miniatura|L'edifici C de la Ciutat de la Justícia de Barcelona i l'Hospitalet de Llobregat, que acull els jutjats civils. Els tribunals poden adoptar mesures cautelars per assegurar l'efectivitat d'una futura resolució judicial.
Una mesura cautelar és una mesura que un òrgan jurisdiccional adopta preventivament, d'ofici o a instància de part, per assegurar l'efectivitat d'una futura resolució judicial. La seva finalitat és evitar que el temps necessari per tramitar un procediment faci impossible o dificulti l'execució de la decisió que finalment s'hi adopti. Per aquest motiu té caràcter instrumental i, generalment, provisional respecte del procés principal.
En el dret processal, el concepte engloba mesures de naturalesa molt diversa. Poden afectar béns o drets patrimonials, com l'embargament preventiu, l'administració o intervenció judicial de béns o l'anotació preventiva d'una demanda, però també drets personals, com la llibertat provisional, l'ordre de protecció o la presó provisional. En el procés penal se solen distingir les mesures cautelars personals de les reals.
El terme català "mesura cautelar" no és un equivalent exacte de l'anglès injunction. En els sistemes jurídics de common law, una injunction és una ordre judicial que obliga una persona a efectuar una conducta determinada o a abstenir-se'n. Pot tenir caràcter provisional, però també pot constituir una forma de tutela definitiva. Per contra, "mesura cautelar" designa una categoria processal més àmplia, definida per la seva funció preventiva i instrumental. Una preliminary injunction o una temporary restraining order poden exercir una funció comparable a determinades mesures cautelars, però els termes no són sinònims.
Finalitat La tutela cautelar respon al risc que la durada del procés faci inútil una futura resolució favorable. Una sentència podria perdre efectivitat, per exemple, si durant el procediment desapareixen els béns sobre els quals s'hauria d'executar, si continua una activitat que provoca un perjudici difícilment reversible o si una persona investigada eludeix l'acció de la justícia.
En el procés civil espanyol, la Llei d'enjudiciament civil estableix que les mesures cautelars han de ser adequades per assegurar l'efectivitat de la tutela judicial que es pugui atorgar en una eventual sentència estimatòria. També exigeix que no puguin ser substituïdes per una altra mesura igualment eficaç però menys onerosa o perjudicial per a la persona afectada.
D'aquesta funció se'n deriven algunes característiques habituals. Són instrumentals perquè estan vinculades a un procediment principal; provisionals perquè no resolen definitivament el conflicte; i variables perquè poden modificar-se o aixecar-se quan canvien les circumstàncies que en justificaven l'adopció.
Requisits En el procés civil, l'adopció d'una mesura cautelar es vincula principalment a dos pressupòsits: el periculum in mora, o perill de mora processal, i el fumus boni iuris, o aparença de bon dret.
El periculum in mora consisteix en el risc que durant la tramitació del procediment es produeixi una situació que impedeixi o dificulti l'efectivitat d'una eventual sentència favorable. El fumus boni iuris exigeix que el sol·licitant presenti dades, arguments i justificacions documentals que permetin formular provisionalment un judici favorable sobre el fonament de la seva pretensió, sense que això impliqui anticipar la decisió sobre el fons del litigi. Aquests dos pressupòsits apareixen recollits a l'article 728 de la Llei d'enjudiciament civil.
La llei també preveu, com a regla general, que el sol·licitant presti una caució suficient per respondre dels danys i perjudicis que l'adopció de la mesura pugui ocasionar al patrimoni de la persona afectada.
Com a regla general, abans d'adoptar una mesura cautelar s'ha de donar audiència a la persona que en pot resultar afectada. Excepcionalment, quan hi concorren raons d'urgència, es pot acordar sense escoltar prèviament la part contrària o un tercer afectat. En la terminologia jurídica catalana, una mesura adoptada per raons d'urgència sense aquesta audiència prèvia rep el nom de mesura cautelaríssima.
Diferència amb la injunction La identificació de «mesura cautelar» amb injunction pot provocar confusions perquè les dues figures pertanyen a categories jurídiques diferents.
En el dret dels Estats Units, una injunction és una ordre dictada per un tribunal que obliga una persona a fer alguna cosa o a deixar de fer-la. Històricament forma part dels remeis de l'equitat i s'utilitza especialment en situacions en què una compensació econòmica posterior no seria suficient per reparar el perjudici.
Les injunctions poden tenir caràcter provisional o definitiu. En el dret processal federal nord-americà es distingeixen, entre d'altres, la temporary restraining order (TRO), la preliminary injunction i la permanent injunction.
Una temporary restraining order és una ordre de curta durada destinada principalment a evitar un perjudici immediat abans que es pugui celebrar una audiència més completa. En determinades circumstàncies es pot dictar sense avisar prèviament la part contrària. Una preliminary injunction s'adopta durant la tramitació del litigi i pretén preservar una situació o evitar un perjudici abans de la resolució definitiva. Aquestes dues figures poden exercir una funció semblant a la de determinades mesures cautelars dels sistemes jurídics continentals.
Una permanent injunction, en canvi, forma part de la tutela definitiva concedida pel tribunal després de resoldre el litigi. Per aquest motiu, no correspon al concepte de mesura cautelar en sentit estricte, ja que aquesta última té una funció instrumental respecte d'una resolució que encara no s'ha dictat.
La diferència principal és, per tant, que el concepte de mesura cautelar es defineix sobretot per la seva finalitat processal: preservar provisionalment drets o situacions per garantir l'efectivitat de la resolució futura. La injunction, en canvi, es defineix pel tipus de tutela concedida pel tribunal: una ordre de fer o de no fer una determinada conducta.
A més, moltes mesures cautelars pròpies dels sistemes jurídics continentals no són injunctions. L'embargament preventiu, el dipòsit judicial, la intervenció judicial de béns, la llibertat provisional o la presó provisional són mesures cautelars però no consisteixen necessàriament en una ordre judicial equivalent a una injunction.
Tampoc no s'ha d'identificar automàticament una restraining order amb el conjunt de les mesures cautelars. Aquesta expressió designa en el dret nord-americà una ordre judicial que restringeix determinades conductes. Segons el context, pot tenir una funció comparable a figures com una prohibició d'aproximació o una ordre de protecció, però és una figura concreta i no una denominació genèrica de la tutela cautelar.
Regulació a Espanya La regulació de les mesures cautelars varia segons l'ordre jurisdiccional. El procés civil, el penal i el contenciós administratiu estableixen mesures i requisits diferents segons els drets que s'han de protegir i els riscos que es volen evitar.
Procés civil En el dret processal civil espanyol, les mesures cautelars estan regulades principalment als articles 721 a 747 de la Llei d'enjudiciament civil. Com a regla general, s'adopten a instància de part i el tribunal no pot acordar mesures més restrictives que les sol·licitades.
La llei estableix una enumeració oberta de possibles mesures cautelars. Entre les que preveu expressament hi ha l'embargament preventiu de béns, la intervenció o administració judicial de béns productius, el dipòsit d'una cosa moble, la formació d'inventaris, l'anotació preventiva de demanda en registres públics i les ordres de cessament provisional d'una activitat o d'abstenció temporal de dur a terme una conducta.
Les mesures es poden sol·licitar conjuntament amb la demanda. També es poden demanar abans de presentar-la quan el sol·licitant acredita raons d'urgència o necessitat. En aquest darrer supòsit, les mesures acordades queden sense efecte si la demanda no es presenta davant el mateix tribunal dins els vint dies següents a la seva adopció.
Procés penal En el procediment penal, les mesures cautelars es poden dividir en personals i reals. Les primeres afecten la persona investigada o encausada i poden servir, entre altres finalitats, per assegurar-ne la presència durant el procés, protegir la víctima o preservar la investigació. Les mesures reals recauen principalment sobre el patrimoni i poden servir per assegurar les responsabilitats econòmiques que eventualment es derivin del procediment.
La mesura cautelar personal més restrictiva és la presó provisional. La Llei d'enjudiciament criminal estableix que només es pot adoptar quan sigui objectivament necessària i no existeixin altres mesures menys perjudicials per al dret a la llibertat que permetin assolir les mateixes finalitats.
Entre les finalitats que poden justificar-la hi ha la d'assegurar la presència de la persona investigada o encausada davant el risc de fuga, evitar l'ocultació, l'alteració o la destrucció de proves, impedir que pugui actuar contra els béns jurídics de la víctima i, en determinats casos, evitar el risc que cometi altres fets delictius.
Altres mesures cautelars personals poden limitar la llibertat de moviments o de comunicació de la persona investigada. En els procediments relacionats amb la violència domèstica, l'ordre de protecció pot concentrar en una mateixa resolució diverses mesures de caràcter penal i civil.
Jurisdicció contenciosa administrativa En la jurisdicció contenciosa administrativa, els interessats poden sol·licitar en qualsevol moment del procés les mesures necessàries per assegurar l'efectivitat de la sentència. Una de les mesures possibles és la suspensió de l'execució d'un acte administratiu impugnat.
La Llei reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa estableix que el tribunal ha de valorar les circumstàncies i tots els interessos en conflicte. La mesura cautelar es pot acordar quan l'execució de l'acte o l'aplicació de la disposició impugnada pugui fer perdre al recurs la seva finalitat legítima. En canvi, es pot denegar si pot provocar una pertorbació greu dels interessos generals o dels drets de terceres persones.
Les mesures es mantenen fins que es dicta una sentència ferma que posa fi al procediment o fins que aquest finalitza per alguna altra de les causes previstes legalment. Es poden modificar o revocar durant el procés si canvien les circumstàncies que en van justificar l'adopció.
En casos d'especial urgència, l'article 135 permet que el jutge o tribunal adopti o denegui inicialment la mesura sense escoltar la part contrària. Posteriorment, s'ha de donar audiència a les altres parts perquè l'òrgan judicial decideixi si l'aixeca, la manté o la modifica.
Mesures provisionals administratives Les mesures cautelars dictades pels òrgans jurisdiccionals s'han de distingir de les mesures provisionals que pot adoptar la mateixa administració pública durant la tramitació d'un procediment administratiu.
La Llei del procediment administratiu comú de les administracions públiques permet que l'òrgan administratiu competent adopti, d'ofici o a instància de part, les mesures provisionals que consideri oportunes per assegurar l'eficàcia de la resolució administrativa que es pugui dictar, sempre d'acord amb els principis de proporcionalitat, efectivitat i menor onerositat.
Entre aquestes mesures hi pot haver la suspensió temporal d'activitats, la prestació de fiances, la intervenció de béns, el tancament temporal d'establiments quan la normativa ho permet, l'embargament preventiu o el dipòsit, la retenció i la immobilització de béns. La llei impedeix adoptar mesures provisionals que puguin causar perjudicis de reparació difícil o impossible o que impliquin la vulneració de drets protegits per l'ordenament jurídic.
En la cultura