miniatura|362x362px|Escena del kyōgen en una representació del al Yokoyama Kazan miniatura|Representació Kyōgen al castell Himeji és la forma còmica del teatre tradicional japonès. Els actors del kyōgen provenen de famílies específiques i utilitzen una tècnica teatral pròpia. Tanmateix, fins i tot dins d'una obra de teatre de Noh, sovint hi ha un actor de Kyōgen per interpretar els populars personatges que venen a resseguir, durant l'interludi (quan el shite va al darrere dels escenaris per canviar de vestit i de màscara), la història del protagonista. Aquests interludis són presents en tres de les cinc categories de Noh: els Noh dels guerrers, Noh de les dones i Noh del món real. Tanmateix, fins i tot si es representen noh i kyōgen al mateix escenari, són dues arts dramàtiques diferents.
Definició i significat de la paraula Kyōgen Kyōgen és un teatre còmic i satíric. La paraula japonesa kyōgen està formada per dos caràcters: el primer "kyō" 狂, significa"boig"i el segon"gen" 言 significa "paraules". Per tant, la paraula kyōgen significa literalment "paraules boges".
Principals diferències entre el noh i el kyōgen El kyōgen s'interpreta la majoria de les vegades sense màscara excepte certs personatges animals, figures divines, vells o dones joves. És un teatre a un ritme ràpid, sense misteris i generalment sense música i sense cor. Utilitza el llenguatge contemporani, l'estil dels diàlegs prové del llenguatge actual del Període Muromachi, molt diferent de l'estil literari de Noh que cultiva arcaismes.
Si bé el noh és històric i tràgic, les obres de kyōgen reflecteixen els hàbits, els costums i la vida de la gent comuna en breus obres còmiques. A més, així com el noh està marcat per la perfecció dels moviments, el kyōgen de vegades es troba desordenat perquè es basa en l'entreteniment. Noh és seriós, basat en la dansa i la cançó, cosa que provoca tristesa i noblesa, mentre que el kyōgen és lleuger, basat en el diàleg i en aspectes còmics i populars.
El kyōgen és la contrapart i el complement indispensable del noh. De fet, si el noh expressa el que voldríem ser, el camí de les nostres aspiracions, i el kyōgen que hi està íntimament vinculat, expressa el que som i la seva acceptació.: dos camins que condueixen a la saviesa. Des del , es va establir el costum d'inserir entre dues obres de teatre serioses un episodi còmic, amb el nom de kyōgen, paraules boges, estupideses, aquestes farses esdevindran inseparables del noh.
Hi ha dos tipus de kyōgen:
- l'ai-kyōgen es reprodueix entre dues escenes de Noh per donar temps a un actor de Noh per canviar-se de vestuari. Aquest tipus de Kyōgen compta amb un sol actor Kyōgen que explica la història que seguirà i invoca els punts importants de l'obra.
- Lhon-kyōgen s'interpreta entre dos actes de Noh. Aquesta vegada és un espectacle a part de Noh. Compta amb dos o tres actors kyōgen amb diàleg i moviment còmic. Aquest tipus de kyōgen permet provocar rialles i relaxar l'espectador després de dos actes molt més greus de Noh.
Història El Kyōgen, com el Noh, va evolucionar a partir d'una forma de teatre còmic anomenada sarugaku («ball de micos»). Aquest tipus d'espectacle va adquirir una gran popularitat durant el període Muromachi perquè el sarugaku va ser refinat per Zeami, un teòric del Noh. Estableix tots els principis estètics principals (vestuari, màscares, gestos, etc.). També és un dels dramaturgs japonesos més famosos.
En el període Edo, el sarugaku es va convertir en el nôgaku. És la combinació del teatre Noh i Kyōgen. Posteriorment, el kyōgen es queda sota la protecció dels shoguns Tokugawa i arriba a les classes socials més altes. Per raons estètiques, s'associa després a les representacions del Noh.
Les kouta, balades curtes, eren molt populars entre la gent del període Muromachi, i diverses d'aquestes cançons apareixen a les obres de kyōgen. Aquestes peces, originàriament basades en la improvisació, no es van enregistrar per escrit fins al , durant el període Edo. Des del moment en què aquestes peces van ser escrites a mà, hi havia una tendència a no augmentar el repertori ni canviar la part essencial de la posada en escena.
La Restauració Meiji al i la caiguda del govern militar van deixar el Noh i el Kyōgen sense suport financer, però posteriorment van trobar un altre suport financer a la nova classe de comerciants. Malauradament, la naturalesa elitista d'aquest patrocini va desviar el Noh i el Kyōgen del corrent principal durant molt de temps. Des del final de la Segona Guerra Mundial, el kyōgen ha tornat a cridar l'atenció dels espectadors com un drama tradicional japonès, diferent del Noh.
Dramatúrgia Com s'ha esmentat anteriorment, el kyōgen forma part del nôgaku. Les peces de Kyōgen estan intercalades entre dues peces de Noh, però també es poden interpretar soles.
L'escena L'escena és la mateixa que la del Noh. Però té més espai perquè normalment no hi ha músic ni cor. Només hi ha dos o tres protagonistes que apareixen a cada peça. Aquesta manca de decoració permet que el públic estigui més centrat en l'actuació. alt=Scène du théâtre kyogen|miniatura|206x206px| Escenari Kyōgen Per tant, l'escenari consisteix en una part superior de fusta de xiprer japonès elevat i allargada per un pont. Els quatre pilars a les quatre cantonades de l'escenari sostenen una teulada.
Actors i personatges Com passa amb el noh, els actors de kyōgen (kyōgen-gata) no es nomenen pel nom del personatge sinó per la importància del seu paper a l'obra. Els personatges són interpretats només per homes.
Personatges escenificats Els personatges escenificats representen personatges més que els mateixos personatges. Hi ha el Taro Kaja (el servent) i el daimyo (el senyor feudal, l'amo), solen ser els shite. El shite, literalment, és " el que actua", i és el personatge principal de l'obra. Canvia segons la peça. Després tenim els déus, els monjos, els dimonis, els ancians i les dones.
Escoles i formació Les escoles Kyōgen són diferents de les escoles Noh. Avui hi ha dues escoles kyōgen: escoles Izumi i Okura. Interpreten unes dues-centes seixanta peces del repertori kyōgen actual. Els actors kyōgen comencen de ben petits perquè és de pare a fill que ens converteixen en actors kyōgen.
Cada escola és diferent per les diferents famílies que la dirigeixen. Izumi està representada per la família Nomura i compta amb més d'una vintena d'actors. Pel que fa a Okura, està representada per la família Shigeyama. Ha estat practicant Kyōgen durant quatre-cents anys. Hi ha més de setanta actors.
Amb cent setanta-set peces en comú, els repertoris compten amb cent vuitanta peces per a Okura i dues-centes cinquanta-quatre per a Izumi. Però a diferència del Noh, aquests textos gairebé tots romanen anònims. De tant en tant, apareixen noves peces kyōgen, per exemple Susugigawa (El riu de les rentadores). Així mateix, Mansai Nomura, al capdavant d'un teatre de Tòquio, de vegades s'inspira en kyōgen per a la posada en escena i el repertori moderns.
Música i llenguatge A diferència del noh, el kyōgen no necessita música excepte per a determinades peces. Si hi ha música, hi haurà tres tipus de tambors, un portat a l'espatlla, el segon al maluc i el tercer tocat amb pals de xiprer; així com una flauta.
La llengua utilitzada és la del període Muromachi. Es tracta, doncs, d'un diàleg còmic amb un joc físic on els moviments són exagerats i on es domina l'estil de riure. Kyōgen mai utilitza un llenguatge vulgar o irònic destinat a fer mal. Tot diàleg pretén fer riure la gent, cosa que normalment no fa gràcia.
El directori Les peces de Kyōgen es divideixen en diverses categories, segons el tipus de personatge del protagonista (shite) o el tema de la peça.
Hi ha unes dues-centes seixanta peces al repertori.
- waki-kyōgen són peces de bon auguri, expressen alegria. Hi ha vint-i-set peces.
- les peces entre daimyo (senyor feudal) i Taro kaja (servidor). El Senyor de vegades s'equivoca i és silenciat pel seu servent. Pot ser un borratxo o, per contra, un home de sentit comú. Hi ha vint-i-quatre peces.
- documents relatius a les relacions familiars entre cònjuges, hi ha tretze parts, o entre pare i gendre, hi ha catorze parts.
- les peces que representen dimonis, n'hi ha deu.
- les peces que representen gent de muntanya, són mags pretensiosos i impotents
- les peces que representen monjos, vint-i-dos, on la ignorància i la ximpleria són les seves faltes menors. En aquesta mateixa categoria, hi ha sis peces de cecs.
- les diverses peces que representen a vegades lladres però també els animals protagonistes. miniatura|105x105px|Màscara de mico "Saru"
Accessoris L'ús d'accessoris permet als espectadors una millor comprensió de la peça. Els més coneguts són les màscares, el vestuari i altres articles.
Màscares miniatura|85x85px| Màscara de dimoni "oni" Al teatre Kyōgen, l'ús de màscares no és una prioritat. La cara descoberta permet veure les expressions facials i les expressions facials de l'actor, fet que accentua el costat còmic. Hi ha una cinquantena de peces que fan servir les màscares. Hi ha una vintena de màscares kyōgen. La majoria de les màscares no són humanes, sovint són animals, déus, esperits, fantasmes, etc. Quan es tracta de màscares humanes, és per al personatge de noies joves o de vells.
El vestuari esquerra|miniatura|246x246px| D'esquerra a dreta: el senyor i el criat Els vestits de kyogen són més senzills que els del noh. Es basen en la indumentària del Japó medieval. Les disfresses s'escullen segons el paper del personatge. Per exemple, el senyor porta un naga bakama, una faldilla llarga que arrossega fins als peus i un pentinat negre al cap (eboshi). El mestre porta pantalons llargs i una jaqueta (suo) i el criat porta un hakama, una faldilla de pantalons curts i una jaqueta " kataginu ".
Pel que fa a la dona, l'actor porta un quimono de setí multicolor amb un bôshi binan, un estil de cinta blanca al voltant del cap, els extrems del qual cauen al llarg del cos. El quimono està ajustat a les cames perquè l'actor faci petits passos com ho faria una dona.
Els complements Els principals accessoris utilitzats són: el ventall, els actors l'utilitzen per a tot, és a dir com a ganivet, martell, sabre, etc.; i el kazura-oke, un recipient cilíndric de fusta utilitzat com a seient o barril de sake. Aquest últim accentua la vessant còmica de les escenes on el protagonista està borratxo.
A més de l'atrezzo, l'actor imita els sons utilitzant onomatopeies. Per exemple, quan aboca sake, farà el so "dobu dobu dobu".
La representació de les dones al kyōgen A kyōgen, els rols masculins es representen en diverses categories com ara sacerdots, dimonis, mestres, etc., mentre que els rols femenins es classifiquen en una mateixa categoria: la categoria de dones. No obstant això, encara podem classificar-los segons les seves ocupacions, la seva posició familiar, el seu estatus social o els seus trets de personalitat.
Hi ha set categories principals entre seixanta-vuit textos amb papers femenins: Mestresses de casa Dones joves casades Dones a la feina Dones santes Dones sobrenaturals Dones invisibles Diversos
Mestresses de casa Les mestresses de casa es divideixen en tres subgrups dividits en trenta-sis textos. Representen les diferents posicions socials de la cultura medieval del Japó. Així que hi ha:
1) Esposes, es classifiquen segons el seu tret de personalitat (ferotge i fidel; possessiva i fidel; partidària i fidel; valenta; boja i fidel; insensata i infidel)
Esposes ferotges i fidels van darrere dels seus marits mandrosos, que no volen anar a treballar. Aquesta inversió de rols amb relació a la vida real és una font de conflicte i comèdia per als espectadors. De fet, tradicionalment les dones són submises i gentils, i els homes van a treballar cada dia. Aquí, la història està dominada pels diners.