esquerra|miniatura|Troesmis a la Tabula Peutingeriana. Troesmis era una antiga fortalesa legionària romana, un lloc important situat al Danubi i que formava una part clau del sistema fronterer Limes Moesiae. Al voltant d'aquesta fortalesa es va desenvolupar posteriorment la ciutat geto-dàcia. https://www.perseus.tufts.edu/hopper/text?doc=Ov.+Pont.+4.9.75&fromdoc=Perseus%3Atext%3A2008.01.0493 https://quod.lib.umich.edu/e/eebo/A08628.0001.001/1:4.4.16?rgn=div3;view=fulltext https://quod.lib.umich.edu/e/eebo/A08628.0001.001/1:4.4.9?rgn=div3;view=fulltextTOCILESCU 1883a, p. 101Gheorghe Mănucu-Adameșteanu, Comuna Turtucoaia, punct Iglița, cetățile Troesmis est și Troesmis vest. Considerații privind locuirea medio - bizantină din secolele X-XIII https://www.historia.ro/sectiune/travel/articol/top-10-cetati-din-dobrogeaAl. Simionov Ștefan - Troesmis, considerații topograficeRadu Florescu - Ghid arheologic al Dobrogei Estava situat a l'actual Romania a prop d'Igliţa-Turcoaia. Entre el 107 i el 161 va ser la llar de la Legio V Macedonica romana. Notitia Dignitatum mostra que durant els anys 337–361 va ser la seu de la Legio II Herculia.
Destrucció del lloc El lloc va ser concedit a Desire More per l'Imperi Otomà per a activitats agrícoles. El 1882 Desire More va iniciar les excavacions i les pedres del lloc antic es van vendre com a materials de construcció a Galați i Brăila. Sospitada pels vilatans musulmans locals que l'abast de l'excavació és una recerca del tresor, va començar una revolta local. Amb l'ajut d'Engelhardt, el representant francès a la Comissió del Danubi, la intervenció armada va aturar la revolta. Es van enviar 24 inscripcions epigràfiques a França.Vasile Barbu, Cristian Schuster Grigore G. Tocilescu si "Cestiunea Adamclisi" Pagini din Istoria Arheologiei Romanesti Quatre de les inscripcions van ser publicades per Theodore Mommsen el 1864.Bulletin de l'Institut de Corespondance Archeologicque de Rome, desembre 1864
Recerca El govern francès va enviar, el 1861–1867, un equip d'arqueòlegs dirigit per Boissiere i Ernest Desjardins. L'equip francès ha descobert 55 inscripcions llatines que fan referència a la història de Troesmis, Legio V Macedonica i Legio I Italica.Gr. G Tocilescu Adresa catre "Domnule Ministru alu Resbelului", MNA Archive, D7, File 1888, folio 64 La investigació va ser continuada pel Gr. G Tocilescu, destruint les antigues parets del lloc, per tal de trobar i guardar inscripcions.Vasile Barbu, Cristian Schuster Grigore G. Tocilescu si "Cestiunea Adamclisi" Pagini din Istoria Arheologiei Romanesti
Comptes històrics El poeta romà Ovidi ofereix una de les primeres proves documentals de l'antiga ciutat Dàcia de Troesmis com conquistat per Pomponio Flac de getes i donat al rei Rhecuporis dels tracis en els paràgrafs 4.9.79 del seu Epistulae ex Ponto a C. Pomponio Grecinus i 4.16.15 descrit com a "un home envejós". https://www.perseus.tufts.edu/hopper/text?doc=Ov.+Pont.+4.9.75&fromdoc=Perseus%3Atext%3A2008.01.0493 https://quod.lib.umich.edu/e/eebo/A08628.0001.001/1:4.4.16?rgn=div3;view=fulltext https://quod.lib.umich.edu/e/eebo/A08628.0001.001/1:4.4.9?rgn=div3;view=fulltextTOCILESCU 1883a, p. 101Gheorghe Mănucu-Adameșteanu, Comuna Turtucoaia, punct Iglița, cetățile Troesmis est și Troesmis vest. Considerații privind locuirea medio - bizantină din secolele X-XIII https://www.historia.ro/sectiune/travel/articol/top-10-cetati-din-dobrogeaAl. Simionov Ștefan - Troesmis, considerații topograficeRadu Florescu - Ghid arheologic al Dobrogei
El geògraf grec Ptolemeu també esmenta Troesmis al llibre 3, capítol 10 de la seva obra Geographia com a estació de la Legió Romana Legio V Macedonica.
L'Itinerarium Antonini també l' esmenta, situant-lo entre Beroe Piatra Frecăței i Arrubium (a una distància quadrada / m del primer i a 9 quadrats / m del segon) i atesta la presència de la Legió romana Legio I Iovia.
També s'esmenta a la Tabula Peutingeriana a les 8.3: Troesmis (a 23 metres quadrats de Beroe i a 8 metres quadrats d'Arrubium).
L'Itinerarium Burdigalense també l'esmenta, igual que la Cosmografia de Ravenna, Hierocles i l'emperador romà d'Orient Constantí VII.Laura-Diana Cizer, Toponimia județului Tulcea: considerații sincronice și diacronice, 303 pag., Editura Lumen, 2012
Referències
Categoria:Mèsia Categoria:Arquitectura militar de l'antiga Roma Categoria:Arquitectura militar de l'Imperi Romà d'Orient