Joan de Déu Gelabert i Rian (sa Pobla, 2 de setembre de 1956 – 24 de setembre de 2021) fou un escriptor mallorquí en llengua catalana, autor de narrativa, poesia i assaig, traductor i autor de versions en català contemporani d'obres de Ramon Llull. També exercí com a professor d'ensenyament secundari.«Orden de 16 febrero 2001 por la que [...] se nombran funcionarios de carrera de los Cuerpos de Profesores de Enseñanza Secundaria [...]», Boletín Oficial del Estado, núm. 58, 8 de març de 2001.

La seva narrativa fou reconeguda amb diversos premis literaris: L'home que no sabia qui era obtingué el Premi Ciutat d'Eivissa de 1995,«La maleta dels mots», Nova Editorial Moll. El rumor el Premi de Narrativa Ribera d'Ebre de 1998«Premi de Narrativa Ribera d'Ebre», Ajuntament de Vinebre. i El somni més bell el Premi Antoni Bru de narrativa de 1998, dins els Premis Literaris Ciutat d'Elx.Alícia Toledo, «El somni més bell, de Joan Gelabert», Caràcters, núm. 14, gener de 2001, p. 14-15. Text en línia.

En els darrers anys de la seva trajectòria adquiriren un pes especial l'espiritualitat i l'estudi de Ramon Llull. Les seves versions en català contemporani d'obres lul·lianes foren objecte d'atenció crítica a la revista acadèmica Studia Lulliana.Josep Santanach i Albert Soler, ressenyes de les versions de la Doctrina pueril i del Llibre de contemplació en Déu de Joan Gelabert, Studia Lulliana, vol. 59, 2019, p. 138-142. Text en línia.

Biografia Joan de Déu Gelabert i Rian nasqué a sa Pobla el 2 de setembre de 1956. Es llicencià en Dret per la Universitat de les Illes Balears i més endavant exercí com a professor d'ensenyament secundari.

A partir de mitjan dècada de 1980 adoptà el català com a llengua de creació literària, que emprà en la resta de la seva producció.Joan Company, «El meu amic Joan Gelabert», Sa Plaça, núm. 402, 22 d'octubre de 2021.

Des dels anys noranta desenvolupà una producció literària que comprengué novel·la, narrativa breu, poesia i assaig. Diverses de les seves obres posteriors aparegueren en edicions d'autor o sota el segell Publicacions Illa sobre Mar. En ressenyar la seva versió del Llibre de contemplació en Déu, Albert Soler assenyalà que l'autoedició en dificultava la difusió.

Durant els darrers anys de la seva vida, l'espiritualitat adquirí una importància creixent en la seva obra. La lectura de Ramon Llull esdevingué especialment determinant i Gelabert dedicà una part considerable de la seva activitat a l'estudi i a l'adaptació al català contemporani de diverses obres lul·lianes.Pere Perelló, «Els tres joans», Sa Plaça, 19 de gener de 2022. Entre aquestes hi ha el Llibre d'amic i amat, la Doctrina pueril, el Llibre dels mil proverbis, el Llibre de la primera i la segona intenció, el Llibre de contemplació en Déu i l'Arbre de filosofia d'amor.«Llull, Amic », Base de Dades Ramon Llull, Universitat de Barcelona.«Bibliografia de Studia Lulliana», Base de Dades Ramon Llull, Universitat de Barcelona.«Bibliografia de Studia Lulliana», Base de Dades Ramon Llull, Universitat de Barcelona.Arnau Vives Piñas, «Ressenya de Ramon Llull, Arbre de filosofia d'amor (Joan Gelabert trad., Publicacions Illa sobre Mar, 2019)», Studia Lulliana, vol. 61, 2021, p. 207-209.

Morí el 24 de setembre de 2021. En el moment de la mort treballava en El somni de l'esperit, un projecte literari que deixà inacabat.

Trajectòria literària La narrativa de Gelabert dels anys noranta obtingué tres guardons literaris: el Premi Ciutat d'Eivissa de 1995 per L'home que no sabia qui era, el Premi de Narrativa Ribera d'Ebre de 1998 per El rumor i el Premi Antoni Bru de narrativa de 1998 per El somni més bell.

El somni més bell, publicada per Tres i Quatre l'any 2000, presenta una revolució protagonitzada per dones a l'estat fictici de Reslàndia. En una entrevista a Diari de Balears, Gelabert explicà que en aquesta novel·la repetia un recurs ja emprat en les dues anteriors: presentar el llibre com si fos la traducció de l'obra d'un autor fictici, precedida per una biografia d'aquest autor.Iolanda Pericàs, «El triomf de la dignitat humana en “El somni més bell”, de Gelabert», Diari de Balears, 8 de gener de 2000.

La novel·la fou ressenyada per Alícia Toledo a la revista literària Caràcters. Toledo interpretà aquest procediment no com una innovació formal, sinó dins una tradició literària de jocs entre autoria, traducció i ficció.

El 2002 publicà a l'Editorial Moll La maleta dels mots, novel·la en què tenen un paper central el nihilisme contemporani i la reflexió sobre l'art, la moral i l'existència.

L'any següent publicà Tankas i haikús del bon amor, amb El Gall Editor. Una ressenya apareguda a la revista Lluc assenyalà que Gelabert, conegut fins aleshores sobretot com a novel·lista, s'endinsava amb aquest volum en les formes poètiques japoneses del tanka i l'haiku.«Joan Gelabert: Tankas i haikús del bon amor», Lluc, núm. 837, gener-febrer de 2004.

En la seva producció posterior augmentà progressivament el pes de l'assaig i de la literatura de caràcter espiritual. En formen part, entre altres obres, Testament de llum, Carta oberta al president del meu país, El bosc sagrat, L'alegria inaudita, El pensament malaurat i els quatre volums dEl llibre de Joan de Déu.

Versions de Ramon Llull Una part destacada de l'activitat de Gelabert durant els darrers anys fou l'adaptació lingüística d'obres de Ramon Llull per fer-les accessibles als lectors contemporanis.

El 2004 publicà amb El Gall Editor una versió del Llibre d'amic i amat, de la qual aparegué una segona edició el 2009. El 2016 aparegueren les seves versions de la Doctrina pueril i del Llibre dels mil proverbis. Llibre de la primera i la segona intenció. El 2017 publicà en set volums una adaptació completa del Llibre de contemplació en Déu. El 2019 aparegué la seva versió de l'''Arbre de filosofia d'amor.

Aquesta activitat fou objecte d'atenció per part dels estudiosos de Llull. Josep Santanach, en ressenyar la Doctrina pueril, considerà que l'adaptació produïa en general un text àgil i entenedor, tot i formular objeccions als criteris textuals emprats, a algunes solucions lingüístiques i al fet que la versió només inclogués una part de l'obra original.

Albert Soler valorà especialment la versió completa del Llibre de contemplació en Déu. Considerà que realitzar-ne una versió actualitzada completa era una empresa de gran envergadura i valorà positivament la competència amb què Gelabert havia traslladat el text a un llenguatge entenedor per al públic contemporani. La versió superava les dues mil tres-centes pàgines i fou publicada en set volums.

La versió de lArbre de filosofia d'amor de 2019 també fou ressenyada a Studia Lulliana. Arnau Vives destacà l'experiència adquirida per Gelabert en la modernització de la llengua de Llull i la dedicació que havia comportat el conjunt d'aquesta tasca.

Obra publicada (selecció) Narrativa L'home que no sabia qui era. Can Sifre, 1996. Premi Ciutat d'Eivissa 1995. El rumor. El Mèdol, 1999. Premi de Narrativa Ribera d'Ebre 1998. El somni més bell. Tres i Quatre, 2000. Premi Antoni Bru de narrativa 1998, dins els Premis Literaris Ciutat d'Elx. La maleta dels mots. Moll, 2002. L'enemic a casa. El Gall Editor, 2005. El bosc sagrat. Publicacions Illa sobre Mar, 2014.

Poesia Los poemas malditos del Bardo. Libros Duo, 1980. Tankas i haikús del bon amor. El Gall Editor, 2003. Cant espiritual. Edició privada, 2006. Antologia poètica. Publicacions Illa sobre Mar, 2013.

Assaig i obra espiritual Testament de llum. 2009. Carta oberta al president del meu país. 2012. L'alegria inaudita. 2018. El pensament malaurat. 2019. El llibre de Joan de Déu. Quatre volums, 2019.

Versions en català contemporani d'obres de Ramon Llull Llibre d'amic i amat. El Gall Editor, 2004. Doctrina pueril. Publicacions Illa sobre Mar, 2016. Llibre dels mil proverbis. Llibre de la primera i la segona intenció. Publicacions Illa sobre Mar, 2016. Llibre de contemplació en Déu. Set volums. Publicacions Illa sobre Mar, 2017. Arbre de filosofia d'amor. Publicacions Illa sobre Mar, 2019.

Traduccions Laozi, El llibre del Dao i la Virtut. El Gall Editor, 2007. Versió feta a partir de la traducció anglesa de James Legge.«Obres xineses traduïdes al català», Universitat Autònoma de Barcelona; vegeu també «El llibre del Dao i la Virtut. Daodejing», Llibres i més llibres, 28 d'abril de 2008. Johann Wolfgang von Goethe, Elegia de Marienbad. Publicacions Illa sobre Mar, 2015. Ugo Foscolo, Les darreres cartes de Jacobo Ortis''. Publicacions Illa sobre Mar, 2017.

Recepció i homenatges Després de la seva mort, la seva figura fou objecte d'actes de record a sa Pobla. L'any 2022 el Crestatx Poètic li dedicà un recital-homenatge amb la participació, entre d'altres, del poeta Francesc Company i de Carles Rebassa.«XXV Crestatx Poètic», Ajuntament de sa Pobla, 16 de juliol de 2025.

Referències

Categoria:Poetes mallorquins contemporanis en català Categoria:Morts a sa Pobla Categoria:Morts el 2021 Categoria:Escriptors poblers en castellà Categoria:Escriptors poblers contemporanis en català Categoria:Poetes mallorquins contemporanis en castellà Categoria:Poetes balears del segle XXI Categoria:Poetes balears del segle XX Categoria:Escriptors balears nascuts al segle XX Categoria:Escriptors balears morts al segle XXI Categoria:Nascuts el 1956