Ls llengua umbrá, unga ([uŋã]) o umbra (els de la serralada)Largo, Yoany y Luis Javier Caicedo (2014) "Posible ruta para el rescate de la lengua umbrá o unga". AlBicentenario. Consultat el 20 de setembre de 2019. és una llengua indígena de Colòmbia, encara no classificada, que actualment és parlada pels umbrá, unes cent persones al resguardo indígena d'Escopetera-Pirza, al municipi de Riosucio, Caldas i als corriolss Sardinero i Mápura, corregiment d'Irrá, municipi de Quinchía, Risaralda.El libro que enseña una lengua indígena que se creía desaparacida, El País, 19 de març de 2012
En l'època de la conquesta espanyola aquesta llengua es parlava a tota la regió d'Anserma (/anʃeɾ/ = sal) i se la va arribar a creure extingida, degut d'una banda a la reducció de la població indígena després de la conquesta espanyola i d'altra banda a la concentració forçada de supervivents de diferents pobles indígenes a la Vega de Supía a partir de 1627. No obstant això el 1995 els professors de la Universitat de Caldas Guillermo Rendón i Anielka Galemur van trobar set famílies parlants de la llengua.Descubren lengua indígena que se creía extinta, El Tiempo, 29 d'abril de 2012
Lingüística L'ordre en l'oració pot ser Subjecte Verb Objecte: [nã: ĩ daʧiíru] {nã:/ĩ/daʧiíru} //jo/sóc/gent// "jo sóc indígena umbrá". [nã: ʧaɾkĩ ʥíbã:] {nã:/ʧaɾk-ĩ/ʥíb-ã:} //jo/tallar-present/cabdell-acusatiu// "jo tallo el cabdell". [ĩbá ĩ ĩ ʧimo:ɾ] {ĩbá/ĩ-ĩ/ʧi-mo:ɾ} //pedra/tenir-ser/color-vermell// "la pedra ha de ser vermella. Objecte Subjecte Verb: [kõkũĩtɐbaʧe ãʧú ĩ:ʃí] {kõ-kũĩtɐ-baʧ-e/ãʧ-ú/ĩ:ʃí} //astre-núvol-gran/sol-nominatiu/il·luminar-present// "el sol il·lumina el cel"
L'adjectiu antecedeix al substantiu, que es declina, s'hi ha trobat els casos nominatiu, acusatiu, ablatiu, vocatiu i genitiu. Sufixos e infixos actuen com a marques de gènere i número.
Els pronoms personals són: [nã:] = "jo" [nãũ] = "tu [nãũn] = ell [nãũĩnõ] = ella [nã:ĩ:] = nosaltres [nãũmi] = vosaltres [nãĩ] = ells [nãõinoĩ:] = elles
Diferents sufixos verbals serveixen com a marques de mode i temps, per exemple: / / = "parlar" [nãũn xuŋuɾa] = ell parla [nãũn xuŋuɾaéi] = ell va parlar [nãũn xuŋuɾaɤ] = ell parlarà
Entorn de la paraula parlar [xũxúɾãi] podem veure com es componen diferents lexemes en la llengua umbra: [xũ] = la parla [xuŋũ] = saludar [xũŋuɾã] = veu [xũŋúãɾka] = pensar (ɐrkã = cap) [xũŋuɾãɾka] = entendre [xũŋuɾaɾkai] = enteniment [xuŋuɾãtá] = pregunta [xũɾãpɐ̃m] = diàleg, conversa
Altres exemples il·lustratius: [taɾãn] = mà [taɾãbá] = braç [taɾãwãwã] = dits de la mà ([wãwã] = nens) [taɾɐũsa] = manxol ([-ũsa] = sense-) [tabɛɾa] = polsera
[ɐɾɐ̃nda] = peu [ɐɾɐ̃ndawãwã] = dits del peu [ɐɾɐ̃ndaiã] = cama [ɐɾɐ̃ndaó] = cuixa [ɐɾɐ̃ndaá] = genoll [aɾanbeɾa] = abraçadora per la cama [aɾandabã:] = cametes [aɾandaũsa] = coix [ɐɾɐnʤa:tã] = ball [ɐɾnʤa:tɐĩ] = ballar [andarandaĩán] = córrer [ɐ̃ndanɐ̃ndɐ̃] = caminar a poc a poc
Un aspecte peculiar de la fonètica umbra és la formació de paraules onomatopeiques solament amb consonants o amb sèries de consonants i una o molt poques vocals: [ʙ̥] = "saliva" [↓ɬ↑ɬ] = "nas", "fer olor" (↓ɬ = ingresiva fricativa lateral sorda; ↑ɬ = ejectiva = ) [ɲ] (ñ) = agulla [ks̪ks̪] = "escoltar" [ʔ̃tⁿtr] = "cor" [ŋɾmna] = "estómac"
Aquests lexemes independents participen en la composició: [nãũn ↓ɬ↑ɬéĩ:]= "ell va fer olor" [atrʔ̃xg] = "accelerar", "encoratjar" [a:trg] = "acceleració", "coratge" [a:ɛrs] = "accelerat" [ɲikoni] = cosir [ɲĩíku:n] = teixir
El lexema per al pronom interrogatiu "qui" també està compost solament per consonants: [ŋ̊ʔ̃] ="qui? [de ŋ̊ʔʔ̃ guapaʧã ãtá bũ:] = Amb qui ve Guapacha? ([ãtáĩ] = venir).
Font Rendón, Guillermo (2011) La Lengua Umbra. Manizales: Instituto de Altos Estudios Bókotta.
Referències
Umbra