La 7a Divisió Panzer (alemany: 7. Panzer-Division) va ser una formació blindada de l'exèrcit alemany durant la Segona Guerra Mundial. Va participar en la batalla de França, a la invasió de la Unió Soviètica, a l'ocupació de la França de Vichy i al front oriental fins al final de la guerra. La 7a Divisió Panzer també és coneguda pel seu sobrenom, Divisió Fantasma.
La divisió va tenir un gran èxit a França el 1940 i després de nou a la Unió Soviètica el 1941. El maig de 1942, la divisió va ser retirada de la Unió Soviètica i enviada de tornada a França per reemplaçar les pèrdues i reacondicionar-se. Va tornar al sud de Rússia després de la derrota a Stalingrad, i va ajudar a frenar un col·lapse general del front en una sèrie de batalles defensives com a part del Grup d'Exèrcits Don, i va participar en el contraatac del general Erich von Manstein a Khàrkiv. La divisió va lluitar en l'ofensiva infructuosa a Kursk a l'estiu de 1943, va patir grans pèrdues en homes i equipament i va ser encara més degradat en la posterior contraofensiva soviètica.
Durant els anys 1944 i 1945, la divisió va estar per sota del seu nivell òptim i es va comprometre contínuament en una sèrie de batalles defensives al front oriental. Va ser evacuat dues vegades per mar, deixant enrere el que quedava del seu equip pesat cada vegada. Després de lluitar a la defensiva a través de Prússia i el nord d'Alemanya, els homes supervivents van escapar al bosc i es van rendir a l'exèrcit britànic al nord-oest de Berlín el maig de 1945.
Formació miniatura|upright| El general Erwin Rommel i l'estat major observen la 7a Divisió Panzer practicant un pas del riu al Mosel, 1940 Després de la finalització de la invasió de Polònia, l'eficàcia limitada de les divisions lleugeres va fer que l'Oberkommando des Heeres (OKH; Alt Comandament alemany) ordenés la reorganització de les quatre divisions lleugeres en divisions panzer completes. L'octubre de 1939, la 2a Divisió Lleugera es va convertir en la 7a Divisió Panzer, una de les deu divisions blindades d'Alemanya. Constava de 218 tancs en tres batallons, amb dos regiments de fusellers, un batalló de motocicletes, un batalló d'enginyers i un batalló antitanc.
El recentment ascendit general Erwin Rommel, que havia servit a l'estat major de Hitler durant la invasió de Polònia, va poder, amb la intervenció de Hitler, obtenir el comandament de la divisió. En prendre el comandament el 10 de febrer de 1940, Rommel ràpidament va posar la seva unitat a practicar les maniobres que necessitarien en la propera campanya.
Historial operatiu Invasió de França i Bèlgica La invasió va començar el 10 de maig de 1940. Al tercer dia, la 7a Divisió Panzer sota el comandament de Rommel, juntament amb tres divisions Panzer comandades pel general Heinz Guderian, havien arribat al riu Mosa, on es van trobar que els ponts ja havien estat destruïts. Rommel va estar actiu a les zones d'avantguarda, dirigint els esforços per fer una travessia, que inicialment no van tenir èxit a causa del foc supressiu dels francesos a l'altra banda del riu. El 16 de maig, la divisió havia assolit el seu objectiu assignat a Avesnes, on el pla original demanava que s'aturi i esperes noves ordres, però Rommel va continuar.
El 20 de maig, la divisió va arribar a Arràs. El general Hermann Hoth va rebre ordres que la ciutat s'havia de passar per alt i aïllar la seva guarnició britànica. Va ordenar que la 5a Divisió Panzer es traslladés a l'oest i la divisió a l'est, flanquejada per la Divisió SS Totenkopf. L'endemà, els britànics van llançar un contraatac, desplegant dos batallons d'infanteria recolzats pels molt blindats tancs Matilda Mk I i Matilda II en la batalla d'Arràs. El canó anti-tanc alemany de 37 mm va resultar ineficaç contra els Matildas, fortament blindats. El 25è Regiment Panzer i una bateria de canons antiaeris de 88mm van ser cridats per donar suport i els britànics es van retirar.
El 24 de maig, Hitler va emetre una ordre d'aturada. El motiu d'aquesta decisió encara és un tema de debat. Pot ser que hagués sobreestimat la mida de les forces britàniques a la zona, o que hagi volgut reservar la major part dels blindats per a l'assalt de París. L'ordre d'aturada es va aixecar el 26 de maig. La 7è Panzer va continuar el seu avanç, arribant a Lilla el 27 de maig. Per a l'assalt, Hoth va posar la 5a Divisió Panzer sota el comandament de Rommel. El setge de Lille va continuar fins al 31 de maig, quan la guarnició francesa de 40.000 homes es va rendir. L'evacuació del cos expedicionari britànic de Dunkerque va concloure el 4 de juny; més de 338.000 tropes aliades havien estat evacuades a través del Canal, tot i que van haver de deixar enrere tot el seu equipament pesant i vehicles.
miniatura|esquerra|Rommel i l'estat major durant la batalla per França, juny de 1940 La divisió, reprenent el seu avanç el 5 de juny, es va dirigir cap al riu Sena per assegurar els ponts prop de Rouen. Avançant 100 quilòmetres en dos dies, la divisió va arribar a Rouen per trobar els ponts destruïts. Des d'aquí es van traslladar al nord, bloquejant la ruta cap a l'oest cap a Le Havrei les evacuacions de l'operació Cicle i forçant més de 10.000 homes de la 51a Divisió (Highland), el 9è Cos d'exèrcit francès i altres tropes de suport a rendir-se a Saint-Valery-en-Caux el 12 de juny. El 17 de juny, la divisió va rebre l'ordre d'avançar cap a Cherbourg, on estaven en marxa evacuacions britàniques addicionals com a part de l'operació aèria. La divisió va avançar 240 quilòmetres en 24 hores, i després de dos dies de bombardeig, la guarnició francesa es va rendir el 19 de juny. La velocitat i la sorpresa que va ser capaç d'aconseguir constantment, fins al punt que tant l'enemic com l'OKH de vegades van perdre la pista del seu parador, van fer que la divisió va rebre el sobrenom de Gespensterdivision (Divisió Fantasma).
Després de la signatura de l'armistici amb els francesos el 22 de juny, la divisió es va posar en reserva, sent enviada primer al Somme i després a Bordeus per reequipar-se i preparar-se per a Unternehmen Seelöwe (l'operació Lleó Marí), la invasió planificada de Gran Bretanya. Aquesta invasió es va cancel·lar més tard perquè Alemanya no va poder adquirir la superioritat aèria considerada necessària per a un resultat exitós. Al febrer, la divisió es va posar en reserva i va tornar a Alemanya, amb el general Hans von Funck assumint el comandament. La unitat estava estacionada prop de Bonn mentre es feien els preparatius per a una invasió de la Unió Soviètica. Per raons d'engany i seguretat, va romandre a Bonn fins al 8 de juny de 1941, quan la divisió va ser carregada en 64 trens i transportada per ferrocarril fins a la frontera oriental. La divisió es va reunir a Prússia Oriental al sud-est de Lötzen en preparació de l'operació Barbarroja, la invasió de la Unió Soviètica.
Front oriental miniatura|upright=1.1|Un Panzer 38t a la Unió Soviètica, juny de 1941 L'operació Barbarroja va començar a les 03:05 del 22 de juny de 1941. La resistència a la frontera va ser més feble del que s'esperava i es va deixar de banda, els tancs de la divisió van córrer cap endavant, cobrint els 60 km per arribar al riu Neman a Olita (Alytus) al migdia La 5a Divisió de Tancs soviètica estacionada a la riba est del riu a Alytus va ser completament presa per sorpresa, i els alemanys van poder capturar dos ponts i establir caps de pont a través del riu. Poc després, els soviètics van iniciar una sèrie de ferotges contraatacs, que van frenar bruscament l'avanç alemany.Robert Kershaw, War Without Garlands: Operation Barbarossa 1941-1942 (Kindle Location 2054).
La 5a Divisió de Tancs estava ben equipada amb 300 tancs, dels quals 55 eren dels nous tipus T-34 i KV-1. Disparant des de les posicions del casc cap avall als vessants inversos dels vessants, van causar les seves primeres pèrdues de combat a les forces panzer. Reforçat a la tarda pels tancs del 21è regiment de panzers de la 20a Divisió Panzer, von Funck va poder evitar els atacs de sondeig dels tancs de l'Exèrcit Roig i pressionar la riba est, però va decidir retardar un nou avanç fins que els seus subministraments l'aconseguissin.Stolfi, Russell, A bias for action, 52
miniatura|esquerra|upright|Mapa de campanya utilitzat pel batalló de reconeixement de la divisió durant l'aproximació al nord de Moscou Després d'haver perdut 80 dels seus tancs en els seus atacs de sondeig contra els caps de pont, la 5a Divisió de Tancs es va retirar durant la nit cap al nord-est.Manteuffel, Die 7. Panzer–Division im ZweitenWeltkrieg, p135–6. El camí ara clar, la divisió va avançar 100 km més fins als afores de Vílnius. El seu batalló de motocicletes va capturar la ciutat l'endemà. Consolidant la seva posició a Vílnius i als voltants, la divisió va lliurar la responsabilitat de la ciutat a la 20a divisió motoritzada i va reprendre el seu avanç cap a l'est. A diferència de les campanyes anteriors, quan les posicions de l'Exèrcit Roig van ser flanquejades i tallades, els defensors soviètics sovint van continuar lluitant en lloc de rendir-se, tot i que la seva situació era desesperada. La tossuderia dels defensors soviètics va costar més temps i baixes, frustrant el comandament alemany. Tot i que va crear bosses de resistència, el comandament soviètic no va poder muntar una defensa lineal, i les comunicacions vitals per carretera i ferrocarril al nord-est de Minsk es van tallar el 26 de juny, només quatre dies després de l'operació Barbarroja. L'endemà, la divisió es va enllaçar amb la 18a Divisió Panzer del Grup Panzer 2, atrapant el gruix dels tres exèrcits soviètics, el 3r, 10è i 13è, en un gran bossa a l'oest de Minsk.
En una cursa de tres dies, la divisió va arribar a la ciutat de Yartsevo, flanquejant les posicions soviètiques al voltant de Smolensk i amenaçant el 20è Exèrcit soviètic amb l'encerclament. Mentrestant, la 29a Divisió Motoritzada havia capturat la ciutat de Smolensk des del sud, però amb elements substancials lligats a Yelnya, el 2n Grup Panzer no tenia la força per enllaçar de nou amb les posicions la 7è Panzer. La bretxa entre els dos grups va romandre oberta, i el comandament soviètic va poder moure les forces en ambdós sentits pel corredor. El 26 de juliol, juntament amb la 20a Divisió Motoritzada, la divisió es va llançar cap al sud 20 quilòmetres més, però encara no va poder tancar del tot l'encerclament. En una setmana més, però, la pressió de tots els bàndols havia espremut la butxaca fora de l'existència i la divisió va ser finalment alleujada per unitats d'infanteria, i fora de línia per a la reparació i el descans.
La divisió va iniciar la campanya amb 400 oficials i 14.000 homes. El gener de 1942, sis mesos des de l'inici de l'ofensiva, la divisió havia patit 2.055 morts, 5.737 ferits, 313 desapareguts i altres 1.089 malalts amb congelacions i malalties transmeses per polls. El total de baixes va ser de 9.203. A finals de l'hivern, la divisió va ocupar posicions al llarg d'una línia defensiva que recorria Yukhnov-Gzhatsk-Zubtsov. El 15 de març, va participar en la lluita contra una sèrie d'ofensives soviètiques com a part de les batalles de Rjev. El 4 d'abril, la divisió es va traslladar a Vyazma. El maig de 1942, la divisió tenia una plantilla de 8.589 homes i oficials, la majoria dels quals no havien estat amb la unitat a l'inici de la campanya. Com a resultat, la divisió es va retirar per descansar i reposar al sud de França. França A mitjans de maig, la divisió va ser transportada per ferrocarril al sud de França, on va ser assignada a les tasques de protecció costanera amb el 1. Armee sota el comandament de von Funck. Tot i que la divisió havia d'estar preparada per a l'1 de setembre, el II/Regiment Panzer 25 estava equipat temporalment amb tancs francesos. No obstant això, es va emetre nou equipament, incloent 35 Pz III (J)s, 14 Pz III(N)s i 30 Pz IV (G)s, i els dos regiments de fusellers de la divisió van ser re-designats regiments Panzer-granader.