Pablo Zamarripa Uraga (Laredo (Cantàbria), 1877 - Sondika (Biscaia), 17 d'agost, 1950), fou un sacerdot basc, que excel·lí en la literatura i la filologia basca.
Va rebre la instrucció primària a Erandio, va fer els estudis eclesiàstics a Durango i a Vitòria i es va ordenar de prevere el 1906, cantant la seva primera missa a Sondika al març del mateix any. Des de molt jove es va mostrar molt aficionat a la literatura i a la filologia basques i el 1897 va començar a col·laborar a la revista Euskalzale, fundada i dirigida per Resurrección María de Azkue, al qual va prestar la més entusiasta col·laboració al seu Diccionari basc-espanyol-francès, subministrant-li paraules d'ús a Sondika i els seus contorns.
De temperament entusiasta i molt estudiós, Zamarripa va fer una valuosa aportació a la literatura i filologia basques, havent-li merescut a Bonifacio d'Echegaray Corta una de les seves obres els següents:A més de l'esmentat anteriorment, se li deu: Gramàtica basca; Vocabulario vasco-castellano (suplement a la mateixa) Manual del vascófilo, obra complementària de l'anterior, i Zaparradaketa. Va col·laborar en diaris i revistes, i diverses de les seves poesies van obtenir primer premi en diferents concursos celebrats al País Basc.
Bibliografia Enciclopèdia Espasa Volum núm. 70, pàg. 106. ()
Categoria:Filòlegs espanyols Categoria:Persones de Laredo Categoria:Morts a Biscaia Categoria:Religiosos càntabres Categoria:Escriptors càntabres Categoria:Escriptors espanyols nascuts al segle XIX Categoria:Escriptors espanyols morts al segle XX