Aquesta va ser la seva hora més gloriosa (en anglès: This was their finest hour) és un discurs pronunciat pel primer ministre britànic Winston Churchill a la Cambra dels comuns del Parlament del Regne Unit, el 18 de juny de 1940. miniatura|451x451px|Cartell elaborat per Pat Keely pel govern britànic durant la II Guerra Mundial, fent al·lusió al discurs de Winston Churchill.

Situació històrica El discurs va ser pronunciat poc després d'un mes després d'assumir el càrrec de Primer Ministre i va ser l'últim de tres discursos que va pronunciar durant el període de la batalla de França durant la Segona Guerra Mundial, sent els dos altres: el discurs Sang, esforç, llàgrimes i suor, del 13 de maig, i el discurs Lluitarem a les platges, del 4 de juny, tots dos del mateix any.

En el moment de pronunciar-se, s'havia produït l'ocupació de París per part de Wehrmacht, l'arrencada de la batalla d'Anglaterra era imminent i els Estats Units, que serien el seu gran aliat, encara no havien entrat en guerra.

En el seu discurs, Churchill va justificar el baix nivell de suport que se li va poder facilitar a França des de Dunkerque, i va informar sobre l'evacuació reeixida de la majoria de les forces de suport. Va revisar les forces disponibles per prevenir o rebutjar qualsevol intent d'invasió, va informa dels missatges de suport dels Dominis i va justificar la confiança en la victòria, fins i tot, en aquell moment, que no estava clar com es podria assolir.

L'exhortació, fins i tot en un moment de gran perill aparent per a la supervivència nacional britànica, parlà no tan sols de supervivència nacional i interès nacional, sinó de causes nobles (llibertat, civilització cristiana i els drets de les nacions petites) per les quals el Regne Unit estava lluitant i pel qual, Churchill, va pensar que Estats Units haurien de lluitar.

Exhortació

Els ciutadans de Barcelona posats com a exemple miniatura|290x290px|Vista aèria del bombardeig de Barcelona, el març de 1938, captada des d'un bombarder italià. Cal destacar que en aquest discurs, davant d'unes circumstàncies tan adverses i incertes, Churchill, exalçà a la població britànica a que resistissin heroicament, de la mateixa manera que ho havien fet els ciutadans de Barcelona durant els bombardejos aeris de la ciutat realitzats pel bàndol franquista durant la Guerra Civil espanyola, declarant que:

Jardins de Winston Churchill a Barcelona

D'altra banda, arran d'haver-les pronunciat, anys més tard, el 15 de desembre de 2012, l'Ajuntament de Barcelona, inaugurà un espai públic, un parc urbà, que porta el nom de Churchill en honor seu, els Jardins de Winston Churchill, al barri de Les Tres Torres, a més a més, s'instal·là una escultura, obra de l'artista Pep Codó, en la seva memòria. A l'acte d'aquell dia, l'alcalde, Xavier Trias, destacaria les esmentades paraules com un dels principals elements que el feien mereixedor del reconeixement de la ciutat.

Vegeu també Bombardejos aeris de Barcelona durant la Guerra civil espanyola Lluitarem a les platges Els pocs

Referències

Enllaços externs Transcripció del discurs complet

Categoria:Winston Churchill Categoria:Política de la Segona Guerra Mundial Categoria:Discursos