Algorfa és un municipi del País Valencià situat al nord de la comarca del Baix Segura.

Toponímia El topònim Al gorfa és d'origen àrab (الغرفة, al-gurfa, les golfes) i apareix ja en la crònica de Jaume I, el "Llibre dels feits". El seu significat és el de cambra on es conservava o recollia la collita de blat, encara que en algunes zones de la taifa musulmana de Dénia i de València feia referència a la cambra alta de les alqueries on es guardaven la majoria de collites.

Història Antiga alqueria musulmana dependent del castell de Montemar. Darrere la conquesta, i durant la dominació castellana, passà a ser propietat de l'orde de Santiago quan el 1272, es va realitzar el repartiment de les terres d'Oriola. El 1328 Alfons II concedix privilegi als naturals del Regne de València en què concedia jurisdicció menor. Amb l'abolició dels Furs pel Decret de Nova Planta va ser anul·lat el privilegi. En 1568 passa a propietat de la família Rosell que la vincula al senyoriu de Benejússer com a propietat no vinculada. El 1755 va fundar-se la parròquia d'Algorfa. El 1761 es va instituir l'hereuatge en favor del brigadier Francisco Ruiz Dàvalos regidor d'Oriola qui en 1762 va convertir-lo en marquesat de "Algorfa y Peñacerrada", del que fou el seu primer titular i a petició del qual, Carles IV, va tornar a concedir la jurisdicció menor, per donar suport a la política de colonització interior, a favor d'Ignacio Pérez de Sarrió, senyor de Formentera, qui en compliment del privilegi ordenà construir-hi 16 cases. Els colons es comprometien a pagar anualment al marquès 6 lliures pel lloguer de la casa, la partició de fruits pel gaudi de la terra i dues gallines. Depengué d'Almoradí fins al 1789, data en què va emancipar-se rere nombrosos plets.

Demografia La població és de llengua castellana però l'últim cens de 2001 indica que el 8% de la població sap parlar valencià, i tothom l'estudia a la seua escola municipal encara que no és obligatori, per tant la gent jove domina les dues llengües oficials. El municipi ha crescut molt als últims anys (1.093 habitants en 1991 i 4.625 en 2011) a causa de la immigració del Magrib i de Sud-amèrica. Evolució demogràfica d'AlgorfaFont: Població de fet segons l'INE. Alteracions dels municipis en els Censos de Població des de 1842, Sèries de població dels municipis d'Espanya des de 1996.1900 1910 1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1991 2000 2006 2007 2011 2016 422 429 494 445 517 751 960 968 1.068 1.113 1.243 2.914 3.645 4.625 3.222

Economia L'economia se centra principalment en l'agricultura de regadiu (taronges, llimes, carxofes), tot i que s'ha anat dirigint cap al sector serveis i el turisme.

Monuments i llocs d'interés miniatura|esquerra|Vista del castell de Montemar Castell de Montemar. Esta casa senyorial va ser construïda a finals del i des de llavors va pertànyer a la família dels comtes de Casa Rojas. Mai va tindre utilitzacions militars, generalment va ser utilitzat com a residència estiuenca dels successius amos. El seu estil és quelcom afrancesat. Té dues torres quadrades i dues de circulars amb els cantons de carreus. La torre principal que podem anomenar "de l'homenatge", té timbassos en els seus cantons i merlets amb les seues coronacions inclinades cap a l'exterior. Posseïx un pati quadrat rodejat per una galeria situada en la primera planta. Església Parroquial. Dedicada a la Mare de Déu del Carme, està situada, com és característic en tots els pobles del Baix Segura del Segura, prop de l'Ajuntament i enfront de la Plaça d'Espanya. Ermita. S'eleva sobre un xicotet tossal, que li permet ser albirada des de qualsevol punt. Constituïx un dels exemples més representatius d'Algorfa. Construïda a principis de segle amb pedres de la pedrera d'Algorfa.

Política i govern Composició de la Corporació Municipal El Ple de l'Ajuntament està format per 11 regidors. En les eleccions municipals de 26 de maig de 2019 foren elegits 8 regidors del Partit Socialista del País Valencià (PSPV-PSOE), 2 del Partit Popular (PP) i 1 de Ciutadans - Partit de la Ciutadania (Cs).

Alcaldes Des de 2015 l'alcalde d'Algorfa és Manuel Iván Ros Rodes del Partit Socialista del País Valencià (PSPV-PSOE).

Festes locals Festes Patronals. Se celebren a partir del 16 de juliol en honor de la Mare de Déu del Carme.

Notes

Referències

Enllaços externs

Institut Valencià d'Estadística . Portal de la Direcció General d'Administració Local de la Generalitat . Ajuntament d'Algorfa . El portal de la Vega Baja. País Valencià, poble a poble, comarca a comarca, de Paco González Ramírez, d'on s'ha extret informació amb consentiment de l'autor.

Categoria:Municipis del Baix Segura