250px|Les Corts Constituents de 1931 (escons per partit)|right
miniatura|Manuel Azaña, cap de govern 1931-1933 El 28 de juny de 1931 es van celebrar en Espanya les eleccions a Corts Constituents de la Segona República Espanyola. La segona volta es va perllongar, amb diverses eleccions parcials, entre el 12 de juliol i el 8 de novembre. A elles van concórrer, d'una banda la Conjunció republicana-socialista, en la qual, encara que cada partit concorria amb el seu propi programa, s'incloïen el PSOE, els radicals de Lerroux, els radicalsocialistas, els progressistes (Dreta Liberal Republicana) i l'Acció Republicana d'Azaña. La dreta antirepublicana concorria dividida. Les eleccions van donar un triomf rotund a la Conjunció republicana-socialista. La dreta i el centre republicans (amb l'excepció dels radicals) quedaven reduïts a un paper testimonial, mentre que la dreta monàrquica sofria una derrota seriosa. Com a resultat la majoria de les esquerres en el Parlament (agrupada entorn de socialistes, radicalsocialistes i Acció Republicana, ja que radicals i progressistes van abandonar aviat la coalició) va donar lloc al denominat "bienni reformista" entre els anys 1931 i 1933.
Composició de la Cambra ← Eleccions generals espanyoles, 28 de juny de 1931 → Partit Escons % Esc. Dif. Partit Socialista (PSOE) 115 24,5 - Partit Republicà Radical (PRR) 94 20,2 - Partit Republicà Radical Socialista (PRRS) 59 12,5 - Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) 31 6,5 - Acció Popular 28 5,9 - Partit Agrari 23 4,9 - Dreta Liberal Republicana 22 4,6 - Partit Republicà Democràtic Federal 17 3,6 - Federació Republicana Gallega (després ORGA) 16 3,4 - Basco-navarresos (PNB i carlins) 15 3,2 - Agrupación al Servicio de la República 13 2,8 - Lliga Regionalista 4 0,8 - Unió Socialista de Catalunya 4 0,8 - Partit Integrista (amb els agraris) 3 0,6 - Partit Catalanista Republicà 2 0,4 - Partit Republicà Liberal Demòcrata 2 0,4 - Partido Nazonalista Repubricán de Ourense 1 0,2 - Monàrquic liberal 1 0,2 - Independents 20 4,2 - TOTAL 470 100,00 -
Resultat per partits No existeix unanimitat sobre l'afiliació política de tots els parlamentaris. A més, els grups parlamentaris van ser molt mòbils. D'acord amb aquestes excepcions, els resultats poden desglossar-se de la següent manera: Partits d'esquerra marxista (125 diputats) PSOE, de Julián Besteiro: 116 escons (primera majoria de la Càmera). Unió Socialista de Catalunya (USC), de Gabriel Alomar, 4 escons Izquierda Revolucionaria Antifascista - Radical Socialista Revolunaria, de José Antonio Balbontín, 2 escons Extrema Esquerra Federal, d'Antonio Jiménez, 2 escons Federals independents, amb Ramón Franco, 2 escons Republicans d'esquerra (166 diputats) Partit Republicà Radical Socialista, de Marcel·lí Domingo: 59 escons. Esquerra Republicana de Catalunya: 29 escons. Acció Republicana, de Manuel Azaña: 29 escons. Partit Republicà Democràtic Federal, de Joaquim Pi i Arsuaga, 16 escons ORGA, de Santiago Casares Quiroga, 14 escons. Agrupación al Servicio de la República, de José Ortega y Gasset, 13 escons Esquerra Republicana Radical Socialista, de Ramón Nogués, dos escons Partido Nazonalista Repubricán de Ourense, de Ramón Otero Pedrayo, un escó Republicans independents, 6 escons Republicans de centre i dreta, 129 escons Partit Republicà Radical (i la seva secció valenciana, el PURA), d'Alejandro Lerroux: 90 escons. Dreta Liberal Republicana, després Partit Republicà Progressista, de Niceto Alcalá Zamora, 25 escons Partit Republicà Liberal Demòcrata (PRLD) de Melquíades Álvarez: 4 escons Partit Republicà de Centre (PRC), de Joan March Ordinas: 2 escons Apoyo a la República, dos escons Agrupació Republicana Provincial d'Àvila, dos escons Republicans independents, 4 escons Dreta: Acció Nacional, d'Ángel Herrera Oria: 5 escons. Partit Agrari, d'Antonio Royo Villanova, 5 escons Regionalistes i nacionalistes de centredreta Partit Nacionalista Basc, 7 escons (en coalició amb carlins) Lliga Regionalista de Catalunya: 2 escons Partit Catalanista Republicà: 2 escons Galleguistes independents, de Castelao: 5 escons Partit Agrari Autonomista, de Manuel Portela Valladares: 1 escó Independents a favor de l'Estatut d'Estella: 3 escons Dreta monàrquica: Comunió Tradicionalista, carlins jaumistes en coalició amb PNB: 4 escons Partit Integrista (catòlics agraris): 3 escons Unió Monàrquica Nacional, de José Calvo Sotelo: 1 escó Monàrquics liberals (comte de Romanones): 1 escó
Dissolta en 1933, per a donar lloc a l'elecció de Corts o Congrés dels Diputats el mateix any.
Resultat per Circumscripcions Catalunya Barcelona ciutat (18 escons) Jaume Aiguader i Miró (ERC) Joan Puig i Ferreter (ERC) Ventura Gassol i Rovira (ERC) Josep Dencàs i Puigdollers (ERC) Joan Lluhí i Vallescà (ERC) Josep Riera i Puntí (ERC) Josep Tarradellas i Joan (ERC) Antoni Maria Sbert i Massanet (ERC) Antoni Xirau i Palau (ERC) Rafael Campalans i Puig (USC) Martí Esteve i Guau (Partit Catalanista Republicà) Lluís Nicolau d'Olwer (Partit Catalanista Republicà) Joaquim Pi i Arsuaga (PRDF) Ramon d'Abadal i Calderó (Lliga Regionalista) Pere Rahola i Molinas (Lliga Regionalista) Ramón Franco Bahamonde (federalista independent) Àngel Samblancat i Casanova (Extrema Esquerra Republicana) Antonio Jiménez Jiménez (Dreta Liberal Republicana) Francesc Macià (ERC) i Gabriel Alomar (USC) renunciaren al seu escó. Barcelona província (15 escons) Josep Suñol i Garriga (ERC) Lluís Companys i Jover (ERC) Domènec Palet i Barba (ERC) Josep Grau i Jassans (ERC) Carles Pi i Sunyer (ERC) Amadeu Aragay i Davi (ERC) Joan Selves i Carner (ERC) Josep Bordas de la Cuesta (ERC) Joan Ventosa i Roig (ERC) Josep Xirau i Palau (USC) Eduard Layret i Foix (federalista independent) Manuel Dolcet Carmen (PRDF) Salvador Sediles Moreno (Extrema Esquerra Federal) Manuel Serra Moret (USC) Amadeu Hurtado i Miró (Acció Catalana) Tarragona (7 escons) Joan Loperena i Romà (ERC) Ramon Nogués i Biset (ERRS) Josep Berenguer i Cros (ERRS) Marcel·lí Domingo i Sanjuán (PRRS) Amós Ruiz Lecina (PSOE), Jaume Simó i Bofarull (Partit Republicà Radical) Jaume Carner i Romeu (Republicà independent) Lleida (6 escons) Francesc Macià i Llussà (ERC) Epifani Bellí i Castiel (ERC) Ricard Palacin i Soldevila (ERC) Humbert Torres i Barberà (ERC) Pere Corominas i Montanya (independent en ERC) Josep Estadella i Arnó (Partit Republicà Radical) Girona (7 escons) Albert Quintana i de León (ERC) Miquel Santaló i Parvorell (ERC) Salvador Albert i Pey (ERC) Joan Estelrich i Artigues (Lliga de Catalunya) Josep Ayats Surribas (Dreta Liberal Republicana) Manuel Carrasco i Formiguera (Partit Catalanista Republicà) Josep Puig d'Asprer (Partit Republicà Radical) Illes Balears Josep Teodor Canet Menéndez (Partit Republicà Radical) Francesc Julià i Perelló (Partit Republicà Radical) Joan March Ordinas (Partit Republicà de Centre) Lluís Alemany Pujol (Partit Republicà de Centre) Francesc Carreras Reura (Acció Republicana) Alexandre Jaume Rosselló (PSOE) Gabriel Alomar i Villalonga (PSOE) País Valencià Castelló (6 escons) Fernando Gasset Lacasaña (PURA) Vicente Cantos Figuerola (PURA) Álvaro Pascual-Leone Forner (PURA) Juan Sapiña Camaró (PSOE) Vicente Sales Musoles (Dreta Liberal Republicana) José Royo Gómez (Acció Republicana) València ciutat (7 escons) Manuel Azaña Díaz (Acció Republicana) Melquiades Álvarez González-Posada (PRLD) Sigfrido Blasco-Ibáñez Blasco (PURA) Francisco Sanchis Pascual (PSOE) Fernando Valera Aparicio (PRRS) Pedro Vargas Guerendiain (PRRS) Joaquín García Ribes (PURA) València província (13 escons) Ricardo Samper e Ibáñez (PURA) Juli Just Jimeno (PURA) Juan Calot Sanz (PURA) Juan Bort Olmos (PURA) Vicent Marco Miranda (PURA) Gerardo Carreres Bayarri (PURA) José García-Berlanga Pardo (PURA) José Manteca Roger (PURA) Héctor Altabás Alio (PURA) Miguel San Andrés Castro (PRRS) José Cano Coloma (PRRS) Isidre Escandell i Úbeda (PSOE) Pedro García García (PSOE) Alacant (11 escons) Antonio Pérez Torreblanca (PRRS) Julio María López Orozco (PRRS) Jerónimo Gomáriz Latorre (PRRS) Juan Botella Asensi (PRRS) Romualdo Rodríguez de Vera (PSOE) Manuel González Ramos (PSOE) Rodolfo Llopis Ferrándiz (PSOE) Carlos Esplá Rizo (republicà independent) Miguel de Cámara Cendoya (Partit Republicà Radical) César Puig Martínez (Partit Republicà Radical) César Oarrichena Jenaro (Partit Republicà Radical) País Basc i Navarra Àlaba (2 escons) Félix Susaeta y Mardones (PRRS) José Luis de Oriol y Urigüen (Comunió Tradicionalista) Biscaia (3 escons) Marcelino Oreja Elósegui (Partit Catòlic Tradicionalista) Francisco Basterrechea Zaldívar (PNB) Manuel Robles Aranguiz (PNB) Bilbao (7 escons) Indalecio Prieto Tuero (PSOE) Luis Araquistain Quevedo (PSOE) Ramón María Aldasoro Galarza (PRRS) Vicente Fatrás Neira (PRRS) José Horn Areilza (PNB) Manuel de Eguileor Orueta (PNB) Guipúscoa (6 escons) Antonio Pildain Zapiain (PNB) Jesús María de Leizaola Sánchez (PNB) Rafael Picavea Leguía (independent dins les llistes del PNB) Julio Urquijo Ibarra (Comunió Tradicionalista) Juan Usabiaga Lasquívar (Partit Republicà Radical) Enrique de Francisco Jiménez (PSOE) Navarra (7escons) Tomás Domínguez Arévalo, comte de Rodezno (Comunión Tradicionalista) Joaquín Beunza Redín (Comunión Tradicionalista) José Antonio Aguirre Lekube (PNB) Miguel Gortari Errea (catòlic-foralista) Rafael Aizpún Santafé (catòlic-foralista) Mariano Ansó Zunzarren (Acción Republicana) Emilio Azarola Gresillón (PRRS)
Galícia La Corunya (16 escons) Santiago Casares Quiroga (ORGA) Antonio Rodríguez Pérez (ORGA) Salvador Madariaga Rojo (ORGA) Alejandro Rodríguez Cadarso (ORGA) Antón Villar Ponte (ORGA) Ramón María Tenreiro Rodríguez (ORGA) Emilio González López (ORGA) Ramón Suárez Picallo (ORGA) Roberto Novoa Santos (ORGA) Ramón Beade Méndez (PSOE) Edmundo Lorenzo Santiago (PSOE) José Mareque Santos (PSOE) Leandro Pita Romero (FRG independents) Benito Blanco-Rajoy Espada (FRG independents) Luis Cornide Quiroga (FRG independents) José Reino Caamaño (independent) Ourense (9 diputats) Luis Fábrega Coello (Partit Republicà Radical) Basilio Alvarez Rodríguez (Partit Republicà Radical) Justo Villanueva Gómez (Partit Republicà Radical) Manuel Martínez Risco y Macías (Acció Republicana) Alfonso Quintana Pena (PSOE) Manuel García Becerra (PRRS) Ramón Otero Pedrayo (PNRO) José Calvo Sotelo (Unión Monárquica Nacional) Alfonso Pazos Cid (independent) Pontevedra (12 escons) Enrique Heraclio Botana Pérez (PSOE) Alejandro Otero Fernández (PSOE) Eugenio Arbones Castellanzuela (PSOE) José Gómez Osorio (PSOE) Manuel Varela Radío (Acció Republicana Gallega) Bibiano Fernández Osorio Tafall (Acció Republicana Gallega) Joaquín Poza Juncal (Acció Republicana Gallega) Laureano Gómez Paratcha (Acció Republicana Gallega) Emiliano Iglesias Ambrosio (Partit Republicà Radical) José López Varela (Partit Republicà Radical) Ramón Salgado Pérez (Partit Republicà Radical) Alfonso Rodríguez Castelao (galleguista independent) Lugo (10 escons) Ubaldo Azpiazu y Artazu (Partit Republicà Radical) Gerardo Abad Conde (Partit Republicà Radical) Manuel Becerra Fernández (Partit Republicà Radical) Francisco Javier Elola y Díaz Varela (Partit Republicà Radical) Rafael de Vega Barrera (Partit Republicà Radical) Enrique Gómez Jiménez (DLR) Luis Recaséns Siches (DLR) Daniel Vázquez Campo (ORGA) Manuel Portela Valladares (PARA) José Lladó Vallés (independent)
Illes Canàries Las Palmas (5 escons) José Franchy y Roca (Federal) Bernardino Valle Gracia (Federal) Juan Negrín López (PSOE) Marcelino Pascua Martínez (PSOE) Rafael Guerra del Río (Partit Republicà Radical) Santa Cruz de Tenerife (6 escons) Andrés de Arroyo y González de Chaves (indendent agrari) Alonso Pérez Díaz (Partit Republicà Radical)