miniatura|Fortalesa del tron de Suceava: vista panoràmica (2016) miniatura|Fortalesa del tron de Suceava: vista aèria (2015) La Ciutadella del tron de Suceava, també coneguda com la fortalesa de Suceava, és una fortalesa medieval situada a la vora est de la ciutat de Suceava (al nord-est de Romania). Es troba en un esperó terminal d'un altiplà a una alçada de 70 m del prat de Suceava. Des d'aquí es pot veure tota la vall de Suceava.
Es prefereix utilitzar el terme de Ciutadella de Suceava i no de Ciutadella de Suceava, perquè a Suceava hi havia dues fortaleses: la Ciutadella de la Càtedra i la Ciutadella de l'Oest (Ciutadella de Șcheia), totes dues construïdes pel voivoda Petru I Mușat (c. 1375 - c. 1391).
La ciutat de Suceava formava part del sistema de fortificacions construït a Moldàvia a finals del , quan va aparèixer el perill otomà. El sistema de fortificacions medievals incloïa assentaments fortificats (patis reials, monestirs d'alta muralla i fortaleses d'importància estratègica) amb finalitats de defensa, fortificats amb murs de pedra, onades de terra o séquies profundes.
La fortalesa es va construir a finals del per Petru I Mușat, fou fortificada al per Esteve III el Gran i destruïda al segle XVII (1675) per Dumitrașcu Cantacuzino. Actualment, la fortalesa de Suceava es troba en ruïnes.
La Ciutadella de Suceava és a la llista de monuments històrics del comtat de Suceava des del 2015, amb el codi de classificació SV-II-aA-05449 i consisteix en els següents 4 objectius:
Fort Musatí: data del segle. XIV i té el codi SV-II-mA-05449.01 Tanc exterior: data de 1476-1478 i té el codi SV-II-mA-05449.02 Rasa de defensa: data de finals del segle. XV i té el codi SV-II-mA-05449.03 Mur de contraescarpa: data de la segona meitat del segle. XV i té el codi SV-II-mA-05449.04
També cal comptar-hi un jaciment arqueològic, la Meseta davant la Fortalesa, que es troba al "Câmpul Șanțurilor", a l'extrem oriental de la ciutat i als vessants nord del turó i data de l'època medieval (XIV-XVII). Aquest jaciment arqueològic té el codi de classificació SV-I-s-A-05390.
Històric La construcció feta per en Petru I Mușat miniatura|La carretera d'accés a la fortalesa. Les parets de la séquia estan sostingudes per un contraescarpament. El 1388, el voivoda Petru I Mușat (1375-1391) va traslladar la capital del Principat de Moldàvia de la ciutat de Siret a la ciutat de Suceava. El voivoda estava casat amb la germana del rei de Polònia, Ladislau II Jagelló (1386-1434).
La ciutadella de Suceava (u gorodea Soceavea) s'esmenta per primera vegada en un document del 10 de febrer de 1388 del voivoda moldau Pere I, que tracta sobre el préstec (3.000 rubles de plata francesa) sol·licitades pel rei de Polònia, que va oferir com a garantia de devolució de diners a la província de Pocuția. El document acaba amb el text "... I el llibre va ser escrit a la Ciutadella de Suceava, el dilluns, la primera setmana de Quaresma sota el nostre segell, l'any del naixement del Senyor 1388". La fortalesa també és esmentada en d'altres documents moldaus de 1393 i 1395.E.I. Emandi, V. Cucu, M. Ceaușu - "Ghid de oraș. Suceava" (Ed. Sport Turism, București, 1989), p. 56
Com a resultat de la investigació arqueològica realitzada aquí a la segona meitat del , s'han identificat diverses etapes de construcció de la fortalesa. No s'han identificat fortificacions anteriors, cosa que va donar lloc a la primera construcció fortificada que data del regnat de Petru I Mușat. Les investigacions arqueològiques han determinat que aquí hi havia un grup de boscos que van ser netejats amb incendis per tal d'aixecar l'edifici.620 de ani de atestare documentară a Cetății de Scaun a Sucevei , 11 februarie 2008, Narcisa Elena Balaban, Ziarul Lumina, accesat la 16 iunie 2013 La datació de la construcció s'atribueix al descobriment de diverses dotzenes de monedes de plata (totes emeses per la fàbrica del voivoda Petru I Mușat) al nivell més antic de la fortalesa.
Petru I Mușat va fer construir un castell fortificat a Suceava per donar-li ús de residència del voivodat. El castell tenia la forma d'un quadrangle regular, amb costats oposats d'igual longitud (els costats est i oest eren de 40 m., i el sud i el nord de 36 m.). A l'exterior, a cada cantó de la fortalesa, però també al centre de cada costat, hi havia torres de defensa quadrades (baluards) amb un costat de 4 m.
Les parets feien uns 2 m. de gruix, estaven construïdes amb pedra sense forma, entre les pedres hi havia un farciment de pedra connectat amb morter, en el qual es col·locaven més pedra i maó triturat. A la taula de maçoneria també s'utilitzaven bigues de maçoneria de roure per evitar esquerdes a les parets després d'assentar-se. Al costat est, a una distància d'uns 4 m. de les parets, es va excavar una rasa de defensa amb una profunditat variable, d'uns 10 m..
S'accedeix al castell per una porta semicircular (d'un radi d'1,5 m) ubicada al costat sud. El castell tenia un gran pati interior al centre. Dins de la fortalesa, al costat est, hi havia la sala de guàrdia. Al llarg de les parets es van excavar amplis cellers amb volta, sobre els quals hi havia diverses habitacions: la sala del governant, la de la senyora, el bany reial, la botiga d'aliments, una capella i fins i tot una presó.I. Constantinescu - "România de la A la Z. Dicționar turistic" (Ed. Stadion, București, 1970), p. 351
Per protegir l'entrada a la fortalesa del perill d'atacar la fortalesa amb artilleria, el príncep Alexandre el Bo (1400-1432) va desenvolupar el sistema de defensa de la fortalesa. Va construir una muralla al sud paral·lela a la muralla de la ciutat, per tal de poder protegir l'entrada a la fortalesa. També va pavimentar el pati interior i les vies d'accés a la fortalesa.E.I. Emandi, V. Cucu, M. Ceaușu - "Ghid de oraș. Suceava" (Ed. Sport Turism, București, 1989), p. 57
L'època d'Esteve el Gran miniatura|Fortalesa de Suceava vista des de l'altiplà. La torre de peu allotjava la capella. El voivoda Esteve III de Moldàvia (1457-1504) va entendre millor les necessitats de construir edificis fortificats per protegir el Principat de Moldàvia dels atacs de turcs, tàtars, hongaresos o polonesos. Va fer construir els primers monestirs fortificats a Moldàvia i va reforçar les fortaleses existents. Tenint en compte que la fortalesa de Suceava no era prou forta per suportar els atacs dels enemics de Moldàvia, va construir un mur de tancament que envoltava el fort musatinà, com un anell.
En la construcció del mur del recinte s'hi poden distingir dues etapes. En la primera etapa, abans de 1476, es va construir un mur de tancament amb una amplada d'1,5 m, aproximadament a 20-25 m de la muralla del fort Musatí, reforçat amb tres torres quadrades (a l'angle nord-oest, sud, i sud-est), que envoltava els costats oest, sud i est de la primera fortificació; el costat nord era al cim d'un turó, i les parets d'aquest costat ja estaven a la vora del turó. El mur del tancament comptava amb una alçada de 15 m des del fons de la rasa de defensa, i estava proveït de merlets (forats de tir) col·locats a la part inferior.E.I. Emandi, V. Cucu, M. Ceaușu - "Ghid de oraș. Suceava" (Ed. Sport Turism, București, 1989), p. 57
Una muralla connectava el bastió sud-oest del fort musatinà amb el bastió situat a l'angle sud-oest del mur del recinte construït per Esteve el Gran. Per tal d'evitar l'esfondrament de la paret de la rasa de defensa del costat est, es va construir un contra espadat (un mur de pedra amb un paper de suport).
L'estiu de 1476, la Ciutadella de Suceava va ser assetjada per les tropes turques, dirigides pel sultà Mehmet II, i va ser danyada. Segons el cronista polonès Jan Długosz, els soldats de la fortalesa, dirigits per l'Hatmanul Șendrea, es van defensar heroicament i els exèrcits otomans es van veure obligats a retirar-se. Aquest setge va demostrar la vulnerabilitat dels murs del recinte i de les torres quadrades davant del foc d'artilleria amb boles de canó de ferro.
Com a resultat de què es va trobar, comença la segona etapa de construcció de la fortalesa des de l'època d'Esteve el Gran. Per tal de reforçar encara més la fortalesa, el governant va ordenar afegir al primer mur de tancament una segona muralla, de 2 m. de gruix, que s'unia al costat nord amb la muralla de la fortificació de Petru Mușat. El nou mur de tancament d'un gruix apreciable (almenys 3,5 metres) estava proveït de set bastions semicirculars: un als costats nord-oest, sud-oest, sud, sud-est i nord-est i dos al costat est. Els tres baluards quadrats de la primera etapa es van mantenir i es van doblar amb parets semicirculars.
El setembre de 1477 es va erigir un rètol amb l'escut de Moldàvia per commemorar els treballs de restauració realitzats després del setge de 1476. Es van trobar fragments de la inscripció amb motiu de les obres de restauració del 1971.E.I. Emandi, V. Cucu, M. Ceaușu - "Ghid de oraș. Suceava" (Ed. Sport Turism, București, 1989), p. 60
La rasa de defensa es va eixamplar i es va estendre pels costats sud i oest.Mihai Iacobescu (coord.) - "Suceava. Ghid turistic al județului" (Ed. Sport-Turism, București, 1979), p. 82
L'entrada a la fortalesa es va traslladar al costat nord-est, on es va construir un pont amb una part fixa i una part mòbil, suspesos sobre dos pilars, sobre la rasa excavada gairebé un segle abans. Un cop passat el pont, els visitants no convidats trobaven amb una trampa on podien perdre la vida. Després del parany, es van construir dues sales de guàrdia a banda i banda de l'entrada.
Així mateix, a l'interior de la fortalesa, també durant l'època d'Esteve el Gran, es van desenvolupar els edificis de planta baixa i primer pis que daten de l'era anterior. A la banda est del fort de tres pisos hi havia les habitacions per al voivoda i la seva família, quan vivien a la fortalesa. El terra de les habitacions era de maons vidrats i les parets i els fogons estaven coberts de terracota.I. Constantinescu - "România de la A la Z. Dicționar turistic" (Ed. Stadion, București, 1970), p. 351
Al costat est, prop del bastió, es va construir una estança per ser un polvorí (un dipòsit de pólvora). A l'altiplà, a 1 km de la fortalesa, es van construir fortificacions de defensa, formades per grans fosses i cunetes que es van anar anivellant amb el pas del temps.
La fortalesa fou assetjada de nou el 1485 pels exèrcits otomans, després entre el 26 de setembre i el 19 d'octubre de 1497 pels exèrcits polonesos dirigits pel rei Joan Albert. Cap dels atacs va aconseguir conduir a la rendició de la fortalesa.
Durant el regnat d'Esteve el Gran, la Ciutadella de Suceava va ser defensada per una forta guarnició, dirigida per pârcălabi (governants reials). Al començament del regnat de Ștefan, s'esmenten els feligresos Iliaș i Ponici. A partir de la segona meitat del , els contramestres van rebre el nom de traginers de Suceava. Durant el setge de 1476, el porter de Suceava era Șendrea, el cunyat de Ștefan cel Mare, seguit de Luca Arbore.
La decadència de la fortalesa i la seva destrucció miniatura|Fortalesa de Suceava vista des de l'altiplà. Situada sobre un esperó de turó, la fortalesa també es va veure afectada per esllavissades.
La imatge mostra tres baluards parcialment reconstruïts, la franja blanca indica el nivell de les ruïnes a mitjan . A la distància es pot veure la torre de l'església de Sant Dumitru, construïda per Alexandru Lăpușneanu i amb 40 m d'alçada. Els successors de Ștefan cel Mare, Bogdan III (1504-1517) i Ștefăniță Vodă (1517-1527) van realitzar algunes petites obres de restauració de la fortalesa, a la muralla del recinte i a l'interior del fort.