El mosquer superb Rev. 20/06/2021 (Nephelomyias pulcher) és un ocell de la família dels tirànids (Tyrannidae). Es troba a Colòmbia, Equador, Perú i possiblement Bolívia.

Descripció miniatura|Dibuix de mosquer superb de l'any 1866 de la col·lecció "Proceedings of the Zoological Society of London". El mosquer superb fa de 9,5 a 11 cm de llarg. Els sexes són molt similars. Els mascles adults de la subespècie nominal tenen una corona gris oliva amb una franja taronja-vermellosa parcialment amagada al mig. Ambdós sexes tenen una taca blanca per sobre dels lores i un anell ocular blanc trencat sobre la cara que, d'altra banda, és de color gris oliva. El clatell és gris oliva i l'esquena i el dors són color oliva. Les ales són fosques amb vores ocres i blanques a les plomes de vol i puntes amples de color ocre pàl·lid a les cobertores; aquestes últimes es mostren com dues barres. La cua, força curta, és fosca. La gola i el pit són de color groc ocre apagat i el ventre és més pàl·lid. Les femelles adultes tenen la franja del cap més apagada i petita o no en tenen cap.

La subespècie N. p. bellus és lleugerament més grossa que la nominal i té les parts superiors de color verd grisenc més fosc, barres alars de color ocre més profund i una banda ocre fosca al pit. N. p. oblitus és similar a la nominal però amb la franja capil·lar més fosca i algunes vores beix a les plomes de vol. Totes les subespècies tenen l'iris fosc, les potes i els peus grisos i el bec petit amb el maxil·lar negre i la mandíbula color groc ataronjat.

Distribució i hàbitat El mosquer superb es troba a Colòmbia, Equador, Perú i possiblement Bolívia. Els registres no documentats a Bolívia de la subespècie N. p. oblitus han portat el Comitè de Classificació Sud-americà de la Societat Ornitològica Americana a qualificar-la d'hipotètica en aquell país.

El mosquer superb habita l'interior i zones limítrofes del bosc subtropical humit, tant primari com secundari. En altitud, oscil·la entre els 1.800 i els 2.500 m a Colòmbia, entre els 1.500 i els 2.400 m a l'Equador, entre els 2.000 i els 2.200 m al nord del Perú i entre els 1.500 i els 2.600 m al sud del Perú.

Ecologia Desplaçament Es creu que el mosquer superb és resident durant tot l'any.

Alimentació S'alimenta d'insectes. Normalment busca aliment en grups petits (possiblement famílies) des de la meitat del bosc fins a la capçada i sovint s'uneix a estols d'espècies mixtes. Captura preses del fullatge amb vols curts per espigolar i també a l'aire.

Reproducció La temporada de reproducció del mosquer superb no s'ha definit, però sembla que inclou de febrer a agost a Colòmbia. No se sap res més sobre la biologia reproductora de l'espècie.

Vocalització El cant és "un 'tsi-tsi-tsi' força agut i clar". Els reclams inclouen "un tsiu-tsip agut i prim", "un trinat descendent: tsiitsitititititiu" i "una sèrie aguda i descendent: TII-ti-ti-ti".

Estat de conservació La UICN ha avaluat el mosquer superb com en risc mínim. Té una àmplia distribució; la mida de la població no es coneix i es creu que està disminuint. No s'ha identificat amenaces immediates. Es considera localment comú a Colòmbia, poc comú a l'Equador i al nord del Perú, i rar i local al sud del Perú. Es troba en almenys una àrea protegida a Colòmbia i diverses a l'Equador.

Taxonomia i sistemàtica El mosquer superb va ser descrit originalment pel zoòleg anglès Philip Sclater amb el nom binomial Myiobius pulcher i la localitat tipus "Equador; dels voltants de Quito". Més tard es va traslladar al gènere Myiophobus. Un estudi publicat el 2009 va determinar que el mosquer superb i dues altres espècies no hi pertanyien, de manera que l'any 2010 es va crear el gènere Nephelomyias per a elles.

Segons el Congrés Ornitològic Internacional (v15.1, 2025) es reconeixen tres subespècies:

N. p. pulcher (Sclater, 1861) ─ des de Valle del Cauca fins al nord-oest de Cotopaxi (Equador). N. p. bellus (Sclater, 1862) ─ distribució possiblement disjunta, als Andes centrals i orientals de Colòmbia i al sud, al vessant andí oriental, fins al nord-est de l'Equador, fins a Pichincha. L'altra zona és Zamora-Chinchipe, i lleugerament a Cajamarca, al nord del Perú. N. p. oblitus (Bond, 1943) ─ vessant oriental dels Andes peruans, a Cuzco i Puno. Té registres no documentats a Bolívia.

Referències

Bibliografia

Categoria:Tirànids Categoria:Ocells d'Amèrica del Sud