El Quartet de corda núm. 17, op. 146, va ser compost per Mieczysław Weinberg el 1986. És el seu darrer quartet i el va dedicar als músics del Quartet Borodín en el 40è aniversari.

Una obra molt breu, amb poc més de setze minuts, farcida de cites de composicions recents i sorprenentment menys desolada i austera que moltes de les que la precedeixen, com si l'autor volgués deixar oberta una escletxa a l'esperança.

Moviments I. Allegro II. Andantino III. Allegro

Origen i context Aquesta composició, de durada notablement concisa —poc més de setze minuts— es distingeix per la presència de referències internes a obres recents del mateix autor. Contràriament al to sovint ombrívol i de marcada severitat que caracteritza una part significativa de la producció immediatament anterior de Weinberg, aquesta peça adopta un registre expressiu menys ombrívol. El seu discurs musical sembla insinuar una possibilitat de redempció o esperança, com si el compositor hagués volgut introduir deliberadament un element de llum enmig del seu propi univers creatiu, habitualment carregat d’inquietuds i tensions emocionals.

Anàlisi musical L'obertura del Quartet presenta un Allegro en compàs de 6/8, que evoca immediatament un caràcter dansaire i radiant. L'aparició posterior d'un solo de violoncel funciona com una al·lusió directa a la Sonata per a violoncel sol núm. 4 (op. 140, 1986), escrita per Weinberg en homenatge al 60è aniversari de Valentin Berlinski, membre fundador i violoncel·lista del Quartet Borodín. Aquest passatge solista introdueix la secció central de la composició, de tempo marcadament més lent, articulada fonamentalment mitjançant duets i trios. Aquesta part central, de to predominantment introspectiu i malenconiós, ocupa gairebé la meitat de la durada total de l'obra i es caracteritza per un increment progressiu de la tensió expressiva.

El tram final del Quartet s'inicia amb un diàleg entre violoncel i viola, que recorda l'estructura d'un scherzo''. Tanmateix, a mesura que la música avança, es recupera el tema inicial i el moviment dens de textures desemboca en una atmosfera d'alegria desbordant. L'obra culmina amb un enèrgic uníson en re, tonalitat especialment rellevant en la pràctica instrumental del quartet de corda.

En una de les escasses entrevistes que va concedir, Weinberg va declarar: «La consciència que algú espera la teva música és molt estimulant. Espero que el Quartet que estic escrivint vagi destinat al conjunt Borodín. Per a un compositor, això és d'una importància cabdal! En el procés de creació no cal considerar cap particularitat excessiva dels intèrprets que sovint interpreten les meves obres. No em cal pensar què hauria d'evitar perquè no funcionés bé després. Amb ells, sempre tot funciona!».

Referències

Bibliografia

17 Categoria:Composicions musicals del 1986 Weinberg 17