb Maverick Viñales de company. Va començar la temporada amb un cinquè lloc al Gran Premi de Qatar. La setmana següent va aconseguir la seva primera victòria de l'any a Doha. A Portugal, gràcies a la cancel·lació del temps de Francesco Bagnaia, va aconseguir la seva primera pole position de l'any i va guanyar la segona cursa consecutiva. També aconseguí la pole position a Espanya. A la cursa, però, després de liderar les primeres voltes, va quedar tretzè per una síndrome compartimental aguda a l'avantbraç dret, de la qual s'hagué d'operar. Quartararo va obtenir tres pole positions consecutives més: a Le Mans, on va acabar tercer a la cursa, a Mugello, on va obtenir la seva tercera victòria de la temporada i al Gran Premi de Catalunya, on va quedar tercer, però a causa d'un problema amb la granota que l'obligava a córrer les darreres voltes amb la cremallera oberta va ser penalitzat i va baixar a la sisena posició. A la resta de la temporada va obtenir dues victòries més, la primera als Països Baixos per davant del seu company d'equip Viñales i l'altra al .
miniatura|Quartararo (20) darrere de Marc Márquez a Spielberg el 2021 Al Gran Premi de l'Emília-Romanya, celebrat a Misano el 24 d'octubre, després de l'accident de Bagnaia (l'únic pilot que encara podia desafiar-lo pel campionat), Quartararo guanyà el seu primer títol de MotoGP, convertint-se en el primer francès a guanyar un campionat de la classe reina. A més, en guanyar el títol, interrompé la ratxa de nou títols consecutius a MotoGP de pilots catalans i mallorquins.
Quartararo continuà el amb l'equip de fàbrica de Yamaha. A la segona ronda de la temporada, el , va aconseguir la pole i va acabar segon a la cursa darrere de Miguel Oliveira. La seva primera victòria de la temporada va arribar al . El francès va aconseguir dos segons llocs per darrere de Bagnaia, un al Gran Premi d'Espanya i l'altre al . Va tornar a guanyar al Gran Premi de Catalunya per davant de Jorge Martín i després al . Després d'aquesta tercera victòria va caure i es retirà en el següent Gran Premi, a Assen. Tot seguit va pujar al podi al amb un segon lloc però va deixar de puntuar en les tres curses següents: Aragó, Tailàndia i Austràlia, cosa que li va costar el lideratge a la classificació del mundial enfront de Bagnaia, que va recuperar 105 punts envers el francès d'Assen en endavant. Gràcies a la seva tercera posició a Sepang, Quartararo va mantenir viva la lluita pel campionat del món fins a la darrera cursa a Xest, en la qual va quedar quart, una posició, però, que no li va permetre de revalidar el títol. El francès va acabar, doncs, el campionat en segona posició per darrere de Pecco Bagnaia.
La crisi de resultats (2023) El , la seva Yamaha no va estar a l'altura de les expectatives i va patir un fort descens, que no li va permetre guanyar cap cursa per bé que va aconseguir pujar al podi amb quatre tercers llocs a Austin, Índia, Indonèsia i a la cursa Sprint d'Assen, tancant el campionat en la desena posició final.
El , la setmana següent a la cursa del Gran Premi de Portugal, Quartararo va renovar amb Yamaha fins al 2026. Al Gran Premi d'Espanya va acabar tercer a la cursa Sprint, però va quedar relegat al cinquè lloc a causa de la pressió irregular dels pneumàtics a la cursa de diumenge.
Resultats previs al Mundial 2007: 2n a la Copa Catalana de Promovelocitat (Promo RACC) 50cc 2008: 1r a la Copa Catalana de Promovelocitat (Promo RACC) 50cc 2009: 1r a la Copa Catalana de Promovelocitat (Promo RACC) 70cc 2010: 3r al Campionat del Mediterrani de Velocitat (CMV) 80cc 2011: 1r al Campionat del Mediterrani de Velocitat (CMV) 80cc 2012: 1r al Campionat del Mediterrani de Velocitat (CMV) Pre-Moto3 2013: 1r al Campionat del món Júnior FIM CEV Moto3 2014: 1r al Campionat del món Júnior FIM CEV Moto3
Resultats al Mundial de motociclisme Per temporada TemporadaCategoriaMotoEquipCursesVictòriesPodisPolesFLapsPosicióTítols Moto3 Honda Estrella Galicia 0,0 13 0 2 2 0 92 10è – Moto3 KTM Leopard Racing 18 0 0 0 0 83 13è – Moto2 Kalex Pons HP40 18 0 0 0 0 64 13è – Moto2 Speed Up Speed Up Racing 18 1 2 1 1 138 10è – MotoGP Yamaha Petronas Yamaha SRT 19 0 7 6 2 192 5è – MotoGP Yamaha Petronas Yamaha SRT 14 3 3 4 2 127 8è – MotoGP Yamaha Monster Energy Yamaha MotoGP 18 5 10 5 5 278 1r 1 MotoGP Yamaha Monster Energy Yamaha MotoGP 20 3 8 1 4 248 2n – MotoGP Yamaha Monster Energy Yamaha MotoGP 20 0 3 0 0 172 10è – MotoGP Yamaha Monster Energy Yamaha MotoGP Team 20 0 0 0 0 113 13è – Total 178 12 35 19 14 1507 1
Per categoria CategoriaTemporada1a Cursa1r Podi1a VictòriaCursesVictòriesPodisPolesFLapsTítols Moto3 2015–2016 31 0 2 2 0 175 0 Moto2 2017–2018 36 1 2 1 1 202 0 MotoGP 2019–actualitat 111 11 31 16 13 1130 1 Total 2015–actualitat 178 12 35 19 14 1507 1
Curses per any
Any Categoria Moto 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 Moto3 Honda 10è 92 Moto3 KTM 13è 83 Moto2 Kalex 13è 64 Moto2 Speed Up 10è 138 MotoGP Yamaha 5è 192 MotoGP Yamaha 8è 127 MotoGP Yamaha 1r 278 MotoGP Yamaha 2n 248 MotoGP Yamaha 10è 172 MotoGP Yamaha 13è 113
Referències
Enllaços externs
Perfil a MotoGP.com
Categoria:Campions del món de MotoGP Categoria:Guanyadors francesos de Grans Premis de velocitat Categoria:Campions del món de motociclisme de velocitat francesos Categoria:Campions del món de motociclisme de velocitat occitans Categoria:Campions d'Espanya de motociclisme de velocitat Categoria:Francesos d'ascendència italiana Categoria:Pilots de Moto3 Categoria:Pilots de Moto2 Categoria:Cavallers de la Legió d'Honor Categoria:Esportistes niçards Categoria:Pilots de 125cc Categoria:Nascuts el 1999