Conspiración de la escalera, va ser un esdeveniment ocorregut el 1844 a la Cuba espanyola, particularment a l'àrea de Matanzas. Fruit de la convulsió social que vivia l'illa pel tràfic i esclavització de negres, la Capitania va destapar una «suposada» conspiració dels esclaus per aixecar-se contra els seus amos. La resolució del recent designat Capità General Leopoldo O'Donnell va ser implacable: 3.066 persones van ser encausades, 78 de les quals afusellades, milers empresonades i centenars desterrades.¿Existió realmente la conspiración de la Escalera en Cuba?». Todo Cuba. 14 de marzo de 2018. Consultat el 28 de juny de 2021. El procés judicial va ser portat per la Comissió Militar de Matances, presidida per Fulgencio Salas.García García, 2010, p. 12
La crisis de la Trata, o el proleg la conspiració de la Escalera Cap a la quarta dècada del va fer crisi el problema de la trata, és a dir el tràfic d'esclaus, que Espanya s'havia obligat amb Anglaterra a suprimir a partir de 1820, però que s'anava tolerant, de manera encoberta, no no obstant un nou compromís, subscrit el 1835. L'oposició, cada cop més vigorosa, dels abolicionistes britànics i cubans, a aquest criminal trànsit, i els interessos en joc dels esclavistes de l'Illa, van produir derivacions socials, econòmiques i polítiques. Socials, perquè els esclaus, creixents en nombre, van conspirar i fins i tot van acudir a la rebel·lió, amb la qual cosa van arribar a constituir una altra vegada, com el 1804 i el 1812, motiu de greu preocupació per als pobladors blancs de l'Illa. Econòmiques, perquè només estaven afectats els interessos dels traficants d'esclaus i dels hisendats cubans, sinó també els dels amos de cafetars, ramaders i línies de ferrocarril. Polítiques, perquè les autoritats espanyoles van implicar en el moviment subversiu els cubans blancs anti-esclavistes i els negres lliures, acabalats o de talent, i els negrers, per la seva banda, van abrigar la idea d'incorporar Cuba als Estats Units si Espanya es doblegava, finalment, davant els anglesos i efectivament suprimia l'odiós comerç d'esclaus.
Turnbull i les seves activitats abolicionistes a Cuba 250px|derta|miniatura|Il·lustració de l'Harper's Weekly (1868). Robert Paquette identifica aquesta imatge amb l'escala a què els esclaus sospitosos eren lligats per altres negres, abans de ser interrogats pel seu amo amb un fuet. En aquella època ocupava el Ministeri de Relacions Exteriors d'Anglaterra Henry John Temple (conegut com, Lord Palmerston), qui, impulsat pels filantrops anglesos, i tenaç, com era, en els assumptes que emprenia, es va proposar perseguir severament el trànsit negrer i obligar Espanya a posar en llibertat tots els esclaus introduïts a Cuba amb posteritat el 1820. Per tal d'assegurar el millor èxit dels seus plans, Palmerston va nomenar Cónsul General de la Gran Bretanya a l'Havana David Turnbull, abolicionista distingit, qui havia visitat les Antilles, fins i tot Cuba, i estudiant les condicions dels esclaus en les mateixes, fruit de la qual va ser una obra Travels in the West, Cuba; with notices of Porto Rico and the slave trade, és a dir <<Viatge a l'Occident, Cuba, amb notícies de Puerto Rico i de la trata>>, en què es fustigava virilment a l'esclavitud.
L'arribament de Turnbull a l'Havana, el novembre de 1840, va produir una gran alarma entre els traficants i els amos d'esclaus, que classificaven aquell d'abolicionista del tipus del frare Las Casas. Turnbull, en efecte, a penes va arribar, va començar a desplegar una doble activitat: a) tocant a les introduccions clandestines d'esclaus, b) en la investigació dels que, per haver estat portats a l'Illa amb posterioritat als tractats anglo-hispans, eren de dret lliures. Pel que fa al primer extrem, Turnbull es va posar en contacte amb diversos anti-esclavistes significats, com Domingo Delmonte, i tan bon punt es va possessionar el nou capità general, Jerónimo Valdés, li va dirigir un enèrgic escrit. Pel que fa al segon punt, va realitzar personalment el cònsol anglès les perquisicions necessàries, i en una ocasió es va traslladar a Cárdenas (província de Matanzas), on va interrogar minuciosament diversos negres que prestaven serveis en un nou hotel, per haver tingut notícies que havien vingut de Jamaica, després de 1820, i havien estat reduïts aquí a l'esclavatge.
La reacció dels esclavistes no es va fer esperar, i dos súbdits britànics van ser acusats: l'un, maquinista del ferrocarril de Güines, d'haver causat intencionadament un xoc de trens; l'altre, dedicat als negocis de Camagüey, d'haver proferit, durant un dinar a Vertientes (província de Camagüey), conceptes ofensius per a les autoritats espanyoles. Turnbull no es va desanimar per això, i sense deixar d'interessar-se pels seus compatriotes en desgràcia, va continuar la seva labor contrària a la tracta i per l'emancipació dels negres mantinguts il·legalment a l'esclavitud. El governador Valdés, al principi, va atendre el diplomàtic anglès, quant a la tracta, i fins i tot va arribar a dictar un bàndol, pel qual es donava als traficants d'esclaus, un termini de sis mesos per liquidar els seus operacions. No estava d'acord, però, el Capità General amb la llibertat dels nombrosos negres introduïts després del 1820, ja que estimava que aquesta mesura redundaría en perjudici d'Espanya, bé perquè els propietaris afectats busquessin protecció als seus interessos en l'annexió als Estats Units, bé perquè els altres esclaus, considerant-se lliures també, s'insurreccionessin. Per això, Valdés, sense ser esclavista, va acabar per col·locar-se obertament al grup dels enemics de Turnbull. A aquest efecte, el bàndol abolicionista no va fer efectiu en transcórrer el termini, i es va queixar una vegada i una altra al govern espanyol contra les activitats del cònsol anglès.miniatura|Castell de la Fuerza on fou internat unes hores Turnbull, abans de la seva expulsió de l'IllaEl govern espanyol, però, es va abstenir d'actuar contra l'enviat britànic, i per contra, pressionat pel gabinet anglès, va arribar a ordenar al Capità General de Cuba la llibertat dels esclaus introduïts a la mateixa després de 1820. Més tard, però, reemplaçat a Anglaterra el fogós Lord Palmerston pel conciliador George Hamilton-Gordon (conegut com Lord Aberdeen), es va procedir al relleu de Turnbull, que va haver d'anar-se'n de Cuba, però va tornar gairebé de seguida, seguint-li el rastre a uns negres anglesos capturats per contrabandistes i internats a la regió oriental. Detingut el tenaç abolicionista pel comandant d'armes de Gibara, va ser traslladat a l'Havana, conduint-se al castell de la Força, on va estar pres una hores fins que finalment se'l va expulsar de l'Illa, aquesta vegada de manera definitiva.
Les activitats antiesclavistes de l'ex cònsol havien determinat notable agitació en contra de l'odiosa esclavitud i un incident en què es va posar en relleu de nou l'elevada talla moral de José de la Luz Caballero, en fer-se aquest que es revoqués un acord de la Societat Econòmica, en què se separava aquell com a membre corresponsal, no perquè s'hagués fet indigne de tal honor, sinó perquè era abolicionista i això desagradava el governador Valdés.Luz va dirigir a la Societat un escrit, en el qual deia: <No es pensi que parlaré en pro ni en contra de les opinions del Sr. Turnbull: no vull tampoc ocupar-me de la seva persona, recordar la seva condició d'estranger, que a un poble il·lustrat devia donar dret a més generosa cortesania; jo només veig un home a qui s'acaba de fer una injustícia, a qui defensaria encara que fos el meu major enemic...>
El cens de 1841: notable increment registrat de la població esclava Per altra banda, les prevencions de Lord Palmerston i de Mr. Turnbull contra la tracta clandestina estaven justificades, ja que a Cuba hi havia un notable increment de la població esclava, com a conseqüència de la introducció clandestina d'africans, malgrat els compromisos subscrits amb els anglesos. En efecte, estudiant el cens aixecat pel governador Valdés, en un dels anys en què actuava Turnbull (1841), s'observa que els barons esclaus havien augmentat a 281.250 i les femelles del mateix estat social, a 155,245, fet que fa un total de 436.495, contra 152.838 negres lliures i 396.291 blancs, d'un i altre sexe. Tot això, sense comptar que molts hisendats deixaven de registrar part dels seus esclaus, per no haver de confessar que s'havien adquirit il·lícitament.
Els esclaus van augmentar encara més, de 1841 a 1843, ja que la correspondència creuada a l'època refereix la sortida de vaixells negrers per a l'Àfrica i la venda, a Cuba, a bon preu, de tot el carregament portat. Tan era així, que en una carta confidencial escrita a finals de l'any darrerament esmentat, es calcula en no menys de 900.000 els esclaus existents a l'Illa, i en uns 400.000, els lliures de color. Encara que aquestes xifres indubtablement exagerades, només cal assenyalar el fet que sumats els esclaus i els negres lliures, segons el cens de 1841, donen un gran total de prop de 600.000, contra una quantitat de blancs no superior a 450.000.
Terror basat en la possibilitat d'una revolta general de negres: l'anomenada Conspiració de la Escalera miniatura|El general Leopoldo O'Donnell El gran augment de la població de color, unit a la prèdica de la igualtat social i al ressentiment que causaven als esclaus els abusos dels seus amos, expliquen el terror basat en la possibilitat d'una revolta general d'esclaus i, com a seqüela, els excessos comesos durant el procés de la Conspiración de la Escalera, sorgida el 1844 i anomenada així per un dels cruels mitjans emprats: el d'amarrar a una escala i assotar amb el fuet els esclaus acusats, fins a obtenir que aquests confessessin o delatessin les persones que es volia comprometre.
Era llavors capità general de Cuba el general Leopoldo O'Donnell, que ocupava el càrrec des d'octubre de 1843, en què havia reemplaçat el substitut interí Jerónimo Valdés. El nou mandatari de l'Illa era un jove autoritari i poc escrupolós, que, tot just possessionat del comandament, estava desitjós d'imposar un càstig exemplar, ja que la població cubana estava esglaiada d'espant, davant la sublevació en massa, ocorreguda a principis de novembre, dels esclaus de l'enginy Triunvirato, els quals havien assaltat altres finques sucreres, donant mort a diverses persones blanques --entre elles, dues dones i un nen-- i cremat alguns bohíos (cabanes), abans de ser continguts per un piquet de cavalleria, sortit, de pressa, de Matanzas.
En els primers dies de desembre de 1843, Esteban d'Oviedo, propietari d'un altre enginy de la zona matancera i amo tristament famós <per les seves crueltats i horrorosa tirania>, va comunicar a les autoritats la revelació que li havia fet una de les seves esclaves de l'existència d'una extensa conspiració, que havia d'esclatar el primer dia de Pasqua de Nadal. O'Donnell va disposar que s'ocupessin militarment les finques del partit de Sabanilla i que es formés consell de guerra a quaranta-un esclaus que apareixien com a capitosts i altres cent, que se suposava partidaris. Quinze dels compromesos van ser executats. Als restants se'ls va condemnar a presó i a patir assots, a les seves finques respectives.
Com O'Donnell va estimar que la conspiració de l'enginy d'Oviedo no era un fet aïllat, i malgrat les indagacions que al voltant d'aquella es van fer no donaven peu als temors del Capità General, aquest va ordenar al fiscal que continués les investigacions i va comissionar a Oviedo i al tinent general de milícies de Matanzas perquè, extra-judicialment, esbrinessin el necessari per tal de trobar el veritable origen dels freqüents conats que s'estaven registrant al camp i que havien afectat els enginys Triunvirat, Acana, Concepción, San Lorenzo, San Rafael, Trinidad i Santa Rosa, aquest darrer propietat de la família Aldama.