La roba tradicional romanesa és la indumentària tradicional que porten els romanesos, que viuen principalment a Romania i Moldàvia, amb comunitats més petites a Ucraïna i Sèrbia. Avui en dia, la gran majoria dels romanesos porten vestits d'estil modern en la majoria de les ocasions, i les peces aquí descrites van caure en desús sobre manera durant el . Tot i això, encara es poden veure en zones més remotes, en ocasions especials i en esdeveniments etnogràfics i populars. Cada regió històrica té la seva pròpia varietat específica de vestuari.
Regions etnogràfiques La roba tradicional romanesa es pot classificar segons set regions tradicionals. Aquests es poden subdividir per zones etnogràfiques, que poden oscil·lar entre 40 i 120, segons els criteris utilitzats.
Les set regions principals són:
Transsilvània o Ardeal Les planes occidentals: plana baixa del Mureș, plana de Criș (Crișul Negru, Crișul Alb, Crișul Repede), plana de Someș inferior (país d'Oaș) Banat, inclosos el prat de Timiș i Caraș-Severin Valàquia, inclosa Oltènia i Muntènia El Baix Danubi, incloent Bărăgan, Dobruja i el sud de Moldàvia Moldàvia, inclosa Bessaràbia, Bucovina i Transnistria Balcans o romanesos de la península balcànica, que es poden subdividir en quatre àrees: Els daco-romanesos al llarg de les fronteres: Cadrilater (Bulgària), la vall de Timok (nord-oest de Bulgària i l'est de Sèrbia), Vojvodina / Banat serbi i Ucraïna (especialment al voltant de Txernivtsí i Odessa) Istro-romanesos a Istria, Croàcia Macedo-romanesos (o aromans) a Albània, Bulgària, Grècia i Macedònia del Nord Megleno-romanesos a Grècia i Macedònia del Nord
Gènesi i evolució del vestit tradicional romanès Primeres mencions sobre la roba romanesa miniatura|Dacies que porten ștergar, similar al mocador contemporani. miniatura|Comparació de vestits camperols daci i romanès esquerra|miniatura|Donat el pes (900-1.100 g) i la mida, les polseres d'or fetes a mà eren molt probablement les que portaven els homes dacis, membres de la classe alta. El vestit popular romanès troba les seves arrels en la part dels avantpassats tracis, dacis i getes i s'assembla al dels pobles de la península balcànica, per descomptat, amb diferències que consisteixen en detalls decoratius i colorits. Entre el 7000 i el 3500 aC es va fundar la creença en el poder de control del cosmos. Els teixits portaven símbols designats en virtut de la fe, de manera que la filatura i el teixit esdevenien sagrats. Per tant, eren habituals als vestits el cercle solar, la columna del cel, el rombe, la portella o les línies corbes. Des del 3500 aC i fins a l'any zero ha passat del teixit sagrat a la parament, el ritual va des de l'imponent espai del temple fins al fogar domèstic. El propòsit de les peces que portaven els avantpassats era facilitar el diàleg amb les forces invisibles del cosmos.Maria Bâtcă, Costumul popular românesc, vol. II of Anotimpul de artă populară collection groomed by Oana Gabriela Petrică and edited by CNCPCT, Bucharest, 2006 Per tant, encara és possible parlar d'una civilització de teixits sagrats. Per exemple, el fil de filat té forma de columna i es torça en espiral, cosa que augmenta la sacralitat del teixit. A més, tenir diferents colors és el mitjà més útil per expressar sentiments i comportaments. Roba popular El territori carpato-danubià resumeix la dimensió existencial i espiritual dels romanesos, però les parts de la roba es van multiplicar i la roba es va convertir en un vestit.Virgil Vasilescu, Semnele cerului. Cultură și civilizație carpatică, Archetype-Spiritual Renaissance Publishing House, Bucharest, 1994 Com a resultat, la roba popular autòctona és un sistema que va desenvolupar les variacions regionals, a través d'innovacions i contaminacions causades per cada creador contra l'esquema del prototip.
La forma i l'oramètica de les peces contemporànies conservaven una part del llenguatge dels signes i símbols específics del pensament mític d'aquells temps. Així, els primers testimonis sobre el port tradicional romanès es troben en pedra, al monument del Tropaeum Traiani a Adamclisi i a la Columna de Trajà a Roma. Per exemple, els retrats de dones esculpits a la columna de Trajà després de les guerres dacies proporcionen informació sobre la seva roba. Les dones dacies portaven camises arrissades al coll relacionades amb el ie romanès. Les mànigues eren llargues, amples o curtes. El vestit era llarg fins al terra, sobre el qual de vegades s'adossava un ampli mantell drapat. Als peus portaven sandàlies de cuir a l'estiu i sandàlies de pell a l'hivern.Maria Gimbutas, Civilizație și cultură, Meridians Publishing House, Bucharest, 1989, p. 49
Edat mitjana i influència romana d'Orient miniatura|Vestit de pastor típic romanès, segle XVIII esquerra|miniatura|Camperols i tropes valaques, 1853 esquerra|miniatura|Quadre de Stephen Catterson Smith que representa tres camperols de Hodod, Transsilvània miniatura|Una noia romanesa que porta una armilla amb una decoració elaborada. Pintura de Marianne Stokes Els retrats dels fundadors proporcionen informació important sobre el tipus de material del qual es van fabricar les peces del port i sobre elements de sastreria, decoració i cromàtica. Entre els segles i , les pintures votives a les parets de les esglésies reservades als governants i nobles del país hipostassien una àmplia gamma de donants. Com a resultat, a les zones subcarpàtiques d'Oltènia (especialment a Gorj) apareixen retrats de camperols lliures, propietaris exempts i homes.
Però les representacions del port camperol daten del . Al Codex Latinus Parisinus, escrit durant el 1395-1396 per Paulus Sanctinus Ducensis, enginyer militar del rei Segimon de Luxemburg, a més de retrats de cavallers i peons apareixen descrits auxiliars de l'exèrcit: artesans, carreters, pescadors. A Chronicon Pictum Vindobonense apareixen homes amb camises i pantalons blancs (). Per sobre duien un sarici pelut amb mànigues llargues i esquerra a l'esquena. Portaven sabates de cuir senzilles (). En una simple anàlisi comparativa es pot comprendre que aquests elements sempre estan presents al port dels pastors remots. Els diaris de viatgers estrangers, especialment els d' Antonio Maria Del Chiaro Fiorentino (secretari de llengua italiana de Constantin Brâncoveanu) i l'oficial Friedrich Schwanz von Springfels contenen una rica informació sobre les peces de vestir dels romanesos: les dames, les patrones i les camperoles portaven samarretes idèntiques. només els mètodes utilitzats per a la decoració.
Les camises boyars eren de seda, brodades amb fil daurat i decorades amb perles. El vestit de les dones camperoles Oltènia es compon de camises de cotó cosides amb altiţe, catrinţe ratlles i bete. Com ells, les patrones portaven un llarg al cap (en ) de seda de lli o lli que penjava a l'esquena.Thomas Carlyle, Filozofia vestimentației, second edition, European Institute, Bucharest, 1998, p. 79
A l'època medieval es va configurar la visió estètica dels conjunts de roba que portaven els romanesos. Les condicions socioeconòmiques del període feudal i les unitats administratiu-territorials que conformaven els anomenats "països" van donar lloc a tipus específics de vestuari amb especificitat local per a les terres romaneses. Però s'hauria d'informar de les variacions regionals al prototip que ha estat la base, que mostra la unitat i la diversitat dels vestits populars romanesos.
El clímax del valor artístic dels vestits tradicionals es va assolir a mitjan , quan va ennoblir els cossos romanesos a tot el país. En el context de la construcció de la consciència nacional, es van sedimentar les insígnies clau del port romanès, que el distingien dels grups ètnics circumdants.
La situació actual Després de la Primera Guerra Mundial, la roba popular generalitzada a les comunitats tradicionals es manté en la vida quotidiana de les generacions més antigues, convertint-se en una vestimenta cerimonial. A la zona rural van penetrar alguns àlbums amb "motius nacionals" editats per comerciants de fibres tèxtils i indústries de colorants. Durant el període comunista, aquestes mutacions van disminuir el procés creatiu de vestuari a les llars.
Actualment, els principals vestidors de camperols són els solistes de música popular, els grups de dansa popular i els actors de pel·lícules i espectacles.
Roba home miniatura|Camperols d' Abrud. Pintura de Ion Theodorescu-Sion
Ițari Els ițari són típics dels moldavos i representen un parell de pantalons camperols llargs que es van cosir de țigaie (una raça especial de llana d'ovella) i que tenien una longitud de 2 m, però al ser estretes, estaven arrugats a la cama des del turmell fins al genoll. Es portaven durant l'estiu i l'hivern. Els Ițarii per a roba d'estiu estan fets de pânză de sac (cotó voluminós).
Cioareci Els cioareci són pantalons camperols de tela de llana blanca (dimie, pănură o aba) teixits en quatre fils, per tant més gruixuts que els ițari. Al Banat, els cioareci es coneixen com a mitges de tela o de blat que porten les dones durant l'hivern. A Moldàvia es poden trobar cioareci sense creți que es porten els dies laborables. Aquí també se'ls coneix com a bernevici.
Al sud i Moldàvia, els pantalons es porten sobre botes o sabates, mentre que a Transsilvània es col·loquen a la part superior de les botes.
La quantitat i l'estil de decoració de cioareci depèn de l'estil regional. La majoria de la decoració es troba a les parts superiors dels pantalons al voltant de les butxaques i al davant. Els pantalons que es portaven amb botes no tenien cap decoració a la part inferior, mentre que els que es portaven amb xapes tenien una decoració a les cames amb accent al tall dels pantalons i al voltant dels baixos o els torns.
Opinci El tipus de calçat més antic són les sandàlies camperoles (opinci) que es porten amb lona de cànem, embolcalls de llana o feltre (obiele) o mitjons de llana (călțuni). Les proves d'aquest estil de calçat es poden veure en un peu de fang trobat a Turdaș, que data del 2500 aC. Els opinci es portaven a tota Romania i en una àmplia zona del sud i est d'Europa, coneguts com opanke (Sèrbia), tservuli (Bulgària), opinci (Macedònia del Nord), etc. Els opinci estan formats per un únic rectangle de pell de vaca, bou o porc reunit al peu de diverses maneres.
Pieptar Conegut sovint per diversos noms a nivell local, el pieptar és una armilla de pell d'ovella brodada, fabricada generalment en dos estils, oberta (spintecat) o tancada (înfundat), amb el primer de tall frontal normal i el segon amb un costat obert per tancar amb botons o agafats pel cap com un jersei. Normalment es feien de pell d'ovella, amb la pell esquilada o no esquilada que es portava a l'interior per donar calor i la part brodada cap a fora.
Cămaşa Camasa és literalment la paraula romanesa per a camisa, i la varietat de talls i estils és aclaparadora, variant molt no només per àrea, sinó també per edat, estatus i ocupació, només per ser superada per les dones. Tradicionalment eren de lli de cànem o lli, més tard de cotó.
Suman El suman és un abric de pagès llarg, una peça de fred, que porten els dos sexes, generalment fins als genolls, en tela de feltre de llana blanca, crema, marró, gris o negre, decorada amb variats decorats amb găitane. També es coneix com țundră, zeghe o dulamă. Normalment eren adaptats a casa pels pobres o per fabricants especials de suman a partir de tires de tela de llana bullida reduïda, processades en batans alimentats per aigua coneguts com a "vâltoare". Els sumans varien molt en gruix d'una regió a una altra, des d'uns pocs mil·límetres de material finament teixit al sud (Oltenia i Dobrudja), fins a dos centímetres molt aproximats al nord (Maramures).
Chimir i brâu Va tenir una gran importància la faixa, el seu gruixut cinturó de cuir en cas de quimir o teixit en cas de brau.
Barrets Barrets de pell d'ovella