és un polític xilè, president de la República de Xile des de l'11 de març del 2022, després d'exercir com a diputat per la Regió de Magallanes i de l'Antàrtica Xilena.
Biografia Boric Font va néixer a Punta Arenas el 1986. És fill de Luis Javier Boric Scarpa, amb arrels croates, i de Maria Soledad Font Aguilera, d'ascendència catalana. Va assistir a l'Escola Britànica de Punta Arenas de 1991 a 2003, abans de traslladar-se el 2004 a la universitat a Santiago. Com a estudiant de la Facultat de Dret de la Universitat de Xile, va ser president de la Federación de Estudiantes durant el període 2011-2012 i un dels principals dirigents de les mobilitzacions estudiantils de 2011 contra la privatització de l'ensenyament. Va ser elegit com a diputat per la Regió de Magallanes en dos períodes consecutius: com a representant del Districte Núm. 60 (2014-2018) i del Districte Núm. 28 (2018-2022).
Va participar en la creació del Front Ampli, una coalició de partits i moviments d'esquerra. El 2021 va ser nomenat candidat presidencial de Convergència Social, partit que havia ajudat a fundar el 2018 i, posteriorment, del Front Ampli. Després de guanyar les primàries presidencials del 18 de juliol de 2021, Gabriel Boric es va convertir en el candidat presidencial de la coalició d'esquerres Apruevo Dignidad per a les eleccions presidencials de 2021.
President de Xile El 19 de desembre de 2021, Boric va guanyar la segona volta de les eleccions presidencials amb un 55,9% dels vots, derrotant el candidat d'extrema dreta José Antonio Kast, del Front Social Cristià, després de quatre anys de presidència conservadora i neoliberal amb Sebastián Piñera. El gir a l'esquerra va ser celebrat massivament als carrers dos anys després de les protestes a Xile de 2019 i en ple procés constituent d'elaboració d'una nova constitució després del referèndum constitucional de Xile de 2020,
El referèndum constitucional de Xile de 2022 va ser rebutjat per un marge del 62% al 38%, i a mitjans de 2023, els índexs d'aprovació de Boric s'havien desplomat fins al 28%, amb un 66% desaprovant la seva administració, segons les enquestes. Els analistes van citar l'estancament econòmic, el bloqueig legislatiu i les preocupacions per la seguretat pública com a factors principals. El Partit Republicà de dretes, liderat per Kast, va aprofitar aquest descontentament i va aconseguir una victòria dominant a les eleccions al Consell Constitucional de Xile de 2023, que va resultar en el referèndum constitucional de Xile de 2023 que no va reeixir.
Referències
Categoria:Advocats xilens Categoria:Alumnes de la Universitat de Xile Categoria:Presidents de Xile Categoria:Persones d'ascendència catalana Categoria:Time 100 de 2022 Categoria:Polítics amb discapacitats Categoria:Educadors amb discapacitats Categoria:Persones amb trastorn obsessivocompulsiu Categoria:Gran Collar de l'orde de la Creu del Sud Categoria:Advocats del segle XXI Categoria:Advocats amb discapacitats Categoria:Persones d'ascendència croata Categoria:Polítics del segle XXI Categoria:Advocats nascuts al segle XX Categoria:Polítics nascuts al segle XX Categoria:Nascuts el 1986