Gizotso (del basc gizon 'home' i otso 'llop'; llegiu: guizotso) és el nom donat a l'home llop dins la mitologia basca. No és el mateix personatge que l'Otsoko, que és la personificació del llop, sinó un altre d'equiparable als de les llegendes d'homes llop presents arreu d'Europa, des dels Balcans fins al Leberon o Lop garon occità i el Loup-garou de la tradició francesa.
Context històric El tema dels homes llop no és desconegut al País Basc. El 1612, pocs anys després dels judicis per bruixeria que havia instigat a Lapurdi, Pierre de Lancre va escriure un llibre titulat Tableau de l'inconstance des mauvais anges et démons ('Descripció de la inconstància dels mals àngels i dimonis'). Hi esmenta repetidament l'existència d'un "Monsieur La Forêt" ('Senyor Bosc') que es deia que terroritzava la Gascunya i els Pirineus en general, amb aspecte d'home negre. Els testimonis afirmaven haver-lo vist amb una pell de llop.
Pierre de Lancre va documentar també un cas de licantropia que afectava un jove de la zona de Bordeus, el qual, en opinió seva, era un problema mèdic.
Representació El Gizotso és un ésser considerat un monstre, meitat home i meitat llop. Habita als boscos i de vegades apareix de nit, carregat de cadenes. Es diu que un Gizotso viu a la foscor del poble pirinenc de Luzaide i es creu que té una força sobrehumana. Tal com passa amb el Basajaun, Alarabi o Tartalo, té un peu amb la planta de forma circular.
miniatura|Fesomia lupina segons Ch. Lebrun i Morel d'Arleux (1806) A la Vall d'Arratia, al voltant de Zeanuri, més precisament en un lloc anomenat Agiano, no gaire lluny dels mons subterranis de Baltzola, els habitants de la zona creuen que el Gizotso és fill de la Bèstia i una dona. Es considera producte de l'infame intercanvi entre éssers racionals i irracionals. Això és semblant a allò que passa amb un altre dels grans mites bascos, Juan Hartza, fill d'una dona humana i un ós (una bèstia, aquesta, molt venerada pels bascos).
Llegendes Olivier de Marliave recull una llegenda que explica com els homes llop, coberts amb pells d'animals, udolen com a llops a la nit en una cruïlla de camins. Intenten atraure els humans a la foscor. A l'alba, es despullen de les seves pells d'animal i recuperen la forma humana. Qui trobi aquella pell d'animal es convertirà al seu torn en un Gizotso.
A la zona d'Arratia s'explica que al llogarret d'Agiano, a Zeanuri, els habitants van avisar una dona:
La dona se'n va anar a casa, però el Gizotso la va enxampar i li va arrencar els pits.
Referències
Bibliografia
Vegeu també Home llop Ganipota Leberon Pare llop
Enllaços externs
El Gizotso a Euskal Mitologia
Categoria:Criatures de la mitologia basca Categoria:Criatures de la mitologia gascona Categoria:Criatures de la mitologia occitana Categoria:Homes llop