miniatura|280x280px|Representació homosexual de dos joves durant el te. Pintura sobre seda en un rotlle de la dinastia Qing (segles XVII i XIX); en l'Institut Kinsey, Bloomington, Indiana. El col·lectiu LGTB a la Xina s'enfronta a certs desafiaments legals i socials.

Tot i que en l'actualitat la postura de la cultura xinesa i les seves autoritats cap a l'homosexualitat sigui ambigua, no ho va ser en el passat i hi ha multitud de registres sobre la seva pràctica en totes les dinasties al llarg de la seva història.

Terminologia En l'antiguitat hi havia diverses expressions per referir-se a l'homosexualitat, algunes alguna cosa críptiques com la "passió de la màniga tallada" (mandarí 断袖之癖, pinyin dùanxìu zhī pǐ), i del "préssec compartit" (分桃, fēntáo). Altres termes menys foscos utilitzats van ser la "tendència pels homes" (男風, nánfēng), "agermanament" (香火兄弟, xīanghǔo xīongdì), i la "passió de Long Yang" (龍陽癖, lóngyángpǐ), que es refereix a una anècdota homoerótica sobre el duc Long Yang del període dels regnes combatents.

Les paraules formals per denominar homosexualitat i homosexual(s) són tongxìnglìan (同性戀, lit. relació/amor amb/pels del mateix sexe) i tóngxìnglìan zhě (同性戀者, gent homosexual). En lloc d'aquest terme formal, generalment es fa servir, com a sinònim de gai, dins de la comunitat homosexual xinesa actual, la paraula "tóngzhì" (同志), que té rima inicial amb l'anterior. El significat inicial de tóngzhì és "company, camarada" (també nǚ tóngzhì, lit. "camarada femení") i va ser adoptat inicialment en les recerques sobre sexualitat a Hong Kong i va passar a l'argot en el xinès mandarí, mentre que en cantonés s'usa gei (基), adaptació de l'anglès gai. "Gai" és considerat ofensiu quan és usat pels heterosexuals o, fins i tot, entre els homosexuals en determinades situacions. Un altre terme usat popularment és bōli (玻璃, py: cristall). Entre els estudiants universitaris gais s'ha fet popular el neologisme "dàtóng" (大同, utopia), que és l'acrònim de "daxuesheng tongzhi" (estudiants universitaris homosexuals).

Les lesbianes se solen denominar a si mateixes lāzi (拉子) o lālā (拉拉). Aquests dos termes són el resultat d'abreujar la transliteració xinesa del terme anglès lesbian (#lesbiana). Els dos termes s'han fet corrents en tota la Xina continental.

Punts de vista tradicionals de la societat xinesa Cap de les religions i filosofies tradicionals xineses tenen condemnes expresses en contra de l'homosexualitat, ni hi existeix el concepte de pecat que té el cristianisme, encara que tenen algunes creences que poden ser interpretades en contra de l'homosexualitat exclusiva.

El confucionisme posa l'accent en el deure i estableix diferents obligacions segons uns rols tradicionals per a cada gènere. Una de les principals obligacions de l'home és casar-se per continuar el llinatge familiar, especialment engendrant nens homes. Però, en canvi, considera acceptable que l'home casat tingui concubines o amants masculins. miniatura|En el yin yang, la part femenina conté un poc d'energia masculina i viceversa El taoisme estableix que cal mantenir l'equilibri entre el yin (陰) i el yang (陽), les energies femenina i masculina respectivament. Es creu que en una relació heterosexual l'home es descarrega de yang i es recarrega del yin de la dona i viceversa, establint-se l'harmonia. En canvi en una relació homosexual ambdós homes perden energia yang sense recarregar-se de yin, cosa que condueix al debilitament i, fins i tot, la malaltia. En una relació lèsbica no existiria cap pèrdua d'energia ja que aquesta és inesgotable a les dones.

D'altra banda també es creu que els homes, a més de yang, tenen el seu propi yin, igual que les dones el seu propi yang. L'homosexualitat es deuria al fet que existeix en l'individu major càrrega de l'energia del sexe contrari de l'habitual, per la qual cosa no se la considera una cosa antinatural sinó, al contrari, es creu que els homosexuals serien persones més equilibrades en la seva naturalesa que la resta.

En el budisme no existeix cap classe de rebuig a l'homosexualitat. La seva doctrina estableix que les passions són font d'infelicitat i allunyen de la il·luminació i el nirvana, els fidels han de moderar els seus instints per aconseguir-ho, entre ells el sexual però sense establir diferències entre les orientacions.

Per la seva banda, Zhuangzi, el filòsof més influent de la Xina, té com a pilars del seu pensament la llibertat i tenir la ment oberta, element que ens permetria descobrir que el que puguem creure com fora del normal serà normal segons l'ordre natural de les coses.

Amor homosexual en la literatura És notable la prominència en la literatura xinesa antiga d'obres que enalteixen l'amistat entre els homes i entre les dones. Hi ha molts exemples en les novel·les clàssiques, destacant A la riba de l'aigua de la dinastia Song (segle XIII), una història sobre els profunds i duradors llaços d'amistat masculina, basada en la camaraderia entre soldats en guerra més que en les relacions sexuals. També hi ha obres que descriuen relacions molt menys platòniques: en la novel·la de la dinastia Qing () Somni en el pavelló vermell es descriuen detalladament les relacions sexuals dels personatges masculins, tant homosexuals com heterosexuals. esquerra|miniatura|230x230px|Parella d'homes observats per una dona. Museu de cultura sexual xinesa, Tongli, Jiangsu, Xina. La poesia antiga xinesa també tracta aquest assumpte. Hi ha obres escrites de narrativa femenina en el qual es retraten relacions quasi-sexuals entre jovenetes, abans que siguin separades per casar-se. Els poetes masculins també usen la forma de narrativa femenina per lamentar-se en ser abandonats pels seus camarades o pel rei.

L'historiador Sun Cizhou va publicar, en 1944, una obra en la qual afirma que un dels poetes xinesos més famosos de l'antiguitat, Qu Yuan, era l'amant del seu rei. Sun cita la poesia de Qu Yuan per provar la seva asseveració. En l'obra més important de Qu Yuan, Li Sao (el dolor de la pàtria), es diu a si mateix mei ren (bell). Una paraula que usa també per descriure al seu rei i que era usada en aquell temps per les dones per qualificar als seus amants.

També hi ha tradició de literatura eròtica, que és menys coneguda perquè la majoria de les obres van ser purgades en les periòdiques cremes de llibres que han tingut lloc al llarg de la història xinesa. Entre els manuscrits aïllats que s'han conservat, destaca l'antologia Bian er Zhai (Gorra en lloc de forqueta o La forqueta femenina sota la gorra masculina), una sèrie de quatre històries de cinc capítols cadascuna en la qual es descriu la passió i la seducció. La primera història, Crònica d'un amor lleial, tracta d'un professor de vint anys que va darrera d'un alumne de quinze i d'un grup de joves servents. En una altra, Qing Xia Ji (Memòria d'un heroi apassionat), el protagonista, Zhang, un valent soldat que té dues esposes guerreres, és seduït pel seu jove amic Zhong, una situació inusual ja que el més habitual era que l'home major fos el que prengués la iniciativa. L'obra va aparèixer en una edició única entre els anys 1630 i 1640.

Més recentment destaquen Ding Ling una escriptora controvertida i feminista dels anys 1920, de la qual es creu que era lesbiana (o almenys bisexual) d'acord amb les seves històries. La seva obra més famosa és El diari de la senyoreta Sophia, una obra en la qual expressa la sexualitat femenina i el desig sexual per altres dones. Per altra banda, Huang Biyun (cantonés: Wong Bikwan) és una autora contemporània que escriu, des d'una perspectiva lèsbica, la seva història Ella és una dona jove i jo també. De la mateixa manera, són destacables, per la seva influència en la comunitat homosexual xinesa, les novel·les Nois de cristall (1984) de Bai Xianyong, Diari d'un intrús (1994) de Zhu Tianwen i Diari d'un cocodril (1994) de Quiu Miaojin. També cal destacar a l'escriptora Lu Yin (1898-1934) que va tractar el tema de l'homosexualitat en el conte "Diari de Lishi" en el qual narra l'amor entre Lishi i la seva parella del mateix sexe Yuanqing.

Història L'homosexualitat a la Xina ha estat documentada des de l'antiguitat. Un exemple notable són les expressions fetes amb les quals es coneix l'homosexualitat a la Xina yútáo i duànxiù (余桃 断袖) que estan basades en fets històrics. Yútáo (préssec sobrant o mossegat), citat per Han Fei, al·ludeix a una anècdota sobre Mizi Xia (彌子瑕), un bell i jove noble estimat pel Duc Ling de Wei, (衛靈公) que un dia caminava al costat del carruatge del duc, com a senyal de confiança, i va prendre un fruit molt dolç. Després de mossegar-ho el va compartir amb el duc, i aquest va elogiar el gest dient "Mireu com m'estima que s'oblida de la seva boca i m'ho dona a la meva". Tot i que, quan Mizi Xia, amb el temps, va perdre la seva bellesa i el favor del duc, aquest va dir: "aquest és el que va segrestar el meu carruatge i només em va donar de menjar un préssec mossegat".

Per la seva banda, Duànxiù (trencar la màniga) es refereix a una acció de l'emperador Ai Di de la dinastia Han que es va tallar la màniga per no despertar al seu adorat amant Dongxian (董賢), que dormia sobre ella.

Les recerques de Pa Guangdan (潘光旦) van arribar a la conclusió que gairebé tots els emperadors de la dinastia Han van tenir almenys un amant masculí.Pan Guangdan. "Zhongguo wenxianzhong tongxinglian juli" (Ejemplos de homosexualidad en los documentos chinos). En Xing xilu xue (Psicología del sexo). Pekin. 1946.

Es creu que l'homosexualitat masculina era comú en les dinasties Song, Ming i Qing. També hi ha mencions de lesbianes en alguns llibres d'història. Els homosexuals xinesos mai no van sofrir persecucions importants. miniatura|350x350px|Detall de joves en pràctiques homosexuals. Aquarel·la sobre rotlle de paper de la dinastia Qing, a finals del XIX, a Pequín. En algunes àrees el costum de l'homosexualitat estava més arrelat que en altres. En la dinastia Ming es deia que la província de Fujian era l'únic lloc on la classe alta creixia gràcies a comerciar amb l'amor dels cortesans masculins,Brook, 232. tot i que els escriptors d'allí rebutjaven aquest estereotip. Xie Zhaozhe (1567–1624) va escriure que "des de Jiangnan i Zhejiang a Pequín i Shanxi, no hi havia ningú que no sabés d'aquesta afició". Fins i tot els missioners jesuïtes europeus com Matteo Ricci (1552–1610) van deixar registres del que ells consideraven "perversions contranatura", lamentant que la seva practica era freqüent i de naturalesa pública.Brook, 231.

Les pràctiques homosexuals amb catamites, o "nois cantants", van ser associades, principalment per les classes mitjanes treballadores, amb el luxe i la decadència de les classes altes.Brook, 231–233 Se sap que la majoria dels homes que ho practicaven eren bisexuales, ja que perseguien amb la mateixa freqüència a les seves criades que als seus joves servents.Brook, 233.

La primera llei en contra de l'homosexualitat va entrar en vigor a la Xina en 1740. No hi ha registres històrics del nivell de pressió, ni de l'efectivitat en el compliment d'aquesta llei. Irònicament, la il·lustració que va portar el moviment d'auto-enfortiment que va importar d'occident, a més de la seva filosofia i la seva ciència, l'homofòbia i la consideració com a malaltia mental que en feia la psiquiatria de l'època.[cita L'oficial de la dinastia Qing, Zhu Gui (1731-1807), un administrador i recaptador d'impostos destinat a Fujian el 1765, pensava millorar els defectes morals de la gent sota la seva jurisdicció promulgant una prohibició sobre els “cultes llicenciosos”, i va criticar el respecte que se'ls tenia. Un d'aquests, que considerava particularment problemàtic, era el culte al déu Hu Tianbao al qual acudien els homes per demanar la seva intersecció per aconseguir l'amor d'un altre home. Així, explica que: