miniatura|Retrat del Comte-Duc d'Olivares, pintat per Velázquez el 1635 El Gran Memorial o memorial secret del Comte-Duc d'Olivares és un informe confidencial, que el 25 de desembre de 1624 hauria set elaborat pel valido Comte-Duc d'Olivares per a Felip IV d'Espanya, en el qual relatava la difícil situació per la qual travessava la Monarquia Hispànica i exposava els remeis o «acompliments» per a superar-la. miniatura|Retrat de Felip IV d'Espanya, pintat per Rubens en 1628 En síntesi, l'Olivares proposava uniformitzar les lleis i institucions dels «Regnes, Estats i Senyorius» de la monarquia composta hispànica per a reforçar l'autoritat del rei i aconseguir arreu el mateix poder que tenia a la Corona de Castella.

Consta de moltes indicacions, però al paràgraf clau del document, després d'enumerar els diferents regnes, l'Olivares deia al rei que «el negoci més important de la seva Monarquia» era «reduir aquests regnes de què es compon Espanya a l'estil i lleis de Castella, sense cap diferència, que si vostra Majestat ho aconsegueix serà el príncep més poderós del món».

La primera plasmació d'aquesta política seria el projecte d'Unió d'Armes, presentat per Olivares dos anys després, i que va fracassar en provocar, entre altres raons, la Crisi del 1640 que féu trontollar la Monarquia Hispànica —de fet el regne de Portugal va recuperar la independència, però no el Principat de Catalunya.

Debat sobre l'autenticitat i autoria El fet que no fos conegut pel públic abans de 1788 i que les còpies existents en biblioteques i arxius siguin molt diferents entre si i molt posteriors a la seva suposada redacció, indica que l'autoria i data d'aquest document s'han de prendre amb cura. Hi ha qui dubta que no sigui una falsificació elaborada entorn de 1700. Ara bé, la política posterior a la suposada redacció del Memorial encaixa perfectament amb allò que s'hi proposa.

Antecedents miniatura|Rendició de Breda L'esclat de la Guerra dels Trenta Anys i la depressió econòmica que afectà bona part d'Europa al , feu que els governants de les monarquies compostes es plantegessin assolir més cohesió i uniformitat. Consideraren que la diversitat inherent a aquest tipus de monarquia era un obstacle per a un govern eficaç quan calia mobilitzar al màxim els recursos i augmentar els ingressos de les hisendes reials per fer front a guerres cada cop més costoses, fruit de la revolució militar de l'Edat Moderna. Per exemple, els consellers de Lluís XIII de França van insistir a aplicar el sistema dels pays d'élections, on l'autoritat del monarca era molt més àmplia que en el sistema dels pays d'états. És en aquest context que se situa el projecte d'Olivares resumit en l'aforisme Multa regna, sed una lex, «Molts regnes, però una llei». Segons l'historiador Elliott «La diversitat legal i institucional dels regnes de la monarquia hispànica representava un impediment intolerable per als seus plans de mobilitzar al màxim els recursos i obtenir la cooperació militar entre aquells que eren essencials per a la supervivència.»

La nova política proposada per l'Olivares modificava el model polític de la monarquia composta dels Àustries en el sentit d'uniformitzar les lleis i institucions de tots els seus «Regnes, Estats i Senyorius» per aconseguir que el rei hi tingués el mateix poder del que gaudia a Castella. Tot això va quedar plasmat al memorial secret preparat per Olivares per a Felip IV, datat el 25 de desembre de 1624, en què després de fer una detallada descripció del sistema de govern de la Monarquia Catòlica i dels greus problemes que l'afligien, exposava els remeis, que van quedar resumits en un paràgraf clau que deia:

Influència posterior El pensador i escriptor del  Melchor de Macanaz va manifestar rebuig a la figura del Comte-duc, les postures polítiques del qual va acusar de tiràniques i obtsuses. Tot i això, algunes de les pròpies propostes polítiques guarden paral·lelismes amb les del Memorial del Comte-duc.

Antonio Cánovas del Castillo, historiador i president del govern durant la Restauración borbónica, reproduí alguns dels paràgrafs més coneguts en el seu llibre Estudios del reinado de Felipe IV publicat el 1888. Més tard, en Cànovas va considerar que el memorial havia de llegir-se com un manifest en el qual s'establien les bases del projecte d'Estat nació espanyol del valido de Felip IV.

Referències

Bibliografia

(texto editado). (texto editado y lectura guiada).

Categoria:Batalles de la Guerra dels Segadors