miniatura|410x410px| L'expansió budista a Àsia: el budisme mahayana va entrar per primera vegada a la Xina de la dinastia Han a través de la Ruta de la seda durant l'Imperi Kuixan. Les "rutes de la seda" terrestres i marítimes estaven interconnectades i complementàries, formant el que els estudiosos han anomenat el "gran cercle del budisme". miniatura|Monjo d'ulls blaus de l'Àsia central que ensenya monjo d'Àsia oriental. Un fresc de les coves de Bezeklik (dels1000 budes), datat al segle IX; tot i que Albert von Le Coq (1913) va suposar que el monjo d'ulls blaus i Pèl-roig era un tocari,von Le Coq, Albert. (1913). Chotscho: Facsimile-Wiedergaben der Wichtigeren Funde der Ersten Königlich Preussischen Expedition nach Turfan in Ost-Turkistan. Berlin: Dietrich Reimer (Ernst Vohsen), im Auftrage der Gernalverwaltung der Königlichen Museen aus Mitteln des Baessler-Institutes, Tafel 19. (Accessed 3 September 2016). els estudis moderns han identificat figures caucàsiques similars del mateix temple de la cova (núm. 9) com de l'ètnia sogdiana,Gasparini, Mariachiara. "A Mathematic Expression of Art: Sino-Iranian and Uighur Textile Interactions and the Turfan Textile Collection in Berlin," in Rudolf G. Wagner and Monica Juneja (eds), Transcultural Studies, Ruprecht-Karls Universität Heidelberg, No 1 (2014), pp 134–163. . See also endnote #32. (Accessed 3 September 2016.) un poble iranià oriental que va habitar Turfan com a comunitat ètnica minoritària durant les fases de la Dinastia Tang (segle VII-VIII) i el domini uigur (segle IX-XIII).
La transmissió del Budisme per la Ruta de la Seda es va portar a terme en el context de la Dinastia Han durant els segles I o II dE. Els primers esforços de traducció documentats dels monjos budistes a la Xina van ser al segle II dE a través de l'Imperi Kuixan al territori xinès que voreja la conca del Tarim sota Kanixka I. Aquests contactes van transmetre facetes del budismes sarvastivada i tamrashatiya per tot el l'Orient.
El budisme theravada es va desenvolupar a partir del Cànon Pali a l'escola Tamrashatiya de Sri Lanka, i es va estendre per l'Àsia Sud-oriental. Entretant, el budisme Sarvastivada es difondria des del nord de l'Índia a través de l'Àsia central fins a la Xina.
El contacte directe entre el budisme xinès i el budisme de l'Àsia Central va continuar al llarg dels segles III al VI dE, fins a la Dinastia Tang. A partir del segle IV, pelegrins xinesos com Fa Xian (395–414) i més tard Xuan Zang (629–644) van començar a viatjar al nord de l'Índia per tal d'aconseguir un millor accés a les escriptures originals. Entre els segles III i VII dE, parts de la ruta terrestre que connectava el nord de l'Índia amb la Xina van ser governades successivament pels Xiongnu, la dinastia Han, l'Imperi Kuixan, els heftalites, els Turcs Orientals i la dinastia Tang. La forma índia del tantra budista (Vajrayana) va arribar a la Xina al segle VII. Dos segles més tard, budisme tibetà també es va establir com una branca del Vajrayana.
Durant aquesta època, la transmissió del budisme a través del comerç de la Ruta de la Seda va començar a disminuir amb la Conquesta musulmana de Transoxiana. És clau la batalla del Talas, que va comportar la instauració del Kanat Uigur a la dècada de 740. El budisme indi va decaure a causa del ressorgiment de l'hinduisme i la Conquesta musulmana del subcontinent indi. La Gran persecució antibudista durant l'època Tang va comportar una dura repressió en el dE., recuperant-se més endavant. La dinastia Kara-khitai de l'Àsia Central va professar la confessió budista, abans de la invasió mongola de l'Àsia Central. L'Imperi Mongol va provocar una major islamització de l'Àsia Central, adoptant el budisme tibetà al començament de la dinastia Yuan. Els altres kanats, l'Il-kanat, el Kanat de Txagatai i l'Horda d'Or es van convertir finalment a l'Islam, incorporant aquesta fe en el conjunt de religions a l'Imperi Mongol Islàmic.
La tradició del Budisme en el sud-est asiàtic s'ha mantingut durant segles, mantenint les seves especificitats. La població mes gran de practicants budistes es troba actualment a la Xina amb gairebé 250 milions de practicants majoritàriament de l'escola Mahayana, mentre que Tailàndia ocupa el segon lloc amb uns 70 milions de practicants de l'escola Theravada.
Transmissió del nord (Àsia central) El budisme transmès a la Xina es va fonamentar en l'escola Sarvastivada, amb traduccions del sànscrit a les llengües xineses i les llengües tibètiques. Aquestes després van formar la base del budisme Mahayana. El Japó i Corea el van adoptar de la Xina. i juntament amb Xina constituiran el que es coneix com la "transmissió del Nord" del Budisme. miniatura|443x443px| Regnes de la conca del Tarim durant el , connectant el territori de la Xina amb el de l'Imperi Kuixan: Kasgar, Kutxa, Khotan, Qaraixahr, Shanshan, Turfan.
Primers contactes El budisme va entrar Xina per la Ruta de la seda. Els monjos budistes van viatjar amb caravanes de comerciants per la Ruta de la Seda per predicar la nova religió. El lucratiu comerç de la seda xinès al llarg d'aquesta ruta comercial va començar durant la dinastia Han (206 aE – 220 dE), amb viatgers significats com Zhang Qian que van establir llaços entre la Xina i l'oest.
Alexandre el Gran va promoure xarxes comercials durant el Període hel·lenístic (323 – 63 aE) que s'estenien des del Mediterrani fins a l'Àsia central, fundant el seu punt més oriental a Alexandria Última, coneguda també com Última. El Regne grec de Bactriana (250 -125 aE) a l'Afganistan i els posteriors Regnes indogrecs (180 aE-10 dE) van formar una de les primeres estacions de la Ruta de la Seda després de la Xina durant gairebé 300 anys. Un dels regnes grecs descendents, els Dayuan (Ta-yuan), van ser derrotats pels xinesos a la Guerra dels Cavalls Celestials, també coneguda com Guerra dels cavalls celestials. La victòria dels Han a la guerra Han-Xiongnu va assegurar encara més la ruta dels nòmades del nord per l'estepa eurasiàtica.
La transmissió del budisme a la Xina a través de la Ruta de la Seda va començar al segle I dC amb un relat semillegendari d'una ambaixada enviada a Occident per l'Emperador Ming de Han (58-75 dE):
No obstant això, els contactes més significatius van començar al segle II dE, probablement com a conseqüència de l'expansió de l'Imperi Kuixan grecobudista al territori xinès de la Conca del Tarim, i amb els esforços missioners d'un gran nombre de monjos budistes en trànsit per Àsia Central a terres xineses. Els primers missioners i traductors de les escriptures budistes al xinès eren parts, kuixans, sogdians o Tokharis.
Missioners miniatura|Pobles de la Ruta de la Seda. Coves de Mogao, Dunhuang, Xina, segle IX miniatura|Mural de Bodhisattva. Obra xinesa que mostra la influència de l'Àsia central. Coves de Mogao, Xina. miniatura|Donants sogdians al Buda (fresc, amb detall), Coves de Bezeklik, conca del Tarim oriental, Xina, segle VIII A mitjans del segle II dE, l'Imperi Kuixan sota el rei Kaniṣka I des de la seva capital a Purushapura, actual Peshawar, l'Índia es va expandir per Àsia central. En conseqüència, els intercanvis culturals van augmentar moltíssim amb les regions de Kaixgar, Hotan i Yarkand, dins la conca del Tarim, l'actual Xinjiang. Els missioners budistes de l'Àsia Central van començar poc després a les capitals xineses de Luoyang i a Nanquín, on es van distingir especialment pel seu treball de traducció on van promoure les escriptures tant Hīnayāna com Mahāyāna. Es coneixen trenta-set d'aquests primers traductors de textos budistes.
Entre aquests promotors del budsime a la Xiina cal destacar a An Shigao, príncep part que va fer les traduccions dels primers textos budistes coneguts Hinayana al xinès (148-170); Lokakṣema, monjo Kuixan i el primer a traductor de les escriptures Mahayana al xinès (167–186); Zhi Qian (220–252), monjo Kuixan l'avi del qual s'havia establert a la Xina durant 168–190; Kang Senghui (247–280), nascut prop de la moderna Hanoi, en el que aleshores era l'extrem sud de l'imperi xinès, i fill d'un mercader sogdià; Kumārajīva (ca. 401), monjo tokhari i un dels traductors més importants; Fotudeng (segle IV), monjo de l'Àsia Central que esdevingué conseller de la cort xinesa.
Un apunt especial mereix Bodhidharma (440–528), fundador del Budisme Zen i creador llegendari de l'entrenament físic dels monjos Shaolin que conduí a la creació del kungfu Xaolin. Segons la primera referència que informa Yang Xuanzhi, era un monjo d'origen asiàtic central que va conèixer cap al 520 a Loyang. Al llarg de l'art budista, Bodhidharma es representa com un bàrbar bastant malhumorat, amb una barba extensa i amb els ulls amples. Se'l coneix com "El bàrbar d'ulls blaus" (碧眼胡:Bìyǎn hú) en els textos xinesos Chan.
Cap el 485 dE, cinc monjos de Gandhāra que van viatjar l'any 485 dC al país de Fusang "el país de l'extrem orient", probablement el Japó, on van introduir el budisme.
Els monjos de les regions centrals de l'Índia també van participar en la traducció i la difusió de textos budistes a l'Àsia central i oriental. entre els quals trobem a Dharmakṣema: monjo budista de Magadha dels segles IV - V dE, responsable de la traducció de molts textos sànscrits en xinès, inclòs el Mahāyāna Mahāparinirvāṇa Sūtra; Paramartha: monjo indi del segle VI i traductor d'Ujjain i patrocinat per l'emperador Wu de Liang; o Dhyānabhadra: monjo del del monestir de Nalanda que va viatjar a la Xina i Corea durant el període de la dinastia Yuan. Va fundar el temple Hoemsa a Corea.
Primeres traduccions al xinès miniatura|Inscripcions Han orientals en lingot de plom, utilitzant un alfabet grec bàrbar a l'estil dels Kuixans, excavades a Shaanxi, Xina, segles I-II dE. La primera traducció documentada de les escriptures budistes al xinès es produeix al 148 dE amb l'arribada de l'Imperi Part.El seu príncep convertit en monjo, An Shigao (Ch.安世高), va treballar per establir temples budistes a Luoyang i organitzà la traducció de les escriptures budistes al xinès, tot i promovent l'inici d'una onada de proselitisme budista a l'Àsia Central que havia de durar diversos segles. An Shigao va traduir textos budistes sobre doctrines bàsiques: meditació i abhidharma. El laic Un Xuan (Ch. 安玄), que va treballar al costat d'An Shigao, també va traduir un primer text budista Mahāyāna sobre el camí del Bodhisattva.
El budisme Mahayana es va propagar àmpliament per primera vegada a la Xina pel monjo kuixan Lokakṣema (Ch. 支婁迦讖, ca. 164–186 dE), que procedia de l'antic regne budista de Gandhara. Lokakṣema va traduir sutres Mahāyāna importants com l'Aṣṭasāhasrikā i el Prajñāpāramitā Sūtra, així com els primers sutres Mahāyāna sobre temes com el samādhi i sobre la meditació del Buda Akshobhya. Aquestes traduccions de Lokakṣema continuen donant una visió del primer període del budisme Mahāyāna.
Pelegrins xinesos a l'Índia A partir del segle IV dE els pelegrins xinesos també van començar a viatjar per ells mateixos per la Ruta de la Seda a l'Índia, origen del budisme, per tal d'aconseguir un millor accés a les escriptures originals. Segons fonts xineses, el primer xinès a ser ordenat va ser Zhu Zixing, després d'anar a l'Àsia central l'any 260 per aprendre la fe budista.
Un altre pelegrí de nom Fa Xian (395–414) va viatjar a l'India per la Ruta de la Seda, on hi va romandre sis anys, tornant després per la ruta marítima. Xuan Zang (629–644) i Hyecho van ser altres pelegrins que viatjaren de Corea a l'Índia.
El més famós dels monjos pelegrins xinesos és Xuan Zang (629–644), que va oferir un treball precís de traducció del qual se l'ha definit com un "nou període de traducció", en contrast amb les obres més antigues de l'Àsia central. També va deixar un relat detallat dels seus viatges per Àsia Central i l'Índia. Els relats llegendaris del sacerdot Xuan zang es descriuen a la famosa novel·la Viatge a l'Oest, que relata encontres amb dimonis, amb l'ajuda de diversos deixebles.
Paper dels comerciants