LImperi Tibetà (Tibetà: བོད་ཆེན་པོ, Wylie: bod chen po, lit. 'Gran Tibet'; xinès: 吐蕃; pinyin: Tǔbō / Tǔfān) va ser un imperi centrat a l'Altiplà del Tibet, i format com a resultat de l'expansió imperial sota la dinastia Yarlung encapçalada pel seu 33è rei, Songtsen Gampo al . L'imperi es va expandir encara més sota el 38è rei Trisong Detsen. El tractat de 821-823 conclòs entre l'Imperi Tibetà i la dinastia Tang delimitava el primer com a possessió d'una àrea més gran que l'altiplà tibetà, i s'estenia a l'est fins a Chang'an, a l'oest més enllà de l'Afganistan modern, i al sud fins a l'Índia i la badia actual del Golf de Bengala.
La dinastia Yarlung va ser fundada l'any 127 aC a la vall de Yarlung. La capital de Yarlung va ser traslladada a Lhasa pel 33è rei Songsten Gampo, i al Fort Roig durant el període imperial que va continuar fins al . L'inici del període imperial està marcat pel regnat del 33è rei de la dinastia Yarlung, Songtsen Gampo. El poder de l'imperi militar del Tibet va augmentar gradualment en diversos espais. Durant el regnat de Trisong Detsen, l'imperi es va fer més poderós i va augmentar de mida. En aquell moment, un tractat de l'any 783 entre l'Imperi Tibetà i la dinastia Tang va definir les fronteres, tal com es va concretar en el pilar Shol Potala a Lhasa. Les fronteres es van confirmar de nou durant el regnat posterior del 41è rei Ralpacan a través del seu tractat de 821–823 entre l'Imperi Tibetà i la dinastia Tang, que també va ser celebrat en tres esteles inscrites.H.E.Richardson, "The Sino-Tibetan Treaty Inscription of AD 821–823 at Lhasa", JRAS, 2, 1978.Claude Arpi." En els primers anys del , l'Imperi tibetà controlava territoris que s'estenien des de la conca del Tarim fins a l'Himàlaia i Bengala, i des del Pamir fins al que ara són les províncies xineses de Sichuan, Gansu i Yunnan. L'assassinat del rei Rapalcan el 838 pel seu germà Langdarma, i la posterior entronització de Langdarma seguida del seu assassinat el 842, marquen simultàniament l'inici de la dissolució del període imperial.
Abans del període de l'imperi, el 28è rei de la dinastia Yarlung, Iha-tho-tho-ri (Thori Nyatsen), va descobrir les relíquies budistes sagrades i després es van salvaguardar. Khenchen Palden Sherab Rinpoche, "The Eight Manifestations of Guru Padmasambhava". Més tard, el Tibet va marcar l'adveniment del seu període imperi sota el rei Songsten Gampo, mentre que el budisme es va estendre inicialment al Tibet, després de la conversió del rei al budisme, i durant les seves activitats per traduir textos budistes mentre que desenvolupava la llengua tibetana. Sota el rei Trisong Detsen, l'imperi es va expandir de nou a mesura que s'estava produint la fundació del budisme tibetà i la revelació del Vajrayana pel Guru Padmasambhava.
L'època de l'imperi correspon llavors als regnats dels tres 'Reis religiosos' del Tibet,Claude Arpi." que inclou el regnat del rei Rapalcan. Després de l'assassinat de Rapalcan, el rei Langdarma gairebé va destruir el budisme tibetà amb l'ataca als monestirs de Nyingma i als seus practicants. Les seves actuacions es van correspondre a la posterior dissolució del període de l'imperi unificat, a partir del qual els governs semiautònoms o cabdills, reis i reines menors, i els regnes budistes tibetans supervivents, van evolucionar una vegada més cap a països independents prop de la regió fronterera de l'Imperi de Do Kham (Amdo i Kham).Jann Ronis, "An overview of Kham (Eastern Tibet) historical polities", University of Virginia, SHANTI Places, 2011.Gray Tuttle, "An overview of Amdo (Eastern Tibet) historical polities", University of Virginia, SHANTI Places, 2013.
HI ha però altres factors a tenir en compte pel que fa a la dissolució de l'imperi com: la diversa geografia de l'imperi, la dificultat del transport, o les noves idees que van arribar a l'imperi com a resultat de la seva expansió, i que van ajudar a crear tensions i blocs de poder que van entrar sovint en competència amb el govern central de l'imperi. Així, per exemple, els seguidors de la religió Bön i els partidaris de les antigues famílies nobles, es van trobar gradualment en competència amb el "recent" introduït budisme tibetà.
Història Namri Songtsen i fundació de la dinastia El poder que es va convertir en l'estat tibetà es va originar al castell de Taktsé (Wylie:Stag-rtse) al districte de Chingba (Phying-ba ) de Chonggyä (Phyongs-rgyas). Allà, segons l'Crònica tibetana antiga, un grup va convèncer Tagbu Nyazig (Stag-bu snya-gzigs) per rebel·lar-se contra Gudri Zingpoje (Dgu-gri Zing-po-rje), que era, alhora, un vassall de l'imperi Zhang zhung, sota la dinastia Lig myi. El grup es va imposar contra Zingpoje. En aquest moment Namri Songtsen -conegut com Namri Löntsän- era el líder d'un clan que es va imposar-se un a un a tots els seus clans veïns. Va assetjar el Regne de Sumpa a principis del , i finalment el va conquerir. També va aconseguir el control de tota l'àrea al voltant del que ara és Lhasa, abans del seu assassinat cap al 618. Aquest estat regional nounat seria conegut més tard com l'"Imperi Tibetà". El govern de Namri Songtsen va enviar dues ambaixades a la dinastia xinesa Sui els anys 608 i 609, marcant l'aparició del Tibet a l'escena internacional.
Regnat de Songtsen Gampo (618–650) Songtsen Gampo (Srong-brtsan Sgam-po) (c. 604 – 650) va ser el primer gran emperador que va expandir el poder del Tibet més enllà de Lhasa i la vall de Yarlung.Tradicionalment se li atribueix la introducció del budisme al Tibet. miniatura|Una estàtua de l'emperador Songtsen Gampo en una cova de Yerpa Quan el seu pare Namri Songtsen va morir enverinat (ca 618), Songtsen Gampo va prendre el control després de sufocar una breu rebel·lió, demostrant alhora ser expert en diplomàcia i combat. El ministre de l'emperador, Myang Mangpoje (Myang Mang-po-rje Zhang-shang), va derrotar el Regne de Sumpa. ca. 627.Old Tibetan Annals, hereafter OTA l. 2 Sis anys més tard (c. 632–33) Myang Mangpoje va ser acusat de traïció i executat.OTA l. 4–5Richardson, Hugh E. (1965).OTA l. 8–10 El va succeir el ministre Gar Tongtsen (mgar-stong-btsan).
Els registres xinesos mencionen un enviat al Tibet l'any 634. En aquella ocasió, l'emperador tibetà va sol·licitar, segons fonts tibetanes, el matrimoni amb una princesa xinesa però va ser rebutjat. El 635-36 l'emperador va atacar i va derrotar els Tuyuhun (tibetà: 'A zha), que vivien al voltant del llac Koku Nor i controlaven importants rutes comercials cap a la Xina. Després d'una sèrie de campanyes militars entre el Tibet i la dinastia Tang el 635-8,OTA l. 607 com l'atac tibetà a Songzhou, l'emperador xinès va accepta, a causa de la força, segons fonts tibetanesPowers 2004, p. 168–69) a proporcionar una princesa xinesa a Songtsen Gampo.
Al voltant del 639, després que Songtsen Gampo tingués una disputa amb el seu germà petit Tsänsong (Brtsan-srong), aquest va ser cremat pel seu propi ministre Khäsreg (sregs de Mkha), presumiblement a instàncies del seu germà, el gran l'emperador.Richardson, Hugh E. (1965).OTA l. 8–10
La princesa Wencheng de la Xina (tibetà: Mung-chang Kung-co) va marxar del seu país cap a l'any 640 per casar-se amb el fill de Songtsen Gampo. Va arribar un any després. Tradicionalment es considera que és la primera vegada que el budisme va arribar al Tibet, però és molt poc probable que el budisme s'estengués més enllà dels estrangers a la cort.
La germana de Songtsen Gampo Sämakar (Sad-mar-kar) va ser enviada per casar-se amb Lig-myi-rhya, el rei de Zhang Zhung, a l'actual Tibet occidental. No obstant això, quan el rei es va negar a consumar el matrimoni, va ajudar el seu germà a derrotar Lig myi-rhya i incorporar Zhangzhung a l'Imperi Tibetà. El 645, Songtsen Gampo va envair el regne de Zhangzhung.
Songtsen Gampo va morir l'any 650. El va succeir el seu net Trimang Lön (Khri-mang-slon). El poder real va quedar en mans del ministre Gar Tongtsen. Hi ha certa confusió sobre si el Tibet central va conquerir Zhangzhung durant el regnat de Songtsen Gampo o durant el regnat de Trisong Detsen, (r. 755 fins a 797 o 804).Karmey, Samten G. (1975). Els registres del Llibre de Tang, semblen situar clarament aquests esdeveniments en el regnat de Songtsen Gampo, ja que diuen que l'any 634, Zhangzhung i diverses tribus Qiang "es van sotmetre a ell per complet". Després d'això, es va unir amb el país de Zhangzhung per derrotar els Tuyuhun, i va conquerir dues tribus Qiang més. Tot seguit, va amenaçar la regió xinesa de Songpan amb un exèrcit important -segons fonts tibetanes 100.000; segons els xinesos més de 200.000 homes.Powers 2004, pg. 168 Aleshores va enviar un emisari amb obsequis d'or i de seda a l'emperador xinès per demanar-li matrimoni amb una princesa xinesa i, quan se li va negar, va atacar Songzhou. Segons el Llibre de Tang, finalment es va retirar i es va disculpar, després de la qual cosa l'emperador va concedir la seva petició.Lee 1981, p. 7–9Pelliot 1961, p. 3–4
Després de la mort de Songtsen Gampo l'any 650 dC, la Dinastia Tang xinesa Tang va atacar i va prendre el control de la capital tibetana Lhasa. Els soldats de la dinastia Tang no van poder mantenir la seva presència a l'entorn hostil de l'altiplà tibetà i aviat van tornar a la Xina.
Regnat de Mangsong Mangtsen (650–676) miniatura|400x400px| Mapa de les Quatre Banyes (divisions administratives) de l'Imperi Tibetà al segle VII. Després d'haver incorporat Tuyuhun al territori tibetà, el poderós ministre Gar Tongtsen va morir l'any 667.
miniatura|Batalla de Dafeichuan Entre el 665 i el 670 Khotan va ser derrotat pels tibetans, i es va produir una llarga sèrie de conflictes amb la dinastia Tang xinesa. A la primavera de 670, el Tibet va atacar els territoris xinesos restants a la conca del Tarim occidental, després de guanyar la batalla de Dafeichuan contra la dinastia Tang, tanmateix, l'Imperi Tibetà va perdre 100.000 homes i afeblit, va entrar en decadència en les dècades següents. Amb tropes de Khotan van conquerir Aksu, sobre la qual els xinesos van abandonar la regió, posant fi a dues dècades de control xinès. Així van aconseguir el control de totes les quatre guarnicions d'Anxi xineses a la conca del Tarim el 670, i les van mantenir fins al 692, quan els xinesos finalment van aconseguir recuperar aquests territoris.
L'emperador Mangsong Mangtsen (Trimang Löntsen''' o Khri-mang-slon-rtsan) es va casar amb Thrimalö (Khri-ma-lod), una dona que tindria una gran importància en la història tibetana. L'emperador va morir a l'hivern del 676–677, i després es van produir revoltes dels Zhangzhung. El mateix any va néixer el fill de l'emperador Tridu Songtsen (Khri 'dus-srong btsan o Khri-'dus-srong-rtsan).
Regnat de Tridu Songtsen (677–704) miniatura|Imperi del Tibet l'any 700 dC El poder de l'emperador Tridu Songtsen va ser compensat, fins a cert punt, pel de la seva mare, Thrimalö i la influència del clan Gar. (Wylie mgar : ambé sgar i ′gar). Hi ha proves que els Gar descendien de membres dels Yuezhi Menor, un poble que originalment havia parlat una llengua indoeuropea i va emigrar, en algun moment després del , desde Gansu o els Tarim fins a Kokonur.
El 678, un altre exèrcit de la dinastia Tang que lluitava a la zona de Qinghai també va patir una derrota devastadora, un desastre provocat per les tropes tibetanes. Després, només dos anys més tard, el 680, l'exèrcit tibetà va aconseguir prendre la fortalesa estratègicament situada d'Anrong al terreny fronterer muntanyós del nord-oest de Sichuan.