Demòcrit (Democritus, Demókritos Δημόκριτος; mort abans del 268 aC) fou un filòsof grec antic. Va ser un platònic de l'última fase del platonisme mitjà que va escriure uns comentaris sobre Plató, Fedó i Alcibíades.
Les seves obres es coneixen a partir d'unes poques mencions d'autors posteriors.Longinos, Peri télous, Vorwort, zitiert von Porphyrios, Vita Plotini 20. El seu contemporani Longí (m. 272) el va incloure en el seu tractat "Sobre l'objectiu" entre els platònics que van deixar escrits filosòfics. Longinos behauptet, Demokritos sei kein origineller Denker gewesen, sondern habe zu denen gehört, die nur älteres Wissen zusammenstellten und lehrbuchmäßig vermittelten.
Els escrits neoplatònics de l'antiguitat tardana es refereixen repetidament a Demòcrit i la seva interpretació de Plató. Segons aquestes fonts, va escriure comentaris sobre els diàlegs de Plató. Entre d'altres, Olimpiodor el Jove esmenta un comentari sobre (el possiblement espuri) Alcibíades I.Olympiodoros, In Alcibiadem primum 113c, hrsg. Leendert G. Westerink: Olympiodorus, Commentary on the First Alcibiades of Plato, Amsterdam 1982, S. 70; griechischer Text der Stelle und Übersetzung bei Heinrich Dörrie, Matthias Baltes: Der Platonismus in der Antike, Band 3, Stuttgart-Bad Cannstatt 1993, S. 41 (und Kommentar S. 194). es discuteix una qüestió plantejada per Demòcrit, cosa que suggereix que també va escriure un comentari sobre Timeu. Jàmblic afirma que Demòcrit va reduir totes les facultats de l'ànima a la substància única de l'ànima.Iamblichos bei Johannes Stobaios 1, 370 Wachsmuth-Hense; siehe dazu Heinrich Dörrie, Matthias Baltes: Der Platonismus in der Antike, Band 5, Stuttgart-Bad Cannstatt 1998, S. 258. Sirià esmenta la seva teoria de les Formes i la seva concordança amb la dels platònics mitjans Àtic i Plutarc. Com Àtic i Plutarc, Demòcrit creia que les idees existien fora del nous i hi estaven ontològicament subordinades; havien de ser situades en el regne de l'ànima. Sirià va criticar aquesta visió com una barreja inadmissible de la realitat transcendent i immanent.Syrianos, In Aristotelis metaphysicam S. 105 Kroll; griechischer Text der Stelle und Übersetzung bei Heinrich Dörrie, Matthias Baltes: Der Platonismus in der Antike, Band 5, Stuttgart-Bad Cannstatt 1998, S. 26–29 (und Kommentar S. 256–259).
Les referències tardanes de l'Antiguitat a "Demòcrit" podrien referir-se, equivocadament, almenys en part al platònic mitjà del segle III. Tanmateix, això no sembla aplicar-se a totes les mencions. En el seu comentari sobre Fileb, Damasci atribueix a Demòcrit la doctrina que els noms dels déus són "estàtues sonores" (agálmata phōnḗenta) dels déus.Damaskios, In Philebum 24, hrsg. Gerd Van Riel: Damascius, Commentaire sur le Philèbe de Platon, Paris 2008, S. 9. Siehe dazu Maurus Hirschle: Sprachphilosophie und Namenmagie im Neuplatonismus. Mit einem Exkurs zu ‚Demokrit’ B 142, Meisenheim am Glan 1979, S. 57 f. Aquesta "teoria de l'onoma-agalma" probablement només es va desenvolupar al neoplatonisme tardà de l'Antiguitat; per tant, la seva atribució al platònic mitjà Demòcrit és problemàtica. A més, Longinus descriu el platònic mitjà com a poc original, cosa que és difícil de conciliar amb la suposició que va idear aquesta teoria. Per aquesta raó, Maurus Hirschle ha suggerit que la menció del nom Demòcrit es deu a un descuit en els apunts de classe.Maurus Hirschle: Sprachphilosophie und Namenmagie im Neuplatonismus. Mit einem Exkurs zu ‚Demokrit’ B 142, Meisenheim am Glan 1979, S. 64 f. Henri Dominique Saffrey creu que Damasci probablement no es refereix al platònic mitjà, sinó a un neoplatònic tardà de l'Antiguitat del mateix nom. Tanmateix, no se sap res més de l'existència d'un neoplatònic amb aquest nom.Henri Dominique Saffrey: Recherches sur le néoplatonisme après Plotin, Paris 1990, S. 240 f. Zu dieser Ansicht neigt auch Gerd Van Riel (Hrsg.): Damascius, Commentaire sur le Philèbe de Platon, Paris 2008, S. 101 Anm. 5. Si la hipòtesi de Saffrey és correcta, el comentari del Fedó i probablement també el comentari sobre Alcibíades esmentat per Olimpiodor no s'han d'atribuir al platònic mitjà del segle III, sinó al neoplatònic de l'antiguitat tardana Demòcrit, mentre que les afirmacions de Jàmblic es refereixen al platònic mitjà. En qualsevol cas, la suposició anteriorment generalitzada que el relat de Damasci sobre la doctrina dels noms dels déus conté un fragment del filòsof presocràtic Demòcrit d'Abdera és incorrecta.In die Sammlung der Vorsokratikerfragmente von Diels und Kranz wurde die Stelle als echtes Demokrit-Fragment aufgenommen (68 B 142 DK); daher ist sie in der Demokritforschung oft erörtert worden, siehe Maurus Hirschle: Sprachphilosophie und Namenmagie im Neuplatonismus. Mit einem Exkurs zu ‚Demokrit’ B 142, Meisenheim am Glan 1979, S. 65 und Anm. 97.
Referències
Categoria:Gramàtics de l'antiga Grècia