,Arxiu digital dels estats civils de París, certificat de naixement, amb menció marginal de la defunció (consultat el 9 de setembre de 2012). fou una música, crítica i compositora francesa. Amb una sòlida formació musical, Armande de Polignac va ser l'any 1903 la primera dona a França a dirigir una orquestra, superant de fet Jane Evrard, que va ser reconeguda com la primera professional el 1930. Juntament amb Lili i Nadia Boulanger, Germaine Taillefferre i Henriette Renié, és una de les compositores femenines amb més talent de principis del .
Biografia Marie Armande Mathilde de Polignac fou l'única filla del primer matrimoni de l'aristòcrata i militar Camille de Polignac i de Marie Adolphine Langenberger. Va viure la infància a Londres, on va rebre formació d'harmonia musical de mestres alemanys. Després va continuar la seva formació a París amb Gabriel Fauré i Eugène Gigout per esdevenir pianista i violinista. Va rebre de Vincent d'Indy classes de direcció d'orquestra a la Schola Cantorum de París, sent probablement l'únic compositor que ha tocat en orquestra com a violista.
Des de jove, Armande de Polignac va ser una apassionada per les llengües estrangeres, de les quals en parlava una dotzena, i va cultivar una atracció i un gust remarcable per a la creació musical.
Obra La seva producció musical, que comprèn gairebé 150 peces, inclou unes 30 per a orquestra simfònica. Alguns crítics han vist en la seva música afinitats amb Mussorgski, Stravinski i Richard Strauss, i potser del mateix Ravel. El seu estil reflecteix la seva formació en cant gregorià i contrapunt a la Schola Cantorum.
El 1920 va compondre el seu cicle de vuit melodies sobre poemes xinesos traduïts per Franz Toussaint, La Flûte de Jade, i un recull breu, L'Amour fardé. Va posar música a un text de Lucie Delarue-Mardrus i va publicar cançons sobre poemes de Melchior Polignac, Edouard Guyot Louis Longepierre, Robert d'Humières i Georges de Dubor, etnre altres. Amb Willy va escriure melodies com Café Maure, Chemin de Mihaïl, Le Dernier Minuet du Roy, Nuit à Capri, Poème, Pastel i Soir de Jardin. També va fer diverses adaptacions de poemes de Françoise d'Antoine: Le Vieux clavecin, Printemps morte, Mélancolie i Berceuse.
També és important la seva música pianística: Danses curtes orquestrades i dirigides per ella en concert, Sis Preludis, Toccata (dedicada a Ricard Viñes), Berceuse, Échappée, Pluie, Carillon, Dans le steppe i Bazar d'orient, un nocturn per a arpa (1912), i la Petita Suite per a clavecí (1939) dedicada a Marcelle de Lacour. Armande fou autora de tres quartets de corda, dues sonates per a violí i piano, un quintet de piano dedicat a Louis Laloy (el 19 de febrer de 1918), dues peces per a quintet de vent i peces diverses per a flauta i piano, violí i piano o violoncel i piano. miniatura|275x275px|Armande de Polignac, a Feminal núm. 2 (1907) Va presentar sis obres a la Societat Musical Independent entre 1911 i 1922, quan Maurice Ravel va mostrar interès per la música d'Armande de Polignac i va lloar les exploracions harmòniques del seu ballet La source lointaine, estrenat a París el 1913.
El catàleg de la compositora inclou també quinze peces simfòniques, deu peces relacionades amb la música lleugera, l'obertura Lear i el poema simfònic Salomé. En el camp de l'òpera i els ballets, cal esmentar: La Petite Sirène (Niça, 5 de mars de 1907), Les Roses de Califes (París, 1909), el ballet àrab Les Mille et Une Nuits (París, 1914), un ballet japonès Urashima, La Source Lointaine, i el ballet Les Chinois.
Va compondre Judith de Béthulee, una escena dramàtica sense precedents cantada per Felia Litvinne a l'Òpera de París el març de 1916.
Va dirigir orquestres el 1904 a París per al Cercle du Luxembourg, i després el 1907 a l'Òpera de Niça per al seu conte líric La Sireneta. Les seves obres s'han representat en diversos escenaris, tant a França com internacionalment, a Montreux, Brussel·les, Berlín i Nova York.
Col·laboracions en premsa Des de la seva fundació el 1905, Armande de Polignac va esdevenir col·laboradora de la revista Mercure Musical, fundada per Louis Laloy, a la qual col·laboren Claude Debussy, Romain Rolland, Jean Marnold i Willy, i on ella va escriure diversos articles des del primer moment, sota el títol d'«Altres pensaments».
Vida personal Es va casar l'any 1895 amb el comte Alfred de Chabannes La Palice, amant de la música i cantant aficionat, passant a ser comtessa de Chabannes-La Palice. D'aquesta unió va néixer només una filla, Hedwig. Fins a la pèrdua del seu patrimoni l'any 1930, Armande es va dedicar a la seva passió. La seva filla va escriure:Va donar suport a Edgar Varèse, a qui va conèixer a la Schola Cantorum, recaptant fons el 1915 per a ell perquè pogués marxar a viure als Estats Units d'Amèrica.
Armande de Polignac va ser enterrada al cementiri de Neauphle-le-Vieux, a la capella funerària de Casimir de Rochechouart de Mortemart, besavi del seu marit.
Obres (selecció) Música de piano Prélude en mi (1901) Barcarolle (1901) Danses mièvres (1902) Pluie (1905) Berceuse (1906) Nocturne (1907) Miroitement (1907) Ballade (1912) Danse persane (1923)
Música de cambra Sonata per a violí i piano (1902) Sonata en si bemoll, per a piano i violí (1910) Nocturn, per a arpa (1912) Dansa egípcia, per a violí i piano (1913) Quintet per a dues violes, violoncel i piano (1916)
Música simfònica Les mil i una nits, una suite simfònica de tres parts (1913)
Melodies A l'abril (1898) No em miris (1898) Cafè morisc (1902) Cançó de Mihaïl (1902) L'últim minuet del rei (1902) Nit a Capri (1902) Cançó (1903) Rëverie! (1903) Adoració (1905) Jardí del rei (1905) Pastís! (1905) Poema (1905) Rêverie, per a mezzosoprano o baríton i piano (1905) Nit al jardí (1906) Cançó espanyola (1908) Dues melodies, Plainte d'amore i Pain (1910) Cançó d'amor, per a veu i piano (1911) La flauta de jade (1922)
Drames i òperes La sirenita, drama líric en 3 actes, text d'Henry Gauthier-Villars (1908) Les Roses del califa, drama líric en 1 acte de Georges de Dubor (1909) Judith de Béthulee, escena dramàtica (1916)
Ballets Urashima (1900)
Redescoberta Per mitjà de Florence Launay, autora d'un llibre sobre compositores franceses del (Fayard), en col·laboració amb el baríton Jacques-François Loiseleur des Longchamps, es va fer un concert dedicat íntegrament a Armande de Polignac. Es va poder escoltar «una música refinada, d'un orientalisme subtil, que de vegades recordava Ravel, el seu contemporani».
Al 2022 va sortir editat el disc Armande de Polignac, mélodies et préludes pour piano, amb els cantants Sabine Revault d'Allonnes, soprano, Sébastien Romignon Ercolini, tenor, i el baríton Jacques François L'Oiseleur des Longchamps, acompanyats al piano per Stéphanie Humeau.
Referències
Fonts Les compositrices en France au XIXe siècle, de Florence Launay (Fayard, 2006)
Bibliografia Women in the Arts in the Belle Epoque: Essays on in influential artists, writers and performers, per Paul Fryer, Mc Farland & Cie, 2012 (article escrit per Laura Hamer: "Armande de Polignac: An Aristocratic compositrice in Fin-de-siècle à Paris", pàgines 165-185) Association Femmes & Musique, Les Compositrices françaises au XXe siècle. Delatour, París, 2007 Loïe Fuller, danseuse de la Belle Epoque per Giovanni Lista. Hermann, 2006 Les compositrices en France au XIXe siècle, per Florence Launay. Fayard, París, 2006 La princesse Edmond de Polignac et son salon (1865-1943): Une américaine à Paris, per Michaël de Cossart. Plon, 1979 Les Polignac d'Hedwige de Polignac (Edwidge de Chabannes) - Fasquelle, París, 1960 Les Marronniers en Fleurs. Mémoires per Elisabeth de Gramont. Grasset, 1929. (Reedició Les Cahiers Rouges - Grasset, 2018) Revista Femina, núm. 149 de l'u d'abril de 1907, dedicat a "Mme de Chabannes, princesa Armande de Polignac". Pensées d'Ailleurs per Armande de Polignac, a Le Mercure Musical. núm. 14 - Ière Année. Ier Décembre 1905 (Le Rythme)
Discografia Compositors excepcionals: Hélène de Montgeroult, Cécile Chaminade, Armande de Polignac, Blanche Selva & Melanie Bonis. Oeuvres pour piano, interpretat per Laurent MARTIN. Àlbum CD - Segell: Ligia Digital 01033441-19 (publicat el setembre de 2019).
Enllaços externs Un tast de la seva músicaː
Categoria:Compositors parisencs Categoria:Directors d'orquestra parisencs Categoria:Crítics musicals francesos Categoria:Alumnes de la Schola Cantorum de París Categoria:Nascuts el 1876 Categoria:Morts el 1962 Categoria:Morts a Yvelines Categoria:Compositors francesos morts al segle XX Categoria:Compositors francesos nascuts al segle XIX Categoria:Compositors francesos de música clàssica del segle XX