va ser un cardenal de l'Església catòlica i arquebisbe de Breslau durant el període de l'Alemanya nazi.
Joventut Adolf Bertram va néixer a Hildesheim, província de Hannover, a Prússia (avui Baixa Saxònia). Va estudiar teologia a la Universitat de Múnic, a la Universitat d'Innsbruck i a la Universitat de Würzburg, on es va doctorar en teologia, i a la Pontifícia Universitat Gregoriana de Roma, on es va doctorar en dret canònic el 1884. Va ser va ser ordenat sacerdot el 1881.
El 26 d'abril del 1906 va ser elegit bisbe de Hildesheim, una elecció que va rebre la confirmació papal el 12 de juny de 1906.
Vuit anys més tard, el 8 de setembre de 1914, el papa va confirmar la seva elecció pel capítol de la catedral de Breslau com a bisbe d'aquesta seu, i en va prendre possessió el 28 d'octubre. Des de 1824 el títol de Príncep-bisbe de Breslau era un títol merament honorífic atorgat als titulars de la seu, sense un principat-bisbat de domini secular exercit pel titular, però atorgant un escó a la Cambra dels Lords de Prússia i a l'austríaca. Això, però, va ser abolit quan Àustria i Prússia es van convertir en repúbliques després del 1918. Bertram va continuar utilitzant també el títol de príncep-bisbe fins que va ser nomenat arquebisbe de Breslau el 13 d'agost de 1930.
Cardenal El 4 de desembre de 1916 Bertram va ser creat cardenal però només in pectore per por de provocar una reacció negativa contra l'Església per part dels Aliats, especialment del bàndol italià.
Després de cessar les hostilitats, el seu nomenament es va publicar el 5 de desembre de 1919 i se li va assignar l'església titular de Sant'Agnese fuori le mura el 18 de desembre de 1919. Des de 1919 fins a la seva mort, també va ser president de la Conferència de Bisbes Catòlics de Fulda, el màxim representant de l'Església catòlica a Alemanya.
Aixecaments de Silèsia miniatura|esquerra|Escut d'armes del cardenal Bertram com a príncep-bisbe. Al llarg dels aixecaments polonesos contra Alemanya en algunes parts de l'Alta Silèsia, va subratllar la seva actitud proalemanya, en línia amb la seva declaració anterior de ser un "bisbe alemany" adscrit a l'estat alemany, que va generar polèmica i crítiques pels polonesos.Stanisław Sierpowski. Watykan wobec polsko-niemieckich plebiscytów 1919–1921 (1988) Durant tot el trastorn, va intentar influir al Vaticà en nom d'Alemanya. Al seu torn, va ser anomenat "xovinista alemany" i acusat de ser " antipolonès",. ja que va eliminar els sacerdots polonesos i els va substituir per alemanys a l'Alta Silèsia durant els esdeveniments. Va prohibir als sacerdots polonesos participar en activitats culturals i polítiques poloneses, però va permetre que els alemanys participessin en l'agitació política. Bertram va qüestionar el decret del papa Benet XV que li ordenava abstenir-se de visitar l'Alta Silèsia durant el plebiscit de l'Alta Silèsia, qualificant-lo de "resultat de la intriga polonesa" d'August Hlond, amic personal de Benet XV.
Ordre de 21 de novembre de 1920 El 21 de novembre de 1920, quatre mesos abans del plebiscit de Silèsia, Bertram va emetre una ordre que feia dependre l'activitat política dels sacerdots locals de l'acord del prebost local i recolzada per l'amenaça de greus sancions de l'església si es trencava. Atès que el 75%-80% dels rectors eren alemanys, i els sacerdots locals eren regularment sacerdots jesuïtes polonesos immigrats de la Petita Polònia, això es considerava que donava suport al bàndol alemany en el plebiscit, i el públic polonès va reaccionar amb ira. Wincenty Witos va dir a Bertram que si no fos per la seva ordre, tres quartes parts de la població de l'Alta Silèsia votaria a favor de Polònia. Al final, gairebé el 60% de l'Alta Silèsia va votar a favor d'Alemanya.Compare the results on Upper Silesia plebiscite. El govern polonès va protestar contra la decisió de Bertram davant el Vaticà, i el Ministeri d'Afers Exteriors polonès va iniciar accions oposant-se al decret.
Conflicte amb membres del clergat polonesos Un comitè especial de 91 sacerdots de l'Alta Silèsia va emetre una declaració a la Santa Seu en la qual alertaven de les conseqüències de les accions de Bertram i de l'"amargor" creixent entre la població que perjudicaria l'Església catòlica a llarg termini. Van demanar un boicot a la seva ordre i van declarar lleialtat al Vaticà. Aviat, els sacerdots van rebre el suport d'alts membres del clergat polonès. El 30 de novembre, a la residència dels cardenals Aleksander Kakowski i Dalbor i els bisbes Bilczewski, Sapieha, Teodorowicz, Fulman i Przeździecki van enviar una carta al papa per advertir-lo que Bertram participava en una activitat política en nom del bàndol alemany i amenaçava de trencar les relacions entre el Vaticà i l'estat polonès, així com la nació polonesa, i suplicaven al papa que revoqués l'ordre de Bertram.
A mesura que es van conèixer les conseqüències de l'ordre de Bertram, el Parlament polonès va debatre sobre la ruptura de relacions amb el Vaticà o la destitució de l'ambaixador polonès al Vaticà. Finalment, el govern polonès va decidir emetre una nota de protesta, i el Vaticà va revocar el seu delegat a Polònia, Achille Ratti, qui esdevindria més tard el papa Pius XI.
El 7 de novembre de 1922, Bertram va perdre la seva competència episcopal a les parròquies de la diòcesi de Breslau que havien passat a formar part de Polònia, és a dir, al priorat austrohongarès, actualment polonès de Cieszyn Silèsia oriental (adquirida per Polònia el 1918/1919), i al priorat alemanya de la Silèsia Superior Oriental (apoderada per Polònia el 20 de juny de 1922). El 17 de desembre la Santa Seu va establir per a aquestes zones una Administració Apostòlica exempta, que va erigir com a nova la diòcesi de Katowice el 28 d'octubre de 1925 per la butlla Vixdum Poloniae Unitas. Les parròquies del nord-oest de la txecoslovaca Cieszyn Silesia (Zaolzie) van romandre sota la jurisdicció de Bertram de Breslau.
Darrers anys de la República de Weimar Per la seva butlla "Pastoralis officii nostri" el papa Pius XI va elevar Bertram a arquebisbe de Breslau el 13 d'agost de 1930, complint les estipulacions del concordat entre l'Estat Lliure de Prússia i la Santa Seu. Aleshores Bertram supervisaria tres sufragànies a la nova província eclesiàstica de l'Alemanya Oriental de Breslau, les diòcesis de Berlín i Ermland, així com la Prelatura Territorial de Schneidemühl.
L'any 1930, va rebutjar un funeral religiós per a un conegut funcionari nazi amb el motiu que els principis del nacionalsocialisme eren incompatibles amb la fe catòlica.Ronald J. Rychlak. "Goldhagen v. Pius XII", First Things, volume 124 (June/July 2002): p. 37-54 Catholic Education Resource CenterEn una declaració àmpliament divulgada, va criticar com a greu error la glorificació unilateral de la raça nòrdica i el menyspreu per la revelació divina que s'ensenyava cada cop més a tot Alemanya. Va advertir contra l'ambigüitat del concepte de "cristianisme positiu", una religió altament nacionalista que els nazis fomentaven. Aquesta religió, va dir, "per a nosaltres els catòlics no pot tenir un sentit satisfactori, ja que cadascú l'interpreta com vol".
El 1932, però, va demanar el permís de Roma per unir-se al Partit Nazi, però va ser rebutjat perquè l'Església no volia implicar-se en la política."I forbid," wrote the future Pope Pius XII, "that ecclesiastical authorities or church interests be utilized for party politics", "Three Popes and the Jews", Pinchas Lapide, p. 92, 1967, Hawthorn
El Tercer Reich Durant els primers mesos de 1933, els camises marrons i membres catòlics del Partit Nazi que no podien entrar a missa perquè els bisbes havien prohibit entrar a l'església d'uniforme començaren a assistir als serveis protestats, on no exisita aquesta prohibició. Això plantejà l'alarmant espectacle d'una defecció en massa. El cardenal Bertram va convèncer els bisbes que aixequessin la prohibició; i la tolerància passiva no trigà en convertir-se en suport massiu. L'1 de maig d'aquell any van ser molts els sacerdots participants a les cerimònies públiques celebrades en motiu del "Dia del Treball Nacionalsocialista". I la Conferència Episcopal de Funda va fer pública l'1 de juny d'una carta pastoral donant la benvinguda al "despertar nacional" i al nou propòsit d'establir una autoritat nacional forta, tot i que expressava també la seva preocupació per la insistència dels nazis en la raça i en l'amenaça que pesava sobre les institucions catòliques.
El març de 1933, el president d'un grup interreligiós va sol·licitar l'ajuda de Bertram per protestar contra el boicot als negocis jueus organitzats pels nazis, però va ser rebutjat perquè ho considerava com una qüestió purament econòmica i perquè, al seu parer, la premsa jueva havia guardat silenci sobre la persecució dels catòlics.Lapide, 1967, p. 99
El 4 d'octubre de 1933 comunicà amb alarma al papa Pius XI els conflictes que podrien causar l'ambició nazi d'exercir un control total sobre la societat, la prohibició dels diaris catòlics, la ingerència de l'Estat a les obres de caritat de l'església i la dissolució o "coordinació" de les associacions catòliques de voluntariat.
El gener de 1937, una delegació de bisbes alemanys, entre els que es trobaven Beltram, Faulhaber i Galen, alarmats per l'escalada del conflicte entre el Tercer Reich i l'Església Catòlica alemanya, denunciaren els nazis per la violació del concordat. La resposta del papa, i Faüllhaber redactà uns esbós d'una encíclica, que ampliada pel secretari d'estat cardenal Pacelli, esdevindria Mit brennender Sorge, que es llegiria pràcticament a tots els púlpits catòlica alemanys el 21 de març de 1937, després d'haver-se imprès en secret.
A la vigília de la Segona Guerra Mundial, l'Alemanya nazi i, en molt menor mesura, Polònia es van annexionar parts de Txecoslovàquia, els Sudets i Zaolžje/Zaolzie, la part nord dels quals era un component de la diòcesi de Bertram. Després de la presa de poder polonesa de Zaolžje, que mai va ser reconeguda internacionalment, el govern polonès va demanar a la Santa Seu que destituís Bertram de la jurisdicció a la zona annexada recentment polonesa.For the parishes in southerly Zaolžje, belonging to the jurisdiction of the Archdiocese of Olomouc, Poland had achieved likewise the deposition of Archbishop Leopold Prečan of Olomouc. La Santa Seu va complir, i el papa Pius XI va sotmetre les parròquies catòliques de Zaolžje a una administració apostòlica sota Stanisław Adamski, bisbe de Katowice, que va exercir aquesta administració fins al 31 de desembre de 1939.Jerzy Pietrzak, "Die politischen und kirchenrechtlichen Grundlagen der Einsetzung Apostolischer Administratoren in den Jahren 1939–1942 und 1945 im Vergleich", in: Katholische Kirche unter nationalsozialistischer und kommunistischer Diktatur: Deutschland und Polen 1939–1989, Hans-Jürgen Karp and Joachim Köhler (eds.), (=Forschungen und Quellen zur Kirchen- und Kulturgeschichte Ostdeutschlands; vol. 32), Cologne: Böhlau, 2001, p. 157–74, at pg. 160;
Segona Guerra Mundial Durant tota la guerra, el cardenal Bertram mostrà una ferma lleialtat vers el Führer, mantenint una relació cordial i personal amb Hitler. Com a cap ex officio de l'episcopat alemany va enviar salutacions amb motiu del 50è aniversari d'Adolf Hitler l'any 1939 en nom de tots els bisbes catòlics alemanys, un acte que va enfadar el bisbe Konrad von Preysing; Bertram va ser el principal defensor de l'acomodació, així com el líder de l'església alemanya, una combinació que va regnar en altres aspirants a opositors al nazisme.Phayer, Michael. 2000. The Catholic Church and the Holocaust, 1930–1965. Indianapolis: Indiana University Press, pg. 75;