Philippe Guillaume, més conegut com a Albert Dupontel, és un actor, director de cinema i guionista francès nascut l'11 de gener de 1964.
Biografia Inicis Fins a l'edat de 20 anys, Philippe viu amb el seu pare metge i la seva mare dentista a Conflans-Sainte-Honorine. A l'edat de quatre anys i mig, és enviat de tornada des del jardí d'infants mentre el director es queixa de no poder sostenir-lo.
Més tard va ser estudiant de l'escola Paul Bert a Conflans, on va practicar judo i gimnàstica. Després del batxillerat, va seguir, entre 1982 i 1986, quatre anys d'estudis mèdics a la Facultat de Medicina de Bichat.
Posteriorment, es va formar a l'Escola Nacional de Teatre de Chaillot, on va estudiar durant dos anys sota la direcció d'Antoine Vitez. Tria com a nom artístic Albert Dupontel; de fet desitja preservar la seva família i especialment als seus pares. Durant aquest període d'aprenentatge des de 1986 fins a 1988, va interpretar petits papers. També va anar breument alumne d'Ariane Mnouchkine durant una dotzena de dies. Ella li va oferir entrar en la seva companyia de teatre, però va declinar la proposta perquè era poc inclinat a posseir un grup de teatre comunitari.« Albert Dupontel dans Hep Taxi ! » , RTBF.be, 20 octobre 2013.
Trajectòria En 1990, va crear amb les "Sales Histoires" (Històries brutes), una sèrie de contes per a Canal + .
L'agost de 1990, va començar amb representacions teatrals com a comediant en una exposició individual al teatre Graslin de Nantes. Patrick Sebastien, un animador popular de televisió, li proposa d'actuar en el seu programa. Aquesta primera escena televisual li va permetre guanyar visibilitat i fer un gira amb el seu espectacle. En 1992, Dupontel va actuar a L'Olympia i va obtenir un gran èxit amb els seus esquetxos.
A més del teatre és un apassionat del cinema. El 1992 va produir el seu primer curtmetratge, Désiré. Després, tracta de fer un llargmetratge però troba dificultats per a obtenir diners. Molts distribuïdors i productors pensen que la seva pel·lícula és massa violenta i pertorbadora, que al públic no li agradarà. Al final, Alain de Greef, director de les programes de Canal + l'ajuda li proposa un dia de promoció en Canal +. Així surt Bernie el 1996 i ven més de 800.000 entrades al cinema.
En 1998, realitza el seu segona llargmetratge, Le Créateur (el Creador), que tracta de l'angoixa de la creació artística. Ven menys de 200.000 entrades i esdevé fracàs comercial. Al mateix temps, és premiat per la seva interpretació dramàtica a La Maladie de Sachs (La malaltia de Sachs), per la que és nominat als Premis César. Multiplica les aparicions al cinema, tant en comèdies com en drames. Alguns papers són molt polèmiques, com això de la pel·lícula Irréversible de Gaspar Noè.
En 2006, surt el seu tercer llargmetratge : Enfermés Dehors, que supera les 500 000 entrades al cinema. El rodatge és difícil perquè Albert Dupontel realitza totes les acrobàcies i la pel·lícula té un petit pressupost.
En 2008, realitza Le Vilain. Per primera vegada, comparteix el cartell amb una actriu molt famosa, Catherine Frot. Aquesta pel·lícula és més dolça que les seves altres obres i supera el milió d'entrades al cinema.
En 2013 surt la seva cinquena pel·lícula : 9 mois fermé, amb Sandrine Kiberlain. Per primera vegada, assoleix les 2.000.000 d'entrades.
El 2017 protagonitza Ens veurem allà dalt, una cinta amb guió del mateix Albert Dupontel que és una adaptació de la novel·la de Pierre Lemaitre.
Filmografia Actor Cinema
1988: Encore de Paul Vecchiali: Alain 1988 : La Bande des quatre de Jacques Rivette: un (faux) voyou 1989: La Nuit du doute de Cheikh Djemai 1991 Une vie rêvée (curtmetratge)Ida Palomba: France / / Fiction / 22'00 1993: Chacun pour toi de Jean-Michel Ribes: Gus 1994: Giorgino de Laurent Boutonnat: l'infermer 1996: Un héros très discret de Jacques Audiard: Dionnet 1996 : Bernie d'Albert Dupontel : Bernie Noël 1998: Serial Lover de James Huth: Eric Cellier 1999: La Maladie de Sachs de Michel Deville: el doctor Bruno Sachs 1999 : Du bleu jusqu'en Amérique de Sarah Lévy: el professor Helpos 1999 : Le Créateur d'Albert Dupontel : Darius 2000: Les Acteurs de Bertrand Blier: un oficial de police 2001: L'Origine du monde de Jérôme Enrico: el travesti 2002: Petites Misères de Philippe Boon i Laurent Brandenbourger: Jean 2002 : Irréversible de Gaspar Noé: Pierre 2002 : Monique : toujours contente de Valérie Guignabodet: Alex 2003: Les Clefs de bagnole de Laurent Baffie: ell mateix 2004: Le Convoyeur de Nicolas Boukhrief: Alexandre Demarre 2004 : Llarg diumenge de festeig de Jean-Pierre Jeunet: Célestin Poux 2006: Fauteuils d'orchestre de Danièle Thompson: Jean-François Lefort, el pianista 2006 : Enfermés dehors d'Albert Dupontel : Roland 2006 : Avida de Benoît Delépine, Gustave Kervern: le garde du corps 2006 : Président de Lionel Delplanque: el president de la república 2006 : Odette Toulemonde d'Éric-Emmanuel Schmitt: Balthazar Balsan 2007: Jacquou le croquant de Laurent Boutonnat: el pare de Jacquou 2007 : Chrysalis de Julien Leclercq: David Hoffmann 2007 : L'Ennemi intime de Florent-Emilio Siri: el sergent Dougnac 2008: Louise-Michel de Gustave Kervern et Benoît Delépine: Miro 2008 : Paris de Cédric Klapisch: Jean, le maraîcher 2008 : Deux Jours à tuer de Jean Becker: Antoine Méliot 2009: Le Vilain d'Albert Dupontel : Sidney 2010: Le Bruit des glaçons de Bertrand Blier: le cancer 2011: La Proie d'Éric Valette: Franck Adrien 2011 : La Brindille d'Emmanuelle Millet: el director del museu 2012: Cadres noirs de Manuel Boursinhac 2012 : Le Grand Soir de Gustave Kervern i Benoît Delépine: Jean-Pierre Bonzini 2013: 9 mois ferme d'Albert Dupontel : Bob 2015: En équilibre de Denis Dercourt: Marc 2016: Les Premiers, les Derniers de Bouli Lanners: Cochise 2017: Ens veurem allà dalt d'Albert Dupontel : Albert Maillard 2020: Adieu les cons d'Albert Dupontel : Jean-Baptiste Cuchas 2020: Mon cousin de Jan Kounen: un pacient de l'hospital psiquiàtric (cameo) 2022: Big Bug de Jean-Pierre Jeunet: l'home amb la pròtesi (caméo)
Curtmetratges 1992: Désiré d'Albert Dupontel : el metge 1996: Je suis ton châtiment de Guillaume Bréaud
Televisió 1990: V comme vengeance d'Andy Bausch 2011: Belmondo, itinéraire… de Vincent Perrot i Jeff Domenech : ell mateix (testimoni)
Director i guionista miniatura|Albert Dupontel al 65è Festival Internacional de Cinema de Canes.
1992 : Désiré (curtmetratge) 1996 : Bernie 1999 : Le Créateur 2006 : Enfermés dehors 2009 : Le Vilain 2013 : 9 mois ferme 2017 : Ens veurem allà dalt 2020 : Adieu les cons Distincions Premi Any Categoria Pel·lícula ResultatPremis Cèsar1997 Millor primera pel·lícula Bernie Millor actor secundari Un héros très discret 2000Millor actor La Maladie de Sachs 2009 Deux Jours à tuer 2014 Millor pel·lícula9 mois ferme Millor direcció Millor guió original Millor actor 2018 Millor pel·lículaEns veurem allà dalt Millor direcció Millor adaptació Millor actor 2021Millor actorAdieu les cons Millor direcció Millor pel·lícula Millor guió original César des lycéens Premis Lumières2009Millor actorDeux Jours à tuer2014 Millor pel·lícula9 mois ferme Millor direcció Millor guió 2018 Millor pel·lículaEns veurem allà dalt Millor guió 2021 Millor pel·lículaAdieu les cons Millor direcció Millor actor Globes de cristal 2007Millor actor Enfermés dehors 2009 Deux Jours à tuer 2014 Millor pel·lícula9 mois ferme Millor actor 2018 Millor pel·lículaEns veurem allà dalt Millor actor Premi Louis-Delluc 2013 9 mois ferme Premi Jacques-Prévert al guió 2014 Millor guió original 9 mois ferme Festival Internacional de Cinema Fantàstic de Yubari1998Millor pel·lículaBernie Festival Internacional de Cinema del Caire2007Millor actorL'Ennemi intime Premi Henri-Jeanson2013 Étoiles d'or del dinema francès2014Millor guió9 mois ferme
Referències
Categoria:Directors de cinema francesos Categoria:Cavallers de les Arts i les Lletres Categoria:Persones de Saint-Germain-en-Laye Categoria:Actors francesos del segle XXI Categoria:Actors de l'Illa de França Categoria:Actors francesos nascuts al segle XX