Lalfabet romanès és una variant de l'alfabet llatí utilitzat per escriure la llengua romanesa. Consta de 31 lletres,Dicționarul explicativ al limbii române, 1998, Z is the thirty first letter of the Romanian alphabet, dexonline.roAcademia Română, Institutul de Lingvistică „Iorgu Iordan – Al. Rosetti", Dicționarul ortografic, ortoepic și morfologic al limbii române, Editura Univers Enciclopedic, București, 2005, pp. XXVII–XXVIII cinc de les quals (Ă, Â, Î, Ș i Ț) s'han modificat dels seus originals llatins per als requisits fonètics de la llengua: Lletra Nom A, a a Ă, ă ă Â, â î / î din a B, b be / bî C, c ce / cî D, d de / dî E, e e F, f ef / fe / fî G, g ge / ghe / gî H, h haș / ha / hî I, i i Lletra Nom Î, î î / î din i J, j je / jî K, k ca / capa L, l el / le / lî M, m em / jo / mî N, n en / ne / ni O, o o P, p pe / pî Q, q chiu () R, r er / re / rî S, s es / se / sî Lletra Nom Ș, ș șe / șî T, t te / tî Ț, ț țe / țî U, u u V, v ve / vî W, w dublu ve / dublu vî X, x ics Y, y igrec / i grec Z, z ze / zet / zed / zî Les lletres Q (chiu), W (dublu v) i Y (igrec o i grec) es van introduir formalment a l'alfabet romanès l'any 1982, tot i que s'havien utilitzat anteriorment. Només apareixen en paraules estrangeres i els seus derivats romanesos, com ara quasar (quàsar), watt i yacht (iot). La lletra K, encara que relativament més antiga, també s'utilitza rarament i només apareix en noms propis i neologismes internacionals com ara kilogram, broker, karate.Academia Română, Dicționarul explicativ al limbii române, Entry for K, Editura Univers Enciclopedic, 1998, dexonline.ro Aquestes quatre lletres encara es perceben com a estrangeres, la qual cosa explica el seu ús amb finalitats estilístiques en paraules com nomenklatură (normalment nomenclatură, que significa "nomenclatura", però de vegades s'escriuen amb k en comptes de c si es refereixen a membres de la direcció comunista a la Unió Soviètica). i els països del Bloc de l'Est, com s'utilitza Nomenklatura en anglès).Academia Română, Institutul de Lingvistică „Iorgu Iordan – Al. Rosetti", Dicționarul ortografic, ortoepic și morfologic al limbii române, 2nd Edition, Univers Enciclopedic Publishing House, Bucharest, 2005, , p. XXIX
En els casos en què la paraula és un préstec directe amb signes diacrítics no presents a l'alfabet anterior, l'ortografia oficial tendeix a afavorir-ne l'ús (München, Angoulême, etc.).
Lletres especials miniatura|288x288px| Senyals de carrer anteriors (a dalt) i posteriors a 1993 (a baix) a Bucarest, que mostren les dues grafies diferents del mateix nom L'ortografia romanesa no utilitza accents ni signes diacrítics – són símbols secundaris afegits a les lletres (és a dir, glifs bàsics) per alterar-ne la pronunciació o per distingir paraules. Hi ha, però, cinc lletres especials en l'alfabet romanès (associades a quatre sons diferents) que es formen modificant altres lletres llatines; En sentit estricte, aquestes lletres funcionen com a glifs bàsics per dret propi en lloc de lletres amb signes diacrítics, però sovint se'ls coneix com a aquests últims.
Ă ă — a amb breu – per al so  ⠗ a amb circumflex — per al so Î î — i amb circumflex — per al so Ș ș — s amb coma – per al so Ț ț — t amb coma — per al so
La lletra â s'utilitza exclusivament al mig de les paraules; la seva versió majuscula només apareix en inscripcions amb majúscules.
L'Acadèmia Romanesa considera incorrecte escriure les lletres ș i ț amb una cedilla en lloc de la coma. Els escrits romanesos, inclosos els llibres creats per ensenyar als nens a escriure, tracten la coma i la cedilla com una variació de tipus de lletra. Vegeu Unicode i HTML a continuació.
Î i  Les lletres î i â són idèntiques fonèticament i funcionalment. La raó d'utilitzar-les és històrica, que denota l'origen llatí de la llengua.
Durant unes dècades fins a una reforma ortogràfica l'any 1904, s'havien utilitzat fins a quatre o cinc lletres per al mateix fonema (â, ê, î, û, i ocasionalment ô), segons una norma etimològica.Academia Română, Institutul de Lingvistică „Iorgu Iordan – Al. Rosetti", Dicționarul ortografic, ortoepic și morfologic al limbii române, 2nd Edition, Univers Enciclopedic Publishing House, Bucharest, 2005, , p. XXIX–XXXVI, 1992, №10, p. 531 Totes s'utilitzaven per representar la vocal , cap a la qual havien convergit les vocals llatines originals escrites amb circumflexes. La reforma de 1904 va veure que només quedaven dues lletres, â i î, l'elecció de les quals seguia unes regles que van canviar diverses vegades durant el .
Durant la primera meitat del segle, la regla era utilitzar î en posicions inicials i finals de paraula, i â a tot arreu. Hi havia excepcions, imposant l'ús de î en posicions internes quan les paraules es combinaven o es derivaven amb prefixos o sufixos. Per exemple, l'adjectiu "lleig" s'escrivia amb î perquè deriva del verb "odiar".
El 1953, durant l'època comunista, l'Acadèmia Romanesa va eliminar la lletra â, substituint-la per î a tot arreu, inclòs el nom del país, que s'havia d'escriure . La primera estipulació va coincidir amb la designació oficial del país com a República Popular, la qual cosa significava que el seu títol complet era . Una reforma ortogràfica menor l'any 1964 va recuperar la lletra â, però només en l'ortografia de "Romanès" i tots els seus derivats, inclòs el nom del país. Com a tal, la República Socialista proclamada el 1965 s'associa amb la grafia .
Poc després de la caiguda del govern Ceaușescu, l'Acadèmia Romanesa va decidir reintroduir â a partir de 1993, cancel·lant els efectes de la reforma ortogràfica de 1953 i tornant essencialment a les normes de 1904 (amb algunes diferències). La mesura es va justificar públicament com la rectificació d'un assalt comunista a la tradició o d'una influència soviètica en la cultura romanesa, i com un retorn a una grafia tradicional que porta la marca de l'origen llatí de la llengua. El context polític de l'època, però, era que l'Acadèmia Romanesa era considerada en gran part com una institució comunista i corrupta: Nicolae Ceaușescu i la seva dona Elena n'havien estat membres honorats, i la seva adhesió estava controlada pel Partit Comunista. Com a tal, la reforma ortogràfica de 1993 va ser vista com un intent de l'Acadèmia de trencar amb el seu passat comunista. L'Acadèmia va convidar la comunitat nacional de lingüistes així com els lingüistes estrangers especialitzats en romanès a discutir el problema; quan aquests es van oposar de manera aclaparadora a la reforma ortogràfica en termes vehements, la seva posició va ser desLletrada explícitament per ser massa científica.
Segons la reforma de 1993, l'elecció entre î i â es basa, doncs, de nou en una regla que no és ni estrictament etimològica ni fonològica, sinó posicional i morfològica. El so sempre s'escriu com A, excepte al principi i a la fi de les paraules, on I és per ser utilitzat al seu lloc. Les excepcions inclouen els noms propis on l'ús de les lletres està congelat, sigui quin sigui, i les paraules compostes, els components de les quals estan subjectes per separat a la regla (per exemple, + → "maldestre", no * ). Tanmateix, l'excepció ja no s'aplica als mots derivats amb sufixos, en contrast amb la norma de 1904; per exemple el que s'escriuva després de 1904 esdevingué després de 1993.
Tot i que la reforma es va promoure com un mitjà per mostrar l'origen llatí del romanès, estadísticament només algunes de les paraules escrites amb â segons la reforma de 1993 en realitat deriven de paraules llatines que tenen una a a la posició corresponent.A statistical study cited by George Pruteanu in ("Why I spell with î") finds that proportion to be only about 15%. De fet, això inclou un gran nombre de paraules que contenien una i en el llatí original i que s'escriuen de manera similar amb i en els seus homòlegs italià o espanyol. Alguns exemples inclouen "riu", del llatí (compareu el ), ara escrit ; juntament amb < , < , < , < , etc.
Tot i que la norma ortogràfica de 1993 és obligatòria a l'ensenyament i a les publicacions oficials romaneses, i a poc a poc la majoria de les altres publicacions van arribar a utilitzar-la, encara hi ha persones, publicacions i editorials que prefereixen la norma ortogràfica anterior o un sistema híbrid mixt propi. Entre ells hi ha el setmanari cultural i el diari , mentre que algunes publicacions permeten als autors triar qualsevol norma ortogràfica; aquests inclouen , revista de la Unió d'Escriptors de Romania, i editorials com . També s'han publicat diccionaris, gramàtiques i altres treballs lingüístics amb la i molt després de la reforma de 1993.For instance: et al., , 2007; et al., , third edition, 2008; , third edition, 2008.
En última instància, el conflicte resulta de dos raonaments lingüístics diferents sobre com escriure . L'elecció de â deriva d'un ésser el més mitjà o central de les cinc vocals (la romanització oficial búlgara utilitza la mateixa lògica, escollint una per a ъ, donant com a resultat que el nom del país s'escriu Balgariya; i també la vocal portuguesa europea per a un esmentat anteriorment), mentre que î és un intent de triar la lletra llatina que escriu de manera més intuïtiva el so (de la mateixa manera que el polonès utilitza la lletra y).
Coma sota (ș i ț) versus cedilla (ș i ț) Tot i que l'estàndard de l'Acadèmia Romanesa exigeix les variants sota coma per als sons i , les variants de cedilla encara s'utilitzen àmpliament. Molts textos impresos i en línia encara utilitzen incorrectament "s amb cedilla" i "t amb cedilla". Aquest estat de coses es deu a una manca inicial d'estandardització de glifs, agreujada per la manca de suport de tipus de lletra de l'ordinador per a les variants de sota de comes (vegeu la secció Unicode per a més detalls).
La manca de suport per als signes diacrítics de comes s'ha corregit en les versions actuals dels principals sistemes operatius: Windows Vista o més recent, distribucions de Linux després del 2005 i les versions de Mac OS compatibles actualment. Tal com va ordenar la Unió Europea, Microsoft va publicar una actualització de fonts per corregir aquesta deficiència a Windows XP a principis de 2007, poc després que Romania s'unís a la Unió Europea.
Lletres obsoletes miniatura|250x250px| Antiga tapa de clavegaram de Bucarest inscrita segons la grafia etimològicament tendència de l'època, que diu BUCURESCI CANALISARE (que vol dir clavegueres de Bucarest). Compareu amb el BUCUREȘTI CANALIZARE d'avui. Abans de la reforma ortogràfica de 1904, hi havia diverses lletres addicionals amb signes diacrítics.
Vocals: