va ser un matemàtic jueu hongarès emigrat del seu país.

Vida i obra Arthur Diamand era fill d'Ignác Diamand, qui va morir quan ell era nen i, posteriorment, va adoptar el cognom del seu padrastre: Edérlyi. Va fer tota la seva escolarització, primària i secundària, a la seva vila natal de Budapest des de 1914 fins a 1926. Degut a les limitacions imposades als jueus pels estudis universitaris, es va traslladar a Moràvia, per a fer els estudis universitaris d'enginyeria a la universitat tecnològica de Brno, la qual va abandonar el 1928 sense graduar-se. El 1930 va iniciar la recerca en matemàtiques i el 1938 va sotmetre una col·lecció dels seus articles publicats a la universitat alemanys de Praga per a obtenir el títol de doctor que li va ser concedit sense dificultats. Sota circumstàncies normals, hagués seguit una carrera docent a Txecoslovàquia, però la invasió nazi del seu país, el feu fugir de les persecucions antisemites i, gràcies a Edmund Whittaker, va aconseguir una plaça docent a la universitat d'Edimburg el 1939. A Edimburg es va casar amb la escriptora i poetessa Eva Neuburg-Griffel, també exiliada austríaca.

Durant el seu període a Edimburg (1939-1949) va participar en la comunitat musical de la ciutat, ja que tocava prou bé la viola i el violí, i es va interessar per la geologia, afició que va portar a tots els llocs on va estar com Califòrnia o Austràlia fent llargues excursions per les seves muntanyes. El 1949, l'Institut Tecnològic de Califòrnia li va proposar fer-se càrrec del projecte d'editar els manuscrits de Harry Bateman, i es va traslladar a Pasadena on va ser professor titular a Caltech. Fruit del seu treball editorial i d'altres matemàtics associats al projecte Bateman, es van editar les monumentals obres:

Higher Transcendental Functions Volums 1, 2 i 3 (1953) . Amb permís de l'editorial propietària dels drets, hi ha còpies a l'abast del públic: Vols 1, 2 i 3 o Vol. 1 , Vol. 2 i Vol. 3 . Tables of Integral Transforms Volums 1 i 2 (1954) . Còpies a l'abast del públic: Vols. 1 i 2 o Vol.1 i Vol.2

El 1963, en rebre una invitació de la universitat d'Edimburg, va retornar a la que ell considerava la seva universitat per ocupar una càtedra de matemàtiques. Amb el seu vigor i coneixements va redreçar un departament que havia estat deprimit els darrers anys, des de la desaparició de Whittaker. Va morir a Edimburg el 1977.

Els coneixements de matemàtiques d'Erdélyi eren enciclopèdics, sobre qualsevol tema podia parlar amb autoritat, coneixia la bibliografia més rellevant i sovint ho acompanyava d'anècdotes sobre la seva experiència personal. A part dels llibres abans citats del projecte Bateman, va ser l'autor de dos influents llibres: Asymptotic expansions (1955) i Operational calculus and generalized functions (1962). A més, va publicar gairebé dos centenars d'articles científics. Les seves aportacions més originals van ser en els camps de les funcions especials, de la teoria de les pertorbacions singulars, de l'anàlisi asimptòtica i de les equacions diferencials parcials singulars. D'especial rellevància van ser els seus treballs en expansions asimptòtiques en la generalització de la integral de Riemann-Liouville, l'avui conegut com operador d'Erdélyi-Kober.

Referències

Bibliografia

Enllaços externs

Categoria:Matemàtics hongaresos Categoria:Morts a Edimburg Categoria:Professors de la Universitat d'Edimburg Categoria:Professors de l'Institut Tecnològic de Califòrnia Categoria:Membres de la Royal Society Categoria:Científics de Budapest Categoria:Matemàtics morts al segle XX Categoria:Matemàtics nascuts al segle XX