Enric Joaquim Joan Moner Castell (Figueres, Alt Empordà, 1900 – Hradištko, Txèquia, 1945) va ser un pagès, venedor de cavalls i membre de la Resistència francesa que va viure a França, fugit del servei militar obligatori espanyol. Durant la Segona Guerra Mundial, com a membre de la Resistència Interna, va fer feines de passador entre França i Espanya. Detingut per la Gestapo, va ser assassinat en un camp de concentració nazi.

Origen i primers anys Infància i joventut Enric Moner va néixer el 18 d'agost de 1900 a Figueres (Alt Empordà), al número 88 del carrer de Sant Pau, dins una família de pagesos humils. De petit no va anar a escola, ja que havia d'ajudar els seus pares, Josep Moner (Vilafant, Alt Empordà, 1859), traginer, i Mariana Castell (Sant Marçal, Rosselló, Catalunya del Nord,1862).

Va ser cridat al servei militar als 21 anys; llavors no sabia llegir ni escriure, per la qual cosa al seu expediente militar van haver de signar només els testimonis. Com que el seu pare tenia més de 60 anys, va sol·licitar una pròrroga d'incorporació a l'exèrcit, argumentant que el manteniment del seu pare era responsabilitat seva. Denegada la pròrroga, Enric Moner va decidir fugir-ne i va travessar la frontera francesa amb els seus pares, el juliol de 1921.

Contratemps d'un fugitiu Inicialment, tant els pares com l'Enric es van traslladar a casa d'un familiar. Al cap d'unes setmanes, el 13 d'agost de 1921, la policia municipal de Figueres va enviar una sol·licitud d'informació al cònsol espanyol a Perpinyà, demanant informació d'on parava l'Enric Moner. Aleshores, però, vivia a la població del VolóEn francès, Le Boulou. (Rosselló, Catalunya del Nord), tal com queda reflectit al padró municipal de 1921.Vegeu Archives du Départament des Pyrénées Orientales, Recensement de la population, liste nominative, Le Boulou, 1921, doc. 10NUM6M289/24 1921 . Enric Moner apareix amb el n. 139, abaix a dreta de la pàgina 11 del document descarregat. Els números precedents 137 i 138 corresponen als seus pares. Hi apareixen canviat l'any de naixement (1901) i el seu nom afrancesat (Henri), probablement per motius de seguretat o per confondre les autoritats.

Matrimoni i família Enric Moner es va casar amb Teresa Barris Mundet (Agullana, Alt Empordà, 1900) el 7 d'agost de 1921.Vegeu certificat de matrimoni d'Enric Moner i Teresa Barris.Els noms dels esposos hi apareixen afrancesats, «Henri Joachim Jean Moner» i «Thérese Madeleine Marine Barris». A la fi del document hi ha les signatures dels testimonis, però no dels esposos, els quals havien declarat que «no en saben». Al Voló, van tenir un fill, Josep (1922), i quatre filles, Enriqueta (1924), Fernanda (1926), Cecília (1928) i Dolors (1932).

Intent de retorn a casa Durant la Segona República Espanyola, el 4 d'octubre de 1934, Enric Moner i la seva família van tornar a Figueres.Vegeu el document d'enregistrament de 1934 de l'Ajuntament de Figueres. El fill petit Enric hi va néixer el 1936.Vegeu el document d'enregistrament de 1934 de l'Ajuntament de Figueres.Al document d'empadronament de 1934, entre els fills d'Enric Moner i Teresa Barris no hi consta la Fernanda, nascuda el 1926. És de suposar, per tant, que degué morir de nena.

Per a guanyar-se el pa a Figueres, va començar a treballar com masover a la masia Mas Ferrer, propietat d'en Josep Tutau i Estruch, un gran propietari de terres de la localitat.Vegeu Joan Vergés i Pineda (2019) Empordanesos als camps nazis. Figueres, Ed. Òscar Vergés Moreno. .El terratinent Josep Tutau i Estruch era net de Joan Tutau i Vergés, ministre d'Hisenda en el segon govern de la Primera República Espanyola. Vegeu Josep M. Bernils (1996) «El figuerenc Joan Tutau, ministre d'Hisenda de la Primera República» in Revista de Girona, n. 179. ISSN 0211-2663. Quan va morir el patró, la seva vídua, Sara Jordá Guanter, en va prendre la direcció. Per discrepàncies sobre la renda a pagar, va portar a judici l'Enric Moner. A més, l'ambient d'incertesa per la guerra provocada sublevació franquista va empènyer l'Enric i la seva família de nou cap a l'exili, tornant a França en 1938. Mesos després, el 18 de gener de 1939, la família Moner va rebre de la Sotssecretaria del Ministeri de Defensa l'ordre de decomís de la masia Mas Ferrer, com a conseqüència de la via judicial interposada per Sara Jordá.

Un altre cop a França La família Moner va tornar a viure al Voló; n'hi ha proves que les seves filles van assistir a l'escola local. Aquesta escola va haver de ser clausurada, com molts edificis públics de Catalunya del Nord, quan al febrer de 1939 la Segona República va perdre el front català, per a poder donar recer als més de 450.000 exiliats. La Retirada va ser el nom d'aquella onada de gent que va fugir de la venjança del franquisme.

Aleshores, Enric Moner feinejava com a traginer, segons es desprèn del certificat de naixement de la seva filla Henriette, i vivia amb la seva família en Morellàs i els Illes, al barri Mas de la Prada, a uns 10 km del Voló.Vegeu Archives du Départament des Pyrénées Orientales.

Resistència Xarxa Léon, moviment Combat Segons les dades conservades per l'exèrcit francès (Service Historique de la Défense, SHD), Enric Moner va començar a participar en la Resistència francesa al març de 1941. Inicialment va treballar en una xarxa anomenada Léon, que posteriorment s'integraria en el moviment Combat de resistència interna, oficialment Résistance Intérieure Française (RIF).Vegeu Ministère des Armées, Mémoire des hommes, «Henri Joachim Jean Moner». Com que coneixia pam a pam tots els amagatalls de la frontera catalana —quan va viure a Figueres entre 1934 i 1938, li portava cavalls a través de la frontera al patró Josep Tutau i Estruch—, feia feina de mugalari, especialment per fer passar de França a Espanya pilots aliats d'avions abatuts en territoris ocupats pels nazis i joves francesos que volien allistar-se a l'exèrcit lliure que s'estava formant a Àfrica del Nord.Vegeu Ministère des Armées, Mémoire des hommes, Service historique de la Défense, Caen.En tota la línia pirinenca hi va haver grups organitzats de fronterers o mugalaris, els quals van ajudar els pilots aliats a sortir de la França ocupada i arribar a Gran Bretanya. Al País Basc, va destacar especialment la xarxa Comète.

Detenció En una de les missions de la resistència, mentre esperava alguns que volien travessar la frontera, Enric Moner va ser arrestat per la Gestapo, el 2 d'abril de 1943, a la carretera que va de Morellàs i les Illes a Vivers (Rosselló, Catalunya de Nord). De seguida va ser empresonat en el fort de Perpinyà, on va romandre fins al 27 d'abril, quan va ser enviat al fort de Romainville (Les Lilas, Sena Saint-Denis, Illa de França).

Més tard, acabada la guerra el 1947, es va descobrir que Moner va ser denunciat per la intèrpret col·laboracionista Edwige Schorer.El nom d'aquesta dona no és clar. En les imatges de la premsa de l'època que mostra l'investigador Unai Egia apareix com a mínim «Edwige Schorer», «Hedwige Schoerr» i «Hedwige Schörr». Vegeu Unai Egia, "La Tigressa de Boulou" - Arxius departamentals d'Haut-Garona, Toulouse. Aquesta col·laboracionista va sembrar el pànic en tota la comarca, ja que participava, pistola en mà, en les ràtzies de la Gestapo.Tots aquests fets estan documentats en els articles de premsa de 1947, any en què es va celebrar el judici contra la col·laboracionista Edwig Schorer en un jutjat militar de Tolosa. En aquest judici la jove filla d'Enric, Henriette, va donar testimoniatge; hi va explicar com una vegada a l'acusat li va preguntar quan tornaria el seu pare i ella li va respondre, amb riures, que «el teu pare mai tornarà!». Vegeu Unai Egia, "La Tigressa de Boulou" - Arxius departamentals d'Haut-Garona, Toulouse.

Del camp de detenció a la deportació Compiègne, primer pas Enric Moner va estar en el fort de Romainville fins al 6 de maig de 1943, per a passar després al recinte de Compiègne. La zona del fronstalag 122 estava formada pel fort de Romainville i el recinte de Compiègne.Vegeu Fédération Nationale des Déportés et Internés, Résistants et Patriotes - FNDIRP «Pour la sauvegarde du Fort de Romainville ». Des d'allí, va escriure un parell de vegades per correu a la família, demanant que li enviessin el que podien.Enric Moner, en una de les cartes enviades des de Compiègne a casa, es mostra satisfet que «Joseph, a Alemanya, està bé». I és que, per a llavors, el fill major Joseph va entrar en l'exèrcit francès i va ser empresonat pels nazis en el stalag-command de Dortmund (Alemanya). Vegeu [https://collections.arolsen-archives.org/archive/2-3-3-2/?p=1&doc_id=78041171 Arxius Arolsen - Centre Internacional sobre la persecució nazi.

El 17 de gener de 1944 va sortir del recinte de Compiègne en un comboi de tren cap al camp de concentració de Buchenwald. En vagons per al bestiar, van ser deportats 1.943 homes, dels quals 232 eren republicans espanyols. El viatge del comboi va durar tres dies llargs, després de diversos intents de fuita de part dels deportats. Per això, com a càstig, els agents van alliberar un vagó i van repartir als seus presoners entre els altres cotxes. En un viatge de tres dies, els presos només van rebre menjar una vegada. Hi van arribar el 19 de gener de 1944.

De Buchenwald a Flossenbürg Un mes després, el 22 de febrer de 1944, Enric Moner va ser traslladat al camp de concentració de Flossenbürg. Allà el van registrar amb el nom «Henri Mone». En la fitxa dels seus béns, Effektenkarte, apareixen les poques coses que portava damunt: un casquet, un abric, una levita, dos pantalons, un jersei, tres camises, un parell de calçotets, un parell de sabates, uns mitjons i uns calçons. Li van assignar el número de matrícula 6448.

Hradištko Només després de dues setmanes a Flossenbürg, el 3 de març de 1944 va ser traslladat a un satèl·lit o kommando situat a 40 km de Praga, a l'àrea de Hradištko.El camp de Hradištko, en realitat, formava part de la gran àrea d'entrenament de SS-Truppenübungsplatz Böhmen, situada en una àmplia zona del poble de Benešove. Aquesta data serà l'última referència documentada de l'Enric.

El kommando de Hradištko es trobava a la vora del riu Vltava, dins d'una zona d'entrenament de la SS. Els nazis van expulsar a la població de la vall per a poder bastir el camp.Vegeu l'articlke de la viquipèdia en txec: Vysídlení Benešovska, Neveklovska a Sedlčanska.El deportat supervivent Yves Tanné (1924-2011) va relatar que, el dia de la seva arribada, el tren es va quedar a 8 km del camp de concentració. El camí fins al recinte va ser a peu en la neu, amb calçat improvisat amb trossos de paper i tela. En un ambient de terror, a l'abril, els joves de la SS van substituir als kapos, presos cuidadors de la zona, que colpejaven o mataven constantment als deportats. Vegeu Unai Egia Abril 1 Abril 1945, el INFIERNO en Hradištské - otros testimonios de los asesinatos en los días sucesivos y los culpables.

La feina dels deportats va ser construir defenses antitancs, amb les quals els nazis pretenien retardar al màxim l'atac soviètic, o de descarregar els materials portats als trens.

Mort Gràcies a la declaració de dos deportats supervivents del camp de Hradištko, fetes en diferents moments per Josep Casanovas i Louis Monet, es va saber que Enric Moner va ser assassinat a trets el 9 d'abril de 1945, a la carretera que porta al poble de Závist, poc després de sortir del camp. Aquests testimoniatges van ser escrits en l'ambaixada francesa de Praga, uns dies després de l'alliberament del camp.

Més tard, el 1950, el mateix Louis Monet va enviar una carta a la família Moner informant d'aquest tràgic succés. Gràcies a això, la família va poder accedir a les compensacions donades pels estats de França i Alemanya.

Memòria