Una escombra, escampa, agraner o granera és una eina de neteja que consisteix en un feix de branquillons flexibles, de palmes, de bruc, de plàstic, etc. (dit palmes d'una granera), lligat generalment al cap d'un bastó o canya (dit mànec), que s'utilitza per a arreplegar i llevar la brossa, la pols o la brutícia d'una superfície. En el català occidental i balear hom diu agranar (tanmateix, s'hi escombren els forns) i escampar, en alguns indrets del Pallars.
Història Les primeres escombres i raspalls daten de la prehistòria, quan coses com ales d'ocell i burins es fixaven a mànecs d'os, ivori o fusta. Els pobles indígenes del sud-oest dels Estats Units van crear escombres a partir de plantes de iuca per netejar els pueblos. Els pobles indígenes de Santa Llúcia van crear escombres amb fulles de coco per netejar al voltant de les llars de foc. Les escombres s'esmenten al manuscrit de 1540 del Còdex Mendoza dels asteques, que instrueix les noies a escombrar.
Escombra en l'edat mitjana Les escombres eren fetes amb un feix de branques, de palma o margalló. Quan es feia inventaris de les cases no se citaven les escombres, devien ser objectes de poc valor que ni s'esmenten; probablement es confeccionaven a la llar mateixa amb branques de boix, de bruc, amb fulles de palma o altres vegetals. Un inventari d'una botiga de Barcelona ens il·lustra sobre la venda de materials que es podien utilitzar per fabricar a casa escombres i altres estris de neteja: hi havia manolls de bruc i de farigola, tupelles, és a dir flocs, d'espart, manades de cèrcols d'espart, cordes de cànem, de palma, de pell.L'utillatge de la llar ais darrers segles medievals. Teresa Vinyoles i Vidal. Universitat de Barcelona.
La iconografia antiga presenta alguna escombra formada per unes branquetes lligades al capdamunt amb un cordill, així veiem una dona que escombra al Livre des propriétés des choses del segle XVLivre des propriétés dels choses, Biblioteca Nacional de París, MS Fr. 9140 f. 107 publicat en La dona medieval, Llibre d'hores il·luminat, Madrid, Mondadori Espana, 1988 i també a les Lleis PalatinesLeges Palatinae, Palma, Govern Balear, 1991 p. 68. del rei de Mallorca veiem els escombradors reials amb dues escombres molt flexibles que semblen fetes de palma. Cap d'aquestes escombres no té mànec de fusta o de canya, sinó que el mànec està format pel lligat del feix de branques del cap d'amunt.
L'escombra de bedoll es feia lligant branquetes a un mànec amb una tira de fusta de freixe, collida d'un tronc després de rentar-lo en un rierol corrent. L'escombra es va convertir en un símbol de les cerveseries a Anglaterra, on els cervesers l'utilitzaven com a batedor mentre fermentaven begudes alcohòliques, i les escombres s'exhibien típicament als pubs. Quan no s'utilitzava, l'escombra de cerveser s'emmagatzemava i s'assecava en clavilles de paret o penjada amb un cordó de cuir. L'escombra no es va rentar perquè el llevat quedés a les truges per a futurs usos. Les escombres de llar de foc es van crear a Irlanda per mantenir la cendra a la llar de foc. Fins al segle XVIII, les escombres es feien a mà.
Estats units miniatura|Una escombra o granera.El 1797, la qualitat de les escombres va canviar quan Levi Dickenson, un pagès de Hadley, Massachusetts, va fer una escombra per a la seva dona, utilitzant les borles de sorgo, un gra que cultivava per a les llavors. La seva dona va difondre bones paraules per la ciutat, creant demanda de les escombres de sorgo de Dickenson. Les escombres de sorgo van aguantar bé, però finalment, com totes les escombres, es van desfer. Posteriorment, Dickenson va inventar una màquina que faria millors escombres i més ràpides que ell. El 1810 es va inventar la màquina d'escombra de pedal. Aquesta màquina va tenir un paper integral en la Revolució Industrial.
Els Shakers van començar a cultivar blat de moro per crear escombres als Estats Units actuals, que elaboraven amb rodes de pedal i emmagatzemaven penjades a la paret sota una caputxa de cotó. El Shaker Theodore Bates va inventar l'escombra plana el 1798. Benjamin Franklin conreava ginesta francesa, una pràctica que després va ser adoptada per Thomas Jefferson, que va fer escombres amb aquesta planta. Els nord-americans solien tenir escombres amb les seves llars de foc a principis del segle XIX. En aquesta època, les escombres les feien sovint nens, discapacitats, ancians i esclaus. A mitjans de segle, les escombres es creaven en fàbriques amb premses, retalladores i màquines de bobinar i després es venien porta a porta. La gent de la frontera americana fabricava escombres amb una tanca de cuir cru humit, que s'assecava i s'enduria al voltant dels branquillons.
Henry Hadley va inventar un blat de moro de ginesta hibridat, collit a màquina, a la Universitat d'Illinois el 1983 per a una creació més eficient de ginestes. Les escombres modernes fabricades en fàbrica estan fetes amb branquillons de palla, que s'aplanen i es cusen abans d'inserir-hi un mànec. Als països industrialitzats, les escombres de vegades són substituïdes per instruments de neteja motoritzats com ara bufadors de fulles i aspiradores. Les escombres continuen sent d'ús comú per a la neteja al segle XXI.
Una font esmenta que els Estats Units tenien 303 fàbriques d'escombres el 1839 i que el nombre va arribar a 1.039 el 1919. La majoria d'aquestes es trobaven a l'est dels Estats Units; durant la Gran Depressió dels anys trenta, el nombre de fàbriques va disminuir a 320 el 1939. L'estat d'Oklahoma es va convertir en un centre important per a la producció de blat de moro d'escombra perquè el blat de moro d'escombra hi creixia especialment bé, i l'Oklahoma Broom Corn Company va obrir una fàbrica a El Reno el 1906. Davant la competència de les escombres i les fibres rígides sintètiques importades, la majoria de les fàbriques van tancar a la dècada del 1960.
Menes d'escombres Una escombra està formada per dues parts: el mànec, que és un pal cilíndric llarg, i les fibres rígides disposades paral·lelament a la base. Escampa: escombra de palma, i mànec curt que serveix per a collir la farina de la pastera, del taulell, etc. Escombra de jardí: escombra consistent en un feix de brins o pues, de material metàl·lic o plàstic, lligat en forma de ventall, que serveix especialment per a llevar la brossa del jardí. Escombreta: escombra petita que no té mànec o amb mànec (molt) curt, manejables amb una sola mà, destinada a netejar recipients, objectes, espais petits, llocs amb raconades, emblanquinar, escurar la pastera, espolsar els fogons, etc. Ramàs, raspall, escampa, escampall, escampill, escombrall o escobàs: escombra rudimentària amb mànec llarg o sense, feta de branquillons o branques d'arbust com ara el bedoll, el bàlec, el bruc (amb els brins), etc. (o un drap o feix de draps) que serveix per a escombrar superfícies planes, com l'era o el forn per a llevar-ne la cendra abans d'enfornar. S'ha confeccionat tradicionalment els raspalls o ramassos emprant les tiges de la planta dita herba escombrera o herba granera (Mantisalca salmantica) o la cornera. Baleja o baleig: escombra feta de branques de corner o d'altra planta verda, que s'empra per a balejar, ço és llevar amb els baleigs del munt de blat ventat o ererat, agranant per damunt.
L'Administració de Cooperació Internacional dels Estats Units va fer una distinció entre les escombres en funció de la qualitat de fibres rígides. Les escombres de saló estan fetes de fibres verdes llises i solen tenir raspalls de 35 a 45 cm de llarg. Les escombres de catifes són una variant més econòmica de l'escombra de saló que utilitza fibres rebutjades per al seu ús en escombres de saló per ser de color descolorit o de menor qualitat. Les escombres estàndard utilitzen fibres que es consideraven de massa baixa qualitat per a escombres de saló o escombres de catifes, sovint tenyides de verd per emular altres escombres. Les escombres de llar de foc, o escombres de joguina, estan fetes de fibres diverses que no es poden usar en altres escombres. No es venen normalment com a productes de consum.
Les escombres de magatzem utilitzen fibres més pesades com el vímet o la palma de palmira i estan lligades amb metall. S'utilitzen diferents graus d'escombra de magatzem per denotar la superfície per a la qual està dissenyada, com ara foneries, cobertes o vies fèrries. Els seus pinzells mesuren entre 40 i 45 centímetres de llarg.
Les escombres de panotxa s'utilitzen per netejar teranyines de zones altes i històricament es feien amb raspalls rodons. Les escombres Whisk utilitzen fibres rígides més curtes i fines que altres escombres. Les escombres de goma es van crear a principis del segle XX per evitar les deixalles que s'aixecaven en escombrar amb escombres de palla.
Com a alternativa a les fibres vegetals, les escombres es poden equipar amb raspalls sintètics fets de materials com el niló o el plàstic.
Materials i producció Pinzell El raspall d'una escombra es fa més comunament amb fibres de blat de moro de escombra. Altres materials vegetals comuns utilitzats en les escombres inclouen la palmera, la palla d'arròs, l'arrel d'arròs, la piassava, l'herba, la cítrica i les branquetes. Poden utilitzar una barreja de materials, amb fibres de menor qualitat que omplen el pinzell. La fabricació d'escombres implica coneixements botànics, especialment sobre plantes de ginesta.
Per a les escombres manufacturades, les fibres es classifiquen per qualitat i s'adapten al tipus d'escombra adequat. Després es passen per una igualadora per alinear les fibres, una serra per treure les tiges i un raspador per obrir la palla i treure les llavors. Les fibres es tenyeixen o es blanquegen per aconseguir un color uniforme, o es mullen si ja són d'alta qualitat per poder-les enrotllar més fàcilment. Les fibres externes del pinzell es tracten normalment amb un tint, anomenat cristalls de ginesta, per preservar el color després de l'ús.
Mànec i fixació Els mànecs d'escombra de fusta solen estar fets de fusta dura o d'avet. Els mànecs d'escombra de fusta comercials estan pintats o lacats. Les laques poden augmentar la vida útil del mànec de l'escombra a més de tenir una finalitat estètica. Els mànecs d'escombra de fusta solen fer uns 107 cm de llarg i entre 2,75 i 3,5 cm de diàmetre.
Els cables tensors metàl·lics, de vegades fabricats específicament per al seu ús en escombres, passen per una màquina de bobinar per fixar les truges al mànec. El filferro s'enrotlla a través d'un forat al mànec abans de fixar el raspall, normalment sobre els darrers sis polzades del mànec. S'afegeixen truges addicionals als costats per obtenir una forma de raspall plana i proporcionar una superfície per escombrar. Els extrems de la tija de les fibres es tallen i s'afilen i el filferro es clava al mànec. El filferro s'acaba mitjançant diversos mètodes, com ara amb una tapa metàl·lica, amb una capa de vellut o mitjançant una forma cònica. Després d'enfilar l'escombra, les fibres es poden tornar a raspar o sembrar.
Per cosir el pinzell s'utilitza cordill, sovint fet de cotó o lli. Normalment s'usaran com a mínim cinc punts de sutura. La part exterior del raspall pot estar embolicada amb un material com el cuir, substituint una banda de cordill que s'usava per mantenir el raspall unit durant la fabricació.
Les escombres que es venen comercialment poden aplicar una etiqueta enganxada a la fixació amb la marca o el model d'escombra, que es pot utilitzar com a tapa per a les marques de subjecció deixades per una màquina de cablejar.
L'escombra a la Màgia i bruixeria miniatura|Los Caprichos de Francisco Goya : ¡Linda maestra! ("Les bogeries: Una professora preciosa!") – bruixes que es dirigeixen a un Aquelarre, en una escombra.
Màgia i bruixeria