Anne Laure Joséphine Hurel, coneguda com a Anaïs Perrière-Pilté (París, 1809 - París, 24 de desembre de 1878) fou una dona de lletres, salonnière i compositora francesa.
Biografia Anne Laure Joséphine Hurel va néixer a París l'any 1809. Més tard faria servir, inclòs al seu estat civil, el nom d'Anaïs com a primer nom.
El 1836 es va casar amb Pierre Perrière-Pilté a París, un ric industrial que va adquirir una gran fortuna amb companyies de gas i amb la instal·lació de fanals als carrers de París.Montjoyeux (àlies Jules Poignard), La comtesse Pilté, a Le Gaulois, quotidien, 2 de gener de 1879 (numéro 3722) Van tenir cinc fills. A més de les seves activitats industrials, Pierre Perrière-Pilté va comprar i gestionar el Théâtre du Vaudeville de París.Philippe Chauveau, Les théâtres parisiens disparus: 1402-1986, ed. de l'Amandier/Théâtre, París, 1999
El 1869 el papa Pius IX va concedir un títol de noblesa papal a Anaïs Perrière-Pilté i la seva família.Le Figaro, quotidien, 28 de gener de 1869 (núm. 27) A partir d'aquell moment es va fer dir "Comtessa Pilté". El títol de comte el va portar el seu fill gran, Henri Pilté (nascut el 1837).
Durant el setge de París, la seva mansió es va transformar en un centre assistencial. El seu fill petit, Alphonse Pilté (1838-1891), mestre ferrer i més tard conseller municipal de Joinville-le-Pont, va servir com a brigadier a cavall en una unitat de voluntaris, l'esquadró Franchetti.Edgar Rodrigues, Les volontaires de 1870, Michel Lévy, París, 1874
Anaïs Perrière-Pilté va morir a casa seva de la rue de Babylone de París. Tenia 69 anys.Segons el registre Estat civil de París
Salonnière Anaïs Perrière-Pilté va animar, després de la mort del seu marit, ocorreguda el 1853, un saló cultural a les seves successives mansions, la de la rue Monsieur-le-Prince (fins al 1867) i després la de la rue de Babylone de París.Revue cosmopolite, 1867 (A1,N4-16) Segons un columnista del diari Le Gaulois, Montjoyeux, “un gust natural va acostar Mme Pilté a les arts. S'hi va dedicar completament, i el seu saló es va convertir ràpidament en un dels més curiosos de París".
El saló de Mme Pilté era, segons James de Chambrier "obert liberalment a les arts i a les lletres; va acollir de bon grat talents desconeguts a París i que estaven contents d'aconseguir actuar al sumptuós hotel de la rue de Babylone. Per ells va ser un primer pas cap a la notorietat".James de Chambrier, La Cour et la Société du second Empire, Perrin, París, 1902-1904
Es van organitzar dos tipus de recepcions. "Els grans [dies] eren aquells en què la mestressa de casa, amb molts coneixements de música, oferia el luxe d'oferir, tenint representats al seu teatre els primers cantants de l'Òpera, obres d'un lirisme complicat". La premsa se'n va fer ressò entre 1867 i 1877.
També es van fer sessions setmanals. "Els dies menors de l'hotel Pilté -sempre en dilluns- oferien aquest interès per trobar-hi, amb algunes il·lustracions del moment, un cert nombre de persones molt ocupades per obrir-se camí al món".
Dona de lletres Sota el pseudònim d'Anaïs Marcelli, Anaïs Perrière-Pilté va publicar diverses obres de poesia així com una obra de teatre. La seva producció principal pertany als anys entre 1860 i 1866. Va ser membre de la Societat d'autors i compositors dramàtics.Annuaire de la Société des auteurs et compositeurs dramatiques, París, 1886
El 1875 va fer representar la seva obra Le Talon d'Achille al Teatre Ventadour.La Gazette des femmes, 10 de gener de 1879
Compositora lírica També sota el pseudònim d'Anaïs Marcelli, Anaïs Perrière-Pilté fou l'autora de diverses peces líriques, emeses entre 1866 i 1873.
La seva òpera còmica en un acte Le Sorcier, fou representada al Théâtre Lyrique du Chatelet de París el 13 de juny de 1886.Gazette anecdotique, littéraire, artistique, Librairie des bibliophiles, París, 15 de gener de 1879 Dos anys més tard, ho va ser al Théâtre de la Monnaie de Brussel·les.Félix Clément, Dictionnaire des opéras, Larousse, París, 1869
Segons Montjoyeux, Anaïs Perrière-Pilté podria haver signat amb el seu pseudònim Anaïs Marcelli alguns treballs realitzats per d'altres.
Per a Arthur Pougin, fora del seu saló les obres d'Anaïs Perrière-Pilté “només van aconseguir un èxit absolutament negatiu". Segons aquest crític musical, "els aplaudiments complaents que saludaven, en la intimitat, aquests muntatges realment infantils, ja no es produïen amb públic real, que, havent pagat el seu lloc al teatre, aspirava a una qualitat ben diferent".Arthur Pougin, Biographie universelle des musiciens. Supplément et complément - Volum 2, Firmin-Didot, París, 1881
Bibliografia Poesia Chants de Memphis, E. Dentu, 1860 Musée poétique, J. Hetzel, París, 1866
Teatre Le Talon d'Achilles, comèdia-drama en 3 actes, J. Claye, 1865 L'Écouteuse, comèdia, 1874
Obres líriques Le Sorcier, òpera còmica en 1 acte, lletra i música de Mme Anaïs Marcelli. Michel-Lévy frères, 1866 Les vacances de l'amor, 1867 La Dryade, 1870 Jaloux de soi, proverbi líric en 1 acte, per a veu i piano, 1873 Les souvenirs du sorcier, 1877
Fonts Adolphe Bitard, Diccionari general de biografia, M. Dreyfous, París, 1878 Montjoyeux (també conegut com Jules Dagger) La comtessa Pilté a Le Gaulois, 2 de gener de 1879 (núm. 3722) James de Chambrier, La cort i la societat del segon Imperi, Perrin (París) 1902-1904.El capítol X està dedicat íntegrament al saló d'Anaïs Perrière-Pilté Arthur Pougin, Biografia universal dels músics, Firmin-Didot, 1881
Notes i referències Notes
Referències
Categoria:Compositors parisencs Categoria:Compositors francesos del Romanticisme Categoria:Músics parisencs Categoria:Escriptors parisencs Categoria:Salonnières Categoria:Morts a París Categoria:Nascuts el 1836 Categoria:Empresaris parisencs Categoria:Compositors francesos nascuts al segle XIX Categoria:Compositors francesos morts al segle XIX Categoria:Escriptors francesos nascuts al segle XIX Categoria:Escriptors francesos morts al segle XIX