Artigas (en castellà i oficialment Departamento de Artigas) és un departament de l'Uruguai. La seva capital és la ciutat homònima. És al nord del territori, limita al nord i a l'est amb el Brasil, del qual és separat pel Riu Cuareim, al sud amb el departament de Salto i a l'oest amb la República Argentina, de la qual està separat pel Riu Uruguai. És l'únic dels 19 departaments que limita amb dos països. Té una superfície d'11.928 km² (una mica més gran, en comparació, que la regió de Múrcia), el que en fa el cinquè departament més extens del país.
Al vèrtex nord-oest hi ha Bella Unión, ciutat que rep aquest nom perquè és a la frontera amb el Brasil i l'Argentina.
Geografia Orografia S'hi aflora gairebé exclusivament el basalt, part del gran mantell volcànic que cobreix 800.000 km² a la conca dels rius Paranà i l'Uruguai. La Cuchilla de Belén ( Cuchillas en Uruguaiès són cadenes de turons) recorre el departament d'est a oest. Divideix les aigües que porta cap al riu Cuareim, al nord, i cap al riu Arapey Chico, al sud. El terreny hi és ondulat, per trams molt pedregosos.
Hidrografia El paisatge dona lloc a petites trencades que allotgen cursos d'aigües netes. Cap al riu Cuareim flueixen llargs rierols, com el Cuaró, el Tres Cruces, el Yacutujá i el Catalán.
Toponímia Característica sortint del departament d'Artigas és la toponímia d'origen guaraní. Rius, rierols, puigs, flora i fauna conserven les veus dels antics pobladors de la terra. Arapey: riu dels camalotes; Butiá: palmera; Cuareim: potser de guará: tribu; Cuaró: cova ocupada; Cuñapirú: dona flaca; Cururú: gripau roncador; Itacumbú: pedra que esclata; Itapebí: pedra prima; Mandiyú: cotó; Ñandubay: arbre fruiter; Ñacurutú: mussol; Ñapindá: arbre espinós; Ñaquiñá: cigala; Yacaré: cocodril de poc mida; Yacuí: de yacú, gall dindi muntès; Yaguary: jaguar; Yucuyá: escurçó; Yuquerí: planta; Uruguai: riu dels cargols.Tacuy
Així mateix, l'arroyo Catalán, que dona origen a la Costa del Catalán, a Artigas, i altres petits poblats com Adrall, donen fe del predomini de pobladors catalans a la zona.
Flora i fauna Artigas té una vegetació molt variada, principalment pel que fa a arbres d'eucaliptus, ceibo, roure, opúnties, guaiabes i llorers. Són molt disperses les bellaombres. Al voltant dels cursos d'aigua hi ha el bosc galeria (ibirapitá, timbó, garrofer), molt semblant al d'estil missioner.Artigas a l'Enciclopèdia Geogràfica de l'Uruguai
El riu Cuareim presenta abundant forest natural a les riberes, tenint al marge brasiler una amplada aproximada de dos mil metres, de muntanya espessa, a la rodalia de la desembocadura del rierol Catalán Grande.
La fauna es compon de rhea americanaAnimals autòctons de l'Uruguai (criats i exportats a l'estranger), guineus grises, mosteles i mulites. A la rodalia de la muntanya habiten aus de muntanya, ters, capibaras, ratpenats, porcs espins, sargantanes, llebres, caimans, creuers, yaras, escurçons de cascavell, etc.
A la rodalia de la Piedra Pintada es troba una reserva natural, anomenada Reserva de Fauna Autòctona; aquesta es troba oberta al públic, en la qual es pot visitar els animals autòctons i alguns en perill d'extinció.
Fauna d'Artigas130px|Capibara130px|Yacaré Overo90px|Guineu de muntanya130px|Tatu crioll130px|Llúdriga130px|Llúdria cuallargaCapibara - Hydrochoerus HydrochaerisYacaré Overo - Caiman LatirostrisGuineu de muntanya - Cerdocyon Thous EntrerrianusTatu Crioll - Dasypus NovemcinctusLlúdriga - Myocastor CoypusLlúdria cuallarga - Lontra Longicaudis130px|Mostela130px|Mao Pelada100px|Coatí130px|Llargandaix130px|Bothrops alternatus130px|CascavellMostela - Didelphis ParaguayensisMao Pelada - Procyon CancrivorusCoatí - Nasua NasuaLlangardaixBothrops alternatusCascavell - Crotalus durissus terrificus130px|Rhea americana130px|Perdiu100px|Ter130px|Llebre130px|Gripau130px|Hoplias malabaricusRhea americanaPerdiu - Nothura maculosaTer - Vanellus chilensisLlebre - Lepus europaeusGripau Cururu - Bufo marinusHoplias malabaricus
Economia miniatura|Plantacions a Bella Unión, nord d'Artigas. Els recursos naturals determinen tres activitats, en la major part s'explota la ramaderia extensiva, amb bovins i ovins, i productes de granja. A les prades brunes, negres i sorrenques properes a Salto predomina l'activitat agrícola, en especial arròs, blat, blat de moro i cítrics. Al sud de la capital d'Artigas, predominen els gresos de Tacuarembó i el basalt. Aquesta zona dona lloc a l'explotació agrícola de baix rendiment econòmic. També existeix una explotació minera sense gran desenvolupament de pedres semiprecioses - principalment àgates i ametistes - a la conca dels rierols Seco, Tres Cruces i Cuaró i en els pendents de les cuchillas Yacaré, Cururú, Belén i Catalán. L'activitat industrial es caracteritza per: talla de pedres semiprecioses, adoberies, ingeni sucrer, indústria fustaire, congelació de fruites i verdures. I entre els seus atractius turístics es compta amb el parc sobre el riu Cuareim i la Barra en Bella Unión.
Demografia
La població total del departament se situa en 78.019 persones (2,4% del total del país i 4,1% de l'interior). Mostra una estructura més jove respecte a la de l'interior, especialment en el tram de 0 a 14 anys (i més nítid entre 6 i 14 anys).
La distribució per àrea geogràfica és majoritàriament urbana (90,8%), guarisme menor al del total del país però major al total de l'interior, pel que en el medi rural viuen 7.177 persones (restant 9,2%).
Al departament hi ha 3.328 persones (4,3% del total), que viuen en assentaments irregulars, tots localitzats a l'àrea urbana. D'aquesta població 1.700 són homes i 1.328 són dones, tot segons dades del INE - Artigas
Principals centres urbans (Pobles o ciutats amb una població de 1.000 o més persones - dades del cens de l'any 2004.INE - Cens Fase I - Divulgació de resultats )
Ciutat/Poble Població Artigas 41.687 Baltasar Brum 2.472 Bella Unión 13.187 Las Piedras 2.164 Pintadito 1.487 Tomás Gomensoro 2.818
Altres nuclis urbans Allende Camaño Costas del Catalán Cuaró Franquia Palma Rincón de Artigas Sequeira (Uruguai) Tamanduá Topador Yacot
Vegeu també Costas del Catalán Arroyo Catalán El Dorado Catalán Grande Catalán Chico Catalán Seco Home del Catalanense Llista de peixos del riu Uruguai
Referències