Spartacus és una sèrie de televisió estatunidenca produïda a Nova Zelanda que es va estrenar a Starz el 22 de gener de 2010 i va concloure el 12 d'abril de 2013. La sèrie de ficció es va inspirar en la figura històrica d'Espàrtac, un gladiador traci que del 73 al 71 aC va dirigir un important aixecament d'esclaus contra la República Romana sortint de Càpua. Els productors executius Steven S. DeKnight i Robert Tapert van centrar la primera temporada titulada Spartacus: Blood and Sand, a estructurar els esdeveniments de la fosca vida primerenca d'Espàrtac que van conduir a l'inici dels registres històrics.
Després de la finalització de la primera temporada la producció d'una altra temporada es va retardar perquè l'actor principal Andy Whitfield va ser diagnosticat amb un limfoma no hodgkinià en fase inicial, de manera que Starz va produir una minisèrie preqüela de sis capítols titulada Spartacus: Gods of the Arena. Quan el càncer de l'actor va reincidir, morint més tard l'11 de setembre de 2011, Starz va fer que l'actor Liam McIntyre assumís el paper d'Espartàc a la segona temporada titulada Spartacus: Vengeance. El 4 de juny de 2012, Starz va anunciar la tercera i última temporada, titulada Spartacus: War of the Damned.
Argument Blood and Sand
La història comença amb la participació d'un traci sense nom en una unitat d'auxiliars romans en una campanya contra els getes al Baix Danubi sota el comandament del legat, Claudius Glaber. El 72–71 aC, el general romà Marc Terentius Varró Lúcul, procònsol de la província romana de Macedònia, va marxar contra els getes, que eren aliats de l'enemic de Roma, Mitridates VI del Pont. Els getes assalten freqüentment les terres dels tracis, per la qual cosa Glaber els convenç que s'enrolin al servei dels romans com a auxiliars. Glaber és persuadit per la seva dona Ilithyia per buscar més glòria, decideix trencar l'atac dels getes i enfrontar-se directament a les forces de Mithridates a l'Àsia Menor. El traci, sentint-se traït, lidera un motí contra Glaber i torna per trobar el seu poble destruït. El traci i la seva dona Sura són capturats per Glaber l'endemà; el traci és condemnat a morir a l'arena dels gladiadors pel seu crim, mentre que s'emporten a Sura condemnada a l'esclavitud. El traci és enviat a Càpua a Itàlia, un centre d'entrenament de gladiadors. Contra tot pronòstic a l'arena, mata els quatre gladiadors designats per executar-lo i es converteix en una sensació instantània entre la multitud. El senador Albinius commuta el càstig de la mort a l'esclavitud. Amb el veritable nom del presoner desconegut, Lèntul Batiat, el propietari d'un ludus a Càpua, suggereix anomenar-lo "Spartacus", perquè va lluitar com el ferotge rei traci conegut per aquest nom en llatí.
Apreciant el talent brut i la popularitat ferotge del traci entre les masses, Batiat el compra per entrenar-se dins dels murs del seu ludus sota la tutela d'Enòmau, un antic gladiador i company d'esclaus conegut pels gladiadors com a Doctore, que significa instructor. Es fa amic de Varró, un romà que es va vendre com esclau per pagar els seus deutes i mantenir la seva família. És assetjat per gladiadors més veterans, en particular Crix, un gal invicte, i Barca, un cartaginès. Espàrtac aviat s'assabenta que Sura va ser venuda a un comerciant d'esclaus sirià. Batiat, que no ha pogut controlar Espàrtac durant els seus primers dies d'entrenament, promet trobar Sura i reunir-los a canvi de la cooperació del prometedor neòfit a l'arena.
Després de moltes proves gairebé fatals i molt més entrenament, Espàrtac assoleix l'estatus de llegenda viva i és nomenat el "Campió de Càpua". Batiat organitza la compra de Sura, però és lliurada mortalment ferida, suposadament després d'haver estat assetjada pels bandits en el camí. El seu assassinat va ser ordenat en secret per Batiat amb l'objectiu de mantenir Espàrtac fidel i concentrat. Espàrtac descarta la seva herència com a traci i oblida el seu somni de llibertat, contentant-se amb la vida com a campió. Mentrestant, Barca, desitjant comprar la seva llibertat, és assassinat per Batiat amb l'ajuda de l'esclau i antic gladiador Ashur. L'esposa de Batiat, Lucretia, està mantenint una aventura amb Crix. Ella i Batiat no han pogut concebre un fill, tot i que més tard queda embarassada del fill de Crix.
El punt d'inflexió arriba quan Spartacus està preparat per lluitar contra el seu únic amic al ludus, Varro, en una exhibició que celebra l'arribada a la virilitat del fill del magistrat capuà, Numerius. Ilithyia, que odia Espàrtac des que va avergonyir el seu marit Glaber pel seu motí, sedueix el jove i el convenç de demanar la mort per al perdedor de l'a lluita. Espàrtac guanya (com era d'esperar), i quan el jove posa el "polze cap avall", Batiat, desitjant congraciar-se amb el poderós pare del nen, obliga a Espartac a complir i matar Varro. Mentre pateix tant la seva ferida en aquesta lluita com el remordiment i el dolor per haver de matar el seu amic, Espàrtac té somnis febrils que el porten a sospitar que Batiat va organitzar la mort de Sura. Ho confirma forçant l'home de Batiat, Aulus, a confessar l'acte. Sabent que és tot o res quan es tracta de la resistència de la seva esclavitud, decideix "matar-los a tots" i liderar una revolta contra la casa governant per la qual va lluitar.
Per venjar-se, Espàrtac demana l'ajuda de Crix i la resta de gladiadors per derrotar la casa de Batiat d'una vegada per totes. S'organitza una batalla a mort entre Crix i Espàrtac per a l'elit de Capua al ludus. El doctore (a qui Batiat es refereix pel seu nom real, Enòmau) s'enfronta a Batiat per la mort del Barca i la mà d'Ashur. Espàrtac obté el suport de Mira, l'esclava de la dona de Batiat, que té l'encàrrec d'obrir la porta de la vila des de l'àrea d'entrenament. Crix es resisteix a ajudar a Espàrtac amb l'esperança de retrobar-se amb la seva amant Naevia; tanmateix, després de saber que el van afeblir per assegurar la victòria d'Espàrtac, en l'últim moment s'uneix a ell. El doctore inicialment impedeix que Espàrtac mati Batiat. En el consegüent caos d'assassinat dels gladiadors als guàrdies i d'alguns convidats, Crix persuadeix al doctore perquè s'uneixi a ell amb Espàrtac, mentre Illithyia s'escapa i fa que els seus guàrdies segellin la porta del ludus des de l'exterior. El doctore, complint la seva paraula, intenta matar Ashur, però la seva víctima prevista se li escapa. Crix fereix greument a Lucretia amb una punyalada d'espasa a l'abdomen, perforant-li l'úter i matant el seu fill per néixer. L'esposa de Varro mata a Numerius després de revelar-li que Varro era el seu marit, i Espàrtac finalment mata Batiat davant Lucretia greument ferida. Després de la massacre, Espartac es compromet a fer que "Roma tremoli".
Gods of the Arena La minisèrie presenta la història de la casa de Batiat i la ciutat de Càpua abans de l'arribada d'Espàrtac. La història principal s'obre poc després que Quintus Lentulus Batiatus es converteixi en lanista, gerent dels esclaus i gladiadors de la Casa, quan es fa càrrec del ludus del seu pare.
Ràpidament es descobreix que Batiat té grans ambicions, començant per sortir de l'ombra del seu pare. A mesura que avança la història, Batiat continua buscant la grandesa per a la casa sota el seu lideratge, així com el reconeixement del seu propi nom. Al seu costat hi ha la seva devota dona, Lucretia, que està disposada a ajudar el seu marit a assolir els seus objectius independentment del cost. Batiatus aviat posa totes les seves fortunes en un home que creu que portarà fama i glòria a la casa de Batiatus, el seu millor gladiador, el celta Cànic, un guerrer hàbil gairebé sense igual, que maneja les seves espases dobles a l'arena amb gran destresa. Tanmateix, els oponents de Batiat no es quedaran de braços creuats permetent el seu ascens a la grandesa sense desafiaments.
Adquirit com un recluta indisciplinat i desordenat al primer episodi, Crix el gal suporta inicialment burles i amenaces de mort, abans de convertir-se en un gladiador d'habilitat i fama només per darrere de Cànic. A mesura que Batiat evita els repetits intents del seu rival professional Tullius per obtenir Cànic, les seves relacions amb el seu pare Titus i l'amic Soloni comencen a patir la tensió de l'ambició implacable de Quintus. L'antic campió gladiador Enòmau es retira del combat a contracor per convertir-se en doctore, mentre que els reclutes sirians Ashur i Dagan es converteixen en enemics ferotges mentre Ashur intenta demostrar que és digne de ser un gladiador. Els veterans gladiadors Barca i Cànic accepten l'estrella en ascens de Crix, però temen que les seves pròpies carreres pateixin, ja que les maquinacions de Batiat i Lucretia per cortejar l'elit de Càpua acaben en tragèdia per a diversos membres de la llar. En contra de tot això, l'esplèndida nova arena de la ciutat està a punt d'acabar-se i amb ella els jocs d'obertura que convertiran els homes en déus. Quan s'obre l'arena, els gladiadors de Solonius i Batiat competeixen entre ells, els gladiadors de Batiat s'imposen en la competició. Cànic torna a demostrar que és el campió de Càpua i el déu de l'arena i, en virtut de la seva victòria contra els gladiadors de Solonius, guanya la seva llibertat.
Vengeance Després de la sagnant fugida de la Casa de Batiatus que va concloure Spartacus: Blood and Sand, la rebel·lió dels gladiadors comença a fer por al cor de la República Romana a Spartacus: Vengeance. El pretor Claudius Glaber i les seves tropes romanes són enviades a Càpua per aixafar la creixent banda d'esclaus alliberats d'Espàrtac abans que puguin infligir més danys. Espàrtac té la possibilitat d'escollir entre satisfer la seva necessitat personal de venjança contra l'home que va condemnar la seva dona a l'esclavitud i, finalment, a la mort, o fer els sacrificis més importants necessaris per evitar que el seu exèrcit en germen es trenqui.
War of the Damned Aquesta darrera temporada d'Spartacus va començar a emetre's el 25 de gener de 2013 i va concloure el 12 d'abril de 2013. Aquesta temporada segueix la lluita final entre Espàrtac i Marc Licini Cras Dives. Cras persegueix Espàrtac mentre lluita per alimentar el seu exèrcit d'antics esclaus cada cop més gran. Espartac obtè diverses victòries contra les forces de Cras i continua frustrant els romans. La sèrie culmina amb una batalla directa entre Espàrtac i Cras.
Repartiment i personatges Gladiadors i esclaus Andy Whitfield (temporada 1 i preqüela) i Liam McIntyre (temporades 2-3) com Espàrtac (Spartacus), un esclau traci que es converteix en gladiador al ludus de Lentulus Batiatus abans de liderar un aixecament d'esclaus. Manu Bennett (temporades 1–3 i preqüela) com a Crix (Crixus), un gal, va ser el principal gladiador de Batiatus abans d'Espartac. Interès amorós de Naevia, i líder secundari de la rebel·lió. Lesley-Ann Brandt (temporada 1 i preqüela) i Cynthia Addai-Robinson (temporades 2–3) com a Naevia, l'esclava personal i lleial de Lucretia. Interès amorós de Crix. Peter Mensah (temporades 1-2 i preqüela) com Enòmau (Oenomaus) - Doctore (entrenador) de gladiadors de Batiatus numida, i assessor reticent dels rebels. L'històric Enòmau era un gal. Nick E. Tarabay (temporades 1–2 i preqüela) com Ashur, un antic gladiador sirià la cama del qual va quedar paralitzada a l'arena per Crix; més tard serveix a Batiatus com a comptable i esbirro. Jai Courtney (temporada 1) com a Varro, un ciutadà romà que es va vendre al ludus per mantenir la seva família. Antonio Te Maioha (temporada 1 i preqüela) com Barca, anomenat "Beast of Carthage" (Bèstia de Cartago), és un dels gladiadors més reeixits de Batiatus, serveix com a guardaespatlles del seu amo. Erin Cummings (temporada 1) com a Sura, l'esposa d'Spartacus. Dan Feuerriegel (temporades 1-3) com Agron, un gladiador germànic que va ser venut al ludus de Batiatus, va ser el primer a unir-se a Espàrtac en la seva revolta.