42 Festival de Gèneres Fantàstics de Barcelona és un festival literari de periodicitat anual dedicat als gèneres fantàstics, celebrat a Barcelona. El festival va celebrar la seva primera edició al novembre de l'any 2021 a Barcelona impulsat per l'Institut de Cultura de Barcelona i se celebra habitualment el mes de novembre al recinte de la Fabra i Coats a més de la Biblioteca Ignasi Iglésias a Can Fabra, al districte de Sant Andreu. Es tracta d'una sèrie d'esdeveniments dedicats al món de la literatura, i, especialment, la narrativa fantàstica i de ciència-ficció, que va acollir autors de tant renom en la literatura fantàstica com Alexandra Bracken o Elisabetta Gnone. Deu el seu nom a una de les novel·les més cèlebres del gènere de ciència-ficció: Guia galàctica per a autoestopistes, de Douglas Adams, on la xifra 42 juga un important paper.
El nom del festival és una referència directa al número 42, que en la cèlebre obra de ciència-ficció Guia galàctica per a autoestopistes de Douglas Adams, és la "Resposta al sentit de la vida, l'univers i tota la resta". Des de la seva fundació, el festival busca ser un referent al sud d'Europa en l'àmbit de les literatures no realistes.
Història La primera edició del Festival 42 de literatura fantàstica va tenir lloc a Barcelona entre els dies 3 i 7 de novembre de 2021. Els escenaris del festival van ser dos: la Fabra i Coats: Fàbrica de creació, per una banda, i la biblioteca Ignasi Iglésies-Can Fabra, per l'altra. El festival 42 fou una proposta llançada per l'Ajuntament de Barcelona amb l'objectiu de cobrir un buit en la programació literària de la ciutat i atendre l'interès creixent per les narratives de gènere. La participació des de llavors ha estat considerable, i els coordinadors de l'esdeveniment el varen seguir organitzant de forma anual.
Una de les seves característiques essencials és l'accés gratuït a totes les activitats per al públic, fins i tot les conferències i tallers, fet que reforça el seu objectiu de divulgació cultural.
El 42 Festival s'ha consolidat ràpidament com una peça clau de l'oferta cultural de Barcelona, Ciutat Literària de la UNESCO, i és considerat un dels festivals de literatura fantàstica més rellevants del sud d'Europa.
Amb més de setanta-quatre activitats literàries gratuïtes, el festival 42 va arrencar la seva primera edició amb un seguit de taules rodones, conferències i presentacions de llibres. El primer esdeveniment, una taula rodona anomenada Somnis de robot: 100 anys imaginant éssers artificials, va marcar el ritme de la resta del festival amb un dels autors més emblemàtics de la història de la ciència-ficció: Stanisław Lem. A partir d'entendre la seva biografia i el que el va impulsar a escriure el seu famós llibre Solaris, el festival anà recorrent diferents branques de la literatura fantàstica: passat, present i, finalment, futur, en una taula rodona multitudinària sobre el que segons experts serà el futur de la literatura fantàstica.
Algunes de les temàtiques més importants que es van tocar en aquella primera edició del festival van ser la discriminació de certs gèneres (com per exemple la literatura humorística), el futur de la fantasia, les distopies amb relació a la situació contemporània o la transgressió en els gèneres fantàstics. A més, entre les activitats hi havia una gran quantitat d'homenatges (els més notables, a Douglas Adams i Stanisław Lem) i conferències que s'allunyaven una mica de la literatura convencional per parlar d'altres formes de consumir fantasia, com els guions de cinema o els videojocs.
El festival s'organitzà de forma que, posteriorment a cada ponència, els autors que l'havien protagonitzat poguessin vendre i signar llibres al mateix recinte de la Fabra i Coats i conèixer els seus seguidors de forma molt propera.
El festival es vertebraria al voltant de diversos eixos temàtics que canvien en cada edició, abastant el gènere juvenil i la interrelació de la literatura fantàstica amb altres disciplines com el Videojoc i la divulgació científica.
Així, el programa inclouria taules rodones, entrevistes amb autors, tallers, homenatges i la participació d'editors i traductor, destancat per exemple les rutes literàries i jocs de rol o el Programa +42 amb accions per promocionar la lectura a les biblioteques amb actes com "El 42 als instituts", per acostar els autors de gènere al públic jove.
Premis 42 Per a commemorar la primera edició del festival, els coordinadors van crear el Premi 42, per destacar les millors obres de fantasia escrites durant aquell any 2021. En tractar-se d'un premi amb categories tant en català com en castellà, van crear-se dos jurats diferenciats: en català, Raül Maigí (Les Rades Grises), Daniel Genís Mas (El Biblionauta), Karen Madrid Ribas (Quimèric) e Isabel del Río (La Font de Mimir); en castellà, Laura Fernández (periodista i escriptora), l'escriptora Susana Vallejo, l'escriptora Cristina Jurado i el col·laborador de gènere Daniel Pérez Castrillón.
+2021PremiGuanyadorMillor obra original en català 2021La Companyia Nòrdica, d’Albert Villaró (Columna)Millor obra original en castellà 2021Basilisco, de Jon Bilbao (Impedimenta)Millor obra traduïda en català 2021Exhalació, de Ted Chiang (Mai Més, traducció de Ferran Ràfols)Millor obra traduïda en castellà 2021Matadero 5 o la cruzada de los niños, d’Albert Monteys & Ryan North (Astiberri, traducció d’Óscar Palmer)Revelació en català 2021Inés MacphersonRevelació en castellà 2021Desirée de FezMillor clàssic traduït al català 2021L'home il·lustrat, de Ray Bradbury (Males Herbes, traducció de Martí Sales)Millor obra juvenil en català 2021Millor obra juvenil en castellà 2021Honorífic 2021Antoni Munné-Jordà Cristina Macía
+2022PremiGuanyadorMillor obra original en català 2022Fòrvid, d’Elena Bartomeu (Males Herbes)Millor obra original en castellà 2022Dientes rojos, de Jesús Cañadas (Obscura Editorial)Millor obra traduïda en català 2022Piranesi, de Susanna Clarke (traducció de Ferran Ràfols Gesa. Amsterdam)Millor obra traduïda en castellà 2022Así se pierde la guerra del tiempo, d’Amal El-Mohtar i Max Gladstone (traducció de Christian Rodríguez; Insólita Editorial)Revelació en català 2022Pol Guasch, per Napalm al cor (Llibres Anagrama)Revelació en castellà 2022Layla Martínez, per Carcoma (Amor de Madre Editorial)Millor clàssic traduït al català 2022L’exorcista, de William P. Blatty (Traducció d’Eduard Sepúlveda. Obscura Editorial)Millor obra juvenil en català 2022L’assassina de Venècia, de Pol Castellanos (Estrella Polar)Millor obra juvenil en castellà 2022Honorífic 2022 Alejo Cuervo
+2023PremiGuanyadorMillor obra original en català 2023Guilleries, de Ferran Garcia (Males Herbes).Millor obra original en castellà 2023Lancolía, de Santiago Eximeno (Dilatando Mentes)Millor obra traduïda en català 2023La cinquena estació (La terra fragmentada 1), de N. K. Jemisin (Mai Més, traducció de Blanca Busquets)Millor obra traduïda en castellà 2023El mar de la tranquilidad, d’Emily St. John Mandel (El Ático de los Libros, traducció d’Aitana Vega)Revelació en català 2023Roser Cabré-Verdiell (per AIOUA)Revelació en castellà 2023Marina Tena Tena (per, entre d’altres, Nos devoró la niebla, a Insólita)Millor clàssic traduït al català 2023Imago, d’Octavia Butler (Mai Més, traducció d’Ernest Riera)Millor obra juvenil en català 2023L’hereu de la mort, d’Albert FontMillor obra juvenil en castellà 2023Fantasmas de verde jade, de Víctor Sellés (Obscura)Honorífic 2023Rosa Fabregat
+2024PremiGuanyadorMillor obra original en català 2024A Joan Roca, autor de Sota el fang (La Magrana)Millor obra original en castellà 2024A El cielo de la selva, d’Elaine Vilar Madruga (LAVA)Millor obra traduïda en català 2024A Pregària per als tímids com els arbres, de Becky Chambers (Mai Més), amb la traducció d’Anna LlisterriMillor obra traduïda en castellà 2024A La bahía del espejo, de Catriona Ward (Runas), amb la traducció de Cristina MacíaRevelació en català 2024A Edgar Cotes, autor d’Un Àngel Cruel (Spècula)Revelació en castellà 2024A Beatriz Alcana, per la seva obra Teseo en llamas (Ediciones del Viento)Millor clàssic traduït al català 2024La paret, de Marlen Haushofer (Angle), amb la traducció de Carlota GurtMillor obra juvenil en català 2024A Mireia Lleó autora de Sota la cendra (Obscura)Millor obra juvenil en castellà 2024A Patricia García-Rojo per la seva obra El verano en que llegaron los lobos (SM)Honorífic 2024A César Mallorquí
+2025PremiGuanyadorMillor obra original en català 2025Mammalia, d’Elisenda Solsona (Males Herbes)Millor obra original en castellà 2025La península de las casas vacías, de David Uclés (Siruela)Millor obra traduïda en català 2025Xina Muntanya Zhang, de Maureen F. McHugh (Chronos), amb la traducció de Lluís DelgadoMillor obra traduïda en castellà 2025Al final de la oscuridad, de Sequoia Namagatsu (Nocturna), amb la traducció d’Ainize SalaberriRevelació en català 2025Gemma Calduch, per Si sabessis el mar com és bonic (La Magrana)Revelació en castellà 2025Belén Martínez, per Placeres mortales (Umbriel)Millor clàssic traduït al català 2025Houston, Houston, ens rebeu?, d’Alice B. Sheldon (Duna), amb la traducció d’Ernest RieraMillor obra juvenil en català 2025Temps de fronteres, de Bernat Romaní (Bambú)Millor obra juvenil en castellà 2025Entre dos finales, de Raquel Arbeteta (Salamandra)Honorífic 2025Marc Mateu i Ferran Molinas per la creació del 3XL.net
Participants L'Ajuntament de Barcelona ha publicat a la seva pàgina de cultura una pàgina dedicada al festival 42, on es troba la llista completa de participants i col·laboradors de l'esdeveniment. S'hi poden trobar els noms dels més de cent cinquanta escriptors, periodistes, guionistes, programadors de videojocs i experts en fantasia que han col·laborat en muntar la primera edició del Festival 42, amb noms tan importants com Alexandra Bracken, Pep Prieto, César Mallorquí o Lucy Holland.
Referències
Categoria:Festivals de Barcelona