LAcadèmia de Jurisprudència i Legislació de Catalunya és una Corporació de Dret públic amb personalitat jurídica independent. Les seves finalitats són l'estudi i la investigació del dret, la col·laboració a la reforma de la legislació i el foment de la cultura jurídica.
Història La seva fundació primerenca cal fixar-la el 22 de gener de 1777, data en què el president de la Reial Audiència de Catalunya (borbònica), Felip de Cabanes, en nom del monarca Carles III de Castella, aprovà les ordenances de l'Academia de Jurisprudencia Teórico-práctica, antecedent de l'actual. Aquesta primera institució acadèmica tingué, tanmateix, una vida efímera, ja que perdurà només fins a la Guerra del Francès, al començament del .Diccionari d'Història de Catalunya; ed. 62; Barcelona; 1998; p. 4
No fou fins al 1840 que el Col·legi d'Advocats de Barcelona rellançà l'acadèmia de manera real i efectiva. L'any 1936 organitzà el Primer Congrés Jurídic Català. Posteriorment va tenir els seus alts i baixos (entre ells la suspensió de 1939 a 1954 per la dictadura franquista) i ha perdurat fins a l'actualitat. El 1971 organitzà el Segon Congrés Jurídic Català, juntament amb altres entitats jurídiques.
L'acadèmia La seva funció principal és l'estudi del dret i l'elaboració de dictàmens sobre reformes legislatives. L'acadèmia la conformen 36 acadèmics numeraris, un nombre reduït d'acadèmics/ques d'honor i els/les acadèmics/ques electes corresponents, totes elles persones doctorades o llicenciades en Dret, distingides per la investigació, l'estudi o la pràctica del Dret i domiciliades en el territori de Catalunya.
Ha estat presidida, entre d'altres, per Manuel Duran i Bas, Guillem August Tell i Lafont, Amadeu Hurtado i Miró, Joan de Déu Trias i Giró, Josep Maria Trias de Bes i Giró, Lluís Duran i Ventosa, Antoni Borrell i Soler i Ramon Maria Roca i Sastre.
Arxius A l'arxiu intern de l'acadèmia es guarden les actes de la institució, a través de les quals es pot reconstruir la seva història -editada en forma de monografia l'any 2000-, i es pot resseguir tota la seva activitat, no només vers l'exterior, sinó també les comunicacions internes, algunes d'elles d'un gran contingut jurídic. D'altra banda, la prestigiosa Revista Jurídica de Catalunya, de la qual l'Acadèmia n'és co-fundadora, publica els discursos d'obertura de curs, les memòries i les necrològiques, i abans editava també els discursos d'ingrés, tal com diuen els Estatuts, discursos que esdevenen peces jurídiques d'una enorme rellevància, tant per la diversitat de temes tractats com per la profunditat en el seu tractament. Tanmateix, en l'actualitat, per motius diversos, aquests discursos d'ingrés no s'hi publiquen.
El seu fons de memòries i discursos és obert al públic.
Presidents 2020 - actualitat Francesc Tusquets i Trias de Bes 2016 - 2020 Lluís Jou i Mirabent 2008 - 2016 Josep Delfí Guàrdia i Canela 2000 - 2008 Robert Follía i Camps 1992 - 2000 Josep D. Guàrdia i Canela 1988 - 1992 Lluís Figa i Faura 1984 - 1988 Josep Joan Pintó i Ruiz 1977 - 1984 Miquel Casals i Colldecarrera 1969 - 1977 Francesc d'A. Condomines i Valls 1965 - 1969 Ramon Maria Roca i Sastre 1959 - 1965 Josep Maria Trias de Bes i Giró 1955 - 1959 Joan Ventosa i Calvell 1954 - 1955 Antoni Borrell i Soler 1934 - 1937 Amadeu Hurtado i Miró 1932 - 1934 Josep Roig i Bergadà 1930 - 1932 Ramon Coll i Rodés 1925 - 1930 Antoni Borrell i Soler 1922 - 1925 Josep Oriol Anguera de Sojo 1920 - 1922 Joan Martí i Miralles 1918 - 1920 Francesc de P. Maspons i Anglasell 1917 - 1918 Narcís Verdaguer i Callís 1915 - 1917 Lluís Duran i Ventosa 1913 - 1915 Guillem August Tell i Lafont 1911 - 1913 Joan Maluquer i Viladot 1909 - 1911 Frederic Rahola i Trèmols 1907 - 1909 Joaquim Almeda i Roig 1906 - 1907 Antoni Borrell i Soler 1905 - 1906 Josep Pella i Forgas 1903 - 1905 Ramon d'Abadal i Calderó 1901 - 1903 Joan de Déu Trias i Giró 1899 - 1901 Guillem M. de Brocà i de Montagut 1897 - 1899 Àlvar M. Camín i López 1895 - 1897 Joan Josep Permanyer i Ayats 1894 - 1895 Josep M. Planas i Casals 1892 - 1894 Manuel Duran i Bas 1890 - 1892 Felip Bertran i d'Amat 1888 - 1890 Joan Coll i Pujol 1886 - 1888 Magí Pla i Soler 1883 - 1886 Melcior Ferrer i Bruguera 1882 - 1883 Manuel Duran i Bas 1879 - 1882 Joan Baptista Orriols i Comas 1877 - 1879 Amador Guerra i Gifre-Trobat 1875 - 1877 Josep Pena i Roca 1873 - 1875 Estanislau Reynals i Rabassa 1871 - 1873 Magí Pla i Soler 1867 - 1871 Manuel Duran i Bas 1864 - 1867 Felip Vergés i Permanyer 1861 - 1864 Marià Rives i Támaro 1859 - 1861 Pere Nolasc Vives i Cebrià 1857 - 1859 Ramon Roig i Rey 1848 - 1857 Ramon Martí i d'Eixalà 1841 - 1848 Josep Bertran i Ros 1840 - 1841 Joaquim Rey i Esteve 1840 - 1840 Ramon Roig i Rey
Referències
Enllaços externs
Categoria:Creus de Sant Jordi 1996