Lanarquisme queer, o anarca-queer, és una escola de pensament anarquista que defensa l'anarquisme i la revolució social com a mitjà d'alliberament queer i abolició de jerarquies com ara l'homofòbia, lesbofòbia, transmisogínia, bifòbia, transfòbia, heteronormativitat, patriarcat i el binarisme de gènere. Les persones que han fet campanya pels drets LGBT tant fora com dins dels moviments anarquistes i LGBT inclouen John Henry Mackay,"The story of one person's struggle against intolerance and repression during the early 20th century homosexual emancipation movement in Germany. Mackay is a very interesting figure in both anarchist and homosexual circles."Hubert Kennedy. Anarchist Of Love: The Secret Life Of John Henry Mackay. Adolf Brand i Daniel Guérin."Although by 1968 he could be seen as the “grandfather of the French homosexual movement”, Daniel Guérin has always been better known outside gay circles for his rôle in the revolutionary movement. On the revolutionary left of the Socialist Party in the 1930s, he was later heavily influenced by Trotsky, before becoming attracted to the libertarian communist wing of the anarchist movement." David Berry. "For a dialectic of homosexuality and revolution" L'anarquista individualista Adolf Brand va publicar Der Eigene de 1896 a 1932 a Berlín, la primera revista sostinguda dedicada a temes gais.Karl Heinrich Ulrichs had begun a journal called Uranus in 1870, but only one issue ("Prometheus") was published. (Kennedy, Hubert, Karl Heinrich Ulrichs: First Theorist of Homosexuality, In: 'Science and Homosexualities', ed. Vernon Rosario (p. 26–45). New York: Routledge, 1997.
Història Història primerenca esquerra|miniatura|212x212px|John Henry Mackay, alemany individualista i anarquista defensor de drets de LGBT El primer pla de l'anarquisme de les llibertats individuals va suposar una defensa natural de l'homosexualitat als ulls de molts, tant dins com fora del moviment anarquista. A (1923), Emil Szittya va escriure sobre l'homosexualitat que "molts anarquistes tenen aquesta tendència. Així vaig trobar a París un anarquista hongarès, Alexander Sommi, que va fundar un grup anarquista homosexual a partir d'aquesta idea". La seva opinió la confirma Magnus Hirschfeld en el seu llibre de 1914 : "En les files d'un partit relativament petit, l'anarquista, em va semblar que proporcionalment hi ha més homosexuals i efeminats que en altres".Hirschfeld, Magnus, 1914. Die Homosexualität des Mannes und des Weibes (Berlin: Louis Marcus) L'anarquista italià Luigi Bertoni (a qui Szittya també creia que era homosexual) va observar: "Els anarquistes demanen llibertat en tot, per tant, també en sexualitat. L'homosexualitat condueix a un saludable sentiment d'egoisme, pel qual tots els anarquistes haurien de lluitar".
A L'ànima de l'home sota el socialisme d'Oscar Wilde, aquest advoca apassionadament per una societat igualitària on la riquesa sigui compartida per tots i adverteix dels perills del socialisme autoritari que aixafaria la individualitat. Més tard va comentar: "Crec que sóc més que un socialista. Sóc una mena d'anarquista, crec".According to his biographer Neil McKenna, Wilde was part of a secret organization that aimed to legalize homosexuality, and was known among the group as a leader of "the Cause". (McKenna, Neil. 2003. The Secret Life of Oscar Wilde.) L'agost de 1894, Wilde va escriure al seu amant Alfred Lord Douglas per explicar-li "una aventura perillosa". Havia sortit a navegar amb dos nois encantadors —Stephen i Alphonso— i es van veure atrapats en una tempesta. "Hem trigat cinc hores a tornar amb un temporal terrible! [I nosaltres] no vam arribar al moll fins a les onze de la nit, tot el camí era fosc i un mar espantós. […] Tots els pescadors ens estaven esperant”. Cansats, freds i "mullats fins a la pell", els tres homes immediatament "van volar cap a l'hotel a prendre brandi i aigua calenta", però hi va haver un problema, ja que la llei s'interposava en el camí: "Com eren més de les deu de la nit. Un diumenge a la nit el propietari no ens va poder vendre cap brandi ni licors de cap mena! Així que ens l'havia de donar. El resultat no va ser desagradable, però quines lleis!". Wilde acaba la història: "Tant l'Alphonso com l'Stephen són ara anarquistes, no cal dir-ho".
esquerra|miniatura|276x276px| Adolf Brand, primer activista anarquista alemany pels drets dels homes homosexuals L'escriptor anarcosindicalista Ulrich Linse va escriure sobre "una figura clarament perfilada de l'escena cultural anarquista individualista berlinesa cap al 1900", el "precoç Johannes Holzmann" (conegut com a Senna Hoy): "un partidari de l'amor lliure, [Hoy] va celebrar l'homosexualitat com a un 'campió de la cultura' i compromès en la lluita contra el paràgraf 175 ".Linse, Ulrich, Individualanarchisten, Syndikalisten, Bohémiens, in "Berlin um 1900", ed. Gelsine Asmus (Berlin: Berlinische Galerie, 1984) El jove Hoy (nascut el 1882) va publicar aquestes opinions al seu setmanari (Lluita) de 1904, que arribà a una tirada de 10.000 exemplars l'any següent. Va decidir dedicar-se totalment a l'escriptura i a l'activisme polític des d'un punt de vista anarquista. El 1904 va publicar un llibret titulat "Das dritte Geschlecht" ("El tercer gènere"). En ell, va atacar l'homofòbia, donant la major part de la culpa a la religió. El text pretenia, sobretot, ser educatiu i tractar l'evolució, la biologia i els problemes que llavors s'enfrontaven els homosexuals. De 1904 a 1905, Holzmann va editar la revista Der Kampf: Zeitschrift für gesunden Menschenverstand (The Struggle: Journal for Common Sense). Tot i que no va ser publicat per cap organització en particular, la revista tenia una perspectiva anarquista. A més d'històries de ficció, Der Kampf va publicar articles sobre diversos temes, inclosos molts sobre l'homosexualitat. Entre els seus escriptors hi havia Else Lasker-Schüler, Peter Hille i Erich Mühsam i, en el seu millor moment, va tenir una tirada de fins a 10.000 exemplars. Durant aquest temps, Holzmann va escriure un article titulat "Die Homosexualität als Kulturbewegung" ("L'homosexualitat com a moviment cultural"). Va argumentar que el dret a la intimitat implicava que "ningú té dret a interferir en els assumptes privats d'un altre, a ficar-se en les opinions i orientacions personals d'un altre i que, en definitiva, no és cosa de ningú el que dos adults lliurement consentits facin a casa seva". Va atacar el paràgraf 175 del codi penal alemany que criminalitzava els actes homosexuals.
El psicoterapeuta anarquista alemany Otto Gross també va escriure extensament sobre la sexualitat entre persones del mateix sexe tant en homes com en dones i va argumentar en contra de la seva discriminació.Gottfried Heuer. "Otto Gross (1877–1920) – Biographical Survey" L'anarquista heterosexual Robert Reitzel (1849–1898) va parlar positivament de l'homosexualitat des de principis de la dècada de 1890 a la seva revista en alemany Der arme Teufel (Detroit).
John Henry Mackay va ser un anarquista individualista conegut en el moviment anarquista com un important seguidor i propagandista primerenc de la filosofia de Max Stirner. Al costat d'això, Mackay també va ser un dels primers signants de la "Petició als òrgans legislatius de l'Imperi alemany" de Magnus Hirschfeld per "una revisió del paràgraf antihomosexual 175 (el seu nom va aparèixer a la primera llista publicada el 1899)". També va mantenir un interès especial per Oscar Wilde i es va indignar pel seu empresonament per activitat homosexual. No obstant això, Mackay va entrar en conflicte amb Hirschfeld i la seva organització, el Comitè Científic Humanitari.
L'anarquista individualista Adolf Brand era originalment membre del Comitè Científic Humanitari de Hirschfeld, però va formar un grup separatista. Brand i els seus col·legues, coneguts com a Gemeinschaft der Eigenen ("Comunitat d'autopropietaris"), també van ser molt influenciats pels escrits de Stirner. miniatura|183x183px| Der Eigene, publicació estirnerista pionera de l'activisme gai S'oposaven a la caracterització mèdica de Hirschfeld de l'homosexualitat com el domini d'un "sexe intermedi".New York: Howard Fertig, 1985. Ewald Tschek, un altre escriptor anarquista homosexual de l'època, col·laborava regularment a la revista i va escriure el 1925 que el Comitè Científic Humanitari de Hirschfeld era un perill per al poble alemany, caricaturitzant a Hirschfeld com el "Dr. Feldhirsch". Tot i que Mackay estava més a prop de Brand i la seva "Comunitat d'Autopropietaris" en alguns aspectes en comparació amb el Comitè Científic Humanitari de Hirschfeld, tanmateix no estava d'acord amb l'antifeminisme i les opinions gairebé misògines de Brand, i creien que el "principi anarquista d'igualtat i llibertat per a tots sens dubte s'aplicaria tant a dones com a homes".
va ser la primera revista gai del món, publicada entre 1896 i 1932 per Brand a Berlín. Brand va contribuir ell mateix amb molts poemes i articles. Altres col·laboradors van ser Benedict Friedlaender, Hanns Heinz Ewers, Erich Mühsam, Kurt Hiller, Ernst Burchard, John Henry Mackay, Theodor Lessing, Klaus Mann i Thomas Mann, així com els artistes Wilhelm von Gloeden, Fidus i Sascha Schneider. Després de l'ascens al poder dels nazis, Brand va ser víctima de persecució i va tancar el seu diari.
El cap militar anarquista ucraïnès Nestor Makhno era conegut per utilitzar disfresses com a part de les seves tàctiques de guerrilla. La seva disfressa més comuna consistia a maquillar-se i vestir-se de dona, per tal que pogués inspeccionar les posicions enemigues sense ser detectat.
miniatura|Mujeres Libres, organització anarquista feminista queer durant la Guerra Civil Espanyola La prominent anarquista nord-americana Emma Goldman també va ser una crítica oberta dels prejudicis contra els homosexuals. La seva creença que l'alliberament social s'hauria d'estendre als gais i lesbianes era pràcticament inaudita en aquell moment, fins i tot entre els anarquistes. Com va escriure Magnus Hirschfeld, "va ser la primera i única dona, de fet la primera i única americana, que va defensar l'amor homosexual davant el públic en general".Goldman, Emma (1923). "Offener Brief an den Herausgeber der Jahrbücher über Louise Michel" with a preface by Magnus Hirschfeld. Jahrbuch für sexuelle Zwischenstufen 23: 70. Translated from German by James Steakley. Goldman's original letter in English is not known to be extant. En nombrosos discursos i cartes, va defensar el dret dels gais i lesbianes a estimar com vulguin i va condemnar la por i l'estigma associats a l'homosexualitat. Com va escriure Goldman en una carta a Hirschfeld: "És una tragèdia, crec, que persones d'un tipus sexual diferent es vegin atrapades en un món que mostra tan poca comprensió per als homosexuals i és tan grossament indiferent a les diverses gradacions i variacions de gènere i la seva gran importància a la vida".
Malgrat aquestes postures de suport, el moviment anarquista de l'època certament no estava lliure d'homofòbia i un editorial d'una influent revista anarquista espanyola de 1935 argumentava que un anarquista ni tan sols s'hauria d'associar amb homosexuals, i molt menys ser-ho: "Si ets anarquista, això vol dir que ets més moralment recte i físicament més fort que l'home mitjà. I a qui li agraden els invertits no és un home real i, per tant, no és un anarquista de veritat".Quoted in Cleminson, Richard. 1995. Male inverts and homosexuals: Sex discourse in the Anarchist Revista Blanca, Published in Gert Hekma et al. (eds.)"Gay men and the sexual history of the political left" by Harrington Park Press 1995,