Els creanarqueots (Crenarchaeota) són un filum dels arqueus del regne dels termoproteats (Thermoproteati). Inicialment es va creure que eren tots extremòfils (p. ex., termofils i psicròfils) però hi ha he estudis que els han identificat com als arqueus més abundants dels ambients marins. Varen ser originalment separats de la resta d'arqueus basant-se en les seqüències d'ARNr; des de llavors, les característiques fisiològiques com la mancança d'histones han recolzat aquest fílum.Tot i així se n'ha trobat alguns que sí que en tenen. Durant llarg temps tots els cultivables han estat termòfils o hipertermòfils, alguns dels quals capaços de créixer a 113°C. Aquests organismes són gramnegatius i morfològicament diversos; poden tenir forma de bastó, coc, filamentosa o més imprecisa.

Sulfolobus Un dels membres més caracteritzat és Sulfolobus solfataricus. Aquest organisme va ser originalment aïllat de dolls sulfurosos d'Itàlia i creix a 80°C i un pH de 2-4. Des d'aquesta caracterització inicial de Wolfram Zillig, un pioner en la recerca de termòfils i arqueus, ha caracteritzat espècies semblants del mateix gènere trobades arreu del món. A diferència de la gran majoria de termòfils cultivables, Sulfolobus creix aerobiòticament i quimiorganotròficament (aconseguint la seva energia de fonts orgàniques com els sucres). Aquests factors permeten un creixement més senzill que el dels organismes anaeròbics i han dut al Sulfolobus ha esdevenir un organisme model per a l'estudi d'hipertermòfils i d'un extens grup de virus que els parasiten.

Espècies marines A inicis del 1992, es van publicar articles que aportaven seqüències de gens pertanyents als crenarqueots en ambients marins. Des de llavors, s'ha fet servir la densitat dels seus particulars lípids de membrana per mesurar la seva abundància en el mar. Basant-se en aquestes mesures semblaria que són molt abundants i un dels principals contribuïdors a la fixació del carboni. També s'han trobat seqüències de crenarqueots en el sòl i en ambients d'aigua dolça suggerint que és un fílum ubic en tota mena d'ambients.

El 2005 es va publicar les proves del primer crenarqueot cultivable a baixes temperatures. El Nitrosopumilus maritimus és un organisme oxidador de l'amoni aïllat d'un aquari marí i fet créixer a 28 °C.

Cladograma Seguidament un cladograma dels crenarqueots, menyspreant totes les seqüències que encara no tenen classificació taxonòmicaBasat en Burggraf et al., 1997

Referències

Enllaços externs

Els crenarqueotes en el projecte Tree of Life Crenarqueotes en la Universitat de Wisconsin Virtual Microbiology site. Pàgina LSPN per als crenarqueots

Anàlisi comparativa de genomes crenarqueots (del DOE's IMG system)

Categoria:Arqueus