Estònia

La República d'Estònia (en estonià, Eesti Vabariik o Eesti) és un estat de l'Europa del Nord, constituït per una porció continental i un gran arxipèlag al mar Bàltic. Limita amb el mar Bàltic a l'oest; i amb el golf de Finlàndia, al nord; al sud, amb l'estat bàltic germà —Letònia—; i amb Rússia, a l'est. Té poc més d'un milió tres-cents mil habitants, distribuïts en 45 mil quilòmetres quadrats. Estònia és membre de la Unió Europea des de l'1 de maig del 2004; i de l'OTAN, des del 29 de març del 2004. Estònia és el país on viuen la majoria dels estonians, que són les persones del grup ètnic que viuen o són procedents d'Estònia.

Els estonians són un poble baltofinès íntimament i ètnica connectat als finesos i als lapons. El país té lligams culturals i històrics amb els països nòrdics, http://www.vm.ee/eng/nat/1210.html particularment amb Finlàndia, Suècia i Dinamarca.

La llengua estoniana forma part del grup ugrofinès i és propera al finès; ambdues estan relacionades amb l'hongarès i les altres dues llengües pertanyents al grup finoúgric. Juntament amb el finès, l'hongarès i el maltès— l'estonià forma part del grup de llengües oficials de la Unió Europea que no són d'origen indoeuropeu.

El nom actual d'Estònia probablement es deu a l'historiador romà Tàcit, que al seu llibre Germània (ca. 98) va descriure el poble que vivia a la regió de l'actual d'Estònia com els estis, un poble bàrbar diferent dels altres pobles de la regió. Igualment, hi havia en les antigues sagues escandinaves relats sobre la regió d'Estònia com a Eistland. Però la primera vegada que els mateixos estonians van anomenar-se així va ser durant el període d'enfortiment de la cultura estoniana a mitjan .

Durant segles, l'actual Estònia fou ocupada per altres pobles, per la qual cosa hi ha una lleugera influència de Rússia, Dinamarca, Suècia, Finlàndia i Alemanya en la cultura estoniana. La noció de poble va venir molt més tard, només a la meitat del , amb un fort creixement cultural sumat al creixement de la població urbana, en el transcurs de la industrialització i de l'elevació del nivell cultural de la població, cosa que va afavorir la unió de pobles del mateix origen, i que va resultar en un estat autònom, establert amb la promulgació de la Constitució del 1917.

Història

Prehistòria Els assentaments humans a Estònia van ser possibles fa 11.000-13.000 anys, quan el gel de l'última glaciació es va fondre. L'assentament més antic conegut a Estònia és la solució Pulli, que estava a la vora del riu Pärnu, prop de la ciutat de Sindi, al sud-oest d'Estònia. D'acord amb les proves de radiocarboni, va ser col·locada al voltant de fa 11.000 anys al començament del novè mil·lenni abans de l'era comuna. miniatura|esquerra|Eines fetes per la cultura Kunda, Museu d'Història d'Estònia

S'ha trobat evidència de les comunitats de caça i pesca que hi ha al voltant de 6500 aC, prop de la ciutat de Kunda al nord d'Estònia. Artefactes d'os i pedra similars als trobats a Kunda s'han descobert a Estònia en una altra part, així com a Letònia, al nord de Lituània i al sud de Finlàndia. La cultura Kunda pertany a l'edat de pedra mitjana, o període Mesolític.

En els primers segles de l'era comuna, les subdivisions polítiques i administratives van començar a emergir a Estònia. Dues subdivisions més grans van aparèixer: la província (estonià: kihelkond) i la terra (estonià: maakond). La província comprenia diverses marques d'ancians o llogarets. Quasi totes les províncies, com a mínim, una fortalesa. La defensa de l'àrea local era dirigida pel més alt funcionari, el rei o ancià. Al , els següents grans terrenys s'havien desenvolupat a Estònia Revala, Harjumaa, Saaremaa, Hiiumaa, Läänemaa, Alempois, Sakala, Ugandi, Jogentagana, Soopoolitse, Vaiga, Mõhu, Nurmekund, Järvamaa i Virumaa.Estonia and the Estonians (Studies of Nationalities) Toivo U. Raun p.11

Edat mitjana miniatura|esquerra|Mapa de la Confederació de Livònia, al 1260. Es mostren els territoris de l'Estònia danesa al nord, els bisbats de Dorpat i Ösel-Wiek i els territoris de l'orde Livonià

Se suposa que els primers pobles que van habitar el territori actual d'Estònia van ser els estis, nòmades d'origen fínic que vivien en tribus semiorganitzades, però sense unitat entre si. Al , l'Església catòlica va organitzar per mitjà del rei Valdemar II de Dinamarca, una croada per cristianitzar les tribus paganes del mar Bàltic. La lluita va durar gairebé 20 anys, delimitant el territori estonià al nord amb Dinamarca i al sud, dividit entre diversos bisbats i l'orde dels Livonians, un poderós orde cristià que va aconseguir derrotar totes les tribus locals i dominar la major part del territori.

El 1248, Tallinn (Reval) va adoptar un govern autònom basat en la llei de Lübeck i, anys després, va entrar en la lliga Hanseàtica, fent la regió important comercialment i assenyalant la pèrdua del domini danès a la regió. Després de diversos tractats amb els lituans i els russos, Dinamarca no va aconseguir contenir l'augment del poder militar dels vassalls, influenciats pels Westfàlia i uns altres pels Livònia, fins que, el 1343, els estonians, fins llavors subjugats i tinguts només com a serfs dels nobles, van organitzar la revolta de la Nit de Sant Jordi, en la qual van renunciar al cristianisme i van lluitar contra la servitud. L'orde Teutònic, que controlava la Livònia, va acabar amb la revolta dos anys després i va comprar el territori de Dinamarca. Així, s'iniciava el període del domini dels teutons sobre Estònia.

Domini suec Al , el territori d'Estònia tornava a tenir importància. El recentment format Imperi Rus, en la seva idea d'imperialisme i afavorit pel debilitament de l'orde teutònic, a causa del litigi amb la Unió Lituanopolonesa al sud, va envair la Livònia, considerant-la terra dels seus ancestres. Mentrestant, Dinamarca, Suècia i Polònia, que no aprovaven l'avanç rus sobre terres tan pròximes als seus dominis, constituïren una aliança militar per contenir l'avanç rus a la regió.

miniatura|Quadre pintat el 1910, per Gustav Cederström, que retrata la victòria del rei Carles XII sobre les flotes russes a Narva, durant la gran Guerra del Nord El 1559 es va desencadenar la Guerra de Livònia, en la qual van lluitar danesos, suecs i polonesos per obtenir el territori de la Livònia i contenir l'avanç rus, que ja havia conquerit el bisbat de Dorpat. Quan els suecs van dominar la regió nord, els polonesos la regió sud, i els danesos les illes del bisbat de Ösel-Wiek, va tenir inici una altra guerra, la Guerra nòrdica dels Set Anys (1563 - 1570). Derrotats els russos en la Batalla de Narva, es va consolidar l'avanç i el domini suec de la regió nord, i el 1629 les terres de la Livònia, fins llavors controlades pels polonesos.

Aleshores, el 1645, després de la nova derrota de Dinamarca, amb el tractat de Brömsebro es va completar el domini suec d'Estònia. Els suecs van ser la tercera nació a dominar el territori d'Estònia, però el fet va portar beneficis al poble estonià, antigament només tingut com a serf dels nobles que dominaven la regió. Va ser en aquesta època que van sorgir les primeres escoles a les viles estonianes, que eren capaces d'ensenyar al poble a llegir alguns ensenyaments religiosos. Va ser oberta també, pel rei Gustau II Adolf de Suècia, a Tartu, la primera universitat a Estònia. Anys després, posteriorment a la Guerra dels Trenta anys, mestres alemanys van venir a l'acadèmia de Tallinn, van dirigir aules com a les acadèmies alemanyes, i van augmentar la influència que els alemanys sempre van tenir a Estònia.

Imperi rus Després d'una guerra amb el príncep de Brandenburg, Suècia va fer una reformaLectura addicional: El Regne suec en les Nacions Bàltiques a les terres dels nobles a Estònia, que va generar descontentament i va propiciar el retorn d'altres nacions al territori estonià. Es va generar llavors, el febrer del 1700, la gran Guerra del Nord, una vegada més participant-hi Dinamarca, Polònia, Rússia i Saxònia, contra els suecs. Després de moltes batalles i revoltes, com la batalla de Poltava, els russos van aconseguir derrotar les tropes personals del rei Carles XII i conquerir Tallinn, i finalment van dominar Estònia i Livònia, fet requerit des de l'època d'Ivan IV de Rússia.

Durant el , la creació de les universitats a Estònia va propiciar un fort creixement cultural de la població, amb la més gran utilització de l'idioma propi i de la valoració de la cultura estoniana. Va ser la primera vegada que els estonians es bolquen com un poble i els intel·lectuals buscaven la creació d'una nació. Aprofitant la inevitable caiguda de l'Imperi Rus, i ja descontents amb algunes mesures de l'imperi, es revoltaren en conjunt amb la Revolució de 1905 i van ser fortament reprimits per l'exèrcit rus. Aquest, però, va ser el primer pas real per a la independència, que seria aconseguida després de la Revolució de 1917, que donaria per primera vegada una terra independent als estonians, la República d'Estònia, amb la bandera que significava el blau dels llacs i del cel, el negre del sòl de la terra natal, i el blanc, la felicitat del poble.La bandera d'Estònia (en anglès)

Estònia independent, les ocupacions i la recuperació de la independència Durant els primers 22 anys d'independència (1918-1940), Estònia va passar per una turbulenta vida política, amb la dissolució de partits; el primer president no va ser triat fins al 1938. Però, en l'aspecte cultural, va ser un període de forta activitat, amb la creació de moltes escoles que ensenyaven en estonià i la garantia de l'autonomia cultural de les minories,Minoria composta per jueus, russos ortodoxos i descendents de tribus antigues estonianes. única en tota l'Europa de l'Est. Però, a causa d'aquesta política de neutralitat, Estònia va ser blanc de l'ocupació durant la Segona Guerra Mundial.

A causa d'un estratagema soviètic,Vegeu Pacte Molotov-Ribbentrop Estònia va ser ocupada el 1940 per l'URSS. El 1942, els alemanys van envair la Unió Soviètica i van començar per ocupar Estònia. En un primer moment, els estonians van estar contents, a causa de l'antiga aproximació amb els alemanys i també per somiar amb el retorn d'una Estònia independent, fet que immediatament va ser descartat pel govern de Hitler. Quan la invasió alemanya de l'URSS va fracassar i els alemanys van sortir d'Estònia, la segona invasió soviètica es va mostrar inevitable, a causa del desgast del país en la guerra. Així, es va establir la República Socialista Soviètica d'Estònia.

Durant els 52 anys d'annexió i ocupació militar soviètiques, molts moviments de revolta —i fins i tot d'escamots— es van formar a Estònia; el més conegut fou el Metsavennad (Germans del bosc), però tots van ser reprimits pel govern de Moscou. Entre 1987 i 1991 va tenir lloc la Revolució Cantant.

El 20 d'agost del 1991 Estònia va recuperar la seva independència. Els primers presidents foren Lennart Meri (1992–2001) i Arnold Rüütel (2001–2006). Després de la sortida de l'exèrcit rus el 1994, Estònia va augmentar els seus llaços comercials amb la resta d'Europa, i va obtenir un alt creixement econòmic als anys 2000. Va obtenir el seu ingrés a l'OTAN el 29 de març del 2004 i a la Unió Europea, l'1 de maig del 2004. Els posteriors presidents han sigut Toomas Hendrik Ilves (2006–2016), Kersti Kaljulaid (2016–2021) i Alar Karis (2021-...).

Política miniatura|