El panche és una llengua indígena extinta parlada fins al sobre els rius Gualí, Mariquita, Guarinó, Coello, Villeta, Seco, Magdalena i Fusaguasuga, als departaments colombians de Tolima i Cundinamarca, antigament parlada pels panche o tolima.
Classificació Només es coneix una breu llista de vocabulari d'aquesta llengua de vuit paraules en total.Simon, 1892, v. 3: p. 41-43, 123, 129, 220); Aguado, 1906, p. 341 Aquesta evidència no permet classificar adequadament la llengua pel que es considera una llengua no classificada (i probablement inclassificable). La llista coneguda és: <div style="-moz-column-count:2; column-count:2;"> acaima 'persona important' xua 'espanyol (blanc)' pati Cascades Tequendama' panche 'Bagre (peix)' patalo 'Peix amb boca gran' colima 'Assassí cruel' xe 'home molt poderós' tolima 'neu' </div>
Segons Simón, font d'aquest vocabulari, els panches parlaven la mateixa llengua dels pijaos.Simón, 1892, v. 5, 271, 278, 317.
Referències
Bibliografia Marshall Durbin & Haydée Seijas (1973): "A Note on Panche, Pijao, Pantagora (Palenque), Colima and Muzo", International Journal of American Linguistics, Vol. 39, No. 1 (Jan., 1973), p. 47-51. Simón, Fray Pedro (1892). Noticias historiales de las conquistas de Tierra firme en las Indias occidentales''. Bogotá.
Categoria:Llengües de Colòmbia